Archive for Setembre, 2008
PATRONAT DE LA MÚSICA DE BADALONA: READMISSIÓ INMEDIATA DELS ACOMADIATS INJUSTAMENT I DEPURACIÓ DE RESPONSABILITATS.
A començaments del mes d'agost es va conèixer la sentència del Jutjat Social núm. 31, en relació amb el conflicte entre els professors de l'Escola de Música de Badalona i el Patronat de la mateixa i l'Ajuntament. La sentència, excel·lentment fonamentada, dóna la raó als professors en les seves demandes bàsiques.
Així, estableix que la relació que existia (i existeix) entre els professors i l'Escola és estrictament laboral atès que no hi ha element algun per a considerar, a tres d'ells, treballadors autònoms ni a la resta, becaris. Així mateix declara la nul·litat de l'acomiadament efectuat per atemptar contra un dret fonamental, en aquest cas la garantia de “indemnitat” que es tradueix en la impossibilitat d'adoptar mesures de represàlia derivades de les actuacions del treballador encaminades a obtenir la tutela dels seus drets.
Com a conseqüència d'aquests fets provats en el judici i la seva caracterització jurídica, condemna al Patronat al Patronat de Música de Badalona que readmeti als treballadors en els seus llocs de treball i a l'abonament dels salaris des del dia de l'acomiadament.
La transcendència d'aquesta sentència té una doble lectura.
En primer lloc posa en evidència que els professors tenien la raó en la seva mobilització i en les seves demandes i que la desqualificació, el menyspreu i les maniobres per a desgastar la mobilització i dividir el grup que han sofert per part del Patronat, del Govern de l'Ajuntament i fins i tot de determinats suposats garants de la legalitat de les actuacions de l'Ajuntament i les seves empreses (només cal repassar les hemeroteques, les fonoteques i les sessions del Ple de l’Ajuntament per a comprovar-lo) responien al pitjor dels autoritarismes patronals no compatible amb la gestió d'un Ajuntament que es pretén democràtic.
En segon lloc que el Patronat és responsable d'actuacions d'una extraordinària gravetat que voregen el delicte contra els treballadors que tipifica el Codi Penal, com són l'haver-los imposat unes condicions laborals i de Seguretat Social que han perjudicat els drets que tenen reconeguts per Llei i l'haver atemptat contra un dret fonamental dels mateixos (garantia de indemnitat).
Tanmateix, malgrat la claredat i els extraordinaris fonaments de la sentència, el Patronat, amb el suport del Govern de la ciutat, ha optat per "sostenir-la i no esmenar-la" i no ha readmès als treballadors injustament acomiadats, optant per presentar un recurs en el qual expressen queden exonerats d'anar al treball sense perjudici de cobrar els seus salaris i les seves cotitzacions. Els professors no estan d'acord i volen l'ocupació efectiva del seu treball així com la percepció de tots els seus salaris i cotitzacions socials deixades de pagar. En aquest sentit s'han dirigit un escrit al Jutjat demanant un veredicte ràpid d'acord al que estableix l'art. 296 de
Estem davant unes actuacions del Patronat veritablement escandaloses des de la perspectiva d'un comportament democràtic i la gestió dels diners públics. Quan una administració pública, que formalment és la garant de la legalitat vigent, incompleix la mateixa, es produeixen una sèrie de danys encadenats: descrèdit de la institució, inseguretat jurídica, exemple negatiu per a la convivència, etc..Per altra banda es malbaraten els diners públics: contractant bufets d'advocats externs de quantiosa minuta, pagant als treballadors acomiadats sense contrapartida de treball efectiu. Tot això derivat d'una actuació prepotent que en cap moment ha volgut (ni vol) negociar amb els treballadors en lluita perquè se li reconeguessin els seus drets.
Arribats a aquest punt s'imposa una correcció immediata de la deriva impresentable que està prenent el conflicte. Aquesta correcció passa necessàriament per la readmissió immediata dels treballadors acomiadats i la depuració de responsabilitats dels directius del Patronat. El prestigi de les institucions públiques dependents de l'Ajuntament de Badalona(i del mateix) està en joc. Ja n'hi ha prou de complicitats per acció o omissió amb aquests personatges.
Apunts ràpids: Serra en el top ten dels alcaldes espanyols que més cobren
Inversions ambicioses; ambicions contingudes.
L’exercici pressupostari (preveure, pressuposar) és sempre arriscat i si aquest exercici és de llarg recorregut, encara més. Malgrat tot, les administracions locals hem de fer-lo, aquest exercici, per què cal tenir presents les prioritats que en matèria d’inversions s’han de fer al municipi, inversions a fer en un període que correspon al del mandat municipal.
El govern municipal ha presentat els números d’aquest pressupost d’inversions del mandat, i amb la mirada posada en la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010 s’han començat a fer previsions per assegurar l’èxit del projecte. Veiem uns quants exemples: una dotació de 500.000 € genèrica per la Capital de la Cultura Catalana, instal·lació d’una conxa acústica al Teatre Zorrilla i altres millores al mateix equipament, obres de millora al Teatre Principal, museïtzació del jaciment arqueològic de Font i Cussó, la seva connexió amb les Termes Romanes del Museu, etc.
La conjuntura econòmica, en plena època de crisi, no és del tot favorable, però un esdeveniment d’aquesta naturalesa ha de prendre’s com a una oportunitat única de donar una bona sacsejada a la cultura local i ser capaços d’establir un abans i un després del 2010.
El DKV Joventut s’emporta la final de la Lliga Catalana
Sito Alonso aconsegueix el seu primer títol oficial amb el DKV a la banqueta del conjunt verd-i-negre, després de la marxa d'Aíto. Comments are off for this post
Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
Avui comença la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que comptarà a Badalona amb tot un seguit d’actes dels que faig una petita selecció:
- Dilluns 22, de 7:30 a 9:30 hores, a la plaça de Roca i Pi, Operació ring-ring. Esmorzar i regal a totes aquelles persones que passin en bicicleta per davant de l’estació de RENFE.
- Dijous 25, de 17.30 a 20.30 hores, a la sala d’actes de l’edifici El Viver: “Les ciutats són per als vianants?” Jornada de ponències sobre la xarxa viària destinada als vianants.
- Dissabte 27, de 10 a 13 hores, circuit d’orientació per la ciutat. Es tracta d’un recorregut a peu que ha de passar per diferents punts de control marcats en un mapa. És una activitat apta per a tothom, que es farà pel centre de Badalona amb dos possibles recorreguts, un de 2,7 km i l’altre de 4,2 km. Sortida des de la plaça de la Vila, de 10 a 12 hores. Arribades a la mateixa plaça de la Vila fins a les 13 hores.
- Dissabte 27, A les 17.30 hores, davant de la casa Pavillard (avinguda de Martí Pujol cantonada amb carrer de Mossèn Anton): Itineraris guiats amb bicicleta i a peu per conèixer el passat industrial de Badalona. Cal inscripció prèvia.
- Diumenge 28, a les 11 hores, al parc de Montigalà: Gran pedalada popular contra el canvi climàtic. Recorregut: des del parc de Montigalà s’anirà fins a Santa Coloma de Gramenet, es baixarà pel parc fluvial fins a Sant Adrià de Besòs per arribar al litoral i, tot travessant el port de Badalona, s’acabarà el recorregut al passeig Marítim, davant de la Rambla.
Hi ha més activitats, he seleccionant aquelles que més en criden l’atenció 
Es pot trobar més informació a la web de l’ajuntament, a la nota de premsa, on, per cert, es diu que es farà, per primer cop, una cursa d’orientació per la ciutat a peu. Curiosament però, al juny de 2004 ja es va fer una cursa d’orientació a la ciutat. No té cap importància, però m’ha fet gràcia 
Teniu més informació en aquests dos arxius:
- Diptic sobre la jornada: Les ciutats són per als vianants? (arxiu .pdf de 282 kb)
- Activitats de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (arxiu .pdf de 273 kb)
Córrer
Avui a la festa de la Mercè, he corregut la cursa popular. Hi hem anat moltíssims badalonins, segur, i alguns hem quedat al Círcol per sortir plegats.
He conegut, una mica més, la colla dels mikakus de Badalona, els corredors que de manera regular entrenen i fan curses amb més esperit competitiu que no pas el meu, que es limita simplement a mirar d'acabar-les.
He quedat exactament a mitja taula, i dels 9000 corredors m'he vist en el 4553, amb un temps de 56'59". Res de l'altre món, però poc importa. En aquest temps que fa que corro, potser de dos anys ençà, he perseguit treure cabòries i arribar als quaranta anys més o menys en bona forma. Res més.
Els mikakus, en canvi, són d'una altra mena. El primer ha fet la cursa en 37', i el darrer en 48'. I la majoria han cobert els 10 kilometres en tres quarts d'hora.
Algun d'ells m'ha comentat, i he demanat que ho facin arribar a l'alcalde, que els agradaria que la ciutat tingués una cursa de més renom, amb millor recorregut, xip, alguna figura...vaja, que miréssim de fer alguna cosa més singular i millor.
Jo també ho voldria, i ho faré arribar on toca, mentre ells s'entrenen pel proper repte, la marató de Berlin, del proper cap de setmana. Sort!
(la foto no és d'avui, l'he trobat a la xarxa).
Rafael Patxot i el Parc del Montseny
Dijous vaig visitar la futura seu del Parc Natural del Montseny, que forma part de la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona. Sóc membre de la comissió d'espais naturals a la Diputació, que presideix l'alcalde de Granollers, i des que hi sóc he tingut la oportunitat de conèixer la bona feina que es fa als Parcs que en formen part...i tinc l'objectiu d'ajudar la nostra Serralada a tenir un millor tracte.
Però no volia escriure sobre això sense conèixer a fons la qüestió, i miraré de centrar-me en allò que sí volia explicar: que el Parc del Montseny tindrà una nova seu, a Mequinelves, a la casa que hi tenia el mecenes català Rafael Patxot (1872-1964).
Patxot, amb Cambó i Millet, ha estat un dels grans mecenes del país. Amant de l'astronomia, de la metereologia, finançador de múltiples treballs científics i tècnics, o culturals. Lligat al país i a la seva gent, però avançat a l'època. Un català que n'exercia. Un exemple del que les societats necessiten per avançar.
Però no li faré la biografia, d'altra banda publicada per Joaquim Maluquer, i sí que explicaré que la seva casa, fruït d'un acord amb el seu nét, va passar a mans de la Diputació de Barcelona l'any 2005, en forma de donació.
Una casa cedida pel Parc, i que contindrà un espai dedicat a la seva figura. I un projecte que veurà la llum d'aquí a uns mesos, després que l'any 1998 es comencés a mirar de trobar qui era el propietari d'un mas magnífic però abandonat a la porta del qual, en granit, hi quedava una inscripció que deia, textualment: "HOSTES VINDRAN QUE DE CASA ENS TRAURAN. 3 d'agost de 1936. Adéusiau."
I és que Patxot va ser perseguit per uns i altres a la Guerra, i el President Companys en va ordenar la detenció per, gràcies a ella, portar-lo a un vaixell que anava a França i salvar-li la vida, que acabà a Ginebra.
Abans de marxar de casa seva, però, Patxot va fer esculpir aquesta inscripció, que queda pel record i la memòria, així com ho fan els dos magnífics xiprers que es conserven i que no es podran treure, doncs recorden, cada un, a les filles que va tenir i moriren.
La casa, una meravella que comptava amb avenços tècnics en la construcció com eren la ventilació creuada, els aïllaments o l'ús de la geotècnia pel control del fluxe de les aigües subterrànees, ha estat restaurada amb un cost aproximat de dos milions d'euros. La inversió és molt bona des de tots els punts de vista. Perquè recupera Patrimoni, i el fa públic; i perquè recupera la nostra memòria col·lectiva, a través d'una figura poc coneguda que dignifica el país.
De l’absència d’una política de manteniment de l’Ajuntament
Fa uns dies hi va haver aquí un intens debat sobre si l’Ajuntament mantenia adequadament o no les infraestructures de la ciutat, i de si l’aparent manca de manteniment era culpa de l’Ajuntament, els incívics, o la ciutadania en general - o com es repartia aquesta culpa.
No pretenc ara reprendre el debat de quina co-responsabilitat ens pertoca als ciutadans a vetllar per les que, al cap i a la fi, són les nostres pròpies infraestructures i instal·lacions. En el que voldria aprofundir és en l’aparent absència d’una política de manteniment, d’una estratègia, d’un pla, més enllà de si els incívics ho són, o de si tots hem de contribuir a la preservació del patrimoni públic.
Aquest diumenge a casa vam anar a passejar amb la bicicleta pel passeig marítim, en aquesta típica excursió “micaquil” que comença a l’alçada del carrer del Mar i acaba prop de l’estació de Montgat.
El circuït és el següent: primer, el carril bici del passeig marítim; després, a l’alçada de l’antiga discoteca La Doncella de la Costa i els Banys, seguir per la calçada fins que s’acaba; agafar el carril bici des del pont de Vallmajor fins el final de la platja; i d’allà pel camí de sorra fins l’Estació. Podreu comprovar que el trajecte us resultarà familiar, i que si bé es força concorregut durant tot l’any, a l’estiu està especialment ple de gent.
I aquí entrem - després d’una petita digressió - al tema d’aquesta entrada: el carril bici que hi ha a l’extrem nord del passeig, amb dos carrils, està separat de la resta del passeig per una tanca vegetal. Doncs bé, aquesta tanca vegetal està totalment desmadrada i ocupa pràcticament la totalitat del carril bici que va en sentit nord, obligant als ciclistes a compartir, moltes vegades, el carril de tornada, amb els inconvenients - i riscos d’accident - que això comporta.
Com podreu suposar, el creixement selvàtic de la tanca vegetal no és ni culpa dels incívics ni de la poca co-responsabilitat de la ciutadania, sinó responsabilitat única i exclusiva de l’Ajuntament. En el fons, no és tan greu que en alguns moments el passeig pugui estar en millors o pitjors condicions: no podem estar en tot, les plantes creixen, etc. Però no és aquesta la qüestió: la qüestió és que està en condicions pèssimes precisament en l’època en què més cura s’hi hauria d’haver posat, que és l’estiu.
Amb això, el que aquí vull/volem denunciar no és que, puntualment, aquest carril bici (apenes uns centenars de metres) estiguin millor o pitjor, sinó que són un símptoma que l’Ajuntament no sembla tenir una estratègia estructurada, endreçada, metòdica, de manteniment. Aquí és on anem. I aquí crec que és on anava també el comentari de l’altre dia sobre la Plaça de les Gavines. La queixa no - o no només - és per l’estat puntual d’unes instal·lacions, sinó perquè dóna la impressió que al darrera hi ha una desatenció total a les obligacions que el consistori té establertes amb els seus ciutadans.
Comments are off for this postEls records del sindicalista llibertari català Joan Manent a la xarxa.
Anteriorment he fet esment d'algunes de les iniciatives del Centre de Documentació Antiautoritari i Llibertari (CEDALL), i de la darrera, per la seva importància, us vull fer també cinc cèntims.
En la pàgina web del CEDALL es pot consultar en format electrònic obert (e-book) entre d'altres documents de premsa obrera i llibertària de Badalona, i un llibre sobre Joan Peiró a Badalona; el llibre "Records d’un sindicalista llibertari català - (1916-1943)" de Joan Manent i Pesas que va ser editat l'any 1976 a l’exili per les "Edicions Catalanes de Paris".
Ja fa temps que el llibre esta exhaurit i per ser encara una eina fonamental de coneixement de la història del món obrer, en concret de Badalona, és força interessant que pugui consultar-se a la xarxa.
La importància que aquest llibre ha tingut, i encara avui segueix tenint, traspassa l'àmbit de la historia local. De fet molts historiadors del nostre país l’han utilitzat com una d’aquelles fonts de referència en les seves investigacions, perquè ens apropa a dades a l'entorn del sindicalisme llibertari que fins llavors havien estat desconegudes.
Si no coneixeu el llibre, no dubteu a descobrir-lo i a consultar-lo.
Comments are off for this postUna fita del moviment veïnal.
Foto: Salvem Dalt la Vila.
La història del moviment veïnal a Badalona, no només de les associacions de veïns, compta amb un bon exemple de treball pel futur d'un barri, per Dalt de la Vila, a l'entorn de la Comissió de Veïns de Dalt la Vila, formada com a tal des de l'any 2007. Una situació que pren més valor al lograr mantenir-se públicament a distància dels partits.
Cal felicitar a la comissió de veïns. Per l'enorme esforç i dedicació voluntarista dels seus integrants. Pel seu èxit: per la capacitat de fer replantejar i fer canviar a l'Ajuntament de Badalona les solucions urbanístiques del Pla Especial de Millora Urbana (PEMU), d'acord amb el que indicava el previ Estudi de Diagnosi del PEMU i el pla urbanístic tècnicament no complia. I, felicitar-los perquè han lograt cohesionar el barri i per tant, millorar la sociabilitat entre veïns i veïnes.
L'actitud dels polítics locals ha tingut importants clars i obscurs. Quan no es compleixen les expectatives, s'imposa la reflexió i l'autocrítica: en definitiva i no es poc, una pràctica política coherent al servei de la ciutadania.
L'aplicació del PEMU i la seva gestió política torna a començar de cero a partir que la participació veïnal ha fet modificar els plans inicials de l'Ajuntament. Una "batalla" menys. Vull i faré el possible, perquè no sigui gens pírrica i que la "guerra" definitivament sigui positiva pel barri, pels seus veïns i identitàriament per la ciutat.
Comments are off for this post