Archive for Juliol, 2009
S’HA DE SER D’UNA PASTA ESPECIAL PER SER BOMBER. SOVINT PASSEN DESAPERCEBUTS FINS QUE ENS TROBEM UNA DESGRÀCIA COM LA D’HORTA DE SANT JOAN
Claredat amb la B500
En Jordi s'ha afanyat a respondre els comentaris que faig sobre la seva visió del tema. I interpreto que s'ha enfadat. Si no, no s'entén que respongui amb tanta precipitació, i que aquesta precipitació faci que ell mateix retrati la irracionalitat dels canvis que ha sofert el projecte ideat pel darrer Govern de Jordi Pujol (per cert, sobre aquest, encara em sorpèn com la demagògia o la desmemòria poden fer que en Jordi el qualifiqui de "bipartit", quan tothom sap que el darrer govern del President Pujol, com tots els anteriors, només va tenir consellers i conselleres de CiU).
Per començar, ens hem de preguntar si el projecte de nova B500 ideat per CiU millorava la mobilitat entre Badalona i el Vallès. La resposta és sí, evidentment. Deixàvem enrere una carretera plena de revolts, baixades i pujades -una carretera de muntanya que travessava un parc natural-, per tenir-ne una de recta, segura, i més ràpida. En segon lloc, ens hem de preguntar si era rigorós amb l'entorn, o no, i si responia a una planificació territorial. El projecte va arribar a estar tan avançat, que l'estudi d'impacte ambiental es va fer, i l'impacte era entre baix i moderat, en funció del tram. Com tot projecte, en aquest aspecte, hi havia marge de millora, i en això es trobava el Govern quan hi va haver les eleccions. De tot aquell treball tècnic el nou Govern no en va voler saber res, i va ser llavors quan va començar aquesta telenovela, que ha fet que, sis anys després, encara no hi hagi projecte tancat, i que, per tant, en tot aquest temps no s'hagi millorat la comunicació entre Badalona i el Vallès.
En Jordi també destaca la diferència entre la longitud del túnel -de 800 metres en el projecte inicial i de 3.000 en l'actual proposta-, i la diferència en el nombre de carrils i la velocitat de circulació. El projecte inicial era de 2 carrils, amb possibilitat d'un més en determinats trams, i d'una velocitat mínima de 60 km/h, mentre que la proposta actual és d'una autopista de 2 carrils per sentit i una velocitat de circulació d'entre 80 i 100 km/h. La pregunta que sorgeix, quan un veu aquestes dades, és si per a la millora de la mobilitat entre Badalona i el Vallès n'hi havia prou amb una nova carretera, més segura i ràpida que l'actual, o si calia fer una autopista, també més segura i ràpida que l'actual carretera però més cara i d'una capacitat, i per tant d'abast territorial, més gran.
El projecte inicial responia a l'objectiu clar que millorar la mobilitat entre Badalona i el Vallès -només de Badalona i les ciutats del seu entorn més immediat amb el Vallès-, mentre que aquesta proposta sembla respondre més a la necessitat d'ampliar el nombre d'accessos des de la segona corona metropolitana cap a Barcelona, en el que seria una alternativa més als Túnels de Vallvidrera, també de peatge.
I tot plegat per 350 milions d'euros més que el projecte inicial. La pregunta sobre el canvi de dimensió econòmica del projecte també és clara: per passar de 60 km/h a una mitjana de 80 i un màxim de 100, és a dir, per guanyar entre 20 i 40 km/h, calia empantanegar el projecte, aturar-lo més de 5 anys, pretendre gastar-hi 8 vegades més de diners, i acabar-lo convertint en una més de les autopistes de peatge distribuides pel nostre país?
Comments are off for this post
El turnemi de Troia
Hi havia un projecte de 50 milions d'euros, que consolidava una primera proposta d'actuació en aquesta via. Era millorable, no cal dir-ho. El tripartit que s'estrenava el 2003 al capdavant del Govern de Catalunya, o bé va practicar el suïcidi assistit de molts projectes de l'anterior govern, o bé els va fer una operació de cirurgia estètica per fer-los difícils de reconèixer.
Entre els casos de suïcidi assistit, amb revifada final del malalt, tenim el de la caserna de Bombers de Canyet. Descartat durant 5 anys i finalment en construcció a força d'acabar per convèncer els qui el volien en una altra banda que aquella era la millor de les possibles.
Pel que fa a les operacions de cirurgia estètica, el més emblemàtic dels que ens afecten és el de la B500, on Esquerra, o el tripartit, han fet de cavall de Troia fins a aconseguir que el projecte de la carretera multipliqués per vuit (per 8!!!) el seu cost final, esdevenint un luxe impossible, o un peatge a mig segle d'explotació.
No hi havia, pregunto, un terme mig entre els 50 i els 400 milions d'euros? Evidentment, hi era. Però l'interès del tripartit no era trobar-lo, sinó fer maximalisme, fariseisme i comèdia de tercera. Per això s'enfaden quan dic que, si volen preguntar com és que la via serà de peatge, ho preguntin als qui han provocat que la idea acabi convertint-se en el greuge de comprovar que un mataroní pot anar a Granollers sense pagar, i un badaloní ha de passar per caixa si vol arribar-se a Mollet, i a l'inversa.
I ara resulta que això, que és així d'incontestable, no és veritat perquè ells continuen defensant que sigui lliure de peatge....i un be negre!! I per demostrar-ho, més enllà de la teoria, hi ha la prova documental d'una esmena del tripartit a la proposta de resolució on es demanava la gratuïtat, que CiU va presentar al març al Parlament. En aquesta esmena, que adjunto com a arxiu al peu d'aquesta entrada, amb l'excusa d'afirmar que falten els estudis econòmics que acabin determinant si la via serà o no de pagament, els partits del Govern de Catalunya pretenien allargar la qüestió i no haver-se de pronunciar clarament sobre el possible peatge mentre, en paral·lel, es preparava i es publicava el decret encarregant la construcció i l'explotació de la via a TABASA....
Tot plegat una filigrana que ara cal explicar a fi que els treballadors i les empreses de Badalona sàpiguen a qui caldrà agrair que tot plegat fracassi o bé que ens quedem amb la carretera de 1910, o ens hi posin un peatge.
Comments are off for this post
El taló d’Aquiles.
Badalona, el Barcelonès Nord i el Maresme, els seus habitants, les seves empreses i la seva activitat econòmica han de millorar la mobilitat amb el Vallès Oriental, amb un projecte rigorós amb l'entorn i amb una bona planificació territorial.
Ja que el líder convergent Ferran Falcó, contesta al meu darrer escrit, us dono unes dades que argumenten el canvi de criteri respecte el projecte del bipartit per part de l'actual Govern de Catalunya que està treballant en un nou projecte i la seva definició, peatge o no inclòs. El disseny precipitat d'una línia des d'un despatx sense comptar amb el territori, amb molt poc respecte al medi natural i amb una mobilitat que no deixava d'estar condicionada per l'orografia de la Conreria van ser el taló d'Aquiles del projecte anterior del bipartit.
Remodelació B-500
Projecte bipartit, 2003
- Construcció, gestió i manteniment de la Generalitat de Catalunya (obra de peatge a l’ombra?)
- Cota elevada (sota el coll de Montalegre prop de La Cartoixa, la Font de l’Alba i l’Observatori Astronòmic de Tiana). Sense consens del territori que presenta al·legacions.
- Túnel 800 metres i accessos (gran rotonda)
- Carretera convencional 2 o 3 carrils, segons el tram
- Velocitat 60 quilòmetres/hora (amb pujada)
- Pressupost d'uns 50 milions d’euros
Projecte Govern de Catalunya
- Construcció, gestió i manteniment de l’empresa pública Tabasa, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, Societat Anònima (obra de peatge directe o a l’ombra?)
- Cota baixa (poc més amunt que la B-20)
- Túnel + 3 quilòmetres, accessos directes sense impacte
- Carretera autovia, 4 carrils amb mitjana de separació
- Velocitat 80-100 quilòmetres per hora
- Actuacions relacionades: permeabilització C-31(la B500 comença a l'Av. President Companys-Francesc Layret), nova sortida C-31a Les Guixeres...
- Pressupost d'uns 400 milions d'euros.
Comments are off for this postBADALONA ELIMINA EL IBI A LOS PARADOS SIN SUBSIDIO PARA COMBATIR LA CRISIS
Font: Europa Press
"Los desempleados de Badalona (Barcelona) sin subsidios estarán exentos de pagar el Impuesto sobre Bienes e Inmuebles (IBI) a partir del año que viene, según el 'Plan de medidas contra la crisis' que firmaron hoy el Ayuntamiento, la Federación de Asociaciones de Vecinos de Badalona (FAVB) y los sindicatos UGT y CC.OO.
Según informó el Ayuntamiento en un comunicado, en la actualidad más de 18.200 personas se encuentran en paro en Badalona, y en breve muchas de ellas dejarán de recibir las prestaciones económicas y ayudas del subsidio de desempleo.
Las familias numerosas también recibirán una subvención sobre el IBI, y sólo tendrán que abonar el 10 por ciento de su coste.
Para financiar las nuevas medidas contra la crisis, el Consistorio prevé crear un plan de racionalización del gasto público. Su primera acción consistirá en reducir alrededor de un 20 por ciento la cantidad destinada publicidad, protocolo y papelería.
Además de la reducción del IBI, las políticas activas de empleo recibirán una partida adicional de 600.000 euros, que servirán para desarrollar planes formativos para unas 1.000 personas y ejecutar otros programas que, según el Ayuntamiento, permitirán encontrar trabajo a unas 280.
En virtud del mismo acuerdo verán reducida su fiscalidad las empresas cuya actividad resultó negativa a causa de la crisis, y aquellas que fomenten la creación de puestos de trabajo indefinidos. Ambas se beneficiarán de una rebaja del 50 por ciento en el Impuesto de Actividades Económicas (IAE).
El Ayuntamiento incrementará en 1,8 millones de euros la partida del presupuesto de 2009 dirigida a política social. Ese aumento se destinará a servicios de ayuda domiciliaria, apoyo económico a personas en situación de precariedad, comedores públicos y subvención de libros de texto. En este año se crearán 20 nuevos puestos de trabajo en el área de servicios sociales.
EL PUNT: Ajuntament, veïns i sindicats signen el pla de mesures anticrisi a Badalona
EL TOT: Badalona apuesta decididamente por la mediación.
Llega el verano, un periodo muy difícil para algunos, por múltiples razones, de ahí que con este artículo pretenda animaros a que no bajéis los brazos y a que no miréis para otro lado. Lo fácil es criticar, apuntarse a la corriente de turno, sacar los trapos sucios de los demás y escurrir el bulto dentro del grupo, y sin embargo, creo que es preferible pensar y buscar soluciones a quedarnos sentados lamentándonos. Muchas veces, por ejemplo, se ha perdido la costumbre de reaccionar con cabeza cuando simplemente lo que se produce es una falta de entendimiento entre vecinos.
Es necesario actuar antes de que se radicalicen las posturas y que sea imposible el pacto y, para facilitar este proceso, debemos felicitarnos por la reciente aprobación, en sede parlamentaria, de dos proyectos de ley, el de mediación y el que regula los centros de culto o de reunión con fines religiosos, de especial significación para las relaciones comunitarias, por cuanto servirán para abordar con más rigor y eficacia y sin necesidad de acabar en los juzgados, muchos de los problemas de convivencia de nuestra ciudad.
Estas leyes, junto a la Ordenanzas Cívicas y al resto de disposiciones penales, civiles y administrativas, conforman un marco jurídico que, unido al importante aumento de agentes de la Guardia Urbana, educadores de calle y trabajadores sociales, que tendrá lugar en Badalona a partir del mes de septiembre, servirá para hacer frente a los primeros síntomas de las problemáticas sociales, donde los prejuicios religiosos, idiomáticos, lingüísticos, culturales o de clase dificultan los cauces del diálogo y anulan cualquier oportunidad de acuerdo.
Ahora bien, en una situación como la actual, en la que se produce un repunte de la exclusión social ligada a la delincuencia, me gustaría aprovechar este artículo para homenajear a los Agentes de Patrulla y Distrito de la Guardia Urbana y de los Mossos d’Esquadra, para que no pierdan la motivación, ante las críticas injustificadas que arrecian contra ellos, y refuercen su autoestima de manera que continúen siendo piezas claves para mediar en los conflictos.
En mí último artículo de la temporada, me gustaría agradecer públicamente a los redactores de esta revista la oportunidad que me brindan para exponer, de manera desinteresada, mi punto de vista sobre la realidad de Badalona. Al lector le deseo un verano sin sobresaltos emplazándole a una nueva etapa en la que la mediación debe ser la protagonista.
Lorenzo Merchán González
La llei de Centres de culte
Dimecres, 15 de juliol de 2009.
Palau del Parlament
El ple ha aprovat a la sessió d'aquest matí la llei de centres de culte o de reunió amb fins religiosos,
Els aspectes més destacats de la llei són que "reconeix la diversitat i la pluralitat d'expressions religioses" i es garantista per a la societat, les comunitats religioses i els ajuntament.
La llei envia missatges clars:
A la ciutadania, li diu ben clar que l'activitat religiosa i el seu exercici es farà amb garanties de seguretat, de salubritat, i sense pertorbar la convivència ni causar molèsties;
A les confessions religioses, els diu que l'activitat religiosa, malgrat que la llibertat de culte és un dret fonamental, està sotmesa a llicència i a reglament i que els temples han de tenir unes condicions determinades i estan sotmesos a regulació; i
Als ajuntaments li envia un missatge important, que és que han de preveure un sòl adequat perquè s'hi puguin construir equipaments d'ús religiós i que ningú no els podrà obrir sense llicència".
Aquesta llei s'aplicarà als centres de culte de concurrència pública amb fins religiosos i també a l'ús amb finalitats religioses a aquells equipaments i espais públics que habitualment no s'usen amb aquest objectiu.
Trobo que encara que pot ser una bona llei hi ha alguna laguna a l'articulat de la llei com:
El text normatiu aprovat estipula l’obligatorietat que els plans d’ordenació urbanística municipal han de preveure sòls amb la qualificació de sistema d’equipament comunitari on s’admetin els usos de caràcter religiós de nova implantació. Aquesta previsió, detalla la llei, s’haurà de fer d’acord amb les necessitats i les disponibilitats del municipi.
Aquesta darrera frase donarà molt a parlar, per què tal com està redactada està subjecta a infinitud d'interpretacions. L'anterior redactat incloia l'obligació inicial de reservar sòl públic per a finalitats religioses, ara tal com queda diu que s'ha de preveure d'acord sempre amb la seva disponibilitat. Un redactat aquest que el trobo més propi d'un Estat a"aconfesional"encara que per mi encara es queda curt.
De tota manera la solució al problema plantejat per col·lectius predominantment musulmants està encara lluny de solucionar-se. De moment, els centres tindran cinc anys per adaptar-se a la llei.
Noticia a El Periodico
Article d'Abdenur Prado: Contra la llei de Centres de culte
Sala de Prensa. Gencat.cat
Juliol: Nits d’Estiu a Badalona amb cine, músiques i teatre
Ha mort l’històric dimonaire de Badalona, Domènec Girò
REPORTAJE DE CNN+
