BadaBlocs

Ahir va començar el mini cicle a mitges amb ritmes & club (de 2 dies i sense relació l'un amb l'altre més que ser artistes que han passat per blues & ritmes) amb el concert de RON KAVANA una figura cabdal de la música celta contemporània. Ha col·laborat durant anys amb els Pogues i ha tocat amb gent com Richard Thompson, Elvis Costello, Jack Bruce, Charlie Watts o Donovan.
La sala es va animar bastant per ser dimecres, tothom estaba disfrutant d' alló més el concert cuan Kavana, molest per algú del públic que xerraba mentre ell feia una balada que no tocaba desde fà 4 anys, va decidir donar el concert per acabat (després d'una hora i mitja aixó si) i marxar d'una manera bastant irlandesa. Fins aquest moment tot anaba molt bé, el concert va ser francament bó, peró bé, aquestes coses a vegades passen, ja se sap com son les estrelles del rock'n'roll, potser si el concert hagués sigut en dissabte a les 0.00h. com normalment, no hagués aguantat ni 2 temes, o potser 3 hores, a saber. La cara de susto del públic cuan va marxar no va tenir nom, de tots menys d' un esclar, l'autor de la veu de la discòrdia que ni tant sols es va adonar del que habia passat... aquestes coses també passen amb el públic. Comments are off for this post

Tot això ve a tomb per explicar que al nou govern municipal, no tothom s’ha après, encara, els mètodes (i no te res a veure amb fer comèdia)

Malgrat haver utilitzat (crec recordar) aquest argument en alguna ocasió, la seva oportunitat no em deixa dubtes a l’hora d’utilitzar-lo:

Konstantin Stanislavski (actor, director i teòric teatral, 1863-1938) va desenvolupar un sistema d’interpretació que pretenia, a través d’un “realisme psicològic” projectar de forma versemblant cap els espectadors el món emotiu dels personatges, sense artificis. Aquest sistema ha passat a la història com el “mètode Stanislavski”, o per ser encara més precís, senzillament com “el mètode”.

Però tothom sap que és un mètode? El diccionari el defineix com: “Obra elemental per a iniciar-se en l’aprenentatge d’una disciplina, d’una tècnica, etc.”
però també és el “camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per arribar a un fi”

Tot això venia a tomb per explicar que al nou govern municipal, no tothom s’ha après, encara, els mètodes (i no te res a veure amb fer comèdia): el ple municipal havia pres uns acords determinats, concretament la creació d’unes comissions redactores que enllestissin les ordenances de mercats no sedentaris i la de civisme. I davant la sorpresa de propis i algun estrany, apareixen al mitjans de comunicació els regidors que han de liderar els processos: l’un és noticia a la premsa per que explica unes “negociacions de l’ordenança” amb els marxants abans que es reuneixi la pròpia comissió redactora, i l’altra filtra a la premsa, l’esborrany de l’ordenança de civisme i el quadre de sancions que proposarà discutir –suposo- tot coincidint amb la primera reunió de la comissió.

Es fa difícil treballar així. Quan l’objectiu no és el consens, quan l’objectiu és només tenir un bon gabinet de premsa per sortir als “papers” anem pel mal borràs. És que no hi haurà manera que, tots plegats, ens adoctrinem en polítiques de GOVERNS DE COALICIÓ ?.

Recomano la lectura del llibre de Joan Ridao "Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006", un text que defensa la cultura del pacte de govern. Fa falta, molta falta.

Comments are off for this post

Comments are off for this post

Foto: Pere Jiménez

El passat dia 18 d’octubre, Badalona va tenir l’honor de viure de nou la visita d’un President de la Generalitat, la del president José Montilla. Amb anterioritat, el gener de 2005, el president Pasqual Maragall ja ens havia visitat. En aquella ocasió, el vam rebre al Saló de Plens, vam fer un passeig pel Carrer del Mar i visitàrem el Port, els barris de la Serra d’en Mena i de Sant Roc. Vull dir que, com a alcalde de Barcelona i després com a president de la Generalitat, en Pasqual va estar sempre al nostre costat: per exemple, en la seva disposició que Badalona fos la subseu del bàsquet durant els Jocs de 1992; en el seu suport a Badalona, com a president de la Corporació Metropolitana de Barcelona; i després, com a president, en el seu recolzament perquè els barris de la Serra d’en Mena, Llefià, la Salut alta i la Pau rebessin el suport de la Generalitat com a barris prioritaris d’interès preferent. Per tot això, i sobretot per la seva manera de ser, per a mi excepcional ―de la qual m’he sentit molt a prop per la facilitat de relació amb la gent, i pel seu valor expressat després del valent anunci de la malaltia que pateix―, vull expressar el meu afecte i el meu agraïment més sincer al president Maragall. El president Montilla ens va visitar el 18 d’octubre d’enguany. Al matí, i en companyia dels regidors i regidores, el vam rebre al Saló de Plens. El President va signar al llibre d’honor de l’Ajuntament. Em feia il·lusió adreçar-li unes paraules de benvinguda, i vaig pensar que la millor manera de rebre’l era recordant que quan el president de la Generalitat ve a Badalona, va a casa seva. Vaig dir-li també que la nostra catalanitat té accent propi: un accent social, treballador, inclusiu, d’esforç, obert i solidari. Vaig agrair-li la col·laboració del Govern de la Generalitat en la millora dels nostres barris, en l’arribada del tramvia i la prolongació de les línies 2 i 9 del metro. No em vaig poder estar de recordar-li també les necessitats i els nous reptes que té Badalona, i que necessiten del seu suport. L’objectiu és que els principals reptes, els poguem encarar en els propers anys: continuar el suport a diferents àrees de Badalona, el trasllat de la via del tren, fer més permeable l’autopista, la prolongació del tramvia pel front marítim, el metro, la millora en les escoles bressol i en les escoles en general, la posada en marxa de la Llei de la dependència, i tantes altres coses que necessitem els ajuntaments. El President, en la seva intervenció al Saló de Plens, va posar de manifest la col·laboració, la complicitat i la seva voluntat de treballar per Badalona. Va expressar la seva satisfacció i la seva intenció de voler conèixer, de primera mà, les principals realitzacions dutes a terme conjuntament, com les accions de millora d’entorns físics i programes socials de la Llei de barris, o nous equipaments comunitaris com el Centre Cívic de la Salut. Aquest fet, tal i com va manifestar el mateix president, li permetrà tenir més coneixements per aprofundir en allò que és fonamental per tirar endavant la nostra ciutat i el país. Al migdia vàrem visitar les instal·lacions de l’Institut Guttman. Després vam dinar amb diferents responsables del món sanitari i acadèmic, amb els que impulsen el Parc Científic i de Recerca Biomèdica de Can Ruti. Sempre dic que el complex sanitari de Can Ruti és un motiu d’orgull, i de projecció solidària i d’excel·lència per als badalonins i badalonines. Vaig anunciar, també, la nostra intenció d’impulsar, amb la Fundació Josep Carreras, un nou institut de recerca en el camp del transplantament de la medul·la òssia. Per la tarda vam visitar el Centre Cívic de la Salut, l’Avinguda Marquès de Sant Mori i la nova Rambla de Floridablanca a Llefià, i finalment ens vam desplaçar a la plaça de la Pipa i al carrer Circumval·lació. L’experiència del President de la Generalitat com a alcalde de Cornellà durant 19 anys va facilitar en tot moment la comprensió del problemes i les possibles vies de solució. Badalona s’està transformant. Ho he dit. En obres públiques, en l’obertura al mar, en l’arranjament de carrers, en nou equipaments (escoles bressol a Sistrells o la nova Escola Progrés), amb l’arribada de nova ciutadania. I amb els 50 compromisos de Govern municipal, hem de continuar avançant. Però la política no és només actuacions i obra de Govern, també és, i essencialment, convivència i pedagogia. A casa nostra això vol dir reforçar el sentit de badalonitat. En el passeig per a l’Avinguda Marquès de Sant Mori i a la Rambla Floridablanca, alguns veïns s’apropaven al President i a mi mateixa, i ens feien arribar els seus neguits, les seves preocupacions. Recordo amb especial tendresa moments d’intensitat, en què alguns infants que jugaven en les àrees infantils ens van reconèixer i tot seguit ens van encerclar. Em vaig sentir il·lusionada. Vaig pensar ―un cop més― que les institucions i les persones que les representem hem de saber escoltar tothom i estar a peu de carrer. Allí, al cor de Llefià, a la Rambla Floridablanca també moltes persones se’ns acostaven. Ens van plantejar moltes coses: demandes, observacions, solucions, queixes… La presència del President donava confiança. Aquest sentiment és necessari pel progrés dels barris, de la ciutadania i de Badalona. Una confiança que no s’expressa només amb els resultats d’una gestió, per òptima que sigui, sinó que amb la proximitat i la comprensió esdevé el sentit mateix del que ha de ser la política. Van ser moments gratificants i que fan més humana la dedicació pública. Al vespre, la visita del President de la Generalitat es va acabar amb la celebració d’un sopar en motiu dels 30 anys de la Federació d’Empresaris de Badalona (FEB), amb l’assistència de més de 500 empresaris. Va ser una ocasió en què el president de la FEB i jo mateixa vam poder recordar el treball fet i els reptes de futur, com la construcció de la B-500 que ens ha de facilitar la connexió amb els dos Vallès. El President de la Generalitat hi va donar el seu suport. Durant aquests anys s’han impulsat i es continua posant l’accent en nombroses iniciatives: els 335.000 m2 de nou sòl industrial amb 3 polígons, les actuacions de l’IMPO, el suport a les persones i les idees emprenedores, el projecte de l’espai dels oficis a Montigalà, el Centre de Noves Tecnologies a Can Bofí Vell, la bona marxa de l’ocupació a Badalona, la presència d’activitats intenses en coneixement i recerca, en diversos sectors com la metal·lúrgia, la indústria farmacèutica i l’electrònica; el suport a la formació ocupacional, el diàleg entre agents socials i econòmics, etc. Badalona va endavant, tenint com a prioritat l’equilibri entre el desenvolupament i la cohesió social, en una Catalunya dinàmica que afronta nous reptes per posar-se al dia i que recentment ha celebrat el 30è aniversari del retorn del President Tarradellas i el restabliment de la Generalitat. Un llegat ben viu i necessari. Perquè la badalonitat i la catalanitat són progrés i justícia social, prosperitat, però sobretot un sentiment col·lectiu humà i fraternal, per donar el millor de nosaltres i rebre els beneficis que entre tots construïm. Comments are off for this post

Barcelona.- Encara que d'entrada ens podem preguntar, què fa una representant d'una administració pública en un congrés o saló d'empreses immobiliàries i màfies especuladores, el Meeting Point de Barcelona, en realitat poc o gens ens ha d'estranyar quan sabem de sobres que ens les darreres dècades els ajuntaments i administracions públiques-i en això els municipis metropolitans en saben molt- Comments are off for this post

El President Montilla, ha situado las cosas por primera vez en muchos años allí donde deberían haber estado, sin crispación, sin demagogia y sin las dosis de hipocresía a que nos habían acostumbrado. Claridad, firmeza y propuestas concretas son las bases para sacarnos del cabreo, el hartazgo y el desapego. Con su discurso, en el Foro Nueva Economía de Madrid que recomiendo leer en su totalidad Comments are off for this post

Badalona.- La Regidoria de Cultura i Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Badalona ha organitzat una exposició durant aquest mes de novembre per a celebrar el centenari de l'edifici que acull a la Biblioteca Central Can Casacuberta. L'edifici actual fou una fàbrica tèxtil de 1920 a 1979 i va ser construït en dues fases diferenciades entre els anys 1907 i 1920 per l'arquitecte modernista Joan Comments are off for this post

Badalona.- En motiu del centenari del periòdic "Solidaridad Obrera" (1907-2007), òrgan del sindicat anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT), aquest sindicat ha organitzat un concert amb el cantautor Javier Krahe a Badalona. L'acte serà el proper 1 de desembre, a les 22 hores al Teatre Zorilla. Les entrades -18 €- poden adquirir-se a CNT- Badalona (Pge. Riu Congost 5-11, baixos Comments are off for this post

Santa Coloma Gramenet.- Com si els anys de la Transició haguèssin tornat, part de la ciutadania ha de tornar a organitzar-se i denunciar el retalls i vulneracions contra la més elemental llibertat d'expressió que a Santa Coloma, molt especialment a través de l'administració municipal, l'Ajuntament, des de fa uns anys ens ha acostumat amb una política de censura, manipulació informativa, Comments are off for this post

Comments are off for this post