BadaBlocs

Comments are off for this post

Fem-nos, si es vol, missatgets en sms desitjant-nos un bon any i felicitat. Fem-ho, que no costa gaire i la majoria creu que es tracta simplement d'un gest efímer. Però tinguem en compte les dades, i pensem-hi. Catalunya ha tancat l'any en la posició dotzena en creixement de PIB a Espanya, i ja som darrera de Múrcia. També hem destacat a l'informe PISA, com a paradigma d'una reforma educativa i d'un sistema fràgil, caduc, estúpid i falsament progressista. El Zapatero, el gran mal menor de Catalunya, ens ha promès i ens ha incomplert en gairebé tot -els Papers, els traspassos, els pressupostos-.

L'any 2008, malgrat tot, tindrem augments impositius a l'electricitat, el gas, el butà, el transport públic, superiors a l'IPC previst al juliol. I el govern català, que dissimula molt bé, augmentarà els peatges més d'un 4%, gairebé doblant l'augment que preveu l'Estat per a les seves vies de pagament.

A Badalona, el govern municipal ha tingut més sentit comú, i proposa un augment impositiu lleuger, del 2'5%, inferior a l'IPC real i als augments que vindran amb les factures de serveis bàsics. Aquesta decisió, haurà de tenir conseqüències: no podrem seguir fent el pressupost com fins ara, amb augments lineals, poc balanç de l'utilitat d'algunes partides, i confiança en el totxo com a font inesgotable de l'equilibri financer municipal. I caldrà equilibrar els augments dels contractes de serveis eixugant despeses que caldrà posar en crisi.

Sigui com sigui, el 2008 no serà un any fàcil. Ni a la ciutat, ni a Catalunya. I em preocupa, no tant això, sinó la percepció cada com més aguda que el país viu en la inòpia, la renúncia, la desafecció i l'escepticisme. Que perdem pistonada, i prestigi, i que caldrà una nova Renaixença política, d'aquí a uns anys, i en tot l'arc parlamentari català.

Bon any per a tots.

Comments are off for this post

Com sempre els Reggae night reunin no van fallar, van fer ballar tothom la nit de dissabte passat, encara que no van poder superar el seu propi record d'assisténcia a un concert a Els Genis, el nadal té dies extranys... Comments are off for this post

El concert habia de ser dels punk-rockers THE WAVE, pero al final no van poder venir i els van substituir els Câmaleao (Eva Folch, Joan Aymerich, Sergi Sala i Tito Busquets), d' un estil ven diferent pero interpretant també WAVE, aixó si, el tema de l' Antonio Carlos Jobim. El concert va anar entre la bossa nova i la samba i no va faltar cap clàssic de Djavan, Jobim, Gilberto... La gent va respondre bastant bé al canvi, animant-se a ballar i tot cap al final. Comments are off for this post

Aquest és l'article que he publicat avui a la contraportada d'El Punt del Barcelonès Nord. A partir de la posició política d'Iniciativa en la qüestió del planejament de l'Illa Fradera reflexiono sobre la manera com els ecosocialistes han decidit fer d'oposició a Badalona. L'article fa una crida als partits de la ciutat perquè abandonin posicions maximalistes i trobin punts d'entesa que permetin fer avançar la ciutat i fugir de la mediocritat. Comments are off for this post

He estat uns dies amb la família a Viena. La ciutat del sardònic Harry Lime, Orson Wells, mentre sona la melodia d'una cítara en la seva primera escena a El Tercer Home. Una imatge amb molta força, carismàtica, associada a un film però també a on va rodar-se, Viena. Una ciutat d'imponent arquitectura imperial que destil·la sensació de poder, d'un esplendor passat, i també amb notables exemples d'afany modernista per trencar el feixuc pes de la tradició. Amb aquesta dualitat hi ha diferents vienes: la ciutat dels Habsburg amb palaus, esglésies i edificis majestuosos de gran magnificència, i la Viena pionera del 1900's, dels arquitectes modernistes Otto Wagner, Joseph Olbrich i Adolf Loos, i dels pintors Gustav Klimt i Egon Schiele, capdavanters de l'art modern. La Viena reconeixible per l'ascendent catedral gòtica de Sant Esteve amb la seva torre sud visible des de tota la ciutat, i la de l'edifici modern de vidre Haass Haus en el qual es reflecteix la catedral. Tradició i modernitat en un mateix entorn. La Viena dels museus (del Belvedere, de l'Albertina), dels cafés, de l'arquitectura civil (de la zona del Graben), de la Juden Platz i dels carrers del voltant, formen part de les experiències viscudes. Sense adonarte'n, abans de girar la cantonada però, la cítara sona de nou... Comments are off for this post

Comments are off for this post

Posar noms als carrers i places de Badalona no és fàcil. La comissió del nomenclàtor s'ha de reunir i validar les propostes que el Ple municipal, particulars, entitats i d'altres li hagin pogut fer arribar en relació a l'òbit de persones insignes o de causes i efemèrides a recordar.

En els darrers Plens municipals, per posar un exemple, hem aprovat proposar a la comissió un carrer, plaça o equipament per a Gregorio López Raimundo, un altre per a Paco Candel i també per a Lluís Maria Xirinacs. I durant el mandat passat, es varen prendre força decisions com ara la de nomenar una plaça per Ernest Lluch, i una altra per Carrasco i Formiguera.

Què en sabem de tots ells? què en sap la gent de tots ells? Segurament, i genèricament, ben poca cosa. I per això volem que restin a la memòria col·lectiva, malgrat que n'hi hagi tants i tants dels quals no sabem pràcticament res. Qui era, per exemple, Coll i Pujol? Algú sap que són els cognoms de la família propietària de la masia de Sant Crist de Can Cabanyes?

Jo no crec que pogués aprovar, avui per avui, un examen sobre el nomenclàtor badaloní. Per això, el llibre que es va fer des del Museu, és recomanable i d'una gran utilitat. I el recomano. I per això defenso que, quan es reposin les malmeses plaques dels carrers de la ciutat, s'aprofiti per situar als transeünts més enllà d'un nom, i també que, en el cas que hi hagi noms populars, constin també a la placa de torn. Per exemple, la del carrer de les ànimes, o de la granota, o tants d'altres.

Més enllà d'aquesta circumstància, hi ha debats que encara no hem encetat a fons. Per exemple, el nom que li donarem a la futura plaça de la Illa Central.

Hi ha la proposta de fer més gran l'espai dedicat a l'Alcalde Xifré, alcalde republicà afusellat al camp de la Bota, l'any 1938. També hi ha gent que defensa que se'n digui de les Cultures, o quelcom de similar. Que se'n pogués dir de la Creu, ho defensen els qui creuen que, havent-hi com hi havia la creu de Terme de la ciutat, se'n recordés l'origen. Més enllà, hi ha qui ha parlat, directament, de noms popular com Can Puça, que recorda el negoci de carruatges i l'home que el dirigia.

Sigui com sigui, posar el nom a aquesta futura Plaça serà una decisió difícil. Nogensmenys, es tracta d'un espai gran, singular, central i esperem, d'alta qualitat. D'entre tots els formulats, caldrà triar. I hi ha tants noms insignes, com causes lloables i dates per no oblidar: l'alcalde Xifré, la Pau, les Cultures, Terme, Sobirania...

I si no ens en convenç cap, Plaça Central.

Esperarem que fluexi el debat i les idees, que l'any 2008 el puguem decidir, i el 2011, estrenar. 

Comments are off for this post

Comments are off for this post

Comments are off for this post