Archive for Juliol, 2009
REPORTAJE DE CNN+
Comments are off for this post
(2) AQUESTS SON ELS ARGUMENTS DE CiU PER VOTAR EN CONTRA DEL FINANÇAMENT
Amb l’acord de finançament del tripartit tindrem menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que moltes d’altres comunitats autònomes com ara Andalusia
En 1 minut:
§ L’acord de finançament no compleix amb l’Estatut.
§ No és un canvi de model. El ministeri garanteix que ningú no perdrà el seu status respecte el 2001.
§ No respecta la bilateralitat.
§ No es té en compte l’esforç fiscal ni cap de les variables establertes a l’Estatut per rectificar la població.
§ Tindrem menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que d’altres comunitats autònomes.
§ No compleix el principi d’ordinalitat. Hauríem d’estar 17 punts per sobre la mitjana i no 5 com diu el tripartit.
§ Desapareix el Consorci Tributari.
§ Què ha canviat del model Solbes del desembre perquè ara el tripartit l’accepti?
§ D’on surten les xifres del tripartit?
§ Totes les xifres de les CCAA sumen més que la xifra que diu que posarà l’Estat.
La dada:
Sistema de finançament de l’any 2001. Recursos de més que va aconseguir Catalunya*:
Any 2004: 3.700 M€
Any 2005: 5.760 M€
Recursos de més que diu el tripartit que aconseguirem el 2012: 4.028 M€
*Dades del departament d’Economia:
http://www.gencat.cat/economia/ambits/finances/financament/ingressos/model/index.html
- El Govern de la Generalitat repeteix que l’acord de finançament a què han arribat compleix l’Estatut però l’anàlisi detallada demostra que no és veritat. No es compleix l’Estatut i no es compleix el canvi de model al qual aspiràvem.
- L’acord afirma que “se respetaran los resultados del modelo de 2001 para que ninguna comunidad autónoma pierda con el cambio de modelo a través de la garantía de statu quo”. És a dir, diuen que fan un nou model, però alhora garanteixen que ningú perdrà el seu status actual. És evident, doncs, que tot alhora no pot ser i per tant, no hi ha canvi de model, malgrat que aquest era l’objectiu pel qual es va fer l’Estatut: un model més just que limités la solidaritat i que servís per reduir el dèficit fiscal.
- No es compleix la bilateralitat. L’acord de finançament és taxatiu: afirma que “no será precisa la reunión de la comisiones mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación”.
- No es té en compte l’esforç fiscal. L’article 206.3 estableix que s’ha de garantir un finançament similar per totes les comunitats autònomes per prestar els serveis d’educació, sanitat, i serveis socials sempre i quan portin a terme un esforç fiscal similar. Això s’ha obviat.
- La realitat és que Catalunya tindrà menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que moltes altres comunitats autònomes com ara Andalusia. Pagarem per renda i cobrarem per població (és a dir, sense tenir en compte l’esforç fiscal, quan això és el que s’havia de canviar), i a més, ajustada a la baixa, perquè els criteris que fixa l’Estatut per rectificar la població no s’han tingut en compte (immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d’exclusió social).
- No es compleix l’ordinalitat. Estar per sobre de la mitjana no és el mateix que complir l’ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat). Per complir-se, ens hauríem de situar 17 punts per sobre de la mitjana, després d’aportar a la solidaritat, i no 5, com diu el tripartit que ens situarem. És a dir, 3 vegades menys.
- Desapareix el Consorci Tributari. El mes de gener, el Govern, en el seu document de resposta al document Solbes, deia que faltaven garanties per l’establiment del Consorci. Ara, ha desaparegut.
- La resolució que va aprovar el Parlament (amb els vots de CiU i el tripartit) el 2 d’octubre de l’any passat fixava que el nou model de finançament havia de servir per reduir el dèficit fiscal. Tenint en compte els 16.735 M€ de dèficit i les xifres que diu el tripartit que aconseguirem està clar que no es podrà reduir.
- CiU li ha fet quatre preguntes avui al conseller Castells durant el ple del Parlament, les quals han quedat sense resposta:
- Què ha canviat del model que el desembre va proposar Solbes? Salgado va afirmar diumenge que pràcticament res. El mes de gener, el tripartit va presentar un document que va qualificar com una esmena a la totalitat a aquell model. Deia que no es complia la bilateralitat, la ponderació de població, l’ordinalitat, el Consorci Tributari...Per què l’ha acceptat ara?
- Quants recursos per habitant tindrem per sanitat, educació i serveis socials? I la resta de comunitats autònomes?
- Quines comunitats quedaran per sota la mitjana? Està clar que totes les comunitats no podran estar per sobre de la mitjana com va prometre Zapatero.
- D’on surten els 4.028 M€ (fins avui 3.855M€)?
- El fet és que el tripartit no ha explicat encara d’on surten les xifres que han anunciat. Unes xifres, per cert, molt precises. El que si sabem és que si sumem totes les quantitats que diuen que rebran totes les comunitats autònomes suma 13.918 M€, mentre que el Govern espanyol diu que només aportarà 11.000 M€.
ARTUR MAS I GAVARRÓ.
«Passada l'efervescència de la propaganda, vindrà la crua realitat del finançament»
Comments are off for this postLa B-500 serà de peatge?
Fa ja anys que es parla d’aquest túnel de la B-500. De fet, el primer cop que vaig comentar el tema a aquest blog va ser el 1 d’octubre de 2003! (Millorar la B-500: Badalona – Vallès)
El tema està donant molt de sí i més que donar una opinió que he donat en moltes ocasions, millor us recomano algunes lectures:
- Ferran Falcó: B500
- Jordi Albaladejo: B500 (diria que la coincidència de títol no és casual…)
- Jaume Lleal: “B-500 sense peatges”
I com no podia faltar… Grup a Facebook: “B-500 SENSE PEATGES”
Comments are off for this postLa B-500 serà de peatge?
Fa ja anys que es parla d’aquest túnel de la B-500. De fet, el primer cop que vaig comentar el tema a aquest blog va ser el 1 d’octubre de 2003! (Millorar la B-500: Badalona – Vallès)
El tema està donant molt de sí i més que donar una opinió que he donat en moltes ocasions, millor us recomano algunes lectures:
- Ferran Falcó: B500
- Jordi Albaladejo: B500 (diria que la coincidència de títol no és casual…)
- Jaume Lleal: “B-500 sense peatges”
I com no podia faltar… Grup a Facebook: “B-500 SENSE PEATGES”
Actualització 19/07/09: Més informació a El Punt: Els partits de Badalona tret del PSC rebutgen de ple el peatge de la B-500. Interessant la situació del PSC i CiU: A Tiana el PSC, a l’oposició, està absolutament en contra, mentre que CiU, al govern no està ni a favor ni en contra. A Badalona CiU està totalment en contra i en canvi el PSC treu importància al fet que sigui de pagament.
Comments are off for this postSis anys
Sí, sis anys ja. Aquest blog, Badalona bitàcola, fa avui sis anys. Qui ho diria, oi? Llàstima que encara no camini sol…
Comments are off for this postSis anys
Sí, sis anys ja. Aquest blog, Badalona bitàcola, fa avui sis anys. Qui ho diria, oi? Llàstima que encara no camini sol…
Comments are off for this postB500
Segons es desprén del projecte de la nova B500, amb la rebaixa de la cota de l'entrada del túnel (que segurament serà a Tiana), l'impacte serà mínim i es preservarà el medi natural de la Serralada de Marina, millorant-se la mobilitat amb el Vallès. Des d'ERC s'ha treballat perquè millorés la mobilitat però no a costa d'un projecte agressiu amb el territori com el del bipartit abans del canvi polític al Govern de Catalunya l'any 2003.
A banda del seguiment del projecte i de l'estudi de mobilitat i mediambiental, ERC ha situat 4 propostes que són reivindicacions vinculades a l'obra: la construcció d'una nova sortida de l'autopista C- 31 a les Guixeres per tal d'enllaçar amb la B-500; la permeabilització sota l'autopista per l'av. President Companys per tal de descongestionar el trànsit rodat (el Km 0 de la carretera B-500 comença a l'av. President Companys/carrer Francesc Layret); garantir que l'accés al Mas Ram no es veurà afectat per l'obra; i reclamar que la via sigui lliure de peatge.
Tanmateix observant unes afirmacions d'un cap de colla badaloní que són més que difícils de compartir, penso que cal comentar-les.
El cap de colla respecte el projecte de la B500, cita l'augment del preu del projecte i l'obsessió d'alguns en contra dels projectes del bipartit. No diu res que el projecte del bipartit era a una cota més alta que l'actual, tampoc diu res dels accessos previstos, per tant el seu fort impacte sobre l'entorn natural i patrimonial a la Serralada de Marina, ni l'oposició del municipi de Tiana; tampoc que es tractava d'un túnel amb una carretera convencional quan ara s'estan projectant dos carrils per banda que afavoriran la mobilitat en transport públic. Respecte l'ús del qualificatiu obssessió, per reduir a la mínima expressió uns plantejaments diferents de calat, bé, què hi farem, és injusta i segur, segur que No ajuda a l'entesa.
A més, atribueix la puja del preu dels peatges a l'actual Govern de Catalunya, obviant que el bipartit governant abans del 2003 havia fet una reducció de l'IVA d'un 16% a un 7% (del 1996 al 2000), una decisió revocada per la Unió Europea primer i després pel Tribunal Suprem, i que va provocar l'augment dels peatges l'any 2006 quasi un 5% per compensar les autopistes per impostos no cobrats als usuaris en època del bipartit.
Nota: he rebut dos correus electrònics de lectors que hem pregunten perquè aquest rebrot de notícies sobre la B500 i la C31 els darrers dies. Perquè sobre la B500, el DOGC (6/07/09), ha publicat l'encàrrec de gestió de la B500 a l'empresa pública TABASA (encara no hi ha projecte però); i sobre la C-31 estem en període d'al·legacions del Pla Territorial de Barcelona. Dues qüestions on cal posar l'accent per desenvolupar econòmicament i socialment, amb respecte a l'entorn i la mobilitat sostenible, Badalona i per extensió el Barcelonès Nord i el Baix Maresme.
Comments are off for this postÉs el moment de Jordi Serra

En això sembla que tots els badalonins estem d'acord. L'autopista que divideix en dos la nostra ciutat ha de ser modificada tal com Barcelona ho ha fet, incorporant-la a l'estructura viaria pròpia i permeten una permeabilitat avui impossible entre els barris de la Badalona de baix i la de dalt.
Quaranta anys són un pagament suficient. Ara és el moment de que la gran Barcelona comenci a pagar els deutes històrics que hem hagut d'empassar-nos una vegada rere l'altra. La C-31 n'és un exemple. L'ajuntament ja va aprovar l'any passat una moció per demanar a la Generalitat que inclogués al pla territorial metropolità de Barcelona el projecte de transformació de l'autopista C-31 en via urbana. Al darrer ple municipal l'ajuntament ha tornat a aprovar una altra moció idèntica que, amb tota probabilitat tindrà el mateix èxit que l'anterior. Cap. Ja sabem com són de ferms els compromisos de la Generalitat amb els badalonins, recordem que encara no s'ha acabat els laterals de l'autopista promesos un munt de cops des de temps immemorials i incomplerts els mateixos cops. El nostre alcalde, segons deia El Punt asegura que “no es pot afrontar cap transformació de la C-31 mentre no s'enllesteixi el tram del lateral que resta pendent, a la banda de muntanya i a l'altura de Sant Crist”. O sigui, que ni ell s'ho creu, això de la transformació de l'autopista.
El pla territorial en projecte l'única cosa que diu sobre la C-31 és que és una autopista. No parla de via urbana, la qual cosa ja ens indica que no es pensa a atendre les peticions dels representants polítics badalonins. El pitjor de tot és que aquest plans tenen una projecció de vàries dècades a l'hora de establir les infraestructures viàries, així és que millor ens l'anem posant bonica per que l'haurem de contemplar molts i molts anys encara.
Surt ara un nou regalet pels badalonins. La nova carretera B-500 que travessaria la muntanya fins el Vallès, que porta també una pila d'anys en estudi i que ens facilitaria molt els desplaçaments actualment dificultosos per la Conreria, resulta que ens la faran aviat (o no, ja ho veurem) però amb la particularitat de que haurem de pagar peatge per utilitzar-la. Home, no parem de sentir que a arreu de l'Estat la majoria d'autovies són de franc i que a Catalunya ens toca pagar sempre, cosa que és en gran part, cert. I que s'utilitza per manifestar el poc que ens estima Espanya. Sobretot els partits nacionals. No fa gaire ERC organitzava pitades sonores al peatje de Montcada per demanar la supressió dels peatges i la recuperació de la resta de concessions. Que està passant ara? On són les promeses electoral? O és que els badalonins som diferents?
Si llegim el Decret 103/2009, de 30 de juny, pel qual s'amplia l'encàrrec de gestió de l'Administració de la Generalitat de Catalunya a l'empresa pública TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, Societat Anònima, la cosa queda meridianament clara: PAGUEM SEGUR.
2.2 Règim de tarifes per la utilització del servei i les seves instal·lacions.
TABASA podrà percebre dels usuaris, per la utilització de les instal·lacions viàries de la B-500, les tarifes corresponents, d'acord amb el sistema i els imports establerts en el Pla econòmic i financer.
TABASA amb un mes mínim d'anticipació a la data de la posada en servei d'aquesta via presentarà davant de la Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d'Autopistes la sol·licitud inicial d'aprovació i actualització de les tarifes indicades, en la qual es considerarà la variació d'IPC, la diferència entre l'IPC utilitzat com a previsió en el Pla econòmic i financer i l'IPC real. Verificada aquesta sol·licitud per la Secretaria de la Delegació, el conseller de Política Territorial i Obres públiques procedirà a la seva aprovació.
Pel que respecta al traçat d'aquesta via sembla segons diuen, que la de que passi per Tiana és l'opció amb més punts i la faria passar entre el Mas Ram a Badalona i el de les Costes, a Tiana. L'altra opció perfila el vial per la vall de Pomar fins a l'hospital de Can Ruti on seria ja subterrània. Aquesta segona opció planteja l'inconvenient de que Badalona perdria un troç més dels pocs espais naturals que encara ens queden.
En resum i com diu al seu bloc l'Andreu Más, li ha arribat el moment al nostre estimat alcalde de demostrar que és capaç de ser un lider i encapçalar amb tota la força de la nostra societat un moviment ciutadà que inclogui tots el moviment associatiu, els partits polítics i els ciutadans en su globalitat que exigeixi a la Generalitat un tracte just i responsable amb Badalona. Per que tan sols manca la voluntat de fer-ho i nosaltres la tenim com a ciutat.
També toca a tots els partits sumar esforços en una tasca que ha de ser comuna i per sobre de lleialtats i disciplines degudes a altres encara que si juguin en l'aposta el coll. També caldrà que deixin de mirar enrere i de dir si tu vas dir o si l'altre va dir. És el moment de demostrar, al menys aquesta vegada, si estan per la ciutat o per altres interessos més personals.
Deia també l'Andreu una frase clau: Ara és el moment perquè Jordi Serra demostri la seva capacitat d'influència dins del PSC. I la seva capacitat de liderar els desitjos i necessitats de la societat badalonina, afegim nosaltres.
Aportacions de blocaires badalonins
Aportacions de Ferran Falcó
Aportació de J.albaladejo
Comments are off for this post
CiU de Badalona recorda que el març va presentar al Parlament de Catalunya una proposta de resolució que demana que la B500 sigui lliure de peatge
Proposta de resolució (2)
Font: El bloc de Ferran Falcó