Archive for Novembre, 2008
Signatures i cintes de vídeo
Els regidors del Partit Popular han recollit signatures a fi que l'Ajuntament regali els llibres als escolars de la ciutat. En acabat, s'han posat a recollir signatures per la gratuïtat de la targeta d'autobús pels majors de 60 anys (em sembla que era per això, o similar). La dèria per la signatura va començar en l'anterior mandat, quan amb l'argument que eren "para que no le regalen una mezquita a los moros" (que així mateix m'ho va fer saber una senyora que me la va demanar), varen arribar a recollir signatures contràries a cedir un espai públic als usos religiosos.
Podem trobar recollides de signatures per salvar un arbre, per investigar una malaltia, per protegir un col·lectiu, per queixar-se d'una modificació fiscal. També n'hi ha contra el soroll nocturn, contra els transgènics, contra el tancament de la Televisió en català al País Valencià; també n'hi ha per un habitatge digne, perquè s'ampliï l'horari d'una biblioteca, o s'arregli una carretera.
Quina és la diferència entre les signatures promogudes pel PP, i moltes d'altres? N'hi ha algunes, però de fonamental hi ha el rerefons de la seva motivació. El PP vol vots, desgast de l'adversari....i utilitza els llibres, els musulmans o les targetes de transport com podria utilitzar qualsevol altre motiu.
Al PP, em sembla, se li'n fum que es regalin o no els llibres. Fa la proposta, tècnicament ni l'argumenta...vull dir que no sap ni el cost de la mesura ni d'on treure els cèntims...però tant se val. S'ha mostrat socialment compromès amb una causa aparentment noble.
He fet quatre anys d'oposició. Recordo haver recollit signatures, una vegada: sabia que es volien vendre o permutar els terrenys de l'antic edifici dels sindicats, i vaig procurar posar pressió per tal que això no succeís i l'ajuntament mantingués la seva posició en aquest sector de ciutat. Crec que vaig fer, o vam fer, ben fet.
No hagués recollit signatures en contra de cap confessió religiosa, ni m'hagués sentit còmode en el populisme d'anar bramant que tot sigui gratis, quan la gent coherent i sensata sap que tot, a la vida, té un cost. El meu model de societat no és el de que tot sigui gratuït i res no costi un ral.
Hi ha una altra "marca d'estil" del PP que s'ha repetit en aquests mesos: es tracta dels DVD's. El primer, ja el recorden, va fer possible una altíssima notorietat i va ser un bon element de campanya. En ell, com si fossin nobles ciutadans preocupats, hi sortien persones vinculades directament al partit, i fins i tot un d'ells ara és regidor.
Després van fer el de les escoles, que no comentaré. I ara, el del Gorg. Sense entrar a valorar-lo, sí que val la pena que expliqui que la hipòtesi que s'hi sustenta és falsa. El PP diu que, com que ens estem repensant si fer o no fer el canal, el Gorg està aturat.
Ho diu la mateixa setmana que s'ha aprovat l'adjudicació a FCC de les obres del parc del Gorg, de gairebé 30.000m2, per 10 milions d'euros. Ho diu la mateixa setmana que s'ha sabut dels problemes financers de l'empresa que està construint el pont de Sant Lluc, i que es miraran de resoldre en breu. Ho diu quan ja està aprovat el pressupost per fer nou el carrer Guifré. I quan s'ha apressat l'empresa que treballa a la zona d'Antoni Bori i Indústria perquè acabi les obres el mes de gener.
Tanmateix, ICV també s'apunta a fer soroll al Gorg. Copia el PP, amb menys barra però amb arguments peregrins. És que s'obliden de la crisi immobiliària? o és que no saben que el planejament urbanístic que varen aprovar quan van dissenyar "un barri de 5 estrelles", depenia dels privats més que no pas dels públics? és amnèsia, o mala fe?
Els mirava d'explicar que hi ha molts motius per recollir signatures, i molts motius també per poder fer oposició. Però que cal moure's amb noblesa o, si més no, amb arguments.
Signatures i cintes de vídeo.
Els regidors del Partit Popular han recollit signatures a fi que l'Ajuntament regali els llibres als escolars de la ciutat. En acabat, s'han posat a recollir signatures per la gratuïtat de la targeta d'autobús pels majors de 60 anys (em sembla que era per això, o similar). La dèria per la signatura va començar en l'anterior mandat, quan amb l'argument que eren "para que no le regalen una mezquita a los moros" (que així mateix m'ho va fer saber una senyora que me la va demanar), varen arribar a recollir signatures contràries a cedir un espai públic als usos religiosos.
Podem trobar recollides de signatures per salvar un arbre, per investigar una malaltia, per protegir un col·lectiu, per queixar-se d'una modificació fiscal. També n'hi ha contra el soroll nocturn, contra els transgènics, contra el tancament de la Televisió en català al País Valencià; també n'hi ha per un habitatge digne, perquè s'ampliï l'horari d'una biblioteca, o s'arregli una carretera.
Quina és la diferència entre les signatures promogudes pel PP, i moltes d'altres? N'hi ha algunes, però de fonamental hi ha el rerefons de la seva motivació. El PP vol vots, desgast de l'adversari....i utilitza els llibres, els musulmans o les targetes de transport com podria utilitzar qualsevol altre motiu.
Al PP, em sembla, se li'n fum que es regalin o no els llibres. Fa la proposta, tècnicament ni l'argumenta...vull dir que no sap ni el cost de la mesura ni d'on treure els cèntims...però tant se val. S'ha mostrat socialment compromès amb una causa aparentment noble.
He fet quatre anys d'oposició. Recordo haver recollit signatures, una vegada: sabia que es volien vendre o permutar els terrenys de l'antic edifici dels sindicats, i vaig procurar posar pressió per tal que això no succeís i l'ajuntament mantingués la seva posició en aquest sector de ciutat. Crec que vaig fer, o vam fer, ben fet.
No hagués recollit signatures en contra de cap confessió religiosa, ni m'hagués sentit còmode en el populisme d'anar bramant que tot sigui gratis, quan la gent coherent i sensata sap que tot, a la vida, té un cost. El meu model de societat no és el de que tot sigui gratuït i res no costi un ral.
Hi ha una altra "marca d'estil" del PP que s'ha repetit en aquests mesos: es tracta dels DVD's. El primer, ja el recorden, va fer possible una altíssima notorietat i va ser un bon element de campanya. En ell, com si fossin nobles ciutadans preocupats, hi sortien persones vinculades directament al partit, i fins i tot un d'ells ara és regidor.
Després van fer el de les escoles, que no comentaré. I ara, el del Gorg. Sense entrar a valorar-lo, sí que val la pena que expliqui que la hipòtesi que s'hi sustenta és falsa. El PP diu que, com que ens estem repensant si fer o no fer el canal, el Gorg està aturat.
Ho diu la mateixa setmana que s'ha aprovat l'adjudicació a FCC de les obres del parc del Gorg, de gairebé 30.000m2, per 10 milions d'euros. Ho diu la mateixa setmana que s'ha sabut dels problemes financers de l'empresa que està construint el pont de Sant Lluc, i que es miraran de resoldre en breu. Ho diu quan ja està aprovat el pressupost per fer nou el carrer Guifré. I quan s'ha apressat l'empresa que treballa a la zona d'Antoni Bori i Indústria perquè acabi les obres el mes de gener.
Tanmateix, ICV també s'apunta a fer soroll al Gorg. Copia el PP, amb menys barra però amb arguments peregrins. És que s'obliden de la crisi immobiliària? o és que no saben que el planejament urbanístic que varen aprovar quan van dissenyar "un barri de 5 estrelles", depenia dels privats més que no pas dels públics? és amnèsia, o mala fe?
Els mirava d'explicar que hi ha molts motius per recollir signatures, i molts motius també per poder fer oposició. Però que cal moure's amb noblesa o, si més no, amb arguments.
La junta en ple
Avui dissabte dia 29 la junta en ple de l’ associació de veïns de Can Solei s’ ha reunit al local de l’AV per fer una valoració dels 2 anys de funcionament i iniciar els tràmits per preparar les properes eleccions que es celebraran només iniciar l’ any 2009.
a la fotografia asseguts d’esquerra a dreta, Alfonso, Antonio i Elena. drets d’ esquerra a dreta, Mª Jesus, Salvador, Josep,Carlos,Beatriz.
Comments are off for this postAssociació de Veïns Can Solei de Badalona 2008-11-30 01:26:00
Avui dissabte dia 29 la junta en ple de l’ associació de veïns de Can Solei s’ ha reunit al local de l’AV per fer una valoració dels 2 anys de funcionament i iniciar els tràmits per preparar les properes eleccions que es celebraran només iniciar l’ any 2009.
a la fotografia asseguts d’esquerra a dreta, Alfonso, Antonio i Elena. drets d’ esquerra a dreta, Mª Jesus, Salvador, Josep,Carlos,Beatriz.
Comments are off for this postPRONUNCIAMENT
“Érem cinc mil, unificats i unànimes…” (Badalona per l’amnistia).
Us reprodueixo aquest youtube realitzat per Toni Serra, amb un testimoni gràfic esplèndid a partir de fotografies que ell va fer i també d'Enric Giralt de la Manifestació per l'Amnistia a Badalona, el 29 de febrer de 1976. La primera manifestació proamnistia "tolerada" (no va ser autoritzada però tampoc denegada), a Catalunya i a l'Estat espanyol. La lletra que acompanya a les imatges és la del conegut poema de Josep Gual, Badalona per l'amnistia.
Una molt bona notícia per conèixer una mica més la història de Badalona.
Comments are off for this postEl Sobrino del Diablo gravarà el seu primer disc en directe a Badalona
El Sobrino graba su primer trabajo en directo este domingo en Badalona. Incluirá canciones nuevas (Enemigo público número dos, El retorno del Rey), viejas (No quiero ser un monje, Menos mal que nos queda el blues), históricas de sus bolos a dúo con Mr Rodríguez (Jipi fumador, El país de Gromenchoc) y alguna que otra versión o perversión. Y monólogo, mucho monólogo. En fin, una docena de canciones suyas que toco regularmente pero que era imposible encontrar en CD.
Habrá un micro abierto hacia el público, de modo que queden grabadas las risas, incursiones, guiños y gente accediendo a mi humilde y habitual petición de que vociferen estribillos a dos o más voces. Así que ya lo sabéis: si queréis colaborar chillando, cantando, riendo, aplaudiendo o abucheando en el primer disco en directo del sobrino, ahí va la cita:
DOMINGO 30 de noviembre a las 20h en la sala GENIS DE BADALONA (La Rambla nº 11, Ascensor piso -1, a 2 minutos de Renfe)en Badalona.
Entrada 3 euros. (Se recomienda llegar llegar un cuartito de hora antes si queréis pillar sitio)
Comments are off for this post
Mancats de visió estratègica
Els ciutadans de Sant Adrià de Besòs han votat a favor de salvar les tres xemeneies. Malgrat que la participació va ser molt baixa, un 9% de 28.000 ciutadans amb dret a vot en aquesta consulta, el resultat legitima l'acció de govern a partir d'ara. I s'ha de suposar que qui calla atorga i, per tant, hi ha una majoria silenciosa que ja li estava bé qualsevol resultat, inclòs aquest. Continua sent una llàstima que Badalona no s'hagi près aquest referèndum com una cosa seva, perquè es tracta de remodelar una zona estratègica també pel futur de Badalona. És una mala política resignar-se a fer d'observador.
Comments are off for this post“La flaire de les boires”.
Vull dedicar un apunt a l'encertadíssim article La flaire de les boires (dedicat a Mnsr. Rouco Varela) del blocaire badaloní, amic i company, Miquel Estruch.
Fi i elegant, amb un to sentit, també amb la lírica que sovint acompanya els escrits d'Estruch, a voltes massa barroca, em sembla que el seu article hi toca de ple en el tractament de la memòria històrica. D'una memòria propera, badalonina, que tanmateix queda tapada per la boira, en la negra nit del temps i el silenci. Precisament, l'expressió "Nit i boira", és la que feien servir els nazis per referir-se a l'extermini en els camps de concentració. El franquisme no va quedar-se enrera tampoc.
I, en aquestes alçades de les meves reflexions, vull fer també una sentida referència a Antoni Blanco Blanc, assassinat al Camp de Concentració de Gusen, a Mauthausen, l'any 1941. Era el germà del meu avi i el silenci a la família i amb el temps, la llunyania, gairebé ha esborrat el seu record. Tan sols en queda testimoni i potser no és poc si veiem el panorama de la memòria històrica a l'Estat espanyol, d'un document del govern alemany que l'hi reconeix la condició de víctima del nazisme i la possibilitat d'una reparació econòmica amb data de l'any 1965.
Fent recerca històrica he pogut seguir una part significativa del seus passos com a sindicalista de la CNT i també potser la raó per la qual el meu avi Bartomeu recomanava no "complicar-se" la vida en política i sindicats: ell i l'Antoni van ser detinguts i incomunicats en temps de la Dictadura de Primo de Rivera i segons sembla l'experiència el va marcar força en endavant.
Comments are off for this postEls veïns del Front Marítim defensen el canal
Els veïns del nou front marítim són gent molt trempada. Ho van demostrar durant la conferència que em van convidar a donar divendres passat a les instal·lacions d'Anís del Mono. Malgrat ser divendres, ser les vuit del vespre, haver fet poca promoció per falta de temps i fer un fred que pelava, la petita sala d'actes d'Anís del Mono es va omplir de gom a gom. Una cinquantena llarga de persones amb les quals vam acabar parlant sobre el port, el canal i la política de Badalona, mentre a la sala principal de la fàbrica es destil·lava l'essència de l'Anís dels germans Bosch, omplint d'aroma tot el local.
Comments are off for this post