Archive for Febrer, 2008
Maradona jugarà un amistós a Badalona
El mític exfutbolista Diego Armando Maradona participarà el proper 26 d'abril en un partit amistós de showbol, una variant del futbol sala indoor, que disputaran les seleccions d'Argentina i Catalunya al pavelló Olímpic de Badalona. El partit està organitzat per l'empresa "First in Music & Màrqueting", i s'emmarca a la campanya "Apadrina un futbolista".
Per l'Argentina jugaran també Alejandro Mancuso, Sergio Goycochea, Matías Almeyda, Sergio Zárate, Coyo Almandoz, José Flores, Fernando Gamboa, Beto Camps, Gabriel Amato, Juan José Borrelli, Carlos McAllister, Sebastián Pascual Rambert i Leonardo Ruiz.
Catalunya, dirigida per Pere Gratacós, actuarà amb Busquets, Sergi Barjuan, Roger i Óscar Garcia, Barberá, Villena, Guardiola, Albert Tomás, Lardín, Eloy, Toni, Geli, Biscaí, Samper, Barlotomé Márquez i Alex Fernández.
El showbol es juga en una pista de 22 x 42 metres, envoltada per una tanca que forma part del terreny de joc.
Comments are off for this postMaradona jugarà un amistós a Badalona
El mític exfutbolista Diego Armando Maradona participarà el proper 26 d'abril en un partit amistós de showbol, una variant del futbol sala indoor, que disputaran les seleccions d'Argentina i Catalunya al pavelló Olímpic de Badalona. El partit està organitzat per l'empresa "First in Music & Màrqueting", i s'emmarca a la campanya "Apadrina un futbolista".
Per l'Argentina jugaran també Alejandro Mancuso, Sergio Goycochea, Matías Almeyda, Sergio Zárate, Coyo Almandoz, José Flores, Fernando Gamboa, Beto Camps, Gabriel Amato, Juan José Borrelli, Carlos McAllister, Sebastián Pascual Rambert i Leonardo Ruiz.
Catalunya, dirigida per Pere Gratacós, actuarà amb Busquets, Sergi Barjuan, Roger i Óscar Garcia, Barberá, Villena, Guardiola, Albert Tomás, Lardín, Eloy, Toni, Geli, Biscaí, Samper, Barlotomé Márquez i Alex Fernández.
El showbol es juga en una pista de 22 x 42 metres, envoltada per una tanca que forma part del terreny de joc.
Comments are off for this postAcomiadats vuit professors de música en vaga
L'Escola de Música de Badalona ha acomiadat vuit professors que han fet vaga per denunciar la seva situació laboral. Són gairabé un terç de l'equip docent del centre. Els músics es queixen de tenir la categoria de becaris des de fa entre tres i nou anys, malgrat que fan la mateixa feina que els professors titulars.
Els treballadors demanaven a la direcció del Patronat de la Música -que presideix l'alcaldessa Maite Arqué (PSC)- un contracte que cotitzés a la Seguretat Social. L'alcaldessa reconeix que l'Escola de Música contractava com a becaris a aquests professors per ajudar a costejar-los els seus estudis, però va negar que se'ls hagi pagat amb diner negre, com diuen els músics.
Els representants municipals van oferir regularitzar la situació laboral de set dels vuit músics, una proposta rebutjada per considerar-la insolidària amb un dels afectats.
Comments are off for this postAcomiadats vuit professors de música en vaga
L'Escola de Música de Badalona ha acomiadat vuit professors que han fet vaga per denunciar la seva situació laboral. Són gairabé un terç de l'equip docent del centre. Els músics es queixen de tenir la categoria de becaris des de fa entre tres i nou anys, malgrat que fan la mateixa feina que els professors titulars.
Els treballadors demanaven a la direcció del Patronat de la Música -que presideix l'alcaldessa Maite Arqué (PSC)- un contracte que cotitzés a la Seguretat Social. L'alcaldessa reconeix que l'Escola de Música contractava com a becaris a aquests professors per ajudar a costejar-los els seus estudis, però va negar que se'ls hagi pagat amb diner negre, com diuen els músics.
Els representants municipals van oferir regularitzar la situació laboral de set dels vuit músics, una proposta rebutjada per considerar-la insolidària amb un dels afectats.
Comments are off for this postDESAFINADO
Que isso e muito natural
Que voce nao sabe nem sequer pressente
E que os desafinados tambem tem un coraçao.
(Desafinado, Antonio Carlos Jobim)
No n’aprèn, no en vol aprendre. L’Andreu Mas ha tornat a utilitzar EL PUNT per dedicar-me una de les seves enceses planes, tal i com -en ell- és força habitual (Polítics que desafinen, 20.02.2008). En aquesta ocasió la patacada dialèctica va, està clar, contra aquest regidor i de retruc al govern local del qual formo part.
Però de nou (o no tan nou), no l’encerta quan parla de mi i del conflicte plantejat per un grup d’ensenyants de l’Escola de Música de Badalona. Evidentment, l’Andreu en sap ben poc o res del que escriu, i ens ho demostra: frases extretes del seu context, afirmacions del tot incertes i malintencionades, etc.
Hem demano per què només retorno paraules a l’Andreu Mas i no a altres persones de la premsa escrita que s’han lluït (més o menys) en tractar el tema dels músics? Doncs per que l’Andreu, ja fa temps que em té i em guarda una simpatia especial: m’ho va demostrar (ens ho va demostrar) negant, furiós com un gall de panses, que Esquerra hagués presentat al·legacions a un determinat projecte urbanístic (la futura plaça Alcalde Xifré). Havent d’empassar-se (això si, en lletra petita) la seva pròpia mentida. I ens ho va tornar a demostrar insistint en el contingut d’una enquesta pre-electoral d’Esquerra que s’acabava d’inventar ell i els seus informadors. ( L’enquesta que coneixien els seus “informadors” situava Esquerra fora del mapa de representació local). En realitat i malgrat una abstenció galopant, Esquerra va aguantar el cop i va quedar a 102 vots de repetir els resultat de 2003 (2 regidors).
I avui hi torno: que l’Andreu tingui ordinador i un diari a disposició no vol dir que pugui dir qualsevol cosa. I l’Andreu ho fa quan es refereix a mi o al partit que represento, massa sovint, massa. Deixa anar un cert tuf.
Per no gastar massa temps de ningú, miraré de respondre esquemàticament a totes les qüestions plantejades en el seu escrit:
Ø Gràcies per la cita sobre l’estupidesa, és un bon començament.
Ø Que hi hagin persones que treballin sense contracte laboral no és cap situació mancada de legalitat. Els contractes administratius de serveis hi son precisament per cobrir determinades necessitats de l’administració: es contracta algú (o alguna empresa) que et faci un servei a canvi d’una contraprestació econòmica pactada que es formalitza en una factura de càrrec amb les retencions legals corresponents i passa tots els controls d’intervenció reglamentaris.
Ø Evidentment, des del Patronat de la Música o des de qualsevol altre Organisme Autònom, no es genera ni s’usa “diner negre”. Per una raó tan elemental con senzilla: quina necessitat en té qui no ha de presentar uns guanys? L’escola de Música no és una empresa comercial.
Ø La decisió de no contar amb un dels ensenyants pel proper quadrimestre efectivament, s’havia pres amb anterioritat a la “tancada” i és una decisió que pren qui l’ha de prendre i no és objecte de debat públic.
Ø No només no “he fet tot el possible per evitar dialogar amb els afectats”, com se’m retreu, si no que des del més d’octubre, vaig tenir contactes amb la persona que liderava la queixa, li vaig explicar fil per randa quin era el procés que havia engegat per regularitzar una situació que, des del primer moment vaig qualificar com a “millorable”, per que “no estava ben resolta”. He fet totes aquelles reunions en que ha fet falta la meva assistència, fins i tot en horaris i lloc no del tot adequats.
Ø Sobre el paper dels “mediadors”, un únic comentari: vaig agrair públicament l’interès que determinades organitzacions i persones havien mostrat per aportar solucions al conflicte. Cal fer res més?
Més enllà de l’oferiment que vaig expressar als ensenyants que es vulguin replantejar la seva decisió i oferir-los la possibilitat de acordar amb l’escola quina és la millor solució de les seves particulars situacions, i vist el que he vist, i llegit el que he llegit, reitero la meva màxima confiança en la Gerència del Patronat, en la Direcció i el Claustre de Professors i en tots aquells que fan la seva feina dia a dia a l’Escola amb dedicació i professionalitat pel bé de la ciutat i de la música.
I, potser que anem canviant de melodia Andreu, aquesta ja és monòtona.
E quem quer todas as notas,
ré-mi-fá-sol-lá-si-dó
Fica sempre sem nenhuma,
fique numa nota só.
(Samba de uma nota só, Antonio Carlos Jobim) Comments are off for this post
De Josep Palau i Fabre
Nascut l'any 1917 a Barcelona, va viure el seu primer any de vida a la ciutat. Dramaturg, assagista, poeta i narrador. Coneixedor de Picasso. Català i catalanista. Premi d'Honor de les lletres catalanes, i creu de sant Jordi, Palau i Fabre bé mereix un lloc a la memòria col·lectiva.
D'aquí a dos anys, potser tres, Canyadó tindrà una nova biblioteca, als baixos de l'edifici que ocuparà l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. En la discussió sobre el mapa de biblioteques, al si del govern, CiU proposava que se'n instal·lés una a l'antiga fàbrica de la Piher, però no és possible.
Jordi Serra, regidor de Territori, va agafar la idea i va proposar de situar-la aquí, i traslladar la futura llar d'infants que hi havia d'anar al Cristall, una vegada es desenvolupi. Ens sembla una bona pensada. Complim el projecte del govern local de PSC, CiU i ERC, i trobem el desllorigador d'una necessitat palesa en aquest sector de ciutat.
Què semblaria que aquest nou espai portés el nom de Palau i Fabre?
Comments are off for this postEl masclisme d’ICV
AV CAN SOLEI
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAN SOLEI
BADALONA
Comments are off for this post