BadaBlocs

(Llegir més)

Ahir i avui el Facebook s'ha demostrat com el mitjà més democràtic i ràpid d'expansió de notícies. La nevada a Badalona i a l'àrea metropolitana es podia seguir minut a minut mitjançant les aportacions de les diverses persones a la xarxa social. No he seguit el Twitter, però m'imagino que ha funcionat igualment bé en aquest sentit. Els que escrivim més llarg anem més tard. La funció dels blocs és i ha de ser una altra, potser més fer de contenidor de coses que passen a la xarxa o aportar unes gotes de reflexió. Ho deixo aquí per pensar-hi. Excel·lent la tasca de la gent d'El Tot -em permeto la llicència d'il·lustrar el post amb una foto de la Gina de Tera publicada a El Tot-  mentre que El Punt ha permès un seguiment més de país. A Banyoles la nevada ha estat excepcional i tornar ahir de Badalona a Girona al migdia per l'autopista quan nevava a tot drap ha estat tota una experiència que millor no repetiré...

(Llegir més)

S'acosten les eleccions i qui més qui menys mou les seves fitxes en l'escaquer municipal; el primer va ser Ferran Falcó amb la seva campanya «La Badalona que suma» -de la qual en parlaré més a bastament en un altre post- el que va començar a escalfar motors, obrint algunes caixes de trons força interessants. Ara han estat les CUP qui ha engegat una agressiva campanya (de la qual n'és una mostra el vídeo que reprodueixo) que denuncia els sous que cobren els polítics de Badalona i els seus càrrecs de confiança. Sempre, i més en temps de crisi, es pot fer demagògia amb la qüestió dels sous, però el que realment s'hauria d'analitzar és si el que cobren els polítics està en proporció als resultats de la seva feina. Si volem bons polítics han d'estar ben pagats -els sous de l'administració pública han de ser prou bons per poder reclutar els millors professionals de l'empresa privada-; ara bé, si considerem que els polítics no es guanyen el que es mereixen l'únic remei que ens queda és canviar-los i això els ciutadans ho poden fer a les urnes cada quatre anys, si bé és igualment cert que un sistema de llistes obertes permetria fiscalitzar molt millor els representants polítics.
 
L'alcalde de Badalona, el socialista Jordi Serra, va respondre també amb duresa a les CUP en el transcurs d'un programa a Televisió de Badalona, al qual es refereix aquest vídeo. Jordi Serra va afirmar que s'han manipulat les xifres i va acusar de «mentiders» qui difonen aquests números; va recordar que cobra el mateix que Maite Arqué i va defensar el número de càrrecs de confiança municipals.

(Llegir més)

(Llegir més)

El cap de setmana hem fet una petita escapada - els tres que formem ara la família - amb motiu del cinquè aniversari de casament de l'Eli i meu. Hem visitat Pals, Peratallada i Begur. Tot un plaer passejar pels seus casc urbans, medievals i en el cas de Begur, amb influència indiana, que ha anat acompanyat amb un temps de certa bonança.

Un fet sempre destacat és el poder gaudir dels productes de la terra i el dissabte vam coincidir amb la XVIIa campanya Pals i la Cuina de l'Arròs al pati de Cala Pruna. S'hi feia un concurs d'arrossos amb el cuiner Santi Santamaria i uns tastets boníssims, tan per la qualitat dels arrossos cuinats pels restaurants del poble (arròs negre, arròs caldòs, arròs amb carxofa...) com pel preu molt econòmic de la mostra (4 tastets d'arròs 2 €; dues copes de vi o cava Castell de Peralada 1€). Per finalitzar la jornada, una visita gratuïta amb el Xiulet, un trenet cultural, al molí d'arròs de Pals, contemplant els camps que es troben en el període d'inundació preparant-se pel cultiu del cereal (l'arròs de Pals és de gran qualitat tot i que amb una producció petita). Qui pugui que no s'ho perdi en properes edicions perquè val molt la pena. Tanmateix, la campanya de l'arròs continua ara amb menús a diferents restaurants fins el mes de maig.

Un element a posar en valor a Begur, una vila que no havia tornat a visitar des de la Fira Indiana del setembre de 2008, és el sistema de plaques informatives dels edificis patrimonials de la població, molt encertat al donar dades sobretot dels americanos fills del poble que van fer fortuna a Cuba i van retornar a Begur. Un disseny que permet resaltar des del punt de vista identitari els edificis i les persones que han donat la fesonomia que s'ha sabut conservar i donar futur turístic i comercial a la vila.    

(Llegir més)

DARRERA HORA: SUSPESES LES CONSULTES EXTERNES, OPERACIONS NO URGENTS I ANALÍTIQUES PER (AVUÍ) DIMARTS A L'HOSPITAL DE CAN RUTI

La direcció de l’Hospital de Can Ruti ha decidit aquesta nit suspendre les consultes externes, operacions no urgents i analítiques per demà. Durant aquesta nit s’ha activat el pla d’acollida perquè centenars de treballadors i familiars dels malalts ingressats hi puguin passar la nit.

(Llegir més)

sssss

(Llegir més)

Nieve y Can Ruti: Incompatibles...Por culpa de la inoperancia e inutilidad de algunos.

Son las siete de la tarde. Todas las calles estan colapsadas de tráfico. Algo normal en una ciudad no acostumbrada a una nevada que, por inexperiencia, no se calificar de leve, mediana o fuerte. Vamos en coche. La subida a la autopista por la llamada Ciudad del Basquet está impracticable. Las ruedas patinan y es fácil salirse. Ruedas hasta la salida por President Companys siguiendo las huellas que los neumaticos de los vehiculos que nos preceden van ahondando hasta el asfalto. Se circula muy lentamente y con gran precaución.


Tenemos intención de ir a Can Ruti, un familiar està ingresado en la UVI con un ICTUS. No queremos dejarlo. Empezamos a subir por Joan d'Austria dirección montaña y empiezan los problemas. La nieve se torna dura y resbaladiza amontonada a los margenes de las rodaduras. Llegamos hasta casi la altura del Club de Tenis pero aquí es misión imposible poder seguir. Una hilera de autobuses de la empresa de TUGSAL que van al retiro aparcan en el margen derecho, justo encima de las pocas rodaduras utiles o presuntamente utiles. Para poder seguir tenemos que circular por los montones de nieve dura acumulada por el centro de la calzada. Imposible. Los conductores de muchos vehículos se dan la vuelta. Otros que bajan nos aconsejan darnos la vuelta. Subir a can Ruti es imposible.

¡Subir a Can Ruti es imposible! ¿Cómo?

Intentamos subir, pero las ruedas patinan y se bloquean así que nos detenemos. Vamos cuatro en el vehículo. Corremos riesgo de empotrarnos contra alguno de la decena de autobuses mal aparcados -a mi entender- y desistimos. Alguno de los ocupantes con lagrimas de rabia por verse imposibilitado de visitar a su ser querido. Y preguntándome una y otra vez ¿porqué? ¿Y las previsiones? ¿y la nieve de la mañana no ha alertado a nuestro ayuntamiento? ¿Son los únicos que no se han enterado de que iba a nevar? 

No le he podido dar respuesta a su desconsuelo salvo acordarme de la madre de alguien. Pero no se lo he dicho.
No puede entender que un servicio básico se encuentre en estos momentos aislado. Ni siquiera una ambulancia ha sido capaz de superar la prueba. Supongo que habrá sido desviada a otro hospital. Volvemos a casa sin poder visitar a nuestro familiar que yace en su cama espero que no consciente de la ausencia de los suyos.

Ahora en estos momentos, de vuelta a casa, con calma y con rabia contenida, me pregunto o mejor pregunto públicamente, para que nos sirve este alcalde y su primo. Para que queremos 70 u 80 cargos de confianza. Se les paga para pensar soluciones a los problemas de los ciudadanos ¿no?

Puede una instalación como el Hospital de Can Ruti quedarse bloqueado por unos pocos centímetros de nieve. Un hospital de nivel 3. Increíble. Impresentable. 

Alguien tiene que presentar explicaciones. Alguien tiene que darlas. Y alguien deberia poner su cargo a disposición de quien corresponda. Incluso en una ciudad donde ni imputados en delitos por corrupción tienen la decencia de dejar sus cargos públicos.

¿Alquien hablará en nombre de la ciudad?

Que se vayan los primos. ¡Por favor!

(Llegir més)

Imatge de la rotonda del carrer Coll i Pujol amb Avinguda de Puigfred, a Montigalà.
(16:45 hores)

(Llegir més)