BadaBlocs

Espectacle lamentable! No es pot dir altra cosa sobre l’ acte que es va desenvolupar en el Palau, i que si us plau em perdonin els que van anar com sempre de bona fe. Feia dies que l’ amic Felip Puig anava provocant als socialistes amb l’ estil mes “xulesc” amb que ens té acostumats: “..els socialistes no tindran…d’ anar a l’ acte...”. Una vegada més intentant col·locar els “sociatas” al costat Comments are off for this post

Que yo sepa Maragall no se ha muerto todavía, aunque a algunos ya les gustaría que desapareciera limpiamente para que dejara de tocar los huevos. Reconozco que alguna vez lo he criticado por alguna de sus manifestaciones, no por el contenido de las mismas si no por la inoportunidad de algunas de ellas, según mi criterio. Conocí a Maragall hace ya mas de 30 años, en las reuniones de los Comments are off for this post

Podria semblar que quan manifesto públicament que la dreta espanyola ha transformat Badalona “en una mena de laboratori d’idees properes al neofeixisme” ho faig de forma gratuïta, però no és així.

No és només que la raó, dissortadament, m’acompanya en aquesta incursió, és que fins i tot el sentit més literal de les paraules també hem fa costat: si bé el Diccionari català-valencià-balear explica que etimològicament feixisme és una veu que ve de l’italià fascio (fasci di combattimento), la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans diu: “Moviment polític caracteritzat per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l’exaltació del nacionalisme i per l’eliminació violenta de l’oposició política i social”. I el Gran Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana diu: “Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc, amb que hom s’imposa a una persona o a un grup”.

En un acte de condescendència política, en adreçar-me als meus interlocutors vaig utilitzar el prefix neo, perque estic convençut que molts d’ells encara no havien nascut quan Mussolini implantava i “PoPularitzava” aquest “peculiar” sistema polític i per tant, entenc que no els puc imputar una pertinença directa al feixisme.

Però en qualsevol cas, anar pel món “defensant” les idees llençant “croxets” de dreta és un model neofeixista.

Aguantar megàfons en manifestacions xenòfobes és una actitud neofeixista.

Anar amenaçant el jovent independentista és una actitud neofeixista.

Estar vinculat als Guerrilleros de Cristo Rey o als Peones Negros és neofeixisme.

No convocar assemblees per elegir els seus representants és neofeixisme que, a més, amb la llei de partits polítics a la ma, podria portar a instar la seva il·legalització pel fet de no ajustar els seus processos interns a mètodes democràtics.

Però avui per avui, no crec que ni Garzón, ni Grande-Marlaska, ni tota l’Audiencia Nacional en pes estiguin per la feina. Deuen tenir altres coses al cap. Segur.


Comments are off for this post

Comments are off for this post

Des del mandat passat, el meu grup ve insistint, no en la percepció, si no en la constatació que el PP ha transformat Badalona en una mena de laboratori d’idees properes al neofeixisme. Ho fan a través del desenvolupament d’argumentaris polítics basats en la por i en la inseguretat.

Un nou exemple: avui, per aconseguir uns minuts mediàtics, no tenen cap reserva mental ni ideològica a tornar a dir tota mena de mentides.

Vostès, s’aprofiten de la seva situació d’irresponsabilitat, per que vostès són l`únic grup d’aquesta sala que no han tingut, ni tenen, ni tindran mai responsabilitats de govern, a la vista de les preferències i voluntats manifestades per la resta de grups municipals.

La qüestió que ens porta avui aquí arrenca quan el Govern de Badalona fa pública la feina de la Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana amb l’objectiu de controlar, mediar o eradicar els pisos sobreocupats conflictius o no a Badalona. Els resultats indiquen que ens trobem en la bona línia, afrontant el problema sense minimitzar-lo, treballant amb la determinació d’una qüestió encara no resolta. I per que no s’ha resolt, cal no baixar la guàrdia.

I aquesta és una feina que per l’excel·lent actuació d’uns molt bons professionals va donant resultats positius, sobretot per a la gent dels barris que viuen de prop la problemàtica dels pisos sobreocupats i que van percebent aquesta millora.

Els resultats obtinguts i anunciats a l’informe són la foto fixa d’un moment determinat, després del darrer any de treball, un any que - convé no oblidar-ho- s’encavalca entre el mandat anterior i l’actual, detall que convindria, repeteixo, que ho perdessin de vista tots els grups representats en aquesta sala.

Però com és de sentit comú, i per tant compartit, encara hi ha molta feina per fer, amb consens polític i social, però sempre amb esperit constructiu. I amb aquesta determinació està posicionat el grup d’Esquerra, i amb aquesta determinació està posicionat aquest Govern de Progrés.

Altra cosa , com fa darrerament Iniciativa - tot i que ara el senyor Sagués parli d’espectacle mediàtic al referir-se al ple d’avui- és traslladar primer als mitjans de comunicació propostes reclamant consens que no han estat vehiculades abans cap els mecanismes participatius que sempre reclamen però que passen al darrera dels possibles beneficis mediàtics. I no puc deixar de contestar-li el seu comentari de falta de respecte en no haver contestat la seva carta: senzillament, en la seva carta ni reclama ni demana resposta, es limita a reconèixer l’existència de mecanismes de participació i demana la creació d’un de nou, inconcret i buit de contingut, una taula de reflexió liderada per l’alcaldessa.

A partir del Pacte Nacional per l’Habitatge, la propera Llei del Dret a l’Habitatge permetrà als municipis una major capacitat d’intervenció per actuar sobre els pisos sobreocupats, per actuar sobre l’infrahabitatge i per ampliar el número d’habitatges de compra i sobretot de lloguer a preus més assequibles.

I per anar acabant, un darrer aspecte: no ha de barrejar-se la problemàtica dels pisos sobreocupats amb les actuacions molt més àmplies i transversals dels processos d’acollida a persones nouvingudes recollides al Pla de Convivència, liderat fins el maig passat per la Regidoria de Drets Civils i Convivència i ara per la Regidoria de Ciutadania i Convivència. I quan parlem de ciutadans en situació irregular, ens hauríem de fer la reflexió sobre si la presència a Badalona de ciutadans en situació irregular no respon i està motivada per contractes laborals irregulars.

Tanmateix, però, la valoració d’aquest informe a que feia referència i la continuïtat del treball, sembla generar una certa coïssor al PP, al PP li cou perquè incideix en la seva estratègia de treure profit polític dels problemes de la ciutat i de la sensació d’inseguretat, encara que en determinades ocasions siguin autors materials del foment i la inducció, conducció i propagació d’aquestes situacions: qui no recorda les manifestacions del mandat passat, sponsoritzades pel partit del senyor Garcia?, qui no recorda un regidor d’aquesta sala dient en un conegut curtmetratge de terror que no es podia anar pels carrers de Badalona tocades les vuit del vespre?

Vostès, amb la seva actitud demagògica i afany de fer dir als altres el que vostès volen que diguin, amplifiquen la crispació i fan bona la dita que utilitzava el regidor Pera fa un moment:”quant pitjor, millor”, per vostès, es clar, no pel conjunt de la ciutat. Comments are off for this post

Diferents actes en les darreres setmanes han posat de relleu una part essencial de la nostra ciutat. La nostra és una ciutat costanera i oberta. La celebració de la Volta a Espanya de Vela, els dies 23 i 24 de setembre, amb final al nostre Port, i la celebració de la III Trobada de la Murtra, organitzada per la Fundació Internacional Olof Palme el passat dia 22 de setembre sota el títol de “Ciutats mediterrànies: pont entre Orient i Occident”, així ho demostren. Però aquests esdeveniments, i d’altres, s’emmarquen en una ciutat que he volgut, amb l’equip que conduïm l’Ajuntament, que retrobés el mar, que es vagi conciliant amb el seu front marítim, que vagi tornant a ser la Badalona marinera. A l’inici del meu primer mandat com a alcaldessa, hi havia dibuixat el futur front marítim i el projecte del Port, però calia donar-li un impuls i fer-lo possible. Així, en els darrers anys, hem avançat en la urbanització del nou Front Marítim, transformant la vella àrea industrial, fent possible nous usos urbans i espais públics. He dit en alguna ocasió que tal vegada podíem haver dibuixat els espais residencials, amb menys alçada; sempre crec fermament que hi ha d’haver un espai per a l’autocrítica. Però, cal dir que, concentrant més l’edificabilitat, es podien guanyar, i s’han guanyat, espais públics: més espais per a places, zones verdes i equipaments. Així ho hem fet i ho continuarem fent. El nou Port, a punt de finalitzar (queden per acabar alguns equipaments, serveis del Port, l’Hotel, el Passeig i la Plaça), ha suposat la creació de més llocs de treball. Amb el serveis que s’hi originen, es multiplica l’activitat econòmica. Aquest estiu la ciutat s’ha anat fent seu el Port, amb cantades d’havaneres, cinema a la fresca, etc, i amb els espais de restauració i de lleure. És ben cert, que la resolució de la qüestió del peatge s’ha allargat. Ja fa quasi tres mesos, però, hem iniciat les obres del pont del carrer de Sant Lluc, que farà possible els desplaçaments sense haver de travessar la instal·lació portuària. Les obres de renovació del front marítim avancen i potenciaran una nova centralitat, amb el canal portuari, el nou Parc i fins el Palau d’Esports. Amb la connexió amb el tramvia, recentment inaugurat, i les línies de metro 2 i la 9 en construcció, es crearà una zona d’atracció de dimensió metropolitana, amb la Ciutat Europea del Bàsquet com a reclam. Es tracta, tot plegat, de la transformació urbana més important a Catalunya en les darreres dècades, després de la Vila Olímpica de Barcelona. Això, ha pogut i pot comportar dificultats, sovint transitòries; situacions, i respostes que hem hagut d’aprendre, millorar i arranjar, com en la qüestió de les ocupacions. Però, a banda de les dificultats, la bona notícia és que ho estem fent possible. També nous equipaments ciutadans hi donaran servei. El planejament previst i els nous mapes d’equipaments ho reflectiran. Sobretot, però, la ciutat guanya i guanyarà el mar, s’hi sent més a prop. En el document dels 50 compromisos del Govern de Progrés expressem la nostra voluntat d’impulsar el Passeig Marítim. Treballarem perquè el Govern central construeixi el tram del Passeig Marítim entre el carrer del Mar i el Port. Perquè la ciutat s’apropiï del seu front marítim. El trasllat de la via del tren a l’interior oferirà servei a més població i encara farà més permeable l’accés dels diferents barris i persones al mar. Ja és contemplat al Pla d’Infraestructures de Transport amb horitzó 2026. En l’acte d’inauguració de la prolongació del tramvia, de la línia T-5, que ha transformat l’avinguda Marquès de Montroig al seu pas per Sant Roc i el Gorg amb més de 10 milions d’euros d’inversió, vaig demanar al president de la Generalitat, al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i president de l’Autoritat del Transport Metropolità, i a totes les autoritats presents, que el tramvia que arriba al litoral de Sant Adrià de Besòs es prolongués fins a Badalona. Per assegurar la futura mobilitat a tot aquest front marítim i perquè és un mitjà de transport que s’insereix millor a la trama urbana i es fon amb la ciutat. Dos breus comentaris finals sobre esdeveniments que us deia al principi. Al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, de la mà de l’organització de la Fundació Internacional Olof Palme, es va celebrar la III edició d’un seminari ja consolidat, concebut i impulsat conjuntament amb la Fundació per l’Ajuntament. Des de Badalona podem contribuir a pensar el món, reunir-hi especialistes de primer nivell, en un laboratori d’idees excel·lent. Us ben asseguro que són espais necessaris i que agraeixo per poder reflexionar i construir l’espai cap on anem. Diplomàtics, militars, acadèmics, autoritats locals com l’alcalde de Jericó −una ciutat amb 10.000 anys d’història!− s’hi van aplegar. Us animo a apuntar-vos-hi l’any vinent. Val la pena!. Hi vaig trobar a faltar moltes persones interessades per aquestes qüestions, que després opinen sobre aquests temes i s’hi ocupen. Vam poder constatar que les ciutats són un espai on el diàleg és més fructífer, més enllà dels estats i amb ells −ho vaig experimentar també en una jornada euromediterrània amb alcaldes i alcaldesses palestins i israelians l’any 2003 a Perugia (Itàlia)−, i també que les dues riberes mediterrànies hem de col·laborar per fer front als reptes comuns. De ciutats mediterrànies, i també peninsulars, ens parlen els actes de finalització de la Volta a Espanya de Vela. L’esport també uneix. Badalona va ser seu del final de la darrera etapa i de la competició. Ciutats com València, Màlaga, Cadis o Ceuta van compartir aquesta funció: tripulacions, regatistes, organització, Federació de Vela, van omplir i fer funcionar a ple rendiment el nostre Port, com a espai esportiu. Badalona té empenta i es projecta, a prop del mar i a tot vent!. M’agradaria també aconseguir i fer un bon equip amb totes les entitats de la ciutat. (Foto: Pere Jiménez) Comments are off for this post

Hola als internautes que ens segueixen , Com veureu hem deixat passar forces dies per veure si passava alguna cosa, si s’albirava quelcom diferent, trencador,il·lusionant, però no , tot continua essent gris,trist, no podem ni ens deixen esser actors del nostre futur, sembla que ens ho hagin de vendre com si fóssim un producte de comerç i de consum . Tot aquest període no te res que veure amb Comments are off for this post

La cultura catalana acaba de rebre un dels impulsos més grans que ha rebut en la seva llarga trajectòria. La Fira de Frankfurt ha significat la visualització, des de fora d’una cultura que, des de “dintre” ens volen amagar: No és casual que només 5 universitats espanyoles (més enllà dels límits lingüístics catalans) ensenyin català i en canvi ho facin 26 universitats a Alemanya ! !. Preocupats i ocupats per l’esdevenidor de la nostra cultura i per la llengua en que s’expressa, no podem més que felicitar-nos per la projecció que una fira “comercial” acaba de donar a la nostra cultura.
I com que les casualitats existeixen, el calendari va fer que el mateix dia que s’inaugurava la fira del llibre a Alemanya, a Badalona s’iniciés la 19a edició dels cursos de l’Aula d’extensió universitària per a la gent gran de Badalona. Formació continuada per a gent que no vol perdre la capacitat de tenir opinió a través de la informació i l’actualització del seus coneixements. Persones que volen mantenir criteris personals sòlids quan podria semblar que el camí a la inevitable senectut els foragita de l’activitat intel·lectual. La nostra gent gran ens mostra, curs rere curs, la seva capacitat de convocatòria i la seva vocació cultural. Enhorabona !! Comments are off for this post

Comments are off for this post