Los Badaloneses van primero
Los Badaloneses van primero?
Veamos:
Vic ha destapado la botella de las esencias.
Ahora son ya numerosas las voces que empiezan a reclamar para sí las mismas opiniones antes ocultas por aquello de lo políticamente correcto. Muchos ayuntamiento dejan entrever su descontento ante la situación de precariedad a la que son condenados por el incremento de la población disponiendo de una insuficiente financiación económica y teniendo que ofrecer servicios que ni siquieran les corresponden.
En nuestra ciudad, sin ser novedad, el PP en letra de su presidente Garcia Albiol lo deja claro en su articulo mensual en la revista municipal Betulo: los ciudadanos de Badalona van primero.
El empadronamiento de los inmigrantes ilegales permite acceder a los servicios sociales, la sanidad, la educación de igual modo que cualquier vecino de Badalona y en una situación de crisis como la actual -dice Albiol- y cuando el dinero público no llega para cubrir las necesidades sociales que tienen los vecinos, es una injusticia social permitir que los inmigrantes ilegales accedan a los servicios públicos igual que el resto de vecinos de la ciudad.
Sé que puede sonar mal, pero una cosa es que se atienda a todo el mundo en el caso de una urgencia –algo con lo que estoy de acuerdo– y otra muy diferente es que un inmigrante ilegal esté en la misma lista de espera que un vecino de Badalona para operarse, por ejemplo, de cataratas. Eso no me parece justo.
Si en 2011 soy elegido Alcalde les garantizo que conmigo primero serán los vecinos de Badalona.
Este es el mensaje del PP. El mismo discurso de hace cuatro años, y como les funcionó muy bien, pues repiten.
No en vano Badalona es un objetivo estrategico de este partido en Catalunya.
Me ha sorprendido – y esta es la razón segunda de este escrito- que la misma revista Betulo, la del mismo mes y en la pagina de al lado Albiol es contestado tanto por PSC como por CiU demostrando nuestro glorioso gobierno municipal que aprovechan bien el control de la administración, permitiéndose enmendar las argumentaciones de Albiol incluso antes de que se hayan publicado.
Para el próximo artículo, el de marzo, sugeriría al señor Albiol que lo entregue en el último momento del plazo concedido para que pueda ser publicado obligando así a nuestro glorificante gobierno a utilizar la neurona de vez en cuando para escribir su artículo de ensalzamiento de la inmensa labor desarrollada por ellos. Y de paso que se ganen el sueldo alguna vez.
Por otro lado, el primero, estrujese usted también la neurona y convenza a los ciudadanos de Badalona con más argumentos y a ser posible que alguno no sea de demagogia continuada.
Y ahora, permitame ser un pelín sarcastico: supongo que usted aprobará la jubilación a los 67 años, porque es la única manera de que usted consiga algún día ser alcalde.
No he podido evitarlo, disculpe!
Gracias.
Badalona és capital.
Ahir diumenge va tenir lloc una concorreguda matinal de màgia a la Plaça del Mag Li-Chang (Joan Forns) al barri del Raval de Badalona. Molta gent va aplegar-se a la 1a Trobada de Mags de Catalunya, les actuacions ininterrompudes a les diferents carpes instal·lades, el taller de màgia i a l'actuació de l'il·lusionista mataroní Alis Kim i Lluna. Va funcionar molt i molt bé programar una activitat popular per tal de fer créixer amb motiu de la capitalitat cultural catalana de Badalona 2010, el seguiment del Xè Festival Internacional de Màgia Memorial Li-Chang de Badalona.
El festival a banda dels tallers a les biblioteques, als centres cívics, una exposició vinculada a la ciència a El Refugi, actuacions a centres de salud i les diferents gales al Teatre Zorrilla, incorpora per primera vegada el premi Li-Chang atorgat per votació del públic, i compta també amb una altra novetat, tres sessions obertes de màgia al centre comercial Màgic Badalona els propers tres dissabtes a la tarda. Podeu veure aquí el programa del festival. Badalona és la capital catalana de la màgia per uns dies.
La màgia conviurà també amb una exposició de primer ordre corresponent a la capitalitat cultural a l'Espai Betúlia: 'Ruedo Ibérico. Un desafiament intel·lectual'. S'inaugurarà aquest proper dijous 11 de febrer, i renovarà l'interès sobre el paper de l'oposició antifranquista i el pensament crític impulsat per l'editorial Ruedo Ibérico fundada a París l'any 1961. Una exposició i un conjunt de conferències amb ponents de categoria que situaran Badalona en un centre d'atenció intel·lectual i polític.
Per poder seguir amb normalitat diferents activitats de la capitalitat cultural es pot consultar a banda de les edicions en paper dels diferents programes i activitats de la regidoria de Cultura i Patrimoni, l'apartat de la web municipal de Cultura: http://www.badalona.cat/aj-badalona/ca/ajuntament/arees_tematiques/cultura ; i el bloc de la Capital de Cultura Catalana Badalona 2010: http://www.badalona2010.cat/ .
Badalona es mou, ofereix possibilitats culturals fins i tot a qui s'esforça sempre a veure el got mig buit. No em cansaré de repetir-ho: és el moment de participar de la capitalitat cultural, fem-la nostra per projectar-la al futur. Com diu el lema: 'arrelats al futur', removem consciències, generem acció des de l'emoció.
CRISI ECONÒMICA, CRISI DE VALORS
Aquesta setmana les notícies econòmiques no han estat pas massa positives, i per a mostra un botó d’alguns titulars: “La Seguridad Social arranca el año con 258.000 afiliados menos”. “El FMI aconseja a España una reducción de salarios”. “España encadena siete trimestres en recesión hasta el final de 2009”. “El FMI se suma a Trichet y alerta de que España es tan débil como Grecia”. “Catalunya, líder en atur amb 22.122 desocupats més al gener”. “ Financial Times advierte del drama potencial de la economía española”. Sense oblidar un nou debat respecte a la jubilació als 67.
La reacció neoliberal és clara, potser creuen que no ens n’adonem i amb la por no farem res; no és acceptable que la solució sigui un cop més la que els manuals teòrics de lliure mercat mes ranci postulen, no, així no ens en sortirem.
Sí, és clar que si: es desvia el focus de les mesures de regulació que varen aparèixer tímidament amb l’inici de la crisi i avui són pràcticament oblidades; es creen nous titulars i noves perspectives que ens allunyen del debat de fons i no innoven en res.
Quina poca vergonya!!! I més tenint en compte que ve de persones i institucions, de cúpules empresarials liderades per empresaris que dirigeixen empreses en fallida, “líders” que no diuen res respecte al fet que hi hagi diferències salarials de més de 100 a 1 entre directius i treballadors de base en grans empreses; no és ètic ni de rebut (Més informació), ¿què succeiria si durant dos anys 5 directius reduïssin el seu salari a l’1%? doncs que podrien salvar centenars de llocs de treball ... Ho farien?.... Doncs que facin propostes d’ajust que comencin per compromisos exemplars en sí mateixos.
Amb això no vull negar una realitat, ja que certament la conjuntura catalana, espanyola, europea, no és especialment favorable. A casa nostra el model industrial clarament té una clara manca de liquiditat i té necessitat de canvis reals de fons (que no només de reformes, ja m’enteneu, oi?), i si no les fem, podem retrocedir molts anys enrere, i trencar tot l’assolit en relació amb la societat del benestar.
Si hem de prendre mesures, fem-ho des d’un nou contracte social; si cal ajustar les pensions fem-ho, a la vegada que posem en marxa mecanismes de renda bàsica; si hem d’introduir nous tipus d’empresa industrial, fem-ho a la vegada que assegurem que són les que interessen a casa nostra avui, demà i demà passat.
Ja que el creixement permanent no pot continuar, i per tant no és possible fer modificacions per a ¿desenvolupar-nos? com fins ara, incorporem-nos a criteris de decreixement “constructiu” i, per sobre de tot, fem el que faci falta perquè les mesures estiguin guiades per objectius de solidaritat, protecció i justícia social, equilibri territorial, sostenibilitat, exigència i compromís públic i privat.
Potser no cal produir més, consumint recursos sense control, però segur que hem de produir nous productes i serveis, amb un més gran sentit de la responsabilitat i fer canvis en el model de formació i educació per tal que ens comprometi amb l’aprenentatge permanent i amb el coneixement.
Personalment crec que les formes de treball, fonamentades en regles del segle XIX i la major part del XX, no són les millors per a Catalunya en el segle XXI. I Govern, Sindicats, Empresaris, Treballadors i Ciutadania en general hem de reconstruir el model social i econòmic, ja ho varem fer amb el tèxtil sent innovadors en el segle XIX, també amb l’aposta per la química, farma i sanitat en el segle XX, i actualment hi ha diferents sectors emergents que cal potenciar i ajudar: aquests encara no poden ocupar el buit que sectors clàssics crearan en termes d’ocupació.
Les oportunitats hi són, cerquem-les.
Mariano López, membre de la Junta Rectora de Ciutadans pel Canvi
BADALONA DE PUNTA A PUNTA 2010-02-05 12:13:00
El badaloní Jaume Lleal enceta una campanya per canviar el nom al Teatre Principal, una vegada finalitzades les obres de reforma, proposant el nom d'un il·lustre badaloní: ENRIC BORRÀS.
Carles Sagués i l’obsessió amb Convergència
El darrer article de Carles Sagués a la revista Bétulo sorprèn per la seva obsessió amb Convergència. En un text titulat “Prioritats del Govern de la Generalitat”, el regidor d’Iniciativa fa un repàs dels que considera que són els grans avenços que els dos tripartits de la Generalitat han portat a Badalona, i afirma que “el que mai havien fet els governs de CiU, prioritzar les zones més poblades i amb un component social i econòmic més complex, ho ha fet el Govern d’Entesa”.
I és queda tan ample.
Però alhora queda retratat quan esmenta projectes concrets, posant com a exemples les “rehabilitacions i reformes a Sant Roc i Pomar, entre altres”. Les accions que en aquests moments es fan als dos barris foren aprovades pels governs de Jordi Pujol. Avui, el tripartit català encara les està impulsant. Tothom a Sant Roc sap qui va aprovar l’ambiciós pla de remodelació que s’hi està fent per a substituir els pisos afectats per patologies estructurals, i quan van començar les obres. I el mateix passa a Pomar, on els veïns saben quan es va produir la veritable transformació positiva del barri.
El candidat d’Iniciativa torna a patir d’amnèsia quan parla de “la imminent arribada del metro al Centre i a La Salut i Llefià”, atribuint-la al “Govern d’Entesa”. Però és que en Carles Sagués pensa que la gent de Badalona no té memòria? La gent, especialment aquella que viurà més directament els beneficis de l’arribada del metro al Centre i a La Salut i Llefià, pot suposar que aquests són projectes impulsats pel darrer govern de Jordi Pujol, entre altres coses perquè, per la seva magnitud, és impossible que es planifiquin i s'executin en només sis anys, que són els que portem de tripartit català. Molt abans del primer tripartit es van planificar les arribades del metro al centre i a Llefià i la Salut, i abans van començar-ne les obres.
Però l’obsessió d’en Carles Sagués per fer-nos creure que la seva influència a la seu barcelonina del seu partit està servint perquè es facin coses positives per Badalona li fa evitar, voluntàriament, aquesta contundent realitat.
Els grans projectes que la Generalitat està impulsant a Badalona –tret dels derivats de la Llei de Barris- són els que el darrer govern de CiU va planificar. Ras i curt. Per molt que en Carles ens vulgui pintar un altre quadre.
Per això és trist, especialment trist, que l’actual aportació política d’ICV-EUA -una formació històricament important a Badalona- sigui intentar enganyar la ciutadania d’una forma matussera, a més d'innecessàriament agressiva cap a Convergència.
Zapaterismo en crisis
Hoy se ha conocido el Avance de resultados del estudio 2828 Barómetro de enero de 2010 elaborado por el CIS.
De la lectura del mismo quisiera hacer un breve comentario sobre unos resultados que entiendo son clarificadores de la situación actual de la economía y de la sociedad españolas.
La confianza que inspira Zapatero esta bajo mínimos solo el 26% le tiene bastante o mucha confianza mientras que el 70% le tienen poca o ninguna confianza. No minimiza esta pésima valoración el hecho de que Rajoy le supere con un 76% de desconfianza.
Ello nos indica que la población en general ven la actuación del gobierno de forma muy negativa sobretodo en la gestión de la crisis y en la incapacidad por generar confianza ante el gravísimo problema del paro que está llevando a miles de familia a niveles de necesidad poco imaginados en los últimos tiempos en nuestro país.
Que Rajoy le supere en desconfianza solo nos dice que la oposición no es, hoy por hoy, alternativa creíble. Si en las proximas elecciones ganara el PP, como el mismo estudio sugiere, seria por la inoperancia del gobierno de Zapatero que se ha ha grangeado un fuerte alejamiento de la población debido a su constante actuación plagada de populismo y de negación de la realidad. Muchos votantes del PSOE pasarian a no votar o hacerlo a partidos marginales como IU o la pujante UpyD de Rosa Diez, la política mejor valorada en el estudio del CIS.
La encuesta tambien nos muestra datos interesante como la visión que tienen los entrevistados de cual es el principal problema que existe actualmente en España: El paro 82%, los problemas económicos, 47%, el terrorismo el 17% y en cuarta posición la clase política. Este último dato se viene incrementando en los últimos estudios, dejando claro que los ciudadanos en general empiezan a creer que parte de los problemas que les aquejan vienen determinados u ocasionados directamente por la clase política a la que consideran más vividores de la política que servidores públicos. Esto fomenta que crezca la abstención y el incremento del voto a partidos populistas o de ultraderecha que venden mucho mejor las soluciones a las necesidades mas básicas del ciudadano.
Sorprende como en la intención de voto, UpyD sube en la encuesta hasta el tercer o cuarto puesto, igualado con IU. Pero el inconveniente de ese partido es el personalismo del mismo. CDS no sobrevivió a la marcha de Adolfo Suarez. UPyD puede tener el mismo destino.
Respecto del modelo de Estado el 40% se manifiesta de acuerdo con el actual modelo mientras que los que creen que el grado de autonomía debería ser menor sigue creciendo.
Naturalmente la encuesta se realiza a nivel de Estado.
No contempla el estudio los últimos acuerdos de gobierno referentes a los recortes de derechos a los trabajadores alargando la jubilación a los 67 años y el cambio de modelo de computo de los años necesarios para acceder a una pensión. Temas demasiado sensibles para las clases bajas trabajadoras y que manifiestan el grado de deterioro de la economia española que hace que el gobierno opte por recortar por donde hay posibilidades de hacerlo en vez de hacerlo por la vía lógica de afrontar la crisis que es que haya trabajo para más de cuatro millones de parados cuyas cotizaciones haría innecesario esos recortes a los jubilados. Con estas soluciones se deja claro a los ciudadanos que el gobierno no tiene receta para superar la crisis mas allá de esperar a que deje de llover. Lo tenemos mal cuando un gobierno de izquierdas renuncia a defender los derechos de los trabajadores.
De poco habrá servido a Zapatero todas las leyes sociales de la última legislatura cuando la economia española deja en precariedad a tantisimas familias, sin ingresos.
Juan Andújar
Ciutadans de Badalona
Inauguració oficial de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010.
Dissabte passat va ser un dia intens. Amb en 'Patxi' vam anar a primera hora de la tarda a Barcelona a presentar en el marc de l'Assemblea de Puntaires de Catalunya, un dossier explicant la celebració dins les properes Festes de Maig d'una gran trobada de puntaires que aplegarà unes 4.000 a la Rambla i el passeig marítim de Badalona. Un dels actes de la capitalitat cultural catalana de Badalona.
I, precisament, l'acte inaugural oficial va tenir lloc la mateixa tarda de dissabte poc després, tot i que des de començament d'any ja s'havien anat programant activitats amb un plus d'esforç en la producció i en la qualitat (la Cavalcada dels Mags d'Orient, retransmessa per Televisió de Catalunya; l'exposició de producció pròpia sobre el poeta Jordi Sarsanedas a l'Espai Betúlia; l'exposició fotogràfica al Museu sobre els badius de la ciutat; l'exposició i els actes complementaris sobre el cartellista Helios Gómez a Can Cabanyes...). A corre cuita vam tornar a Badalona per incorporar-nos a l'organització de l'event, programat a les 19h al Teatre Zorrilla al qual s'havien convidat prèviament autoritats institucionals, associacions culturals locals, autors i creadors vinculats a la capitalitat i entitats de renom ciutadà. L'acte era només una primera part dels actes inaugurals que es completaven a les 21h amb un concert popular al poliesportiu de La Plana amb l'espectacle de Marc Parrot sobre els 50 anys de la Nova Cançó.
L'acte del Zorrilla va ser molt correcte, molt ben trenat pels presentadors Lídia Heredia i Joan García, amb uns videos representatius de l'activitat cultural a la ciutat elaborats per Badalona Comunicació, amb parlaments institucionals ben delimitats i, amb la participació de l'inspirat cantautor badaloní Albert Fibla; d'una selecció de textos narratius i poètics d'autors badalonins, llegits per l'actriu Cristina Solà (ex companya amb la Lídia dels temps de l'Institut Badalona -7); i una actuació de rumba-fussió de la ballarina Mònica Cano, una aposta creativa per establir un diàleg entre la cultura catalana i la rumba i el flamenc. L'Oriol Lladó ens ha llegat un magnífic youtube amb la interpretació de La cançó del lladre ('Adéu clavell morenet'), cançó de bandolers típica catalana (Veure aquí). Tota una lliçó per a periodistes desinformats - o potser molt mal intencionats - que només són capaços de fixar-se en la pronunciació del cantant, qualificant-lo de catanyol.
Un dels moments més emotius o el més intens almenys per part meva va ser el lliurament de la medalla d'or a títol pòstum al regidor Jaume Vives per part de l'Organització de la Capital de la Cultura Catalana. Veure imatges d'en Jaume somrient, amb l'actitud franca i oberta, em va fer venir al cap tot un conjunt de sensacions, fonamentades amb el respecte, l'optimisme i l'amistat més enllà del dia a dia polític. Els assistents a l'acte van ser obsequiats amb una agenda-dietari dels creadors i del talent badaloní, juntament amb una agenda d'activitats de la ciutat (per fi, una realitat nova i que anirà millorant), una programació del Zorrilla i una xapa de la capital elaborada per Aspanin.
La jornada inaugural va cloure's amb un final de luxe: unes 800 persones (un públic que ompliria dos teatres zorrilles), va gaudir de l'extraordinària qualitat artística de Marc Parrot. No cal que cap periodista digui que el pavelló no es va acabar d'omplir, l'experiència amb un nombrós públic que va acabar dempeus i molt satisfet es ja de per si molt gratificant i un exemple que la capitalitat cultural de Badalona és atrevida, genera debat i anirà a més al llarg de l'any. Per ensortirse'n cal treballar-ho dia a dia, generant sinergies i oportunitats per a nous equipaments culturals a la ciutat, i reivindicant els paper de figures de l'àmbit cultural del passat com Margarida Xirgu, Pompeu Fabra, Joan Argenté o bé de l'actualitat que tindran diferents moments d'expressió i d'acumular experiències al llarg de l'any.
Els reptes generen moviment.
PD: afegeixo el video d'una entrevista prèvia a l'inici oficial de la capitalitat (veure aqui).
El CF Badalona contra l’SGAE
El CF Badalona ha suspès de manera indefinida la reproducció de música a l'Estadi del Centenari, inclòs l'himne del club, davant de l'exigència de la SGAE del pagament d'un cànon per drets d'autor.
En una nota pública, el club escapul·lat sosté que l'amenització amb música no és part de la seva activitat, i que l'única finalitat, com a entitat sense ànim de lucre, és el foment, desenvolupament i pràctica de l'activitat esportiva. L'únic espectacle, segons el CF Badalona, que es realitza dins de l'Estadi, és "el futbolístic".
FC Badalona i l’SGAE
L’SGAE ha demanat al FC Badalona que pagui per la música que posa al seu camp, inclòs l’himne de l’entitat. Per aquest motiu el club a decidit deixar de posar tot tipus de música, inclòs l’himne.
Ho expliquen a una nota de premsa.
Actualització 4/02/2010: Marga als comentaris enllaça a un interessant article d’El Punt on es dóna a conèixer l’opinió dels autors de l’himne del FC Badalona: Dos dels tres coautors de l’himne del Badalona es desvinculen de la demanda pels drets d’autor. No acabo d’entendre com és que el FC Badalona va encarregar un himne sense pagar res per ell, ni tampoc perquè aquesta pretensió de que es pagui cada cop que es posi. Una situació força rara, la veritat.
