Archive for Maig, 2009
El joc de Badalona, tot un èxit
adn.es
CiU denuncia su exclusión de un debate que "contribuyó" a la abstención
Àntrax.
Almenys deu haver-hi àntrax als mobles i a les parets de l'edifici abandonat al capdamunt del bar Serra al centre de Badalona. Durant anys i panys ha estat degradant-se. Dic àntrax com a broma però en fa poca el seu aspecte i la brutícia que hi havia dins acumulada i que des d'ahir estan treient uns treballadors que sembla que posaran l'edifici al dia.
Els coloms, els únics inquilins, entraven i sortien de les portes i finestres foradades, gaudint d'una llotja privilegiada al rovell de l'ou del centre de la ciutat, entre la plaça de la Vila amb l'edifici consistorial, el carrer Francesc Layret i el carrer Sant Anastasi.
És una bona notícia que s'hi estigui treballant perquè la degradació de l'edifici en un punt neuràlgic de la ciutat donava molt mala impressió i desvirtuava el conjunt urbà de la plaça de la vila.
Comments are off for this post
Aturat el projecte del nou canal a Badalona
Aquest ambiciós projecte implicava la construcció de 2000 noves vivendes que ara, en temps de plena crisi, ningú veu clar que es construeixin. Les promotores desconeixen quin serà el seu nou entorn urbà i no s'aventuren a planificar i vendre nous pisos.
El Partit Popular ha denunciat la situació de degradació que pateix la zona afectada per la hipotètica construcció d'aquesta via marítima.
Més informació a: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/18/barcelona/1242625305.html. Comments are off for this post
Ara, una alternativa al PSC-PP, és possible!
Lorenzo Merchán
Badalona no escapa a l'apatia electoral que sembla haver impregnat l'ambient previ a les eleccions europees com a reacció a la superficialitat de les campanyes dissenyades pels principals partits, el PSC i el PP.
D'un costat, la tàctica del PSC d'airejar els draps bruts de l'adversari, en forma de proclames, de comprovada rendibilitat electoral, fa brèvol qualsevol proposta de construcció europea, quan el que importa realment és despullar l'adversari.
Prova d'això són els cartells electorals i videos socialistes que, focalitzant l'interès en els suposats gurús de la por causants de la crisi, resulten molt més rendibles que els clàssics eslògans o les fotografies d'uns candidats mancats de credibilitat política.
D'altra banda, el Partit Popular, davant l’escassesa i la falta de convicció de les seves propostes, respon arremetent amb altres videos o banalitzant la política amb enquestes superficials, en la línia de la difosa recentment pel seu cap de files en la nostra ciutat, basada en preguntes insubstancials amb l'únic objectiu de rendibilitzar l'efecte mediàtic.
Aquestes circumstàncies demostren que l'enfocament i el cost de la campanya electoral, amb Europa com excusa, segueix justificant la utilitat d'unes estratègies que, allunyades dels problemes reals de la gent, acaben substituint la feina que s’hauria de destinar a dialogar amb associacions de veïns, sindicats, col·legis, instituts i AMPAS, centres cívics, empreses i petits autònoms, entitats culturals i esportives, mercats, associacions de comerciants, centres religiosos, entitats de majors i joves, etc., coneixedores ambdues formacions de les dificultats que tenen per a establir ponts de col·laboració i trobar suports a les seves polítiques.
Vist el que em vist, i tenint en compte que ningú pot decidir per nosaltres, ara pot ser un moment idoni per a escollir una proposta distinta, de més abast, que defugi dels personalismes i que compti amb professionals solvents, disposats a pactar si convé o a dissentir de la línia oficial quan sigui oportú i que sigui capaç de fer de la diferència una oportunitat per a afrontar els problemes amb perspectiva de ciutat.
Les Europees representen el primer esglaó que ens portarà a que el canvi es pugui fer efectiu, per la qual cosa de res serveix quedar-se a casa mirant-se el melic. Depèn del nostre vot que la situació continuï igual, enquistant-se, o que la participació massiva generi una modificació en l’acció política.
Una vergonya de campanya o una campanya de vergonya (Duran i Lleida)
Montilla tiende puentes al PP de Catalunya con el fin de aislar a CiU (LA VANGUARDIA)
Campañas para imbéciles (Pilar Rahola) LA VANGUARDIA
L’oci cívic, objectiu impossible?
Hem posat més policia, més neteja i millor il·luminació. Hem tancat alguns locals i no n'han pogut obrir d'altres. Hem tirat endavant la ordenança de civisme i l'estem aplicant amb sentit comú. Hem explicat el que volem arreu, i ho seguim fent. Però l'incivisme zero a les nits del cap de setmana, de moment, és un objectiu fracassat. Potser no pot ser d'una altra manera.
Me'n lamento i el pateixo. Com a responsable municipal, com a ciutadà, i com a veí. Estic enfadat que hàgim d'escortar autobusos, i vigilar carrers i demanar a gent suposadament intel·ligent que deixin de donar la tabarra als veïns i no malmetin l'espai públic o els bens privats. Podem aconseguir un oci cívic i tranquil? o ens hem posat el llistó massa amunt?
Malgrat els controls, l'absència de trucades al 092 i la relativa pau aconseguida a Canyadó, continúa passant que de tant en tant es trenquen retrovisors de cotxes, o que els crits estúpids desperten la gent que preten dormir el cap de setmana. El vandalisme s'ha traslladat a les rutes de retorn a casa. Són molt pocs, però són suficients per acabar la paciència zen dels qui en pateixen l'estupidesa.
Què ho fa que algú trobi gust a trencar el que és dels altres, ja sigui la son o un retrovisor? Com que sabem les hores i els llocs, canviarem la rutina policial per mirar d'enxampar-los quan l'alcohol i la tonteria ja els han afectat massa. No ens rendim, encara. Hem fet progressos insuficients, però em proposo continuar avançant en el camí d'aconseguir l'equilibri just i el respecte entre l'exercici de l'oci i el del descans.
Un periodista barceloní em deia l'altre dia que la nostra zona d'oci és un espai molt tranquil si el comparem amb la zona hermètica de Sabadell....i segurament és cert, però no podem pensar que el que fem és suficient. Hem de seguir treballant per canviar actituds i aïllar el vandalisme fins que la seva acció sigui una sorpresa.
El vandalisme dels imbècils.
Hem posat més policia, més neteja i millor il·luminació. Hem tancat alguns locals i no n'han pogut obrir d'altres. Hem tirat endavant la ordenança de civisme i l'estem aplicant amb sentit comú. Hem explicat el que volem arreu, i ho seguim fent. Però l'incivisme zero a les nits del cap de setmana, de moment, és un objectiu fracassat.
Me'n lamento i el pateixo. Com a responsable municipal, com a ciutadà, i com a veí. Estic cansat que hàgim d'escortar autobusos, i vigilar carrers i demanar a gent suposadament intel·ligent que deixin de donar la tabarra als veïns i no malmetin l'espai públic o els bens privats. Podem aconseguir un oci cívic i tranquil? o ens hem posat el llistó massa amunt?
Malgrat els controls, l'absència de trucades al 092 i la relativa pau aconseguida a Canyadó, continúa passant que es trenquen retrovisors de cotxes, o que els crits estúpids desperten la gent que preten dormir el cap de setmana. El vandalisme dels imbècils s'ha traslladat a les rutes de retorn a casa. Són molt pocs, però són suficients per acabar la paciència zen dels qui en pateixen l'estupidesa.
Què ho fa que algú trobi gust a trencar el que és dels altres, ja sigui la son o un retrovisor? Com que sabem les hores i els llocs, canviarem la rutina policial per mirar d'enxampar-los quan l'alcohol i la tonteria ja els han afectat massa. No ens rendim, encara. Hem fet progressos insuficients, però em proposo continuar avançant en el camí d'aconseguir l'equilibri just i el respecte entre l'exercici de l'oci i el del descans.
ARTICLES PER REFLEXIONAR…
(LA VANGUARDIA)
2) Jordi Bardeta: ¿Será verdad tanta mentira?(LA VANGUARDIA)
