BadaBlocs

A les properes eleccions es visualitzarà una feina que ve de lluny. Les més de cinquanta CUP que es presentaran a les properes eleccions municipals, comencen a ser ja un referent dins i fora de l’Esquerra Independentista i ens projecten una realitat difícil d’imaginar fa uns quants anys. S’ha fet molt bona feina, però només és un inici.

Com que els catalans i catalanes no diposem d’un marc jurídic propi, ni d’un únic Parlament que ens representi, els Ajuntaments es presenten com una bona opció alternativa per anar redreçant la situació i potenciar una línia política clarament independentista. També és cert que cal anar definint què és l’independentisme, és simplement la reivindicació d’unes fronteres històriques o culturals? es tracta d’un nacionalisme extremista? … s’han fet moltes preguntes i s’ha llençat molta porqueria contra l’independentisme català, alguns inclús han acabat interioritzan aquestes idees i s’han convertit en les gotes d’una pluja fina que ni es nota.

Per tant, els ens locals poden ser i són un molt bon àmbit on anar construint i fent més propera aquesta idea d’independència que alguns perseguim, una idea que va molt més enllà d’unes fronteres administratives i d’uns símbols nacionals.
Com des de la CUP hem afirmat moltes vegades, no serà la decisió d’un Parlament autonòmic o la voluntat d’un polític espanyol o francès la que ens donarà la nostra plena sobirania. Tampoc serà la decisió d’un Conseller/Vicepresident fracassat, més semblant a un messies que a un polític amb sentit d’estat. Serà la voluntat de les catalanes i catalans, organitzats democràticament i sense pors als marcs jurídics que avui ens amenacen com una espasa de Damocles, la gota que farà vessar el got. I per això volem estar també als nostres Ajuntaments a partir del 27 de maig.

De l’abstenció ningú en parla. Ningú recorda ja que l’estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya va ser aprovat amb menys del 50% dels vots del cens. Ningú recorda tampoc que dels 170.025 badalonins i badalonines amb dret a vot a les eleccions municipals de 2003, només van execitar-lo 89.428 (un 52,29% del cens). Es parla del desencant amb la política, que la política ja no motiva com ho feia abans a àmplies capes de la població. On és el problema? Per què ningú no en vol parlar?

Penso que un dels nostres punts fort ha de ser aquest: acostar la política, fer veure que “si ens organitzem, podem”, despertar l’interès i fer que la política pivoti a l’entorn de la societat i no dels polítics. Si la gent es desencanta és perquè veu que malgrat exercir el dret a vot, les coses no van cap volen. I això desgasta. També desgasta veure com els polítics s’apoltronen i l’acumulació de càrrecs es torna una pràctica habitual sense que ningú ho controli. Aleshores llencen la tovallola.
L’abstenció, doncs, no ve provocada per la ganduleria, per la manca de ganes de participar o pel desinterès i la insolidaritat, com ens volen fer creure. Ve provocada per una política que no engresca, que no sap on va i que no es mulla en els temes delicats quan aquests toquen certs interessos. Si la política és pedagogia com deia aquell, cal passar a l’acció i veure que podem i volem canviar les coses.

La setmana passada moria una badalonina a mans del seu marit al barri de St. Roc. Avui m’assabento a través de el Punt que una dona de Caldes d’Estrac és agredida amb un martell pel seu marit també. I a principi de setmana llegíem el cas de la dona assassinada a Ripoll. El masclisme no s’atura, i la societat ha de mostrar una intolerància total cap aquests crims.

Us faig una relació dels actes que tindran lloc al llarg del mes de març a la comarca del Barcelonès Nord i la manifestació nacional, actes organitzats per diferents col·lectius de l’Esquerra independentista:

• Dijous 8 de març

Manifestació: “Lluita i treballa per una societat sense gèneres”

Lloc: Plaça Universitat de Barcelona

Hora: 19h

Cloenda de la manifestació: Plaça del Teatre (darrera la
UPF),representació teatral i lectura del manifest.

• Dijous 8 de març:

17.30h concentració pel dia de la dona treballadora + performance a Plaça
de la Vila (Gramenet)

• Dissabte 10 de Març

10h Llefià, Badalona al carrer

Exposició del 8 de març

10h Al Carrer Pérez Galdós (Llefià, Badalona)

11h Animació musical, batucada i gralles

12h Parlament i lectura del manifest de la Plataforma Revolucionària del 8 de març

• Divendres 16 de Març:

11.15h xerrada sexisme a les aules. A càrrec del SEPC. IES Puig Castellar (Gramenet)

• Dissabte 17 de Març:

18h xocolatada popular i mostra de cultura popular (amb bastoners)
Plaça de Rafael de Campalans (Badalona)

20h taula rodona: com afecta el patriarcat en les nostres vides? al LS Krida (c/Sicilia, 97; Gramenet)

• Dissabte 24 de MARÇ:

22h concert al CSO La Fabriqueta (c/Santa Rosa, 23; Gramenet) amb Antiherois i PD’s

Ara ens surten amb la historieta que volen trencar amb el Psoe badaloní. Primer ha estat Icv-Euia, de ben segur que d’aquí a poquet serà Erc. Després de quasibé quatre anys de govern tripartit i de molts més anys de governs pactats amb el Psoe, ara diuen que no tornaran a pactar amb el sindicat del totxo local. Però quan parles amb els que tallen el bacallà veus que no tenen credibilitat, que en el fons dels seus pensaments continuen dient-te que la única solució és “moderar el Psoe des de dins” (ho poso entre cometes perquè ho reprodueixo literalment).

Mentrestant, el nostre paper ha de ser el d’oferir una alternativa engrescadora i viva, independentment dels cicles electorals i allunyada dels tacticismes dels que depenen del sou de l’administració. No ens enganyem: els partits del govern local necessiten com l’aire que respiren el diner públic per sobreviure. Nosaltres no i això condiciona tota la seva acció política. Què farien sense els càrrecs de partit que poden mantenir a costa dels contribuents? Què farien si no controlessin administracions on anar col·locant els diferents panxacontentes? Repeteixo, això es nota quan parles amb ells i miren a terra per vergonya.

Ara bé, cal que tinguem clar quin és el seu paper per no repetir errors. Le direccions d’Icv-Euia i Erc han optat per una opció estratègica ben clara: no ser alternativa al Psoe, ni en clau nacional ni en clau social, i això els hi està passant factura dins la seva militància i els seus simpatitzants. Ells s’han reservat el paper de la veu de la consciència o del convidat de pedra dins del govern, sense una línia d’actuació que erosioni i plantegi alternatives davant l’actual model de ciutat. Han esdevingut, i això a Badalona ha estat portat a l’extrem, el vernís que el Psoe necessitava per continuar amb el seu model, que tan ha pogut aplicar amb Ciu com amb Icv-Euia o Erc.

Com he dit, les militàncies respectives han mostrat ja senyals de discomformitat i desencís amb els rumbs polítics, tipes de la política de saló i aparador, de la política del “qui dia passa any empeny”. Nosaltres hem de ser receptius amb aquestes persones, hem de saber també integrar-les dins el nostre projecte de construcció d’una alternativa local en clau d’esquerres i rupturista a la nostra ciutat. El proper 27 de maig podem començar a tenir un reflex d’això, un reflex que es veurà no només a Badalona si no a la resta dels Països Catalans.