Aquest video, del que en faig difusió, l'he trobat al blog de Duran i LLeida. És un treball titulat "Señores Gobernantes", publicat per l'Associació de Famílies Nombroses del País Basc hirukide, per resaltar els valors de les famílies.
... i es que dels nens, no acabem d'apendre mai.
hola este es una prueba
Comments are off for this postQue Javier Mariscal digués ahir al Magazine de La Vanguardia que " la Barcelona barata es la ciudad más cutre del mundo con el morbo añadido de hacerlo en la calle con una prostituta africana por veinte euros y otros veinte de un vuelo de bajo coste", posa de manifest fins a quin punt el govern de Barcelona té molt magre la seva reedició. I és que quan creix la percepció que les coses no van....difícilment es poden redreçar.
Mariscal diu que mai havia vist tanta policia però, al mateix temps, tanta degradació de l'espai públic. Diu, també, que hi ha una excessiva regulació que mina la llibertat dels ciutadans.
Són percepcions contradictòries, però ens han de fer pensar que la policia i prou no és suficient. Que la política pública de seguretat està fallant. Que no n'hi ha prou amb normatives i que cal que la societat barcelonina faci un reset i es plantegi cap a on va i cap on hauria d'anar.
A Barcelona, i arreu, cal parlar de valors. Cal dir prou a certa permisivitat, que ha permès confondre la llibertat amb el campi qui pugui, que ha reforçat l'indivisualisme com a actitud vital. La festa gratuïta, l'alcohol a la via pública, la degradació del cor turístic de Barcelona. Referent a això darrer...a qui se li acut no tenir control de l'espai de Barcelona que genera més PIB local?
Calen dues estratègies. Una a l'escola, i amb les famílies, i amb els joves. L'altra amb una actuació més contundent de la policia, i amb l'exigència de més determinació per part també dels Mossos d'Esquadra. L'alcalde Hereu, sol, no pot ni podrà canviar actituds i mantenir Barcelona en ordre. Necessita els seus ciutadans, i la resta de cossos i forces de seguretat.
Tinc la impressió que s’està aïllant fins a quedar-se sol. I que mentrestant Barcelona perd la màgia i l'encant que havia arribat a tenir. Un company m'explicava com va veure tres robatoris de carteres dissabte a la nit a prop d'on se celebrava la Festa Major. La filla d'una companya de feina, em deia que va tornar cap a casa perquè no es va atrevir -divendres- a arribar-se al Fòrum.
I tot això és una tragèdia. Ho és que l'alcalde no se'n surti, i ho és més que la situació hagi arribat al límit que els ciutadans normals fugin de la massa incontrolada de gent que es mou quan hi ha Festa.
Si les ciutats necessiten semàfors, Barcelona els té confosos. El verd és laxe, el carbassa -allò que es pot fer amb condicions- és massa gran, i el vermell - allò que no es pot fer- és acomplexat i petit.
La nit de dissabte celebràrem un aniversari molt especial. Dues parelles ben avingudes conversàrem animadament assaborint beguda mexicana i fent un petit homenatge a Malcom Lowry (el qui va immortalitzar el badaloní Anís del Mono a Sota el Volcà). Els esquelets van moure's entre d'altres, amb Franz Ferdinand, aviat a Badalona.
Després del parèntesi, toca posar-se en marxa.
Comments are off for this postEl poder de les xarxes socials, i en general de tot el que es mou per Internet, és una evidència. I si no que li ho preguntin a la cancellera alemanya, Angela Merkel, que està essent víctima d’un moviment sorgit –aparentment de forma espontània- a través de la xarxa. A la pàgina 10 de La Vanguardia d’avui ho expliquen molt bé. A Merkel, immersa en la campanya electoral, la segueixen, cada dia i a cada acte que protagonitza, grups de joves que culminen les frases de la política amb diversos crits, el més comú dels quals és “Yeaaaah!”. Si la candidata de la CDU diu “estimats senyors i senyores”, aquests “seguidors” la completen amb aquest crit. Hi ha una part de broma i de crítica en la iniciativa, però el que més crida l’atenció és que tot plegat s’ha muntat només a partir de la publicació d’un text en un bloc. A partir d’aquest petit gest fet des de la casa d’un senyor, ha sorgit tot un moviment que ja ha estat portada als noticiaris alemanys, ha traspassat fronteres, i ha ocupat les primeres posicions entre els vídeos més vistos darrerament al Youtube.
Aquest és un exemple de com Internet i les xarxes socials que acull s’han convertit en instruments enormement poderosos, capaços de generar moviments massius en poques hores, d’unir persones amb un mateix objectiu, de permetre l’intercanvi d’informació i opinions d’una forma dinàmica, com mai abans havia passat. I tot això és bo. Però també és un avís per a tots aquells que volen comunicar algun missatge –ja sigui polític, publicitari, o cultural-, en el sentit que res està sota control.
Aagradant-me aquest món extremadament dinàmic –com a l’amic Carles- no deixa de sorprendre'm la capacitat d'anar a més –en positiu, però també en negatiu- que té el fenomen de les xarxes socials estructurades al voltant d’Internet. Us recomano l’article de La Vanguardia, i, si teniu temps, que feu una cerca a la xarxa sobre aquest peculiar fenomen alemany.
Comments are off for this post