Archive for Març, 2009
54 detinguts acusats de traficar amb persones d’origen xinès
ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA ILP A L’ATENEU BARCELONÈS:
Divendres, 3 d’abril, 18:30h – Reserva’t la tarda!
PER UNA LLEI ELECTORAL CATALANA (2)
Avui dia 30 de març, al Parlament de Catalunya, ens hem reunit més d'un centernar de socis i simpatitzants de Ciutadans pel Canvi per tal de signar com a fedataris de la recollida de signatures per tirar endavant la iniciativa legislativa popular que demana a la Cambra catalana la promulgació d'una llei catalana electoral pròpia.
Els fedataris/àries són les persones encarregades de recollir les signatures a favor d’aquesta ILP.
El tràmit d’avui al Parlament ha consistit a prometre o jurar el càrrec davant la Comissió de Control de la ILP. Amb aquest acte, els fedataris i fedatàries ens hem compromès a lliurar totes les signatures acreditant-ne la validesa.
Per tal que la ILP pugui ser debatuda al Parlament, cal obtenir en 120 dies el suport d’un mínim de 50.000 ciutadans, per tal de demostrar que la proposta gaudeix d’un ampli suport ciutadà i afecta el conjunt de la població.
L'objectiu de la ILP de Llei Electoral de Catalunya que la Comissió Promotora, formada per socis i sòcies de CpC, ha registrat aquest dilluns al Parlament de Catalunya és restablir els ponts entre ciutadania i política.
La Proposició de Llei pretén millorar la qualitat del sistema democràtic.
Proposem una Llei que millori la qualitat del nostre sistema democràtic, fent que el nostre sistema electoral:
- Doni més capacitat de decisió als electors: a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent
- Sigui més proporcional: que tots els vots comptin igual, sigui quina sigui la població dels electors
- Premiï la participació: garantint un Parlament d'un mínim de 120 escons i incrementant els escons fins a 150 a mesura que s'incrementi la participació
- Sigui més transparent: proposem una Sindicatura Electoral que vetlli pels drets dels electors
Cop policial contra les màfies xineses
La policia ha registrat dos pisos del número 22 del carrer Saturn i el número 4 del carrer Vallvidriera.
Els detinguts estan acusats de tràfic de persones, d'immigració il·legal i de falsificació de documents.
Comments are off for this post
Carles Casagemes i Coll
Quadre: Casa de cites de Carles Casagemes (MNAC).
Ahir diumenge va tancar les seves portes la fira Antiquaris Barcelona. Una de les peces singulars era el quadre Sortida del Teatre (1900) del pintor Carles Casagemes (Barcelona, 1881-París, 1901). A Badalona, el cognom de la seva família que va ser propietària d'un gran finca d'estiueg, anomenada Cal General, prop de l'actual plaça Casagemes, dóna nom al barri.
Els Casagemes residien a Barcelona i tenien com a cases d'estiueig la de Badalona i una de Sitges. El nom popular de Cal General provenia del temps en què la finca havia estat propietat d'un general irlandès que havia lluitat contra Napoleó.
Carles Casagemes, barceloní de naixement, pintor d'època modernista i de tendència expressionista, vinculat al cenacle cultural d'Els Quatre Gats, amic íntim de Pablo Picasso, no només devia estiuejar a Badalona sinó que va convidar a l'artista malagueny a pintar tot i que no els va venir la inspiració després d'un passeig, segons afirmava el poeta i gran coneixedor de Picasso, Josep Palau i Fabre. Poc temps després d'aquesta anècdota, Casagemes, molt deprimit per una amor no correspost, va acabar suicidant-se a París. La seva influència en la història de l'art no correspon a la seva empremta artística sinó que la seva mort va commocionar Picasso, i va inspirar l'inici de seva etapa blava.
L'any 1917, les propietàries de la finca dels Casagemes a Badalona, eren les germanes de Carles, Josepa, Mercè, i Lluïsa; quan va vendre's la propietat i va fer-se la sol·licitud municipal per urbanitzar i parcel·lar la zona.
Comments are off for this postLa Llei de Consultes i les sentències entre l’Espanya i la paret.
La plataforma pel Dret de decidir, juntament amb altres entitats, particulars, CDC i Esquerra han signat un manifest en que es rebutja la legitimitat del tribunal Constitucional per sentenciar sobre l’Estatut, amb l’argument que es cometria un frau democràtic vers la voluntat expressada pel poble de Catalunya en referèndum.
El manifest reclama als ajuntaments que “s’impliquin i impulsin iniciatives des del seu àmbit institucional que promoguin l’exercici del dret de decidir”. Reclama també als partits polítics de l’arc parlamentari català i d’altres cambres dels Països Catalans que “promoguin la convocatòria d’un referèndum que permeti a la ciutadania exercir el dret de decidir” i pel que fa al Parlament de Catalunya que “es comprometi a treballar per crear les condicions jurídiques i polítiques perquè aquest dret del poble català sigui reconegut i respectat”.
El manifest apressa el Govern de la Generalitat perquè “doni curs als tràmits parlamentaris” perquè la Llei de consultes populars per via de referèndum “sigui aprovada en la màxima brevetat possible”.
La realitat és que el Govern aprovarà la esmentada llei dins les properes setmanes, però que el tràmit serà més llarg i depassarà amb tota seguretat la sentència. Serà el moment de copsar les reaccions que cadascú tindrà; de veure si la trempera de Brussel·les es manté i el clam de greuge omple carrers i places , de si hi ha discordances entre socis de la coalició nacionalista o es torna als pactes opacs i les fotografies, de mesurar la capacitat d’unitat d’acció del Govern i veure qui és que flaqueja en l’intent. Serà un moment més de la vigència de la frase encunyada per Xavier Roig “Entre l’Espanya i la Paret” i un moment més d’aquells que des de la messeta s’ha denominat sempre com el “problema catalán”.
Tibar aquí i dormir allà
En Màrius Garcia, regidor a qui aprecio d'Iniciativa a Badalona, i vicepresident de la Diputació de Barcelona, donava lliçons i apressava el govern municipal per tal que Badalona Comunicació enllestís el reglament que l'hauria de fer complir amb els requisits de la Llei de l'Audiovisual de Catalunya.
En Màrius té, com tanta gent formada a l'esquerra que no ha estat capaç o ha pogut mirar el món des d'un altre punt de vista, una forma de parlar i expressar-se intel·ligent i un punt arrogant alhora. La seguretat amb la que parla, o ho és realment o ho sembla. Però en el cas que ens ocupa, se li veu el llautó, i queda clar que darrere el missatge "evangelitzador" que intenta explicar-nos el camí correcte a nosaltres, pobres pecadors, s'hi amaga una mica de barra i molta demagògia.
Perquè si no fos així, la COM, ràdio instrument del Consorci de Comunicació Local, propietat de la Diputació i que ell vicepresideix, ja estaria adaptada a la nova llei de l'audiovisual.
I què diu la llei? Doncs que s'aposta per una direcció professional, escollida per dos terços dels representants locals, avalada per un consell assessor format per societat civil, que al mateix temps haurà de validar un contracte programa que marcarà una línia editorial i uns objectius de servei públic a la comunicació que es faci en aquests mitjans.
I resulta que, mentre Badalona Comunicació ja disposa d'una proposta de reglament, perquè ja ha assumit fa temps que cal adaptar-se al nou marc legal, la COM tot just ara ha presentat un informe jurídic que -com no podria ser d'una altra manera- conclou que cal fer l'adaptació.
Per què té pressa aquí, i allà ha aconseguit guanyar temps amb informes ben travats però absurds pel seu caràcter indiscutible?
Si es donen lliçons, s'ha d'estar molt i molt segur de que es poden donar. I s'ha d'estar disposat, si la cosa grinyola com és el cas, a reconèixer que més que l'ètica, el mou la tàctica.
