Archive for Juny, 2008
Sant Joan arriba a tots els racons de la comarca
Per Sant Joan Montgat també esta de festa
De pinyons, cabell d’àngel, de crema o de fuita confitada, per Sant Joan no pot faltar la coca
Per Sant Joan… juguem amb foc!
Badalona: El millor i el pitjor (9)
Eva Santana, Escriptora:
Quan em sento molt sola, quan estic enfadada amb el món sencer, quan tinc un mal dia, sempre que puc, torno a Badalona. Agafo el tren i sé que, en un vint minuts justets, seré a la Rambla. Un cafè, un marlboro (el segon del parell que em permeto cada dia) i veure la gent passar. Després enfilaré el carrer de Mar, tombaré pel carrer d’en Cueta i tornem-hi. La finalitat d’això, suposo, encara que no hi hagi pensat mai detingudament fins ara, és trobar gent coneguda, gent d’un altre temps, gairebé d’una altra vida meva, quan corria tot el dia per Badalona, classe aquí, classe allà, amb els amics i amigues, i tot era molt més senzill, encara que en aquell moment no ho sabés.
Aquesta gent que em fa recordar que, encara que a mi no m’ho sembli, segueix existint un trosset d’aquest món que enyoro i que ja no veig cada dia.
Si tinc el dia molt torçat, però, o si no trobo la gent adequada pel carrer, aleshores hi pot més el pessimisme i només aconsegueixo veure totes aquelles cases boniques que ja no hi són, aquelles cafeteries entranyables que ja no hi són, aquella bodega entranyable que ja no hi és, aquella vida que, definitivament, ja hem perdut per sempre.
Comments are off for this postUna nit màgica a Can Zam
Concerts de la setmana
Aquest divendres, festa major del Jazz badaloní: Actua la Big Band de Badalona al Teatre Zorrilla, amb una convidada molt especial, la cantant Eva Folch.
Dimecres, 25 de juny
- Xampola IV'V
www.myspace.com/xampola
Aleix Tobias, Bateria; Marc Vila, Percussió; Guillen Aguilar, Baix; Paco Manzanares, Piano
Xavi Lozano, Coses que es bufen; Martí Serra, Saxo.
Un dels grups amb més anys i menys bolos del panorama musical de casa nostra tanca la seva gira "10 anys, 10 bolos" amb un concert molt especial a la Carpa de Circ de Tiana. L'esdeveniment serà enregistrat per convertir-se en DVD.
Carpa de Circ de Tiana, 23h
......................
Divendres, 27 de juny
- Big Band de Badalona
Concert inclòs en el III Cicle de Jazz de Badalona
Carlos Vecino i Joan Aymerich, direcció i coordinació; Eva Folch, veu.
La Big Band de Badalona presenta en aquesta tercera edició del JazZorrilla una col.laboració amb la cantant Eva Folch, vinculada des de fa temps amb l'escena musical badalonina. Després d'uns anys d'activitat professional a Holanda, Eva Folch torna a Badalona per oferir-nos un repertori basat en temes clàssics de les orquestres de Count Basie i Duke Ellington.
Teatre Zorrilla, 21h / Entrada: 14 (2x1 per a músics i estudiants de música, comprant les entrades a taquilla)
- Cherish Band
Grup format al any 2004, especialitzat en interpretar cançons dels anys 80 i 90.
Rock/Pop / C. C. Dalt la Vila , 21h / Entrada lliure
.....................
Dissabte, 28 de juny
- Manetti + That Crooner From Nowhere
Des d'Itàlia
Els Genis, 00h / Entrada: 3
.....................
Diumenge, 29 de juny
- El Sobrino del Diablo + Juako Malavirgen
Els Genis, 20h / Entrada: 3
Comments are off for this post
Quo Vadis, veïns?
Badalona: El millor i el pitjor (8)
Martí Petit, Cap de la Unitat de Relacions Internacionals. Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC):
Em confesso badaloní d’adopció. I d’adopció recent, a més. Començo així aquestes ratlles perquè em sento com el nouvingut que comença a opinar sobre qüestions que a penes coneix.
Dit això, vull expressar la meva immensa satisfacció de viure al microcosmos Badalona, tan lluny i tan a la vora de Barcelona. Lluny perquè a Badalona hi he trobat costums que encara perviuen “de quan la gent era bona” (per exemple, és l’única ciutat que conec on les portes del carrer es deixen obertes, “per si algú volgués entrar”). I en canvi, tan a la vora de Barcelona pel que fa al metro i, quan volen funcionar, les rodalies de RENFE.
De tota manera, em sorprèn que les notícies publicades sobre la ciutat siguin tan persistentment negatives. Les dades de què disposa el CAC mostren que la informació televisada sobre Badalona és poc afalagadora: problemes amb la immigració, violència de gènere i altres delictes, canonades rebentades en plena sequera, etc. Quasi el 80% de les notícies dels teleinformatius de TV3 sobre Badalona (78 d’un total de 99, durant el període gener 2007 – abril 2008) contenien informació que podem qualificar de negativa.
D’altra banda, l’Estudi sobre pluralisme territorial en els informatius de les televisions catalanes, presentat pel CAC el 15 de gener de 2008, demostra que Badalona surt infrarepresentada. També ha demostrat, a posteriori, un desinterès de Badalona i les seves autoritats en corregir aquesta llacuna i
assolir una major i més positiva presència als mitjans. Després de la publicació de l’informe, ciutats com Terrassa i Manresa van tenir un debat públic sobre la matèria (vegeu Regió7 i Diari de Terrassa, edicions del 16 de gener de 2008). Però… i Badalona?
En altres paraules, més enllà dels esports i de l’àmbit dels successos (puntuals, espectaculars i, per tant, mediàtics), Badalona i el seu Ajuntament no generen agenda informativa. No sembla que hi hagi una política comunicativa municipal que apunti a una determinada idea de Badalona. I això és fonamental per a la construcció d’una ciutat i la seva autoestima. L’èxit dels Jocs Olímpics va ser degut a l’organització i també a l’estratègia comunicativa. Les Olimpíades van deixar infraestructures, però també una autoestima que ha durat molts anys.
En definitiva, crec que Badalona hauria de trobar el seu lloc sota el sol dels mèdia.
Informe del CAC sobre pluralisme territorial en els informatius de les TV catalanes:
http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Continguts/IST_1-2007.pdf
Gent excepcional
Pujar el Puigmal no és res de l'altre món. No escric aquest post amb l'ànim de fer el pinxo. En la qüestió física, no podria. De fet, tampoc en l'intel·lectual. Sóc d'aquells de la mitjana, mitjaneta. El que hagi pogut fer, sempre, ha estat posant-hi esforç.
Però tornar, al cap d'uns anys, a fer alguna excursió amb cara i ulls, m'ha agradat molt. I fer-ho ben acompanyat, també. He caminat al costat d'un amic a qui vaig conèixer parlant en un fòrum sobre Badalona, compartint la seva crítica raonable. Li agraeixo que m'ho proposés, i que m'hi acompanyés.
La vida ens va descobrint persones excepcionals. Com ell, i tantes altres. Aquest post també el vull escriure, parlant de muntanya, recordant-ne una. En Jordi Panyella, "Pany", que morí el mes de maig als 92 anys. El vaig conèixer tard, molt tard, malgrat haver anat a l'escola amb els seus nebots i haver-hi intercanviat breus diàlegs de cortesia. Resulta que aquell senyor, petit, amb un bigoti esplendorós, de caminar àgil i de manera de ser optimista, era un dels escaladors catalans més importants dels anys 40 http://www.desnivel.com/share/print.php?o=17103&p=&print. I jo ho vaig descobrir una vegada mort. El coneixia del barri, dels nebots, de veure'l sempre fugaçment pel carrer i de pensar com n'estava de bé per ser tant gran.
I vet aquí que era al davant d'un home excepcional. Sempre m'ha interessat pensar què devia fer cada una de les persones grans a qui conec. Totes elles tenen una història al darrera, que amb els anys esdevé valuosa. Gràcies a la meva activitat, he pogut conèixer gent gran que fundaren un gran club de bàsquet, o que varen viure mesos reclosos en un camp de concentració; que varen ser els primers advocats de la ciutat, o una mestra reconeguda. I tantes altres vides plenes que ens permeten de ser on som.
La gent gran, com la muntanya, ens fa ser humils i respectuosos.
