Archive for Maig, 2009
¡¡¡ ATENCIÓ, ATENCIÓ !!! ELS DEL PSOE LA VOLEN COLOCAR A EUROPA…
Magdalena Álvarez, l'única ministra reprobada pel Senat i pel Parlament Català, que va quedar a 3 vots de ser reprobada al Congrés, resta la número 3 de la llista europea del PSOE. María Badía figura a radera en la quarta posició.
2- Ramón Jáuregui Atondo (País Vasco)
3- Magdalena Álvarez (Andalucía)
4- María Badía i Cuxet (Cataluña)
5- Miguel Ángel Martínez (Castilla-La Mancha)
6- Carmen Romero López (Andalucía)
7- Alejandro Cercas Alonso (Extremadura)
8- Iratxe García Pérez (Castilla y León)
9- Enrique Guerrero Salom (Madrid)
10- Inés Ayala Sender (Aragón)
11- Antolín Sánchez Presedo (Galicia)
12- Juan Andrés Perelló Troncoso (Comunidad Valenciana)
13- Raimon Obiols i Germá (Cataluña)
14- Eider Gardeazabal Rubial (País Vasco)
15- María de los Ángeles Avilés Díez (Comunidad Valenciana)
16- Luis Yáñez Barnuevo (Andalucía)
17- Antonio Masip Hidalgo (Asturias)
18- José Pablo González Durán (Madrid)
19- María Muñiz de Urquiza (PSOE Europa)
20- Teresa Riera Madurell (Baleares)
21- Ricardo Cortés Lastra (Cantabria)
22- Sergio Gutiérrez Prieto (JSE)
23- María Irigoyen Pérez (Federal)
24- Nuria Parlón Gil (Cataluña)
25- Dolores García del Hierro (Madrid)
26- Vicente Garcés Ramón.
27- Francisca Pleguezuelo Aguilar (Andalucía)
28- Gloria Martín Rodriguez
29- Rosa Miguelez Ramos
30- Antonio Magdaleno Alegría
31- Mohammed Azahaf Moumen.
32- Concepción Arribas Llorente
33- María Rosa López Ochoa
34- Izaskun Bernal Cerdeira
35- Alejandro Colldefors Bergnes Las Casas
36- Yolanda Sierra Martínez
37- Ángeles Sierra González
38- Ramón Hernández Garrido
39- Sonia Martí i Korff
40- Juan Mari Serra
41- Mª Piedad Álvarez Cortés
42- Beatriz Doménech Sánchez
43- María Isabel Gómez de Pedro
44- Regino Mateo Pardo
45- Daniel Carrillo Muñoz
46- María Julia Martínez Torales
47- Rufino Sanz Peinado
48- Dolors Vidal Guiu
49- Bárbara Duhrkop Duhrkop
50- Josep Borrell i Fontelles.
51- Alexandrina Moura Da
52- Carlos Tanco Peña
53- Sandra Ramos Garcia
54- Carmen Rocío Cuello
Suplentes:
1.- Mariana Venec
2.- Blanca Pérez García
3.- José Ramón Funes Toyos.
ELS CANDIDATS AL DEBAT DE TV3
La Cremada del Dimoni Tresors del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra
Un títol una mica llarg per a una nova petició de votació. En aquest cas per tal de fer que la Cremada del Dimoni sigui un dels 10 Tresors del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra.
Podeu votar a la pàgina de la Capital de la Cultura Catalana, però cal fer-ho aviat, el temps per votar acaba demà diumenge!!!
També hi ha un grup a Facebook liderat per en Josep Duran, regidor responsable de l’Àrea d’Educació i Serveis Ciutat.
Badalona es mou… I els seus regidors volen liderar aquest moviment. Em sembla molt bé 
(sense menysprear, ni molt menys, a tots aquells que des de fora de la política també estan participant i liderant aquest moviment)
Apunts ràpids: convertir la Cremada en patrimoni cultural de Catalunya
El Govern de Badalona es pren seriosament la crisi
EL PUNT:
Badalona afegeix més de dos milions per ajudar els col·lectius afectats per la crisi
Cursos de formació ocupacional per a 1.500 persones
Obres a Margarida Xirgu
(Cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran)
Aquesta era la situació de les obres de Margarida Xirgu, ahir a les 19:20 hores. Ja no havia ningú treballant, la vorera de Prim estava tallada i la maquinària de l’obra estava posada de tal manera que obligava als vianants a envair totalment l’espai de circulació dels vehicles. Tan costava fer-ho bé? Posar la màquina en un altre lloc i senyalitzar un espai de pas pels vianants?.
I espero que no ens deixin el carrer tallat tot el cap de setmana…
Actualització 20/05/09: Aquest matí han retirat les tanques i deixat el carrer obert.
De bloc a bloc: Injecció d’autoestima
Els cosins Isern contra la llibertat d’expressió
Corre, corre, que arribem tard!
Vagi per endavant que aquest post no és contra l'activitat festiva de les associacions de veïns, sinó sobre el concepte que d'elles n'ha tingut la representació política del Consistori. Vagi per endavant, també, que la meva opinió sobre tanta i tanta festa pagada amb diners dels ciutadans és que em sembla excessiva en general i desmesurada en alguns casos. Però també, que això no té a veure amb la reflexió que faig al voltant del fet que els qui som representants públics ens hàgim cregut que cal ser presents a totes elles de manera gairebé obsessiva.
És impossible complir amb tothom, i és un error creure que cal "complir" amb totes i cada una de les centenars de festes i actes que passen a la ciutat.
El que passa a Badalona amb les festes és una exageració, i pretendre contribuir-hi no farà res per canviar-ho. Els regidors de Badalona poden anar als actes, i tant que sí, però no crec que això sigui una obligació, i ni tant sols penso que la fugacitat de la presència minutada d'una banda a l'altra ens faci quedar gaire bé. És una exageració en negatiu, i en positiu al mateix temps, perquè un s'adona de la quantitat de gent que viu en aquesta ciutat, i de la quantitat d'arrossos, botifarres, paelles, migues, xocolatades, havaneres, traques, orquestres i disco-mòbils que poden funcionar gairebé al mateix temps.
Jo vaig a on puc,a on vull, i a on penso que no puc defugir la invitació. Sempre ha estat així. No puc ser a tot arreu, i és un error entrar a la voràgine d'anar als llocs perquè et vegin, o perquè els "altres" hi van. Els ciutadans i les entitats han de ser conscients que no tenim el do de la ubiqüitat. Aquest cap de setmana he anat a cinc activitats diferents....a sis, per ser exactes. Ha estat amb prou temps i sabent que si anava a una banda no podia anar a l'altra. Ha estat perquè m'hi havien convidat expressament, o perquè sentia que ho havia de fer per la relació que m'uneix amb els qui organitzaven. Avui m'han dit que no m'han vist a tres dels sis llocs on vaig anar. Tant se val. No podem viure obsessionats que ens vegin, ni nerviosos de veure que d'altres van amunt i avall pendents del rellotge i de ser vistos.
Els herois de tot això no són pas els regidors que van traient la llengua d'una banda a l'altra, sinó els veïns que traient temps d'on poden organitzen i treballen moltíssimes hores per oferir distracció als seus mirant de configurar una identitat col·lectiva, en alguns casos amb èxit, i tants d'altres en el relatiu fracàs que suposa que segons qui només estigui interessat a agafar cadira i botifarra....i fins l'any que ve.
