BadaBlocs

 Una bona experiència estival és la visita a l'exposició Duchamp, Man Ray, Picabia organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya en col·laboració amb la Tate Modern de Londres.

Hi destacaria del conjunt d'obres exposades, més que es tracta de grans obres pel seu perfil tècnic i artístic, la voluntat de provocar, d'experimentar per trobar nous camins expressius i de donar la volta al concepte i als cànnons establerts de la mateixa obra d'art. Sempre contextualitzant els artistes i les seves obres en el marc històric de l'art contemporani en què van desenvolupar-se amb tot un component de trangressió propi del moviment dadà. Unes mostres creatives sense convencionalismes políticament correctes. 

Com afirmava Picabia, "un art alegre, ingenu i feliç".

Primer, gràcies. Gràcies per escriure un post parlant de com creus que s'ha notat l'entrada de Convergència al Govern de Badalona. Miraré d'oferir la meva visió del que tu dius.

El primer que se m'acut de dir és que llegir-te és sempre una cura d'humilitat. Perquè sempre creus que la gent sap més d'allò que fas, i no és cert. També perquè,d'allò que fas, la gent n'opina diferent.

Deixa'm dir-te, però, que l'ordenança de civisme per sí mateixa ja és un pas endavant. De tenir-la a no tenir-la hi va un abisme. I la tenim. I ara l'haurem d'aplicar, i ho farem. Però tens raó, que ja veurem si dóna o no dóna resultats...però està clar que amb una norma i prou no farem res.

Serveix la llei de normalització lingüística per a socialitzar l'ús del català? fem gaire cas del reglament municipal d'usos de la llengua? Et poso exemples de normatives que, per si soles, no són res.

L'important, però, és tenir-les i estar convençuts que cal fer-les servir. I nosaltres n'estem. Per això, i sense la norma, hem apretat com mai abans als qui embruten les parets, fan soroll amb la moto, aparquen en doble fila, deixen el cotxe abandonat....fins i tot, hem començat a imposar sancions aplicant l'ordenança de tinença d'animals.

Diguem que, mentre fèiem una nova norma, hem tret la pols de les antigues. Que no s'ha notat? segurament, no prou. Però quintuplicar controls de motos, enxampar en un any més nois embrutant parets que en els darrers 12 o 15 anys, retirar més vehicles que l'any passat....tot això s'ha fet.

I el cotxe? jo diria que sí que s'ha notat. I que fins i tot, n'hem rebaixat la capacitat de fer pressió perquè estava donant un altíssim nombre de sancions. Puntualment hi poden haver dobles files a President Companys, però és segur que ja no és tant exagerat i permanent com abans. A mi m'ho sembla, i als qui condueixen aquest cotxe, també.

Però cal seguir treballant, i no podem només carregar la responsabilitat que les coses vagin o no vagin a l'administració. Ja sé que sona suat, però la gent hi té més a fer que nosaltres. Podem fer, i anem fent, però si la gent no col·labora una mica....no farem res.

Per això m'agrada que hi hagi ciutadans com en badabit i tants d'altres que opinen, critiquen, proposen i, sobretot, actuen en conseqüència. Els ho agraeixo.

Ah! i em reservo un altre post per explicar que, a més d'un cotxe i l'ordenança, hem fet moltes més coses. Serà un altre dia i, repeteixo, gràcies.

Feia temps que venia donant-li voltes a aquesta entrada, però no trobava el moment d’escriure-la. L’estiu m’ha ajudat a donar-li forma

Quan CiU va donar suport al PSC a l’ajuntament de Badalona em vaig sentir decebut. El PSC fa massa anys que està governant la ciutat i dóna la sensació que viu en un mon apart, lluny dels badalonins i badalonines. Alguns diran que els vots no ho demostren, però Badalona és una ciutat que vota PSC-PSOE compulsivament i tot i això, el PSC local va patir una important caiguda de vots a les eleccions municipals, més notòria si la comparem amb el nombre de vots que va rebre el PSC-PSOE a Badalona a les eleccions espanyoles.

Però tenim CiU a l’ajuntament des de fa ja prou temps com per poder fer una valoració de la seva feina. Com s’ha notat l’arribada de CiU al govern de la ciutat?

Pel ciutadà normal, segurament la part més visible sigui la nova normativa de civisme. Una normativa que continuo sense veure clara per molts motius que no venen al cas, però bàsicament perquè l’aleatorietat a l’hora de fer complir les normes és una norma a aquesta ciutat… Si continua així aquesta normativa no servirà de res. També va tenir una certa repercussió el cotxe “posamultes”. Veient que a President Companys no ha disminuït l’aparcament indegut tinc els meus dubtes que realment estigui complint els objectius que CiU es va marcar amb ell. Més coses?

Bé, però de fet, segurament la part que CiU ha aportat a l’ajuntament està a la banda que no es veu o, potser millor dit, que no es veu massa. Els regidors de CiU intenten estar a peu del carrer i parlar directament amb la gent. Una diferència molt important amb els regidors del PSC i fins i tot amb els regidors que tenia ICV-EUiA a l’anterior legislatura que deixaven aquesta tasca als coordinadors corresponents. Aquesta actitud els fa més propers i, alhora, els ajuda a viure els problemes dels ciutadans més a prop. No és el mateix parlar directament amb els ciutadans que deixar que sigui un altre el que ho faci. Desprès, a l’hora de solucionar els problemes la cosa es complica, perquè la manca de recursos de l’ajuntament (per a segons quines coses…) i la necessitat molts cops de la participació de regidories de diferents colors, fa que les solucions triguin molt en arribar.

Tot i que Badalona és una ciutat molt gran, encara és prou petita com per a què els regidors puguin estar a prop del ciutadà. És veritat que això significa una feina extra potser no prou recompensada, però l’objectiu dels polítics hauria de ser el servei a la comunitat (que és, de fet per allò per a que han estat elegits) i crec que només d’aquesta manera poden fer bé la tasca que els ciutadans els hi hem encomanat. Sembla que a CiU ho tenen clar. Potser perquè porten poc temps fent aquesta feina i les nombroses limitacions encara no els han cremat. Sigui com sigui, espero que no decaiguin i que la dedicació que ara posen es mantingui fins al final de la seva responsabilitat.

Henry Mintzberg és un consultor a qui ESADE ha atorgat un doctorat honoris causa. ESADE sap que això li dóna prestigi com a Institució, i Mintzberg sap que poder dir el que pensa a la càtedra d’aquesta escola de negocis, pot ser bo per l’economia.

Però què diu, Mintzberg? Alerta d’aquest capitalisme bluff, de curta volada, especulatiu i frívol que ha caracteritzat per exemple l’economia que s’ha mogut al voltant del totxo.

Critica que directius es dediquin a gestionar empreses tant si val si fan eines com si promouen habitatges. Diu Mintzberg que s’ha sacralitzat l’accionista i que la necessitat de prometre beneficis cada cop més alts ha destruït i minat el futur productiu de moltes empreses. I que no és bo jugar-ho tot al compte de resultats de cada any, sense atendre que segons quines decisions a curt que es prenguin afavoriran beneficis però mataran l’autèntica economia de capital, a on l’esforç, el treball, la previsió i la reinversió són fonamentals.

Mintzberg posa com a exemple la crisi hipotecària de les subprime americanes. Una crisi hipotecària provocada per intermediaris i bancs que atorgaven crèdits fàcils a tort i a dret. Ho feien, els intermediaris, per guanyar diners fàcilment. I ho deixaven fer, els dels bancs, perquè havien de justificar sempre el més i més benefici, davant els seus accionistes.

Això passa a casa nostra. Vull dir que ha passat. Tots tenim algun amic que treballa en una oficina d’un banc o d’una caixa, i que ha donat crèdits a qui sabia que no podria pagar-los. Ho ha fet pressionat per una direcció local alhora pressionada per una de territorial, i així successivament.

El mateix ha passat amb la compravenda de pisos. L’accés al crèdit gairebé sense cost, ha permès un miratge, que alguns venien com a miracle capitalista. Un miratge i un malson, per a moltes famílies que han vist com podien comprar allò que, ben mirat, no podien. I que s’han embrancat ho amb el vist-i-plau de cares amables a bancs i caixes, que actuaven no des del desconeixement sinó des de la pressió que exercien els qui havien de justificar més i millors resultats cada any.

Aquesta opinió és només una part de la realitat d’una qüestió més complexe. Ho admeto. Però no pot deixar de dir-se que l’economia de mercat només pot créixer sòlidament i solidàriament si s’exerceix amb responsabilitat. La que hauran de tenir ara els qui quan feia sol oferien paraigües a tothom, i que ara que plou els neguen a la majoria.

Ja tenim el programa de les festes d’agost 2008 al web de l’Ajuntament. I n’hi ha per tots els gustos.

A casa del Capgròs no ens perdrem el concert del Jabier Muguruza a la Plaça de Font i Cussó, dimecres 20 a les 20:00h. Diu el programa:

Konplizeak és el títol de l’últim disc de Jabier Muguruza i que ens presentarà a Badalona. Aconsegueixen un ambient elegant i sensible partint de tres components: la veu i l’acordió de Jabier, la guitarra d’Angel Unzu, i els cors de Mireia Otzerinjauregi. La proposta del cantautor d’Irun a l’estiu badaloní.

Al Jabier Muguruza a casa l’hem vist ja unes quantes vegades, l’últim cop al BarnaSants 2008, on va presentar aquest mateix espectacle.

Es fa difícil explicar com algú que canta en una llengua de la qual no s’entén ni un borrall (tot el repertori és en basc amb alguna comptadíssima excepció) és capaç de transmetre una emoció i una intimitat tan sensibles durant el concert. Potser les explicacions (digressions, moltes vegades) sobre les cançons (o sobre anècdotes de la seva vida) que fa abans de cantar un tema… o just en acabat, potser el to (al principi monòton, després un murmur que se’t fica als òssos), potser les veus, la guitarra, l’acordió…

No teniu excusa per no anar-hi: si no us agrada, sempre podreu dir que ho heu provat. A més, l’accés és lliure.

Ens hi veiem!

Recentment la Federació d’ associacions de veïns de Badalona i l’ associació de veïns de Can Solei han mantingut una reunió a la seu de la FAVB, a la reunió hi van assistir els presidents de les dues organitzacions , així com alts representants de les juntes, es va acordar demanar l’ ingrés a la federació el proper setembre.

Un cop la nostra associació demani la petició formal d’ ingrés , la federació haurà d’ aprovar-la en una propera assemblea amb totes les associacions de la ciutat, la junta però, ha mostrat el seu interès en que l’ associació de veïns de Can Solei torni a estar federada, tal i com ho va ser a la seva primera època de funcionament.

D’ altra banda un altre recent associació de veïns de la ciutat també podria fer el mateix en les properes setmanes. Tot plegat pot suposar que de 42 associacions de que ara esta formada la federació de veïns passin a tindre 44 amb les dues ultimes incorporacions.

Recentment la Federació d’ associacions de veïns de Badalona i l’ associació de veïns de Can Solei han mantingut una reunió a la seu de la FAVB, a la reunió hi van assistir els presidents de les dues organitzacions , així com alts representants de les juntes, es va acordar demanar l’ ingrés a la federació el proper setembre.

Un cop la nostra associació demani la petició formal d’ ingrés , la federació haurà d’ aprovar-la en una propera assemblea amb totes les associacions de la ciutat, la junta però, ha mostrat el seu interès en que l’ associació de veïns de Can Solei torni a estar federada, tal i com ho va ser a la seva primera època de funcionament.

D’ altra banda un altre recent associació de veïns de la ciutat també podria fer el mateix en les properes setmanes. Tot plegat pot suposar que de 42 associacions de que ara esta formada la federació de veïns passin a tindre 44 amb les dues ultimes incorporacions.

Els monopatins o " skateboard" que han existit tota la vida, fins i tot jo ho vaig arribar a practicar a la meva època, han de poder conviure amb les demes activitats que els veïns puguin desenvolupar a les places públiques de Badalona, sense arribar a ser un problema més enllà d’ una molèstia més , com tantes altres que tenim.

 Des de fa temps ens han arribat queixes per part d’ alguns veïns que a la plaça de les Gavines s’ esta practicant aquesta modalitat urbana, i així és.

l’ Associació de veïns ho sap al igual que la regidoria de districte i ja hem començat a treballar-hi.

De moment l’ Ajuntament de Badalona ha posat a la nostra disposició un educador social amb rellevant experiència professional, sense anar més lluny és un dels que va aconseguir que les bandes llatines constituïdes  al Barcelonès esdevinguessin associacions culturals.

Recentment l’ A.V de veïns, veïns afectats usuaris de la plaça, l’ educador Social, la regidora del districte i una vintena de patinadors han mantingut diverses

Els monopatins o " skateboard" que han existit tota la vida, fins i tot jo ho vaig arribar a practicar a la meva època, han de poder conviure amb les demes activitats que els veïns puguin desenvolupar a les places públiques de Badalona, sense arribar a ser un problema més enllà d’ una molèstia més , com tantes altres que tenim.

 Des de fa temps ens han arribat queixes per part d’ alguns veïns que a la plaça de les Gavines s’ esta practicant aquesta modalitat urbana, i així és.

l’ Associació de veïns ho sap al igual que la regidoria de districte i ja hem començat a treballar-hi.

De moment l’ Ajuntament de Badalona ha posat a la nostra disposició un educador social amb rellevant experiència professional, sense anar més lluny és un dels que va aconseguir que les bandes llatines constituïdes  al Barcelonès esdevinguessin associacions culturals.

Recentment l’ A.V de veïns, veïns afectats usuaris de la plaça, l’ educador Social, la regidora del districte i una vintena de patinadors han mantingut diverses

Ara resulta que Miquel Iceta, polític socialista afinat i intel·ligent, diu que si no ens en sortim amb la proposta de finançament, es pot obrir la porta a la petició de concert econòmic. I el mateix diu en Jordi Ausàs, conseller d'ERC.

El país es prepara, així, per un nou sainet de poca volada amb aparença transcendent. Diuen que gat escaldat de l'aigua calenta en fuig, però això no val pels nostres polítics. Tenen frustrat el país. El tenen esgotat i esmaperdut, i s'entesten a seguir posant-lo psicològicament a prova.

Si no, com s'entendria que se'ns proposés una nova batalla, si ens avisen que perdrem la que semblava que podíem guanyar, gràcies al govern amic del tripartit?

Què li cal al país, si perdem ara que hem jugat net? Li calen noves propostes que haurem de bastir a llarg termini i que haurem de suportar sobre les espatlles d'una societat escèptica?

Si van maldades, si us plau, no ens continuin atabalant amb propostes que fan volar coloms i els justifiquen els fracassos. No ho facin, sobretot, els qui mai han defensat altra model que el d'una Espanya que ens entengui i estimi. Els qui han criticat el "peix al cove". Els qui ara piquen ferro fred i s'adonen que això d'Espanya no és una broma.

Se'ns fan volar més coloms, quan l'ocell que semblava que teníem a la mà ha volat i en comptes d'au serà gallina vella. Als polítics els faria un prec: no ens demanin la lluna, i limitint-se a dir-nos la veritat. I si no hi ha acord, aguantin la posició, proposin que repleguem les nostres forces, organitzem-nos de nou, i posem-nos a fer realitat la dita que els catalans, de les pedres, en fem pans.

No ens prenguin el pèl, vaja, amb noves propostes que només justifiquen la seva tàctica i espai polític. D'acord?