Archive for Abril, 2008
El somriure d’Arqué
Frau als ciutadans
Frau als ciutadans
Passats sis mesos d’aquesta elecció Arqué ens sorprèn amb l’anunci de que ja no vol ser alcaldessa, ara li fa més il•lusió ser senadora a Madrid des de on, assegura, continuarà servint els interessos badalonins.
El PSC de Badalona ha convertit la política en l’art de l’usdefruit del poder. Per tal d’aconseguir els seus objectius, els seus dirigents, no tenen miraments cap als valors que suporten els capitells de la democràcia i no els importa jugar una vegada i una altra amb els sentiments i confiança dels ciutadans que els lliuren el seu vot en un acte de fe a uns valor reconeguts mundialment i que defensen el partits socialdemocrates com a valors inalienables.
Arqué ha demostrat, amb aquesta acció, el poc respecte que li mereixen els seus votants. Els seus votants i aquells que no l’han votada però dels que és (era), de tota manera, alcaldessa.
No és ètic ni moral una actuació de burla cap a el sistema democràtic i cap als ciutadans. No és admissible tal escarni a la nostra societat. El PSC no pot estar jugant sempre d’aquesta manera amb Badalona cosa a la que ja s’hi ha acostumat malauradament.
El partit d’Arqué, el PSC, ja tenia decidit el substitut, seria el cunyat de l’alcaldessa Jordi Serra Isern i, curiositats de la vida, aquest continuarà governant gràcies al suport de CiU, el capitost del qual és, curiosament, el seu cosí germà Ferran Falcó Isern, actual primer tinent d’alcalde. Encara que sembli un culebró, no ho és. És la realitat a Badalona. L’oligarquia.
Per aquest motius des del Partit dels Ciutadans de Badalona considerem que Arqué ha comés amb la seva acció:
1. Un frau a la societat
2. Un greu menyspreu als votants
3. i un acte d’autoritarisme nomenant successor al seu cunyat.
Pel que respecta al nomenat per ser el successor en l’alcaldia Jordi Serra Isern, afirmem que és un despropòsit majúscul que el nostre Ajuntament sigui dirigit per un senyor sense curriculum laboral conegut, un senyor que ha viscut sempre de la sopaboba del PSC i que l’únic mèrit que se li pot reconèixer ha estat servir fidelment i obeir cegament les ordres dels seus patrons del carrer Nicaragua, per cert, sempre nefastes per Badalona.
Frau als ciutadans
Passats sis mesos d’aquesta elecció Arqué ens sorprèn amb l’anunci de que ja no vol ser alcaldessa, ara li fa més il•lusió ser senadora a Madrid des de on, assegura, continuarà servint els interessos badalonins.
El PSC de Badalona ha convertit la política en l’art de l’usdefruit del poder. Per tal d’aconseguir els seus objectius, els seus dirigents, no tenen miraments cap als valors que suporten els capitells de la democràcia i no els importa jugar una vegada i una altra amb els sentiments i confiança dels ciutadans que els lliuren el seu vot en un acte de fe a uns valor reconeguts mundialment i que defensen el partits socialdemocrates com a valors inalienables.
Arqué ha demostrat, amb aquesta acció, el poc respecte que li mereixen els seus votants. Els seus votants i aquells que no l’han votada però dels que és (era), de tota manera, alcaldessa.
No és ètic ni moral una actuació de burla cap a el sistema democràtic i cap als ciutadans. No és admissible tal escarni a la nostra societat. El PSC no pot estar jugant sempre d’aquesta manera amb Badalona cosa a la que ja s’hi ha acostumat malauradament.
El partit d’Arqué, el PSC, ja tenia decidit el substitut, seria el cunyat de l’alcaldessa Jordi Serra Isern i, curiositats de la vida, aquest continuarà governant gràcies al suport de CiU, el capitost del qual és, curiosament, el seu cosí germà Ferran Falcó Isern, actual primer tinent d’alcalde. Encara que sembli un culebró, no ho és. És la realitat a Badalona. L’oligarquia.
Per aquest motius des del Partit dels Ciutadans de Badalona considerem que Arqué ha comés amb la seva acció:
1. Un frau a la societat
2. Un greu menyspreu als votants
3. i un acte d’autoritarisme nomenant successor al seu cunyat.
Pel que respecta al nomenat per ser el successor en l’alcaldia Jordi Serra Isern, afirmem que és un despropòsit majúscul que el nostre Ajuntament sigui dirigit per un senyor sense curriculum laboral conegut, un senyor que ha viscut sempre de la sopaboba del PSC i que l’únic mèrit que se li pot reconèixer ha estat servir fidelment i obeir cegament les ordres dels seus patrons del carrer Nicaragua, per cert, sempre nefastes per Badalona.
CRÓNICA,RÉPLICA Y ADVERTENCIA
Un artista cobert de flors.
Em prenc una copa de vi a la salut de "Modi", d'Amedeo Modigliani (1884-1920). Amb satisfacció pel seu art i amb un cert regust de tristesa per la seva trajectòria vital. He acabat de llegir "Amedeo Modigliani, principe de Montparnasse", una biografia elaborada pel veterà escriptor nordamericà Herbert Lottman. M'ha agradat moltíssim, sobretot perquè segueix l'estil anglosaxó de les biografies, combinant rigorositat històrica amb un estil narratiu fresc i proper. La mort de Modigliani, pobre com una rata, malalt i passant-li factura els seus excessos amb les drogues i la beguda, m'ha commogut, així com el posterior suicidi de la seva companya embarassada de vuit mesos, i deixant orfe la seva primera filla encara ben petita.
Modigliani, després d'una intensa vida, va ser enterrat cobert de flors, com un príncep. Avui dia els seus quadres arriben a preus astronòmics, l'èxit va ser esclatant a partir de la seva mort. Lottman es pregunta que hagués pensat el gran "Modi" de tot això.
Però no vull quedar-me amb el mal rotllo, i prefereixo recordar algun altre dels episodis que Lottman recrea, algun de més passat de voltes de la bohemia parisenca, com aquell que Utrillo i Modigliani van anar a veure la galerista, Berthe Weill. Ella mateixa va escriure anys més tard, recordant l'anècdota, que anaven tots dos borratxos suplicant que els comprés obres seves. Utrillo, company d'antol·lògiques juergues amb "Modi" va anar primer a veure-la, després va anar-hi Modi: "!Cómo va ése, también!... Casi se ha caído sobre mí...". Sense comentaris.
En definitiva, un bon llibre que supera la pel·lícula biogràfica sobre Modigliani que fa uns anys va protagonitzar Andy García.
Comments are off for this post
Més festes de maig 2008
Sembla ser que dilluns estarà disponible tota la informació sobre les festes de maig. De moment podem avançar que el mocador solidari d’aquest any serà d’un color vermell tirant al lila. De moment hi ha més informació a la web de “El Tot” i he publicat una imatge més del dimoni a l’entrada que ja vaig fer l’altre dia. De nou, aquestes informacions són gràcies al Toni Santiago 
I a partir de dilluns també, una web dedicada a les festes de maig de Badalona: http://www.festes-maig.com
També anireu trobant més informació sobre les festes de maig 2008 a Badalona bitàcola
Comments are off for this postLa factura del civisme
1 milió d'euros cada any. Sí, un milió. Això és, més o menys, el que ens costa -a tots plegats- l'incivisme que es practica a Badalona. Hem de decidir si volem combatre'l, i reduir-ne la factura tant com puguem, o si ho deixem estar per creure que és inevitable o assumible.
Nosaltres ho tenim decidit. Anem a combatre'l. Perquè si tinguéssim un milió d'euros més, podríem donar més beques menjador, mantenir millor els paviments, o concertar més serveis de teleassistència.
No és demagògia. És una dada certa, que suma diners destinats a reposar mobiliari infantil, arreglar parets, pagar hores extres a la policia local, contractar advocats, etc...
Saben quantes caques de gos vàrem recollir l'any 2007?.....ja poden riure, ja....170.000!!!És només un exemple del fastigós panorama que deixen els amos dels animals que no recullen els excrements dels seus "millors amics". Recollir-les val uns 90.000 €. I per cert, no és veritat que l'incivisme només es doni a certs barris de la ciutat. No és cert, i no podem estigmatitzar uns indrets i no altres. D'incivisme n'hi ha arreu, i en alguns llocs, a dojo.
Per això hem treballat en l'ordenança, i ens en sentim orgullosos ara que s'acaba un procés participatiu que m'atreveixo a qualificar com el més important, sincer i ampli dels darrers 30 anys.
El dia 26 d'abril, al Consell de Ciutat, la gent podran encara acabar de triar quin és el mínim comú denominador del que considerem cívic o incívic. De la línia que hi ha, encara que pocs no la vegin, entre la concepció liberal de la societat, resumida en el "viu i deixa viure", i la concepció tronada de la llibertat, resumida en el "campi qui pugui".
De tot això, en vaig parlar ahir amb els veïns que es van aplegar a l'Associació de Veïns del Centre. Els agraeixo la invitació, i els reitero -a ells i a tots vosaltres- el meu compromís de fer complir allò que entre tots acordem.
