Archive for Setembre, 2008
Inici d’ obres
l’Ajuntament de Badalona ha col.locat uns cartells informatius al solar interior entre Margarida Xirgú i Seu d’ Urgell on es demana que no s’estacioni el vehicle a tot el recinte a partir de les 8 del matí del dia 15 de setembre. l’ associació de veïns no ha rebut cap comunicat oficial d’ inici de les obres ni tampoc sap quines actuacions s’ hi faran. Si que es cert que venim denunciant fa molt de temps l’ estat d’ abandonament de l’ espai, ple de pols i amb aparcament indiscriminats de vehicles, soroll i brutícia.
Aquests és el lloc que l ’Ajuntament va decidir construir les consultes externes de l’ Hospital de Badalona, i potser és una de les causes per la qual l’ Ajuntament ha prohibit l’ aparcament l’inici de les obres de les consultes, però torno a repetir no tenim cap comunicat oficial.
Actualització;
A les 08:00 del matí del dia 15 de setembre, puntual un camió de l' Ajuntament de Badalona ha entrar al solar semi desert per tirar el primer carregament de Sauló, sembla que les obres no son tals , sino simplement una petita adequació del paviment amb terra per tal que els vehicles i continuïn aparcant. Ni asfaltat, ni graveta, materials necessaris per evitar la pols i les molèsties que produeixen els vehicles.
2 anys ha costat a l' Ajuntame
... (... continúa) Comments are off for this postl'Ajuntament de Badalona ha col.locat uns cartells informatius al solar interior entre Margarida Xirgú i Seu d' Urgell on es demana que no s'estacioni el vehicle a tot el recinte a partir de les 8 del matí del dia 15 de setembre. l' associació de veïns no ha rebut cap comunicat oficial d' inici de les obres ni tampoc sap quines actuacions s' hi faran. Si que es cert que venim denunciant fa molt de temps l' estat d' abandonament de l' espai, ple de pols i amb aparcament indiscriminats de vehicles, soroll i brutícia.
Aquests és el lloc que l 'Ajuntament va decidir construir les consultes externes de l' Hospital de Badalona, i potser és una de les causes per la qual l' Ajuntament ha prohibit l' aparcament l'inici de les obres de les consultes, però torno a repetir no tenim cap comunicat oficial.
Comments are off for this postVicky Cristina Badalona
Que gran que et vas fent, Victòria!
Perplexitat grafitera
¿Muertos?
Aquesta Europa no! El 24 de Setembre debat a Can Cabanyes
En la seva reunió de 9 de juny el Consell d'ocupació, política social, sanitat i consumidors va aprovar una modificació de la directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a determinats aspectes de l'ordenació del temps de treball. Al seu Article 6, aquesta norma preveu que la durada mitja del treball no excedeixi de 48 hores, incloses les hores extraordinàries, per cada període de set dies. La nova proposta, com és sabut, permet que comptant amb el consentiment "lliure i informat" del treballador, els estats puguin introduir una excepció que permeti prolongar la jornada fins a 60-65 hores setmanals.Aquest projecte de directiva suposa un punt d'inflexió. Les polítiques europees havien constituït històricament un obstacle per al manteniment dels drets socials. La defensa d'aquests drets quedava a les mans de cada un dels estats separadament i les polítiques econòmiques que els soscavaven tenien tota la força conjunta de l'UE. Tanmateix, ara les polítiques europees s'orienten directament en desmantellar els drets i conquestes socials. No es tracta, doncs, només que no hi hagi una Europa social, sinó que estem davant del desenvolupament d'una Europa antisocial.
I és que aquesta nova agressió als drets laborals dels treballadors no és un acte aïllat. El cert és que configura una més de les modificacions que resultaven previsibles a la calor del desenvolupament del concepte de la flexiseguridad potenciat pel Llibre Verd - Modernitzar el Dret del Treball per afrontar els reptes del segle XXI, presentat per la Comissió Europea l'any 2007. Recordem que a la promoció del concepte de la flexibilitat externa (facilitat d'acomiadament) efectuada per la Comissió, va respondre un Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu, proposant al seu torn la flexibilitat interna (funcional i horària). Davant la qual cosa, finalment, el Consell Europeu va decidir que convenia recolzar ambdues. Flexibilització, d'altra banda, que assoleix la seva major expressió precisament on va tenir la seva gènesi el mateix dret laboral (en la regulació col·lectiva del temps de treball).Desregulació i flexibilització que no busquen cap altra cosa per soscavar tota resistència al poder de comandament empresarial.
La anomenada "directiva de retorn" coneguda com "directiva de la vergonya" constitueix un altre bon botó de mostra. Va ser aprovada pel Parlament Europeu en primera lectura el 17 de juny. Aquesta norma estableix l'obligació d'expulsar els nacionals d'un tercer país (no ciutadans de l'UE) que entrin il·legalment al territori d'un estat membre, mitjançant una decisió de retorn. Així mateix preveu que l'internament dels estrangers indocumentats es pugui mantenir durant un període de sis mesos, que podrà prorrogar-se'n uns altres dotze més si els estats el consideren necessari. D'aquesta norma s'ha dit que és "progressista", perquè imposa límits temporals a l'internament dels estrangers en situació irregular als països on aquests límits no existien. Deixant de costat que 18 mesos per tramitar una expulsió sembla un període desmesuradament dilatat, l'afirmació només és parcialment certa. Doncs tres d'aquests països, Irlanda, Dinamarca i el Regne Unit "no participen en l'adopció de la Directiva i, per tant, no estan vinculats en la seva totalitat ni subjectes a la seva aplicació".
Aquesta Europa, la de les desregulacions, les 60-65 hores de treball a la setmana i els filats a les fronteres, fastigueja. Per rehabilitar-la, per donar-li un nou impuls, caldria tornar a fundar-la, canviar radicalment d'orientació: apostar per la solidaritat, les llibertats, la igualtat, perquè neixi la fraternitat.
EUiA de Badalona creiem fermament que és necessari iniciar un debat en profunditat sobre el model de construcció europeu així com una mobilització sostinguda contra aquesta Europa cada vegada més antisocial per a la qual cosa convidarem a la resta de forces polítiques i socials d'esquerra de la ciutat a crear una plataforma per dinamitzar el debat i la mobilització.
El pròxim dia 24 de setembre convoquem una xerrada-debat a Can Cabanyes a les 19:30 hores que serà introduït per TONI BARBARÀ (responsable de l'àrea internacional de EUiA) i NURIA LOZANO (responsable del món del treball).
Aquesta Europa no! El 24 de Setembre debat a Can Cabanyes
En la seva reunió de 9 de juny el Consell d'ocupació, política social, sanitat i consumidors va aprovar una modificació de la directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a determinats aspectes de l'ordenació del temps de treball. Al seu Article 6, aquesta norma preveu que la durada mitja del treball no excedeixi de 48 hores, incloses les hores extraordinàries, per cada període de set dies. La nova proposta, com és sabut, permet que comptant amb el consentiment "lliure i informat" del treballador, els estats puguin introduir una excepció que permeti prolongar la jornada fins a 60-65 hores setmanals.Aquest projecte de directiva suposa un punt d'inflexió. Les polítiques europees havien constituït històricament un obstacle per al manteniment dels drets socials. La defensa d'aquests drets quedava a les mans de cada un dels estats separadament i les polítiques econòmiques que els soscavaven tenien tota la força conjunta de l'UE. Tanmateix, ara les polítiques europees s'orienten directament en desmantellar els drets i conquestes socials. No es tracta, doncs, només que no hi hagi una Europa social, sinó que estem davant del desenvolupament d'una Europa antisocial.
I és que aquesta nova agressió als drets laborals dels treballadors no és un acte aïllat. El cert és que configura una més de les modificacions que resultaven previsibles a la calor del desenvolupament del concepte de la flexiseguridad potenciat pel Llibre Verd - Modernitzar el Dret del Treball per afrontar els reptes del segle XXI, presentat per la Comissió Europea l'any 2007. Recordem que a la promoció del concepte de la flexibilitat externa (facilitat d'acomiadament) efectuada per la Comissió, va respondre un Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu, proposant al seu torn la flexibilitat interna (funcional i horària). Davant la qual cosa, finalment, el Consell Europeu va decidir que convenia recolzar ambdues. Flexibilització, d'altra banda, que assoleix la seva major expressió precisament on va tenir la seva gènesi el mateix dret laboral (en la regulació col·lectiva del temps de treball).Desregulació i flexibilització que no busquen cap altra cosa per soscavar tota resistència al poder de comandament empresarial.
La anomenada "directiva de retorn" coneguda com "directiva de la vergonya" constitueix un altre bon botó de mostra. Va ser aprovada pel Parlament Europeu en primera lectura el 17 de juny. Aquesta norma estableix l'obligació d'expulsar els nacionals d'un tercer país (no ciutadans de l'UE) que entrin il·legalment al territori d'un estat membre, mitjançant una decisió de retorn. Així mateix preveu que l'internament dels estrangers indocumentats es pugui mantenir durant un període de sis mesos, que podrà prorrogar-se'n uns altres dotze més si els estats el consideren necessari. D'aquesta norma s'ha dit que és "progressista", perquè imposa límits temporals a l'internament dels estrangers en situació irregular als països on aquests límits no existien. Deixant de costat que 18 mesos per tramitar una expulsió sembla un període desmesuradament dilatat, l'afirmació només és parcialment certa. Doncs tres d'aquests països, Irlanda, Dinamarca i el Regne Unit "no participen en l'adopció de la Directiva i, per tant, no estan vinculats en la seva totalitat ni subjectes a la seva aplicació".
Aquesta Europa, la de les desregulacions, les 60-65 hores de treball a la setmana i els filats a les fronteres, fastigueja. Per rehabilitar-la, per donar-li un nou impuls, caldria tornar a fundar-la, canviar radicalment d'orientació: apostar per la solidaritat, les llibertats, la igualtat, perquè neixi la fraternitat.
EUiA de Badalona creiem fermament que és necessari iniciar un debat en profunditat sobre el model de construcció europeu així com una mobilització sostinguda contra aquesta Europa cada vegada més antisocial per a la qual cosa convidarem a la resta de forces polítiques i socials d'esquerra de la ciutat a crear una plataforma per dinamitzar el debat i la mobilització.
El pròxim dia 24 de setembre convoquem una xerrada-debat a Can Cabanyes a les 19:30 hores que serà introduït per TONI BARBARÀ (responsable de l'àrea internacional de EUiA) i NURIA LOZANO (responsable del món del treball).
Assemblea informativa barri Dalt la Vila de Badalona
Punt i seguit, a Dalt la Vila
El PMU de Dalt la Vila va néixer mort. Sense el nostre suport, quan érem a l’oposició, i sense el suport del veïnat, en aquest mandat, i tenint en compte el canvi de forces polítiques al govern municipal, quedava clar que no podria tirar endavant. I sembla que som més a prop, com a mínim, de canviar el PMU que ni Convergència a l’anterior mandat ni els veïns en aquest varen creure que fos positiu pel barri. En les dues úniques ocasions que aquest Pla s’ha votat, el setembre de 2005 i el maig de 2007, va ser en l’anterior mandat per part d’una Junta de Govern on CiU no hi era.
Si fos així, si aconseguíssim un acord per aprovar el PMU d’acord amb els veïns, tindria la satisfacció d’haver complert amb la paraula donada, i l’agraïment cap els companys de govern que han entès que aquesta qüestió era fonamental resoldre-la a favor del barri i els seus veïns. Crec que els socialistes per pragmatisme, i Esquerra, una mica si us plau per força, però finalment convençuts, hem estat capaços de capgirar un conflicte obert que ara esdevé una oportunitat.
Arribem a final de trajecte, i val la pena deixar clares algunes coses. La primera, la meva més absoluta convicció que el PMU continuarà, com els planejaments urbanístics de 1995 i 1997, sense reactivar el barri de manera certa. També que els veïns han fet molt bona feina, i que espero que alguns d’ells sàpiguen apreciar (si més no en privat) l’esforç que alguns hem fet a fi que s’escoltés de veritat el veïnat.
Demano disculpes, finalment, pel retard en resoldre el que semblava obvi.
Baixar del burro, a l’administració, li costa molt. Però espero que, si més no, veïns i administració hàgim après els uns dels altres.
Però tornem al punt on érem, per assenyalar que l’autèntic debat queda obert. I que no hi valen mitges tintes ni advocacions a una llei –la del Patrimoni- que ja no serveix, si és que mai ho ha fet.
Ni l’advocació –benintencionada o farisea- a la compatibilitat de romans amb veïns, ni la renúncia a fer res atès que la llei no en parla, són actituds que ajudaran a fixar els reptes que queden oberts a partir d’ara.
Resol el PMU la qüestió fonamental de què preservar i com pagar-ho? La resposta és NO.
Comments are off for this post