BadaBlocs

La Badalona que viu als blocs

Arriben els Reis Mags a la ciutat

Badalona viurà aquest vespre l'arribada de Sas Majestats, els tres Reis d'Orient. Gaspar, Melcior i Baltasar arribaran en vaixell cap a les 16:45 hores al Moll de Capitania de Badalona, al port de la ciutat, per protagonitzar la seva tradicional Cavalcada de Reis.

Cap a les 18 hores, els Reis iniciaran el recorregut pels diferents carrers de la ciutat, concretament sortiran del carrer d'en Prim, cantonada amb la Rambla.

Passaran pel carrer Francesc Layret, i seran a l'alçada de la Plaça de la Vila cap a les 19 hores. A les 19:30 estaran al c/Martí Pujol amb c/ Anselm Clavé i Baldomer Solà. A les 20.00 hores, seran al carrer Alfons XII amb el c/ Don Pelai. A les 20:25 h. passaran pel c/ Marquès de Sant Mori, i han de concloure el seu recorregut cap les 20:45 a l'Avinguda Pius XII, Rambla de la Solidaritat i el Camp de futbol de Llefià.

El motiu de la celebració de les carrosses serà l'Any de l'Astronomia, que s'esdevé durant tot aquest 2009.

(Llegir més)

Visita del Rei ros

El rei Ros va visitar ahir a la tarda l’ associació de veïns de Can Solei amb molt èxit de públic, més de 53 cartes recollides, més de 130 persones , 12 litres  de xocolata calenta, 8 quilos de caramels i 4 quilos de pastes són les dades que juntament amb el rei  van  aconseguir que per un dia la màgia i la il·lusió inundessin el barri de Can Solei i la ciutat de Badalona, un èxit de tots els veïns del barri i dels membres de la junta en particular, val a dir que aquest cop el Rei Ros tenia una certa semblança amb un membre de la junta directiva anomenat Alfonso, però tots els presents vàrem  comprovar que realment era un rei Mag en quan va començar a fer màgia i va aparèixer i desaparèixer amb molta rapidesa.

 

 

La junta directiva AV CAN SOLEI

(Llegir més)

PER UNA LLEI ELECTORAL CATALANA

(Llegir més)

Badalona, ciutat suspesa

Començo el dia amb una notícia apareguda a Vilaweb Badalona sobre un estudi fet a ciutadans de les 78 ciutats més grans de l'Estat espanyol i del qual Badalona no en surt precisament ben parada. La ciutat ocupa la 71ena posició en el rànquing general (per darrera de municipis com Melilla!) i està per sota de la cinquena posició en el rànquing català en diversos aspectes, excepte en el de millor ciutat per visitar, on ocupa la cinquena posició. L'estudi sembla força seriós perquè l'ha dirigit la Universidad Complutense de Madrid i s'ha fet sobre una mostra de 9.000 casos. Sigui com vulgui, un motiu de preocupació o, el que és el mateix, la constatació que fa temps que a Badalona les coses no es fan bé.

(Llegir més)

Una història per acabar

Aquell xicot amb molta làbia i poca escola, va deixar la feina de venedor per posar, amb un altre amic de similar patró, un negoci d'aquells de refinançar deutes que humilien els seus extorquits clients, fent-los veure que se'ls ajuda quan en realitat només se'ls enfonsa.

Però aquell xicot no tenia un cèntim ni per començar el negoci...Com s'ho va fer? Doncs mitjançant la intervenció d'un "executiu" jove i sense massa escrúpols, que havia aconseguit superar les proves per acabar dirigint una humil oficina d'una caixa d'estalvis petita, d'aquestes que, en aquests anys, s'ha fet el milhomes creixent sense tenir solidesa. Una caixa d'aquelles que, per acabar-ho d'adobar, ha confiat en llicenciats de la primera fornada per vendre hipoteques i concedir crèdits complint ordres i sense fer massa preguntes. En aquest cas, l'executiu atorgava la pòlissa també per propi interès: coneixia el xicot i volia participar del seu negoci immobiliari, encara a les basseroles. Ell, només havia de fer dues coses. Primer, ja ho havia fet, atorgar-li la pòlissa. Després, donar-li informació de possibles clients en dificultats.

Així les coses, sobre el no res, ja tenien muntat un pròsper negoci. Una pòlissa de crèdit per obrir un negoci inexistent, uns clients amb l'extorsió dels quals es podia anar cobrint la pòlissa, i un objectiu final que era presentar aquell negoci com el millor aval per aconseguir una altra pòlissa, en una altra caixa que com la primera, tingués instruccions de créixer sense fer massa preguntes.

Així, el xicot havia aconseguit muntar un negoci sense xarxa, i havia emprès la carrera immobiliària amb la pòlissa d'una altra caixa, que li permetia comprar un terreny on fer unes cases aparellades. Per descomptat, el xicot no en sabia un borrall de construcció, ni d'arquitectura, ni d'urbanisme.

Aquella segona pòlissa, però, s'havia de pagar i per fer-ho, l'espavilat emprenedor en demanava una altra, de més valor. La demanava per construir les cases, i l'avalava amb aquell terreny que ara hipotecava, però que havia adquirit amb una nova pòlissa.

El castell de cartes gairebé s'havia completat. Com que de la pòlissa per construir les cases en podia anar fent ús a mida que avançava l'obra, i entremig aniria -suposadament- cobrant pagues i senyals de clients que li comprarien sobre plànol, va decidir contractar un leasing i obtenir el cotxe del moment, el Porsche Cayanne Turbo.

Del no res, al Porsche Cayanne. I, és clar, quan arribava a vendre una casa, en aquell cotxe, els clients donaven per fet que es tractava d'algú amb possibilitats que per força seria solvent, seriós i professional.

Així que va vendre la primera casa, a una parella de joves immigrants que ingressaven uns 3000€ al mes, ell amb la construcció, ella amb la neteja de cases particulars.

Havien arribat feia tres anys a Catalunya, de l'Equador. Havien trobat feina, crèdit, i el somni de ser propietaris, encara que fos pagant una hipoteca a 45 anys. D'això se'n diu arrelar al país. Fins i tot, la seva caixa d'estalvis, els va donar més diners dels necessaris per pagar la casa, i van poder comprar-se un cotxe, un 4x4 de gama mitja.

Un dia, però, els mateixos que havien facilitat aquell escarni immoral de riquesa incerta, van decidir desmuntar-lo. Hi havia tant "paper" i tant poc "diner", que tot plegat els hi havia sortit de mare. Ells van deixar fer, primer poc, després molt, per poder exhibir beneficis als accionistes que els permetessin cobrar incentius milionaris, gràcies a la "bona feina" i a les "grans decisions estratègiques" que s'havien pres.

Ara lleparien justos i pecadors, tots alhora. Es tancaria l'aixeta per tothom, sense distincions, sense discriminacions per raó de raça, sexe, creença o lloc de naixement. I l'Estat, que havia estat conscientment absent mentre el castell de cartes creixia, hauria de fer mans i mànigues per salvar el causant del desastre. Calia fer possible que el negoci bancari pogués tornar a rutllar, encara que s'injectessin diners de tots sense demanar explicacions a l'espera que acabessin facilitant el crèdit a particulars i empreses ofegades pels deutes als quals ells mateixos els havien deixat arribar.

Passava el temps, i els bancs encara no obrien l'aixeta. Hi havia tant i tant paper mullat, i tant i tant poc diner, que equilibrar l'expectativa i la realitat requeria més temps. I més diners públics, que del no res apareixien per mirar de sostenir l'economia generant inversions en obra pública...hipotecada perquè el dèficit el paguessin els néts dels qui ara cotitzaven. Els comptes públics eren un desastre...el dèficit creixia....

Ara, a 2009, som aquí....Hi hauria algú capaç d'acabar la història??

(Llegir més)

Entrevista a El Tot





El setmanari El Tot publica en la seva darrera edició una entrevista que em van fer fa uns dies, en la qual repassem algunes de els qüestions que han marcat l'any que acabem de deixar enrere i apuntem temes que centraran el que encetem.






La penjo en aquest post per si és del vostre interès... Per cert, bon any nou a tothom!














Persones:
Ferran Falcó: "Passarem dificultats econòmiques al 2009 i al 2010"

Aquest any 2008 acaba marcat especialment per la crisi econòmica, de la qual, Badalona tampoc se n’ha escapat. Enguany la revista El Tot ha volgut fer valoració d’aquests 12 mesos amb el Primer Tinent Alcalde de l’Ajuntament de Badalona, el convergent Ferran Falcó. Un temps que Falcó valora positivament pel que fa a la gestió del govern municipal que comparteix amb el PSC i ERC. El canal del Port, la definició de l’Illa Central, la situació al Polígon d’Oci de Can Ribó, l’aplicació de l’Ordenança de Civisme o la Rambla seran alguns dels temes que segur que seran notícia durant aquest 2009 que estem a punt de començar.

“Hem engetat una dinàmica diferent a la d’anys anteriors”

Com valora la feina de Jordi Serra al capdavant de l’alcaldia?
Jo prefereixo contestar quina és la feina que fa el govern. És un govern de tres parts i està fent bona feina. Hem engegat una dinàmica diferent a la d’anys anteriors. Es veu més capacitat de decisió, de resolució i una voluntat expressa d’anar per feina.

Amb qui es treballa millor amb Jordi Serra o amb Maite Arqué?
Sincerament és incòmode comparar les dues persones. Són diferents i en política jo intento entendre’m amb tothom.

CiU volia el PSC a l’oposició… ho continua pensant?
CiU té l’aspiració legítima de tenir l’alcaldia de Badalona i per fer-ho possible algú ha de passar a l’oposició. Actualment governem amb el PSC i ho fem amb comoditat perquè nosaltres complim i ells també. Però no és bo que els partits estiguin en els màxims llocs de responsabilitat durant molt de temps.

(Llegir més)

Falcó, Badalona Bitàcola i Pep Mita, premis Turnemí 2008

És quan escric aquest post que m'adono realment que ja fa dies que vaig amb retard en això d'escriure al bloc, perquè aquesta entrada fa dies que l'hauria d'haver penjat. La feina, les festes i una grip intestinal en deuen tenir la culpa, penso per consolar-me. En qualsevol cas, faig l'apunt perquè m'agrada deixar constància de les coses ni que sigui amb retard. En Jordi Albaladejo ja ha atorgat els seus particulars premis Turnemí 2008 (una gran iniciativa) amb els millors blocs polític, d'opinió i cultural. Els guanyadors, respectivament, han estat Ferran Falcó, Badalona Bitàcola i Pep Mita.

(Llegir més)

La (no) gratuïtat del peatge del port.

Quan fa una mica més d’un mes El Punt publicava que el port no cobraria als usuaris el “cost” dels 10 primers minuts, ja vaig criticar el fet que aquests diners els pagués l’ajuntament i el fet que la quantitat que Marina Badalona cobra per aquests 10 minuts no es correspon ni de llarg amb el “servei” prestat.

El dia 30 de desembre El Punt publicava un article on es parlava que a partir d’ahir el peatge del port seria gratuït pels usuaris però que ho hauria de pagar l’ajuntament. I el mateix dia 30 en Ferran Falcó s’indignava (amb tota la raó segons el meu parer) per aquest fet. Ara bé, del que escriu en Ferran Falcó al seu bloc em sorprenen algunes coses:

  1. Si a finals de novembre El Punt ja va publicar que el cost del peatge l’assumiria l’ajuntament i que aquest cost seria de 60 cèntims, com és que és ara quan reacciona?
  2. Amb tota la raó, en Ferran Falcó es queixa del preu excessiu d’aquests 10 minuts inicials. Jo també ho vaig fer fa 1 mes… La pregunta que em faig, però, és si aquest cost és excessiu ara que ho ha de pagar l’ajuntament, o si ho ha estat sempre. Perquè crec que sempre ha estat un cost exagerat. I, si no m’equivoco, ja fa temps que l’ajuntament paga aquest preu pel pas d’alguns dels veïns de la zona del port. Donat que CiU pertany al consell d’administració de Marina Badalona, no podrien haver gestionat abans un preu raonable per a aquests 10 minuts?

Quina mena de “poder” té en Juan Felipe, per continuar barallant-se i menyspreant l’ajuntament de Badalona, quan és el propi ajuntament el que el va posar i el manté?

Més informació:

(Llegir més)

Cavalcada de Reis

Badalona 5 de gener. A les 16.45, al moll de la Capitania del Port: Espectacle d’arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, en el vaixell Ciutat de Badalona. Hi podrem veure els habitants estel·lars del món fantàstic dels Reis d’Orient, que encarregaran al nen astròleg de Badalona que es converteixi en el missatger dels Reis d’Orient [...]

(Llegir més)

LUZ DE SOLSTICIO

(Llegir més)

Pàgina següent »

eXTReMe Tracker