Archive for Juny, 2009
DONEM LA BENVINGUDA ALS NOUS GUÀRDIES URBANS. BADALONA ELS NECESITA COM MAI!!!
La Guàrdia Urbana de Badalona compta des d’avui amb 24 nous agents
L’arribada d’aquests agents permetrà posar en marxa la Unitat de Comerç de Proximitat a partir del proper mes de setembre
Ja són 45 els agents que s’han incorporat en aquest mandat, i l’any vinent se n’incorporaran 28 més
El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, Ferran Falcó, i el superintendent en cap de la Guàrdia Urbana, Conrado Fernández, han presidit aquest matí l’acte de benvinguda als 24 nous agents de la policia local, que avui comencen la seva activitat després d’haver superat amb èxit la formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, on es van graduar divendres passat.
Es tracta de 22 homes i 2 dones, amb una mitjana de 26 anys, que inicien així, en paraules del superintendent en cap del cos, “una activitat professional al servei de Badalona i dels seus ciutadans, que han d’assumir amb responsabilitat i dedicació”. La majoria dels agents viuen a Badalona i ciutats de l’entorn metropolità, i dos d’ells són nascuts fora de l’Estat, a Guinea Equatorial i el Marroc. El màxim comandament de la Guàrdia Urbana ha destacat “el gran esforç de formació i instrucció que s’ha fet, ja que tots els aspirants presentats des de Badalona han superat, després de les oposicions, la duresa del procés de formació que es dóna a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya”.
Per la seva banda, el primer tinent d’alcalde, Ferran Falcó, ha destacat que “la incorporació d’aquests nous agents, les incorporacions ja fetes, les pendents, i la millora en els equipaments i les infraestructures permeten avançar en l’objectiu de comptar amb la millor policia local de l’àmbit metropolità, estructurada amb criteris professionals i operant d’acord amb les necessitats d’una ciutat complexa i diversa com Badalona”.
En aquest sentit, el regidor ha anunciat que l’arribada d’aquest contingent permetrà posar en marxa, a partir del setembre, la nova Unitat de Comerç de Proximitat, que estarà especialitzada en la vigilància i l’atenció ciutadana a les zones comercials de Badalona, com ara el passeig de la Salut, l’entorn del carrer Pérez Galdós, el carrer de Mar i els carrers comercials del voltant, i els mercats municipals i els encants, entre altres.
Després del lliurament de les acreditacions i l’arma reglamentària, els nous agents han visitat les instal•lacions de la Guàrdia Urbana al Turó d’en Caritg. A les dues d’aquest migdia començarà el torn de treball d’alguns d’aquests agents, mentre que la resta començarà en el torn de nit o en el de demà al matí. En el primer any de feina a Badalona estaran en pràctiques, acompanyats per agents de més experiència.
L’Ajuntament de Badalona té en marxa el procés d’oposicions per a 28 agents més, que s’incorporaran l’estiu de l’any vinent, una vegada hagin superat la formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
- La Guàrdia Urbana de Badalona renova la seva flota de vehicles policials
- S'incorporen a Badalona els dos primers agents de la Guàrdia Urbana d'origen estranger
El català a la policia
Avui hem donat la benvinguda a 24 nous agents de la Guàrdia Urbana. Els he adreçat unes paraules, els he felicitat, i els he encoratjat a treballar amb il·lusió i professionalitat en aquesta nova etapa que ara comencen.
He aprofitat també per parlar d'una qüestió que no s'ha treballat suficientment a la nostra policia local. I és la de l'ús del català per part dels professionals del cos. Per tradició, per orígens, per la composició de la plantilla, perquè ningú no ha provat d'explicar-ho amb una actitud assertiva, més enllà del que puguin dir les normes i les lleis. Per tot això, a Badalona no hem avançat prou en aquest aspecte.
La reflexió és apresa d'un sopar anterior amb el President Pujol, en el qual va ser preguntat pel ressó de la declaració que va fer en relació a l'ús -cada cop menor- del català al Cos de Mossos d'Esquadra.
Ser policia no és fàcil. És una feina que exigeix un punt d'equilibri en tot el que es fa. És una professió que demanda vocació, voluntat de servei, sentit de l'oportunitat. Els qui són policies ostenten una autoritat, i són vistos com a tal. Una autoritat, algú "important".
Des d'aquest punt de vista, per a algú a qui li agradaria que el català anés guanyant ús social -només possible si se'n detecta la utilitat i la importància- , que la policia del país -que no només són els Mossos- parli la llengua catalana pot ser un factor tremendament positiu i alliçonador alhora.
D'això he parlat als nous agents. De la contribució que poden fer a la millora en l'ús de la llengua catalana. De fer-la servir en adreçar-se a un ciutadà, de canviar l'idioma si convé, però de mostrar que el català és una llengua de rutina en la vida de la ciutat.
Lluny d'imposar-la, de forçar canvis en una manera de fer concreta i fonamentada en la pràctica d'anys, crec que és millor afirmar-ho com un repte, com una oportunitat, i com a una contribució a la normalització plena de la llengua catalana, que existeix en d'altres àmbits, però no en aquest, o en el de la justícia.
El català, a Badalona, és en minoria. Als qui proposen "la libertad" ja els va bé, perquè la "libertad" se sustenta en la progressiva marginalitat del català. A l'altra banda, hi ha els qui creuen que la llengua s'ha d'imposar per decret, i que poden exigir que la gent la parli o l'usi simplement perquè hi pugui haver una llei que en parli. Però no és així.
El català no venç, convenç. I la línia sempre és la de parlar clar, proposar objectius, i fer sentir la gent part d'un projecte comú: fer una llengua més viva, preservar-la, fer-la útil. Perquè ningú no vol -menys els frikis- que desaparegui, però no tothom ha pensat alguna vegada què podria fer per mantenir-la.
Ferran Falcó surt en defensa d’un sector, el flequer, matxacat per les institucions desde fa temps
Foto del bloc d'en ferran falcó
El Ministerio de Trabajo, ahir, dia de revetlla, va decidir que calia inspeccionar alguns forns de Badalona. Justament el dia que hi podia haver els sogres, una amiga, o familiar, ajudant els qui miren de tirar endavant el negoci en un dia en què la feina es multiplica.
Es tractava, diuen els forners, de mirar d'enxampar alguna d'aquestes "ajudes" per fer-hi recaure el pes de la llei, tot buscant la il·legalitat del qui treballa un dia sense contracte. Tot plegat demostra com les lleis poden interpretar-se fins esdevenir contràries a allò que pretenen defensar. Perquè a fi de comptes els forners són autònoms, i si un dia algú els ajuda, excepcionalment, no se'ls pot acusar d'explotar treballadors.
El que va passar ahir a Badalona és una mala praxi basada en anar a buscar la presa fàcil. És com si inspeccionessin les floristeries el dia de Sant Jordi. Aquest país és ple, menys que abans per desgràcia, d'autònoms que se la juguen cada dia obrint el seu petit negoci. De gent que paguen impostos, assegurances, i la pròpia seguretat social.
Trobo francament poc encertat que ahir se'ls sotmetés a aquest escarni, fàcil i injust alhora. Si volen inspeccionar, que ho facin en la normalitat i rutina diàries, no el dia de l'any que poden veure's una mica les orelles. Després hi ha polítics que es pregunten el per què de la desafecció política. Aquí en teniu un exemple.
La Revolta de Juliol (La Setmana Tràgica).
A La Sombra del Vent, el carismàtic personatge de Fermín Romero de Torres, referint-se a l'educació de les classes altes per part dels religiosos, afirma en un moment donat que, als alumnes, els hi ensenyen a 'repetir la història'. Una reflexió que em va xocar.
Precisament, alguns sovint diem i pensem de forma progressista que cal esforçar-se a conèixer la història per tal de comprendre el present i transformar la realitat per a fer-la més justa i inclusiva. Ara bé, les elits polítiques i econòmiques, també 'juguen' en aquesta societat i saben mantenir-se al poder a partir de les desigualtats fent bona la frase: 'canviar-ho tot perquè no canviï res'. Si cal amb 'seny' burgès i si cal, sense complexes, amb 'rauxa', reprimint durament qualsevol desafiament a l'ordre establert.
Aquesta darrera opció és la practicada ara fa cent anys a conseqüència de la Revolució de Juliol, més coneguda com la Setmana Tràgica (26 de juliol - 1 d'agost de 1909), i després de l'experiència republicana dels anys trenta, la Revolució i la Guerra Civil de 1936-1939.
En referència de la Setmana Tràgica han aparegut recentment un grapat de llibres ara que hi haurà el centenari de la revolta que, a més de Barcelona, va tenir força importància a ciutats com Badalona; i és un referent ineludible de la història contemporània de Catalunya.
Entre els llibres que vull fer esment hi ha la reedició d'un llibre imprescindible, l'estudi de Joan Cornelly Ullman datat del 1968 però encara avui el treball més rigurós fet sobre La Setmana Tràgica; també la reedició del treball 'clàssic' de Josep Benet sobre Joan Maragall i la Setmana Tràgica. De les novetats es destacable el llibre de Dolors Marin, en el qual s'expliquen molt bé els precedents societaris i les fonts teòriques del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia i de l'Escola Moderna, així com els episodis i alguns protagonistes de la revolta: des de la vaga general contra la Guerra del Marroc, els enfrontaments als carrers dels obrers amb les forces d'ordre, la crema d'edificis religiosos i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia; i una darrera novetat, és el llibre divulgatiu d'Alèxia Domínguez, un treball acurat amb molts exemples per poder situar-se en el moment que s'explica i seguir dia a dia la crònica de la revolta obrera, així com la posterior repressió.
Comments are off for this postEL PUNT:
Badalona estrena l'institut de recerca que ha de predir el risc de tenir un càncer
Ley electoral: El pacto imposible
Hay palabras mágicas: nada más pronunciarlas dan ganas de desaparecer. En política, si se quiere aburrir es cuestión de hablar de la ley electoral. El debate sobre las reglas de juego lleva 30 años dando vueltas sobre sí mismo. ¿Quiere eso decir que no es interesante para los ciudadanos? Más bien al contrario. Una buena ley electoral no es un crecepelo milagroso contra la abstención, pero mejoraría la calidad democrática. Cataluña es la única comunidad autónoma que no tiene ley electoral a pesar de que el Estatut de Sau establecía: "el Parlamento será elegido por un periodo de cuatro años, por sufragio universal, libre, igual, directo y secreto, de acuerdo con la ley electoral que aprobará el mismo Parlamento" (art. 31). Hoy por hoy no se ha presentado ni una proposición de ley en el Parlament. No lo hizo Convergència, ni lo han hecho PSC, ERC e ICV.
Cataluña es la única autonomía que no tiene ley electoral. Una nación sin ley electoral es una nación sin reglas de juego.
El paso más destacable que se ha dado hasta ahora fue reunir a un grupo de politólogos que consensuaron una propuesta, que ha dormido en un cajón durante dos años y que ahora se dice que se desempolvará. Pero una ley que no se ha aprobado porque requiere el voto favorable de dos terceras partes del Parlament no parece realista pensar que se desencallará cuando los partidos están con el dorsal puesto y en posición de salida para las autonómicas.
A la propuesta de los expertos se ha añadido otra presentada por Ciutadans pel Canvi, un proyecto que se pretende que llegue al Parlament gracias a las firmas de una iniciativa legislativa popular y que tiene el mérito de agitar el debate, aunque represente la impotencia de quien busca en la calle apoyo para lo que sus diputados se ven incapaces de hacer en la Cámara.
La cuestión clave es hacer compatible representatividad y territorialidad. Como acercarse al principio de una persona un voto, sin que el peso de Barcelona arrase ni que un escaño de Lleida valga 25.000 votos y uno de Barcelona 60.000, como ocurre ahora. Por supuesto, los intereses de los partidos pasan por su distribución electoral en el territorio y no cabe esperar que ninguno dé apoyo a una propuesta que le perjudique mucho.
La comisión de expertos propone, entre otras buenas medidas, que los candidatos estén inscritos en el censo de la circunscripción en la que se presenten para evitar a los paracaidistas enviados por el aparato. Propone también circunscripciones electorales basadas en los ámbitos territoriales con los que trabaja la Administración de la Generalitat para acercar los representantes al territorio. Y fundamentalmente, propone lista abierta o desbloqueada que permite votar la lista entera como la presenta el partido o dar votos preferentes a algunos candidatos individuales. Los incentivos a los candidatos para trabajar y darse a conocer parecen superiores al peligro populista.
Entre los inventos del TBO propios del gremio se propone votar durante 15 días y CpC opta por un Parlament acordeón que premiaría los territorios donde se votara más con más escaños.
En un país en el que el debate sobre la abstención dura un par de semanas tras cada elección, los ciudadanos pagamos periódicamente informes sobre la desafección. El diagnóstico está hecho. El último fue presentado por el consejero de Interior, Relaciones Institucionales y -ojo al dato- Participación, Joan Saura, y el ex consejero Josep Maria Vallès. Se titula Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya y se localiza fácil en la Red. El informe habla de "bajo interés, una dificultad para la compresión de la política, una desconfianza notable en la capacidad ciudadana para influir en las decisiones y una baja valoración de las instituciones políticas". Según Vallès "los medios de comunicación alimentan una imagen parcial, banal y negativa de la política". El informe solemniza lo obvio en las propuestas: "mayor inteligibilidad, más transparencia y participación, más responsabilidad y rendimiento de cuentas". Es decir, la accountability americana. Rendir cuentas y hacerse responsable de lo que uno hace y deja de hacer. Del documento de Vallès y de lo propuesto por CpC sobre la información electoral se desprende una desconfianza creciente entre periodistas y políticos muy saludable. Ganará la sociedad cuando seamos conscientes de que el pacto entre periodistas y políticos de la transición caducó y seamos capaces de decir no a los políticos que pretenden hacer portadas y a los periodistas soldado.
Ester Vera. el Pais
FERRER SE VA…¿QUE HACEMOS?
84 habitatges protegits VPO
Promocions d’Habitatge protegit als barris del Gorg, Casagemes, Llefià, La Salut i Montigalà
El Ple de l’Ajuntament de Badalona ha aprovat en la sessió ordinària celebrada el dimecres 25 de juny l’execució de 5 promocions d’habitatge protegit a diferents barris de la ciutat.
L’empresa municipal Engestur executarà per encàrrec de l’Ajuntament de Badalona un conjunt de promocions d’habitatge protegit. Aquests habitatges, 66 en total, s’aniran construint a mida que estiguin disponibles les parcel•les edificables.
Al barri del Gorg es realitzarà una promoció de 16 habitatges protegits a l’illa situada entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent, en una parcel•la cedida a l’Ajuntament.
A Casagemes es realitzarà una promoció d’aproximadament 30 habitatges protegits al sector de la Unió Vidriera, en una parcel•la cedida a l’Ajuntament, com a resultat de la transformació urbanística d’aquesta antiga fàbrica.
Al barri de Llefià es durà a terme la construcció d’un edifici de 4 habitatges protegits en l’espai edificable resultant del procés d’obertura del carrer Richard Strauss en la seva intersecció amb el carrer de la Circumval•lació.
Al barri de La Salut s’aixecarà un edifici entre mitgeres on s’ubicaran uns 11 habitatges protegits al carrer Pelai, número 43-45.
Finalment, l’Ajuntament cedirà per a polítiques socials 5 habitatges al carrer de Sant Fermí del barri de Montigalà.
Aquestes cinc actuacions se sumen a la promoció d’habitatges protegits que l’empresa Engestur té previst realitzar a l’Avinguda Caritg i a les dues promocions que sorgiran com a resultat de l’obertura del carrer Liszt als números 71 i 77-83.
En total es preveu que l’empresa municipal Engestur executi, en el conjunt d’aquestes 8 actuacions, uns 84 habitatges protegits, aproximadament.
El dictamen s’ha aprovat amb els vots favorables de tots els grups municipals.
Les promocions en marxa no semblen gaire cosa pel numero de ciutadans que estan interessats a aconseguir un habitatge VPO. Però és fins on està disposat a arribar el nostre govern que prefereix construir a miquetes que no fer un sorteig a l'estil Maite Arqué i tornar a defraudar les expectatives ciutadanes.
De totes maneres i pels números que es treballen no sembla que hi hagi gaire perspectives de futur per solucionar aquest problema que els ciutadans perceben com a greu per la inaccessibilitat actual al mercat del totxo.
ES NECESSÀRIA UNA POLÍTICA D'HABITATGE MÉS SÒLIDA I MÉS AMBICIOSA. D'acord amb les necessitats de la població.
On informar-se:
Ajuntament de Badalona.
Av. Alfons XIII, cantonada c/ Ponent (Pavelló Olímpic)
tel. 934 610 418
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Av. Generalitat, 112, baixos
tel.933.92.47.45
Ajuntament de Sant adrià de Besòs
Pl.Vila 12
tel.93.381.20.04
QUÈ ÉS CONVERGÈNCIA SOLIDARIA?
De cacera enlloc de revetlla
El Ministerio de Trabajo, ahir, dia de revetlla, va decidir que calia inspeccionar alguns forns de Badalona. Justament el dia que hi podia haver els sogres, una amiga, o familiar, ajudant els qui miren de tirar endavant el negoci en un dia en què la feina es multiplica.
Es tractava, diuen els forners, de mirar d'enxampar alguna d'aquestes "ajudes" per fer-hi recaure el pes de la llei, tot buscant la il·legalitat del qui treballa un dia sense contracte. Tot plegat demostra com les lleis poden interpretar-se fins esdevenir contràries a allò que pretenen defensar. Perquè a fi de comptes els forners són autònoms, i si un dia algú els ajuda, excepcionalment, no se'ls pot acusar d'explotar treballadors.
El que va passar ahir a Badalona és una mala praxi basada en anar a buscar la presa fàcil. És com si inspeccionessin les floristeries el dia de Sant Jordi. Aquest país és ple, menys que abans per desgràcia, d'autònoms que se la juguen cada dia obrint el seu petit negoci. De gent que paguen impostos, assegurances, i la pròpia seguretat social.
Trobo francament poc encertat que ahir se'ls sotmetés a aquest escarni, fàcil i injust alhora. Si volen inspeccionar, que ho facin en la normalitat i rutina diàries, no el dia de l'any que poden veure's una mica les orelles. Després hi ha polítics que es pregunten el per què de la desafecció política. Aquí en teniu un exemple.
