Archive for Juliol, 2009
De bloc a bloc: «Els polítics no defensen prou el català»
De bloc a bloc: No ens estimen
Reunió amb les regidores del districte i de Medi Ambient
Dilluns 20 de juliol l’associació de veïns es va reunir amb la regidora i el coordinador del Districte Primer i la regidora de Mobilitat i Medi Ambient. Durant tres hores vam fer un recorregut del barri i, entre altres, es van tractar els següents temes:
- El carrer de vianants que hi ha entre el cementiri i l’hotel s’ha de lliurar el 31 de juliol. Això vol dir que si es compleixen les previsions, a partir d’aquest dia restarà obert al trànsit.
- Es va parlar de la zona 30 instaurada al nostre barri com a part d’un projecte de "camins escolars" potenciat per l’AMPA de l’Artur Martorell. Donat que l’objectiu és pacificar el trànsit, s’han posat dos passos elevats un al final de Margarida Xirgu i un altre al carrer d’en Prim, a tocar Germà Juli. La regidoria de Mobilitat vol evitar que els cotxes que van de Germà Juli a President Companys facin drecera per Prim i Fluvià. Donat que el pas elevat no ha aconseguit eliminar aquesta situació, des de l’associació de veïns es va proposar canviar la prioritat de la cruïlla de Prim amb Margarida Xirgu.
- L’AVV va a tornar a insistir (com sempre que tenim ocasió) en que el solar de Mendez Núñez s’ha d’arreglar.
- També es va parlar de la situació on alguns ve&
De la Setmana Tràgica a Badalona.
Ara fa unes setmanes en un acte públic a l'Associació de Veïns del Centre, vaig fer una aproximació a les causes, els fets i les conseqüències de la Setmana Tràgica a Badalona que, enguany, es commemoren els cent anys. Vaig plantejar-la des d'una doble vessant: donar a conèixer els fets a la ciutat de Badalona i explicar que la Setmana Tràgica va viure's intensament a moltes poblacions catalanes, no tant sols a la ciutat de Barcelona.
De la xerrada i de la participació en un petit reportatge a Televisió Badalona, ha sortit la col·laboració amb la historiadora Montserrat Carreras per tal d'escriure un article conjunt sobre la Setmana Tràgica a la ciutat.
Ja que es va viure intensament vull transmetre una sèrie d'apunts que poden ajudar a entendre que va passar ara fa cent anys a Badalona.
El motiu que va prendre la metxa de la revolta va ser la crida dels reservistes, sobretot catalans - molts pares de família que havien fet el servei militar i no podien pagar la quota de redempció - per anar a la lluitar al Marroc en defensa d'interessos econòmics de grans capitalistes estatals al Rif. La carestia de la vida i les pèssimes condicions de treball eren motius permanents de malestar de les classes populars. Així, en contra de la Guerra, Solidaritat Obrera (socialistes, anarquistes i sindicalistes) va declarar una Vaga General pel dia 26 de juliol, el mateix dia però, els fets van desbordar-se, el comitè de vaga va quedar superat i va començar un revolta sense direcció definida on van assaltar-se edificis religiosos, van aixercar-se barricades i van registrar-se importants enfrontaments entre obrers armats amb l'exèrcit i la policia.
Com a precedents o causes d'una malestar més profund es poden situar a Badalona:
- una cultura popular de revolta amb fets com els motins contra les quintes militars de 1845 i 1870; també contra els impostos als productes de primera necessitat amb la crema de burots com a l'any 1868; episodis de revolta antifiscal com a l'any 1893. Fins i tot anticlericals com l'assalt i la crema del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra l'any 1835.
- la cultura lliurepensadora com alternativa a la catòlica vinculada estretament amb el règim de la Restauració Monàrquica. A Badalona existia la Lògia Bètulo (el gran mestre era Sebastià Badia i Gibert, alcalde durant el Sexenni Democràtic i gran mestre adjunt de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana), entre 1887-1890 hi ha notícies d'una escola laica a Badalona; el 1889 del primer enterrament civil; el 1891 el primer casament civil; hi havien mítings lliurepensadors i espiritistes; es publica La Antorcha del Progreso; es crea el Centre d'Estudis Psicològics l'Altruisme que donà suport juntament amb 9 societats obreres a l'obertura de l'Escola Moderna de Badalona, clausurada per l'Ajuntament conservador i motiu de polèmica pels representants de l'església a la ciutat.
- hi havia tota una tradició reivindicativa obrera en una població emminentment industrial com era Badalona des de mitjans del segle XIX: perquè l'associacionisme obrer fos reconegut, per millorar les condicions laborals, per abartir les subsistències... A Badalona les noves formes sindicals van anar prenent força a partir de la vaga general de 1902 i la formació de Solidaritat Obrera, presidida per Josep Belis, tiet de Jon Peiró, que a Badalona va desenvolupar els seus anys de formació com a sindicalista. Precisament entre 1908 i 1909 existia una forta polèmica a la ciutat entre el sindicalistes i les associacions catòliques d'obrers, denunciada pels primers i que va comportar l'anul·lació per part del Govern Civil de les eleccions a la Junta de Reformes Socials.
- en l'àmbit polític, la lluita contra el falsejament sistemàtic de la representativitat política per part del caciquisme i la falta de garanties democràtiques, declarant-se l'estat d'excepció per part del Govern Central, davant de qualsevol episodi de conflictivitat social o política, alimentaven la pervivència de l'esperada per alguns, 'revolució republicana'. La demagògia revolucionària i anticlerical d'Alejandro Lerroux que, a Badalona, va realitzar diversos mítings i va aplegar un bon nombre de seguidors del seu partit a la ciutat, mantenia encesos els ànims i una incipient mobilització de masses per mitjà de la Casa del Pueblo.
La Setmana Tràgica va viure's com deia anteriorment amb molta intensitat: durant una setmana a partir del dia 26 de juliol, va haver-hi una vaga general, però el primer dia ja van cremar-se divesos burots, va aixecar-se la via de tren a l'alçada del Pont d'en Botifarreta i va tenir lloc el primer incendi d'un edifici religiós a Catalunya: a la tarda del dia 26, al convent dels Pares Carmelites del carrer Sant Miquel. La Guàrdia Civil va realitzar detencions que van motivar el dia següent una manifestació de 2.000 persones dispersada per la policia a cavall. Aquell dimarts el Ple va acordar una mesura conciliadora destinant els diners que no estiguessin ja compromesos de la Festa Major, per ajudar a les famílies dels reservistes badalonins. El dia següent van continuar els disturbis i una persona va resultar morta al no respectar el toc de queda. Van haver-hi nous incidents i el divendres els empresaris reunits a l'Ajuntament van acordar pagar la setmanada als obrers. El dilluns 2 d'agost la normalitat va retornar a la ciutat i a la feina a les fàbriques, la repressió però va ser duríssima i van haver-hi nombrosos empresonats i jutjats en Consell de Guerra.
A tall de breu resum de les conseqüències, la Setmana Tràgica a Badalona va aguditzar les discrepàncies ideològiques entre dretes i esquerres i va propiciar el trencament de Solidaritat Badalonina, referent local de Solidaritat Catalana. L'obrerisme se'n va ressentir de la repressió tot i que el paper dels dirigents lerrouxistes durant la Setmana Tràgica, que no van implicar-se, va ser un precent dins del procés de desprendiment de la cobertura i les complicitats del lerrouxisme amb el moviment obrer badaloní que va començar a emprendre el seu procés organitzatiu i reivindicatiu propi. Finalment, observar que 27 anys més tard, l'any 1936, el moviment anticlerical, present encara generacionalment i també entre els més joves, va ressorgir amb la crema d'edificis religiosos.
Comments are off for this postENDEUTATS, sobre las teranyna
A través de quatre famílies de diferent renda i procedència descobrim de quina manera el sobreendeutament afecta les seves vides. Com a contrapunt a aquests drames personals, especialistes de diferents àmbits (economistes, advocats, psicòlegs, sociòlegs, jutges i altres experts) analitzen els factors econòmics, socials i culturals que ens han portat a aquesta situació, posant de manifest les vies legals, polítiques i socials que tenim o ens calen per afrontar aquest problema.
ACORDS MÉS RELLEVANTS DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA EL 28 DE JULIOL DE 2009 (FONT: WEB MUNICIPAL)
Festes locals de Badalona per a l’any 2010
Contractació de la concessió del servei de neteja viària de la ciutat
Aprovació inicial del Reglament de règim d’ús dels horts de titularitat municipal
Moció de suport a la legalitat constitucional a Hondures
Moció per promoure el reconeixement de Pompeu Fabra i la seva badalonitat
La C-31 ha de deixar de ser una barrera per als ciutadans de Badalona.
Hem d’aconseguir que l’autopista es posi al servei de la ciutat
L’autopista C-31 és una barrera urbanística que divideix la ciutat en dos. Cal transformar aquesta realitat i reduir-ne l’impacte. Per això el Pla territorial metropolità de Barcelona ha de recollir aquesta aspiració.
La nostra formació el juliol de l’any passat va presentar diverses propostes en aquest sentit durant el període d’informació pública del citat Pla. El Pla territorial no ha estat sensible al consens municipal pel que fa a aquesta via, expressat reiteradament pel Ple. Ens trobem en el moment de presentar al·legacions. Ho farà l’Ajuntament de Badalona de comú acord amb tots els grups municipals.
ERC ha manifestat sempre la necessitat de reduir l’impacte d’aquesta via per a la ciutat, de dissenyar nous accessos, de reformar els passos subterranis per millorar-ne el trànsit i el pas de vianants, perquè deixi de ser una barrera física i mental entre els barris que hi ha a banda i banda. Hem d’aconseguir que l’autopista es posi al servei de la ciutat.
Badalona ha estat sempre solidària amb el Govern de Catalunya, ara toca que la Generalitat es posi al costat dels ciutadans de Badalona i faci que aquest projecte esdevingui una realitat.
A tots aquells que gaudireu de vacances fora de la ciutat us convido a ser-ne uns bons ambaixadors i a aquells que restareu el mes d’agost a la ciutat a participar dels actes de la Festa Major d’Agost.
Comments are off for this postElogi del compromís: Juan Gómez Alba.
Recentment desaparegut, Juan Gómez Alba (Vélez, Màlaga, 1930 - Badalona, 2009) formava part d'aquesta generació de badalonins d'adopció que van esdevenir protagonistes de la lluita per les llibertats i la recuperació de les institucions democràtiques després del llarg parèntesi de la dictadura franquista. Però no només això, la seva tasca reivindicativa per transformar la societat i el món on vivim, des de la seva militància, va mantenir-se fins el darrer dels seus dies de vida.
Militant comunista, regidor de l'Ajuntament de Badalona entre 1979 i 1983, activista social i sindical, era una persona compromesa que estava a tot arreu, actiu i reivindicatiu, conseqüent amb el que defensava. Admirable.
Comments are off for this post
LLEGAREMOS A TIEMPO
Ho hem aconseguit: Superades les 50.000 signatures
56.237 signatures
Ahir dia 21 de juliol a les 20h vam celebrar al Parc de l'Estació del Nord, la Festa de la Llei Electoral.
El motiu era l'arribada a un punt culminant en la recollida de signatures per la ILP i agrair a socis i simpatitzants l'esforç que han vingut desenvolupant des de l'inici de la campanya. La festa va ser il·lusionant, tots estàvem contents per què molt abans de que complís el termini per presentar les signatures, a dia d'ahir ja tenim 56.236 signatures. Havíem d'aconseguir 50.000 i ja està fet. Felicitats ciutadans!
La primera fita aconseguida encara abans d'aconseguir les signatures ha estat que el Parlament de Catalunya ha aprovat constituir al setembre la ponència que debatrà la Llei. Ha esta la primera victoria.
Malgrat que des del Govern se'ns ha sol·licitat que aturem la recollida, un cop el parlament ha acceptat constituir la ponencia, ahir varem decidir que fins al setembre encara tenim temps de recollir moltes més signatures, i ens proposem fer-ho fins el dia en que es constitueixi formalment la ponència de la Llei Electoral prevista per la tardor tal com va aprovar el Parlament.
Felicitats Ciutadans!
La nostra proposta
Curios recolzament
