Archive for Setembre, 2008
Marcel·lí Antich, pedagog i editor lletraferit.
Daniel, nèt d'exiliats catalans, viu a Costa Rica. El seu avi era Marcel·lí Antich i Camprubí (Gironella, 1895 - San José de Costa Rica, 1968). Pedagog i fundador amb Josep Queralt de l'Editorial Proa a Badalona l'any 1928. En Daniel després de llegir l'entrada Aniversari badaloní (dedicada als 80 anys de l'Editorial Proa) del meu bloc realitzada el passat mes de març, m'ha escrit un comentari per demanar més informació sobre el seu avi. L'he aconsellat que es posi en contacte mitjançant el correu electrònic amb Edicions Proa i amb el Museu de Badalona. Ben segur que podran informar-lo de forma acurada.
L'escrit de Daniel m'ha fet il·lusió pel seu interès de conèixer la vida del seu avi a Catalunya. A conseqüència del triomf dels franquistes, Antich va exiliar-se l'any 1939. Primer a Tolosa de Llenguadoc i més endavant va traslladar-se a la capital de Costa Rica on instal·là a crèdit una llibreria.
Antich havia treballat de jove en una farmàcia per pagar-se els seus estudis de professor a Barcelona. Exercí la seva professió a Terrassa, a l'escola catalana de la Casa de Caritat de Barcelona i al vespre a l'Escola del Treball de Badalona. Va guanyar una plaça de professor a l'Escola del Treball de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va ser sancionat. Resident a Badalona, el mestre Fabra, també badaloní d'adopció, va esperonar-lo perquè organitzés una escola catalana, primer coneguda com Escola Antich (c/Sant Anastasi, núm. 56), després com Escola Catalana que seguia els principis renovadors de l'Escola Nova. Les seves activitats van patir la repressió de la dictadura i en aquesta època va coincidir amb Josep Queralt per endegar un nou projecte editorial, l'Editorial Proa (1928), amb seu a Badalona. Ambdós fundadors van treballar plegats fins 1935 quan Antich va fundar pel seu compte l'Editorial Atenea a Barcelona que edità autors marxistes dissidents com Andreu Nin. En acabar la Guerra Civil va emprendre el camí de l'exili.
Comments are off for this postQuan paguen justos per pecadors
Efectivament, vaig ser present a la reunió de veïns del barri de Canyadó d'aquesta setmana, i molts d'ells varen expressar la seva insatisfacció per viure tant a prop de la zona d'oci de can Ribó.
Reclamen el tancament dels bars de la carretera i es pregunten com és possible que s'obrissin.
He procurat fer un resum de la reunió, deixant de banda si la quantitat d'assistents podria considerar-se suficientment representativa de la majoria, i també la satisfacció d'haver escoltat també moltes paraules, públiques i privades, que reconeixen la feina feta durant aquest temps i la dedicació que hi ha prestat el nou govern.
Sóc conscient dels problemes, i en aquest temps hem mirat de fixar més policia al territori, de fer més controls i intervencions i identificacions d'alcoholèmia, policials i de persones. Tot això, hi és, consta, i ha ajudat a millorar, o si ho volen els del got mig buit, a no empitjorar la situació.
Em pregunto què més podem fer, tenint en compte que no podem declarar l'estat d'emergència, de setge, o tocar les campanes perquè tothom se'n vagi a casa cuita corrents.
Tindrem, l'1 de gener, una ordenança de civisme que ens permetrà actuar contra el que més molesta als veïns, que són les concentracions sorolloses de joves als espais interiors del barri. I això és bo.
Hem impulsat que això sigui possible i segur que ens anirà molt bé....però jo seria partidari, potser ingènuament, de continuar un treball que hem de perfeccionar. Perquè no n'hi ha prou d'acostar-nos a les colles i dir-los que no cridin i marxin. I si cal identificar-los i, amb l'ordenança, sancionar-los.
L'ideal fóra que aconseguíssim que els joves poguéssin trobar-se en espais on no hi haguéssin veïns, i entenguéssin també que les ampolles i gots de tot allò que beuen abans d'entrar a una discoteca, ho han de recollir i posar a les papereres.
Sembla que demani la lluna, oi? doncs, avui per avui, la demano.
Per molts de nosaltres sembla fàcil, lògic i natural fer servir un espai públic i mirar de deixar-lo net, però per molts joves aquesta segona part s'oblida en una mena de declaració de rebel·lía més aviat prima de sentit.
Farem aquesta feina amb els agents de la Unitat de Civisme, que ha triplicat els agents, sense renunciar a la sanció, però mirant d'aconseguir un equilibri en favor del civisme, i de la llibertat. No els podem deixar fer el que vulguin, però tampoc els podem negar el seu dret a divertir-se.
No sé pas si podrem aconseguir aquest equilibri. Fins avui, no ha estat possible. Però no hi vull renunciar, deixant molt clar que la nostra obligació i compromís és procurar el descans dels veïns, i que no deixarem de perseguir els incívics, o brètols, que fan pagar justos per pecadors.
Aquesta nit farem un repàs del dispositiu policial i veurem sobre el terreny com actúa, amb alguna modificació en els protocols d'actuació per mirar de fer més efectiva la feina de la Guàrdia Urbana. La nostra pretensió és anar a dormir quan es llevi el dia, i anar prenent decisions per optimitzar el servei, i si cal augmentar-lo.
Pel que fa al tancament dels bars, cal estudiar les possibilitats jurídiques d'un conveni que mai no s'hauria d'haver signat.
Quan paguen justos per pecadors.
Efectivament, vaig ser present a la reunió de veïns del barri de Canyadó d'aquesta setmana, i molts d'ells varen expressar la seva insatisfacció per viure tant a prop de la zona d'oci de can Ribó.
Reclamen el tancament dels bars de la carretera i es pregunten com és possible que s'obrissin.
He procurat fer un resum de la reunió, deixant de banda si la quantitat d'assistents podria considerar-se suficientment representativa de la majoria, i també la satisfacció d'haver escoltat també moltes paraules, públiques i privades, que reconeixen la feina feta durant aquest temps i la dedicació que hi ha prestat el nou govern.
Sóc conscient dels problemes, i en aquest temps hem mirat de fixar més policia al territori, de fer més controls i intervencions i identificacions d'alcoholèmia, policials i de persones. Tot això, hi és, consta, i ha ajudat a millorar, o si ho volen els del got mig buit, a no empitjorar la situació.
Em pregunto què més podem fer, tenint en compte que no podem declarar l'estat d'emergència, de setge, o tocar les campanes perquè tothom se'n vagi a casa cuita corrents.
Tindrem, l'1 de gener, una ordenança de civisme que ens permetrà actuar contra el que més molesta als veïns, que són les concentracions sorolloses de joves als espais interiors del barri. I això és bo.
Hem impulsat que això sigui possible i segur que ens anirà molt bé....però jo seria partidari, potser ingènuament, de continuar un treball que hem de perfeccionar. Perquè no n'hi ha prou d'acostar-nos a les colles i dir-los que no cridin i marxin. I si cal identificar-los i, amb l'ordenança, sancionar-los.
L'ideal fóra que aconseguíssim que els joves poguéssin trobar-se en espais on no hi haguéssin veïns, i entenguéssin també que les ampolles i gots de tot allò que beuen abans d'entrar a una discoteca, ho han de recollir i posar a les papereres.
Sembla que demani la lluna, oi? doncs, avui per avui, la demano.
Per molts de nosaltres sembla fàcil, lògic i natural fer servir un espai públic i mirar de deixar-lo net, però per molts joves aquesta segona part s'oblida en una mena de declaració de rebel·lía més aviat prima de sentit.
Farem aquesta feina amb els agents de la Unitat de Civisme, que ha triplicat els agents, sense renunciar a la sanció, però mirant d'aconseguir un equilibri en favor del civisme, i de la llibertat. No els podem deixar fer el que vulguin, però tampoc els podem negar el seu dret a divertir-se.
No sé pas si podrem aconseguir aquest equilibri. Fins avui, no ha estat possible. Però no hi vull renunciar, deixant molt clar que la nostra obligació i compromís és procurar el descans dels veïns, i que no deixarem de perseguir els incívics, o brètols, que fan pagar justos per pecadors.
Aquesta nit farem un repàs del dispositiu policial i veurem sobre el terreny com actúa, amb alguna modificació en els protocols d'actuació per mirar de fer més efectiva la feina de la Guàrdia Urbana. La nostra pretensió és anar a dormir quan es llevi el dia, i anar prenent decisions per optimitzar el servei, i si cal augmentar-lo.
Pel que fa al tancament dels bars, cal estudiar les possibilitats jurídiques d'un conveni que mai no s'hauria d'haver signat.
ON SON ELS DINERS!
La crisi i el petit comerç
Aquest és el bloc parlat que aquesta setmana va emetre Ràdio Ciutat de Badalona. El post està dedicat al petit comerç i a les dificultats per sobreviure en la situació actual de crisi.
Comments are off for this postL’Ajuntament de Badalona projecta cases unifamiliars al Parc de ca l’Arnús
Presentado el Indice de Transparecia de los Ayuntamientos 2008
Manifestación de capitalistas
Mort el pla, no és mort el problema
PATRONAT DE LA MÚSICA DE BADALONA: READMISSIÓ INMEDIATA DELS ACOMADIATS INJUSTAMENT I DEPURACIÓ DE RESPONSABILITATS.
A començaments del mes d'agost es va conèixer la sentència del Jutjat Social núm. 31, en relació amb el conflicte entre els professors de l'Escola de Música de Badalona i el Patronat de la mateixa i l'Ajuntament. La sentència, excel·lentment fonamentada, dóna la raó als professors en les seves demandes bàsiques.
Així, estableix que la relació que existia (i existeix) entre els professors i l'Escola és estrictament laboral atès que no hi ha element algun per a considerar, a tres d'ells, treballadors autònoms ni a la resta, becaris. Així mateix declara la nul·litat de l'acomiadament efectuat per atemptar contra un dret fonamental, en aquest cas la garantia de “indemnitat” que es tradueix en la impossibilitat d'adoptar mesures de represàlia derivades de les actuacions del treballador encaminades a obtenir la tutela dels seus drets.
Com a conseqüència d'aquests fets provats en el judici i la seva caracterització jurídica, condemna al Patronat al Patronat de Música de Badalona que readmeti als treballadors en els seus llocs de treball i a l'abonament dels salaris des del dia de l'acomiadament.
La transcendència d'aquesta sentència té una doble lectura.
En primer lloc posa en evidència que els professors tenien la raó en la seva mobilització i en les seves demandes i que la desqualificació, el menyspreu i les maniobres per a desgastar la mobilització i dividir el grup que han sofert per part del Patronat, del Govern de l'Ajuntament i fins i tot de determinats suposats garants de la legalitat de les actuacions de l'Ajuntament i les seves empreses (només cal repassar les hemeroteques, les fonoteques i les sessions del Ple de l’Ajuntament per a comprovar-lo) responien al pitjor dels autoritarismes patronals no compatible amb la gestió d'un Ajuntament que es pretén democràtic.
En segon lloc que el Patronat és responsable d'actuacions d'una extraordinària gravetat que voregen el delicte contra els treballadors que tipifica el Codi Penal, com són l'haver-los imposat unes condicions laborals i de Seguretat Social que han perjudicat els drets que tenen reconeguts per Llei i l'haver atemptat contra un dret fonamental dels mateixos (garantia de indemnitat).
Tanmateix, malgrat la claredat i els extraordinaris fonaments de la sentència, el Patronat, amb el suport del Govern de la ciutat, ha optat per "sostenir-la i no esmenar-la" i no ha readmès als treballadors injustament acomiadats, optant per presentar un recurs en el qual expressen queden exonerats d'anar al treball sense perjudici de cobrar els seus salaris i les seves cotitzacions. Els professors no estan d'acord i volen l'ocupació efectiva del seu treball així com la percepció de tots els seus salaris i cotitzacions socials deixades de pagar. En aquest sentit s'han dirigit un escrit al Jutjat demanant un veredicte ràpid d'acord al que estableix l'art. 296 de
Estem davant unes actuacions del Patronat veritablement escandaloses des de la perspectiva d'un comportament democràtic i la gestió dels diners públics. Quan una administració pública, que formalment és la garant de la legalitat vigent, incompleix la mateixa, es produeixen una sèrie de danys encadenats: descrèdit de la institució, inseguretat jurídica, exemple negatiu per a la convivència, etc..Per altra banda es malbaraten els diners públics: contractant bufets d'advocats externs de quantiosa minuta, pagant als treballadors acomiadats sense contrapartida de treball efectiu. Tot això derivat d'una actuació prepotent que en cap moment ha volgut (ni vol) negociar amb els treballadors en lluita perquè se li reconeguessin els seus drets.
Arribats a aquest punt s'imposa una correcció immediata de la deriva impresentable que està prenent el conflicte. Aquesta correcció passa necessàriament per la readmissió immediata dels treballadors acomiadats i la depuració de responsabilitats dels directius del Patronat. El prestigi de les institucions públiques dependents de l'Ajuntament de Badalona(i del mateix) està en joc. Ja n'hi ha prou de complicitats per acció o omissió amb aquests personatges.
