Archive for Febrer, 2009
De Brown a Zapatero. Realitat i ficció.
Llegeixo que Gordon Brown, el premier britànic labour, es troba en un moment anímic dolent, preocupat com està pel fet que les receptes econòmiques que va proposar pel seu país i que el G20 va aprovar a la cimera de Washington -aquella en què Sarkozy va infiltrar ZP- no donen resultat.
Es diu que es troba cansat, trist, que fa mala cara. Que ha perdut els nervis davant la seva gent. Sembla un retrat força humà que reforça l'esperança que alguns encara tenen en la política. Aquesta setmana mateix, Brown s'emocionava parlant de la mort del fill de l'altre líder britànic, el torie David Cameron, i afirmava sense embuts sentir vergonya pel fet que el president del Royal Bank of Scotland, que ha perdut milers de milions de lliures, s'hagi blindat el sou mentre aprovava les retallades de personal.
Aquí, la política sembla una altra cosa. ZP i Rajoy, de campanya, de cacera, de dossiers i amb el ventilador en marxa. En un moment en què ens agradaria, m'agradaria, veure polítics compromesos, preocupats però units, treballant un pacte que no fos d'aparador, tenim el president fent de músic del Titànic, i l'opositor convençut de la màxima del "cuanto peor, mejor".
I és una llàstima. Perquè podrien guanyar-se el respecte de la gent, i no només dels seus incondicionals. Perquè podrien donar exemple, i no el donen.
Seguint amb la crisi, aquests dies hem viscut alguna notícia de caràcter local per comentar. D'una banda, a Badalona, persones que volen que es rebaixin impostos i taxes municipals, i a Lleida, una exhibició de propaganda per tontos en què dues regidores expliquen que ara, per anar a la Paeria, agafen l'autobús.
I és que El Periódico, ha dedicat planes a explicar el gran pla de l'Ajuntament de Lleida en favor de la contenció que consisteix en embolcallar el que es fa a tot arreu, afegir-hi la xocolata del lloro, i vendre-ho com si fos allò que Gordon Brown va proposar a Washington.
Als ciutadans, algú els hauria de dir la veritat. Però no jo, sinó algú amb lideratge al país, a l'Estat, a Europa, o al Món. No pot ser que alguns creguin que amorosirem la crisi rebaixant deu cèntims la zona blava, o vint euros la contribució. No pot ser que ningú no els digui que si volen menys impostos, hem d'anar a parlar de l'IVA escandalós que paguem -el més car d'Europa-, que hem de parlar dels costos fixos de telèfon que se'ns cobren via "manteniment", que hem de parlar del preu del diner i del preu al qual ens el deixen. Que hem de parlar de flexibilitat laboral, no només a la privada, que ja n'hi ha, sinó també a la pública. Que hem de parlar de burocràcia. Que hem de parlar de formació.
Brown, Sarkozy, Obama, Merkel....aquests, més bé o més malament, juguen una altra lliga. El nostre, els nostres, i per extensió, nosaltres, juguem a fer putxinel·lis.
Persones: Joan Nieto Gras “Gargot”, mag badaloní
Badalona inaugura l’exposició “I tu de què vas?” que tracta les drogodependències
Allau de queixes per l’apujada del rebut de la llum a l’Oficina del Consumidor
QUE SEMANA!
La música del cap de setmana
Divendres, 27 de febrer
21:00 Josep Thió
Círcol Catòlic
Entrada: 10
Cicle Musica't
Josep Thió presenta el seu últim disc, acompanyat a les segones veus per Arola Vázquez
www.myspace.com/musicatbadalona
www.myspace.com/josepthio
21:30 Midnight Zombie Alligator
Centre Cívic Dalt la Vila
Entrada lliure
Hell Melo (bateria i veu), Trillo (guitarra), Toni Cobretti (baix)
Són un trio potent, les seves cançons agafen el ritme lent i psicodèlic del stoner de Kyuss, fan un homenatge amb devoció als clàssics com Black Sabbath i inclús es permeten algun toc progressiu al més pur estil de Rush.
23:30 Hitabaldaäs
Els Genis, Badalona (mapa)
www.myspace.com/hitabaldaas
Entrada: 3
Dissabte, 28 de febrer
23:30 Smou Poc
Els Genis, Badalona
Entrada: 3
Estiu de 2006, cerveseta, sopar i una llarga sobretaula..., així comença l'aventura d"Smou Poc" fusionada a la Catalunya central després d'un passat al Berguedà, Solsonès i Bages. Durant 2 anys s'ha definit un repertori d'uns 15 temes propis, amb una formació inicial de veu/guitarra, baix i bateria que s'ha ampliat últimament amb un nou guitarrista. Estil propi, fresc i redibuixat amb els colors que han agafat els seus components en formacions com Pellofes Radioactives, Roger Mas, Orquestra Solsona70, Rei Son Fuzz, Histèrika i els ninots, Ai la iaia o Bloody Mama, entre altres. Sinceritat musical i poques manies defineixen "Smou Poc".
www.myspace.com/smoupoc
Comments are off for this post
Apunts ràpids: Màgic amb accent
La Festa del Bosc 2009
El diumenge 8 de març, de 10:30 a 14 hores Badalona celebra la Festa del Bosc. Amb l’objectiu de recuperar el bosc a la Serralada de Marina, s’organitzen un seguit d’activitats pensades pels nens, a més de facilitar arbres per a tot aquell que en vulgui plantar un.
El lloc de trobada és el Berenador de Can Ruti, des d’allà un trenet portarà a la gent a les zones de reforestació. I un cop plantat l’arbre, l’Àrea de Medi Ambient de l’ajuntament de Badalona, us convidarà a esmorzar i els nens i nenes podran participar en un conjunt d’activitats que inclouen:
- Tirolina
- Rocòdrom
- Circuit de bicicletes
- Bitlles catalanes
- Taller de pintura facial
- Joc de bosc “La ruta del senglar”
- Titelles
Per facilitar l’accés, a l’edifici del Viver es pot recollir un bitllet per fer el viatge en transport públic de manera gratuïta.
Per si algú no sap com arribar al Berenador de Can Ruti:
Situació del berenador a Google Maps
Malauradament la informació l’he hagut de treure de El Tot… 
I a continuació un recull de com s’ha viscut la Festa del Bosc a Badalona bitàcola al llarg dels anys 
:
- Festa del bosc 2008
- Festa del bosc 2007
- Festa del bosc 2006
- Festa del bosc 2005
- Festa del bosc 2004
- Festa del bosc 2003 (aquesta és un comentari que vaig fer a l’agost de 2003. Badalona bitàcola va néixer al juliol de 2003!)
Actualització 2/03/09: La web de l’ajuntament encara no dóna cap mena d’informació de la festa
Actualització 3/03/09:Finalment ja està disponible la informació a la web de l’ajuntament: Aquest diumenge, 8 de març, Badalona celebra, un any més, la Festa del Bosc
Comments are off for this postLA JUSTÍCIA HA REBUTJAT EL RECURS DEL PATRONAT DE LA MUSICA I HA CONFIRMAT LA NUL•LITAT DE L’ACOMIADAMENT DELS PROFESSORS QUE VAN SOFRIR REPRESÀLIES.
El passat 23 de Setembre vaig publicar un article en el qual, arran de la sentència del Jutjat social nº31 de Barcelona, exigia la immediata readmissió dels músics injustament acomiadats i la depuració de responsabilitats.
La gravetat de la conducta dels responsables del Patronat quedava palesa en les conclusions de la citada sentència.
Així, recordaré, que el jutge va establir que la relació que existia entre el Patronat i els músics acomiadats era estrictament laboral atès que no havia cap justificació per a considerar a tres d'ells treballadors autònoms i a la resta becaris i, per altra banda, que l'empresa havia atemptat contra un dret fonamental per haver adoptat mesures de represàlia contra els treballadors quan van reclamar els seus drets. En funció d'aquests fets provats i la seva caracterització jurídica va declarar la nul·litat dels acomiadaments.
En aquelles dates vaig denunciar l'actitud de
Vaig considerar aquesta actuació un malbaratament de diners públics i un comportament incompatible amb els valors democràtics pels quals han de vetllar les administracions públiques.
Vaig acabar reclamant una correcció immediata d'aquelles actuacions que comportés la readmissió dels acomiadats i la depuració de responsabilitats dels directius del Patronat.
Em vaig quedar sola en aquesta posició ni la resta dels grups polítics (ni tan sols el més pròxim) ni els personatges que opinen i donen lliçons d'ètica en els medis locals van aixecar la veu per a reclamar el mínim: el compliment de la sentència quant a la readmissió dels acomiadats mentre se substanciava el recurs.
Doncs bé, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs de
Y ara que?, continuarà la prepotència antidemocràtica de no readmetre als injustament acomiadats?; continuarà el malbaratament dels diners públics presentant complicats recursos (perduts per endavant) davant del Tribunal Suprem Espanyol amb tal de no complir el que per segona vegada els ordena
Així mateix seguirà, també, la complicitat generalitzada, per acció o omissió, amb una actuació tan inacceptable en termes de qualitat democràtica i de gestió del diners públics?.
Ja n'hi ha prou!; readmissió immediata dels acomiadats i depuració de responsabilitats tant dels gestors com dels polítics responsables d'aquest escàndol incompatible amb l'actuació que es pot reclamar de les administracions públiques en una societat democràtica.
LA JUSTÍCIA HA REBUTJAT EL RECURS DEL PATRONAT DE LA MUSICA I HA CONFIRMAT LA NUL•LITAT DE L’ACOMIADAMENT DELS PROFESSORS QUE VAN SOFRIR REPRESÀLIES.
El passat 23 de Setembre vaig publicar un article en el qual, arran de la sentència del Jutjat social nº31 de Barcelona, exigia la immediata readmissió dels músics injustament acomiadats i la depuració de responsabilitats.
La gravetat de la conducta dels responsables del Patronat quedava palesa en les conclusions de la citada sentència.
Així, recordaré, que el jutge va establir que la relació que existia entre el Patronat i els músics acomiadats era estrictament laboral atès que no havia cap justificació per a considerar a tres d'ells treballadors autònoms i a la resta becaris i, per altra banda, que l'empresa havia atemptat contra un dret fonamental per haver adoptat mesures de represàlia contra els treballadors quan van reclamar els seus drets. En funció d'aquests fets provats i la seva caracterització jurídica va declarar la nul·litat dels acomiadaments.
En aquelles dates vaig denunciar l'actitud de
Vaig considerar aquesta actuació un malbaratament de diners públics i un comportament incompatible amb els valors democràtics pels quals han de vetllar les administracions públiques.
Vaig acabar reclamant una correcció immediata d'aquelles actuacions que comportés la readmissió dels acomiadats i la depuració de responsabilitats dels directius del Patronat.
Em vaig quedar sola en aquesta posició ni la resta dels grups polítics (ni tan sols el més pròxim) ni els personatges que opinen i donen lliçons d'ètica en els medis locals van aixecar la veu per a reclamar el mínim: el compliment de la sentència quant a la readmissió dels acomiadats mentre se substanciava el recurs.
Doncs bé, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs de
Y ara que?, continuarà la prepotència antidemocràtica de no readmetre als injustament acomiadats?; continuarà el malbaratament dels diners públics presentant complicats recursos (perduts per endavant) davant del Tribunal Suprem Espanyol amb tal de no complir el que per segona vegada els ordena
Així mateix seguirà, també, la complicitat generalitzada, per acció o omissió, amb una actuació tan inacceptable en termes de qualitat democràtica i de gestió del diners públics?.
Ja n'hi ha prou!; readmissió immediata dels acomiadats i depuració de responsabilitats tant dels gestors com dels polítics responsables d'aquest escàndol incompatible amb l'actuació que es pot reclamar de les administracions públiques en una societat democràtica.
