Archive for Octubre, 2008
Els socialistes. a mata-degolla
Abre un casal gratuito para dejar a los hijos en horario de trabajo
Informa: 20 Minutos
Tendrá cuatro profesionales y 14 voluntarios.
Abrirá de lunes a viernes.
No es una escuela ni una ludoteca, sino un espacio en el que los progenitores pueden dejar durante unas horas a sus hijos mientras atienden a compromisos profesionales. El nuevo Casal de Mares i Pares, que ayer se inauguró en Badalona, pretende ayudar a los padres a «conciliar la vida laboral y familiar», explican desde el Ajuntament.
Está en la calle Jaume Solà, en los antiguos bajos del conservatorio municipal. El nuevo centro, que es gratuito y estará atendido por cuatro profesionales y hasta 14 voluntarios, está en la calle Jaume Solà, en los antiguos bajos del conservatorio municipal. Abrirá de lunes a viernes. Por las mañanas, de 8.30 a 13.00 horas, atenderá hasta a 20 niños de 0 a 3 años; por la tarde, de 16.30 a 20.30 horas, se hará cargo de hasta 35 chavales. Los sábados habrá charlas para los padres.
Si bien no se tiene que reservar plaza, desde el Ajuntament recomiendan llamar antes para «confirmar» que hay. Según la demanda, no descartan que se tenga que reservar sitio.
.............................
(Ampliació de la informació segons la web municipal:)
El Casal de mares i pares està situat al carrer Jaume Solà, s/n. És un servei per a la ciutat destinat a donar resposta a les problemàtiques que genera el difícil equilibri entre la conciliació de la vida laboral i la familiar.
L'oferta d'activitats del casal va dirigida a infants de 0 a 3 anys durant el matí i de 4 a 12 durant la tarda. Aquesta oferta inclou accions lúdiques i de reforç escolar a més d'un servei psicopedagògic per a famílies que ho necessitin.
El Casal de Mares i Pares està adreçat a :
- Famílies monoparentals de tot tipus
- Famílies amb dificultats d'organització entre els seus horaris familiars i els laborals.
- Famílies que per manca de xarxa social no compten amb la posibilitat de gaudir d'un temps dedicat a la formació, la salut, l'oci personal...
- Àvies i avis que trenen al seu càrrec la cura dels néts i nétes i en ocasions se senten desbordats per la feina i la responsabilitat.
El horaris seran: els matins, de 8.30 a 13 hores i les tardes, de 16.30 a 20.30 hores.
La conciliació és possible, vine al casal.
Apunts ràpids: Badalona al Macba
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, acull a partir d'avui una exposició de més de 2.000 fotografies de tot el món datades entre el 1851 i el 2008. Més de 250 autors de prestigi donen vida a aquesta mostra que també dedica un important capítol a Barcelona i el seu entorn. Badalona hi és present amb una fotografia no massa afortunada: la que il·lustra aquest post. La foto es titula Badalona i és obra del francès Gilles Saussier (1965). El fotògraf ha volgut retratar el límit de Badalona amb Sant Adrià, al polígon on hi ha instal·lades diverses empreses xineses. No ens ha fet cap gran favor...
Podeu trobar més informació a El Periódico de Catalunya.
Ciutat comercialment sostenible
El Ministeri de la Veritat condemna a Joel Joan.
L'acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs ara fa una setmana al Palau de la Música ha generat una reacció airada dels resorts orwelians del Ministeri de la Veritat.
En concret, la recreació teatralitzada d'una conegudíssima fotografia de Xirinacs, García Faria i d'altres "captaires de la pau", atonyinats per la policia quan estaven al terra en la manifestació pro amnistia de 1 de febrer de 1976, amb la llicència artística de crits en favor de la independència i l'aparició d'una estelada, ha fet saltar les alarmes del monopoli de la veritat que tenen alguns.
La sèrie de tres articles d'El Periódico (I, II, III), i també dos articles d'opinió (I, II); són una bona prova de la continuitat de l'esperit de la transició: tot està o ha d'estar lligat i ben lligat. L'independentisme o bé qualsevol moviment que desestabilitzi l'ordre vigent, sempre ha d'estar tapat o aparèixer com anecdòtic, polèmic, antipàtic tant en la història com en la ficció.
I, en aquest sentit, la ficció d'un muntatge, la llicència artística en un acte emotiu d'homenatge a un home polièdric però ferm independentista, ha estat desmesuradament atacada com intolerable i que no es cenyeix 100% al que va passar aquell febrer de 1976.
Que jo sàpiga però, ningú va afirmar ni ha afirmat que el que va representar-se fos una imatge fideligna del que va passar. Es pot interpretar que va ser un compendi d'una imatge de repressió amb molta força i del pensament ideològic de Xirinacs. Tanmateix, em sembla desproporcionat que per una representació es vulgui fer aquest soroll. Potser forma part de l'estratègia d'alguns: l'independentisme sempre ha d'aparèixer com un moviment manipulador que només crea mal rotllos.
El Ministeri de la Veritat ja ha dictat sentència: Joel Joan, director artístic de l'acte, al gulag. O, millor crucificat!
Comments are off for this postEl nadó-medicament
Ostres, ostres, ostres....volia escriure sobre aquesta qüestió, per lloar la ciència i el que significa el naixement del nadó de laboratori seleccionat genèticament per poder salvar la vida del seu germà natural, malalt d'anèmia crònica, però no m'hi acabo d'atrevir. Buscant a la xarxa he trobat moltes opinions -moltes més de les que m'esperava- contràries a aquest fet.
Hi ha qüestions morals i ètiques, però també científiques, exhibides pels qui han escrit sobre la qüestió, que com a mínim ajuden a reflexionar-hi. Així que no puc escriure absolutament convençut del que pensava, una vegada llegides altres opinions.
Tendim sempre a donar per bons els grans titulars, però en aquestes qüestions val la pena endinsar-s'hi una mica més. I encara que en el fons continuem convençuts que la ciència ha d'avançar i que salvar una vida compensa el sacrifici de laboratori de desestimar set embrions i deixar-ne només un de viu, no puc deixar de pensar que també hi ha qüestions ètiques, morals i científiques que convé considerar, si més no, per enriquir el debat i la pròpia personalitat. Sempre he dit que no hi ha veritats absolutes, que la vida és plena de matisos, i crec que la qüestió que ens ocupa n'és un exemple prou evident.
Finalment, us adjunto un article que qüestiona l'esdeveniment que m'ha semblat interessant i intel·ligent, i us dic que m'ha sorprès trobar, a la xarxa, una majoria aclaparadora d'opinions contràries a aquest assaig científic, fet que demostra que la opinió catòlica té presència organitzada a la xarxa.
www.unav.es/cdb/unbebemedicamento.html
Arts escèniques per a tothom.
Aquesta voluntat d’oferir un bon servei públic a l’abast de totes les economies, ha vingut complementada amb una política d’abonaments que ens ha portat a ocupar en pocs dies el 57% del total de butaques posades a la venda fins a final d’any; 288 usuaris del teatre han relacionat la qualitat dels espectacles programats amb el preu de l’entrada i han decidit assegurar-se el seient per aquelles actuacions que més els agradaven o no volien perdre’s, i ho han fet a un preu altament competitiu comparat amb altres equipaments d’aquesta naturalesa de diverses ciutats metropolitanes i capitals de comarca.
La facilitat d’accés a la cultura en general, i a les arts escèniques en particular, per a un sector de població cada vegada més gran és un dels objectius prioritaris d’aquest govern. Compromisos que es van complint. Comments are off for this post
Del la generació del Súper 3, a la del Disney Channel
Des que tenim la TDT i ens arriba el canal del Disney Channel, no hem tornat a posar el Club Súper3 a les nenes. Estan contentes de veure la "Hannah Montana", "Los magos de no sé on", i "El club de la herradura". Segur que hi ha "ciudadanos" i espanyolistes que creuen que això és una gran notícia. I és que la TDT ens imposa el castellà al 90% de canals, ens manté analfabets -no personalitzo- respecte de l'anglès, i ens aporta uns continguts majoritàriament lamentables.
Em pregunto si per aquest final calia tanta històrieta. I per què ningú no va pensar, quan es donaven les concessions digitals, a obligar tothom a fer totes les pel·lícules i sèries en anglès, amb la possibilitat de llegir-les subtitulades en qualsevol idioma oficial de l'Estat.
Dóna la sensació que la TDT no aportarà res que no siguin més programes de zàping, més concursos telefònics, i alguna sèrie de tercera, a més d'informatius que doblen altres informatius que ja es poden veure a tot arreu.
La TDT, també, aporta la presència de dos canals purament partidistes, d'ideologia liberal -en termes americans- i espanyolistes a més no poder: són VEO Televisión i Intereconomia TV. Tots dos més "aznarians" que del PP. Amb aquest panorama, afrontem el futur nacional amb uns mitjans de comunicació que si són públics ja no són nacionals i que, si són privats, o tenen la pàtria al compte corrent, o són més espanyols que les JONS.
Però potser estic equivocat i pessimista perquè m'afecta el temps que fa, ennuvolat i plujós.
Del la generació del Súper 3, a la del Disney Channel.
Des que tenim la TDT i ens arriba el canal del Disney Channel, no hem tornat a posar el Club Súper3 a les nenes. Estan contentes de veure la "Hannah Montana", "Los magos de no sé on", i "El club de la herradura". Segur que hi ha "ciudadanos" i espanyolistes que creuen que això és una gran notícia. I és que la TDT ens imposa el castellà al 90% de canals, ens manté analfabets -no personalitzo- respecte de l'anglès, i ens aporta uns continguts majoritàriament lamentables.
Em pregunto si per aquest final calia tanta històrieta. I per què ningú no va pensar, quan es donaven les concessions digitals, a obligar tothom a fer totes les pel·lícules i sèries amb anglès, amb la possibilitat de llegir-les subtitulades en qualsevol idioma oficial de l'Estat.
Dóna la sensació que la TDT no aportarà res que no siguin més programes de zàping, més concursos telefònics, i alguna sèrie de tercera. A més d'informatius que doblen altres informatius que ja es poden veure a tot arreu.
La TDT, a més, aporta la presència de dos canals purament partidistes, d'ideologia liberal -en termes americans- i espanyolistes a més no poder: són VEO Televisión i Intereconomia TV. Tots dos més "aznarians" que del PP. Amb aquest panorama, afrontem el futur nacional amb uns mitjans de comunicació que si són públics ja no són nacionals i que, si són privats, o tenen la pàtria al compte corrent, o són més espanyols que les JONS.
Però potser estic equivocat i pessimista perquè m'afecta el temps que fa, ennuvolat i plujós.
Inaugurat el centre Magic Badalona
Aquest complex comercial compta amb quatre plantes, dos edificis, un pàrquing amb 1.235 places i 90 botigues, a més de diverses sales de cinema, d'una sala de kàrting i d'un gimnàs amb una piscina de 25 metres. Falta concloure la construcció del Museu interactiu del Bàsquet, així com d'altres botigues, encara en obres. Aquest equipament permet la creació de 500 nous llocs de treball.
En un futur, a finals de l'any vinent, hi haurà una parada propera corresponent a la línia 9 del metro per oferir servei als seus usuaris i visitants. Comments are off for this post
