Archive for Setembre, 2009
Que ens moqui la iaia!
Ahir vàrem fer el debat de Televisió de Badalona. PP i PSC, Albiol i Serrano, varen ser protagonistes de dos minuts agres de discussió al voltant de les finances municipals. S'assenyalaven amb el dit, es barraven la paraula, s'acusaven de saber o no saber.
En un moment, vaig demanar al moderador que n'exercís. Els ànims es refredaren. Però em quedà la percepció que els ciutadans havien pensat que no calia aquella discussió, sinó un diàleg serè d'idees, expressades amb convicció, amb ironia si cal, amb força, però sense caure en l'edició local d'un d'aquells debats televisius a on per parlar de banyes o operacions d'estètica se les acaben fotent a tort i a dret per fer pujar l'audiència.
No sé fins a quin punt la discussió era sincera, o teatralitzada. Cadascú pot creure el que vulgui. Podria ser que realment el tema fos per encendre's, o bé podria ser que ja els anés bé que la gent pogués creure que eren molt i molt diferents i que defensaven amb passió uns ideals....
A mi, però, em sembla que quan els polítics ens barallem agrament, o perdem els estreps, o ens acusem sense proves, o ens insultem, la gent.....la gent normal, la gent que ens veu i ens hauria de votar....la gent de qui ens n'hauríem de guanyar la confiança...., tots ells, pensen: que els moqui la iaia!
I amb raó.
La escala de valores, una quimera
Inauguración de la Plaza Engyner Deulofu
Es un hecho constatable que, gracias a nuestros impuestos, se construyen equipamientos públicos y que una vez entregados, de manera inmediata y con la aceptación de todos, acabamos otorgando a la administración el rango de “único vigilante y cuidador” de su mantenimiento, obviando nuestra responsabilidad como ciudadanos.
En este sentido, y existiendo como existen tantos mecanismos de denuncia ¿por qué pasamos por alto los actos de aquellos que destrozan lo que con tanto esfuerzo se ha conseguido? ¿Por qué sigue imponiéndose el vandalismo a la cordura? ¿Por qué la mala educación predomina sobre el buen comportamiento y callamos?
A mí se me antoja que la administración no debe responder a estas preguntas, y por eso creo que necesitamos hacer autocrítica respecto de la apatía y la insensibilidad que nos hace indiferentes y que tanto daño social provoca.
Y hablando de educación, ¿cuál es la que les estamos proporcionando a nuestros hijos? Parece que únicamente se acepte como antisocial pintar grafitis en las paredes, la práctica del botellón o destrozar mobiliario urbano, pero, ni lanzar papeles y colillas al suelo está bien. Ni escupir, ni orinar, ni defecar en plena calle es algo normal. Ni arrojar chicles, ni arrancar plantas tiene explicación. Vamos, que aunque puedan ser vanales para muchos, ninguno de estos comportamientos ni similares tienen fundamentación lógica, por lo que únicamente nos queda pensar que la escala de valores ha dejado de transmitirse.
De hecho, no sólo nos cuesta reconocer nuestro fracaso en el terreno educativo o la comisión de nuestros propios comportamientos incívicos, sino que - y lo que es peor- nos dedicamos únicamente a culpar sistemáticamente y de forma demoledora a la administración, poniendo en el punto de mira a los servicios municipales de limpieza, de parques y jardines, de medio ambiente, de vía pública, de guardia urbana, etc, ya que resulta mucho más cómodo que un tercero cargue con los fallos del sistema.
Pero la realidad es bien distinta. Aquí todos, en mayor o menor medida, hacemos de nuestra ciudad lo que es, y sólo nosotros podemos recuperar el justo valor de las cosas, para luego exigir a la administración que cumpla su parte, la de proporcionarnos el entorno y los servicios que nos merecemos. Está en nuestras manos cambiar el orden de los acontecimientos.
Lorenzo Merchán González
Artículo publicado en la Revista EL TOT
De bloc a bloc: Papers i paperots
Ferran Falcó i Alfons Cornella
Avui, en Ferran Falcó, al seu bloc, ens suggereix llegir una entrevista que a La Vanguardia han fet a l’Alfons Cornella, tot parlant de “La Barcelona que viene”.
L’entrevista és interessant i tot i que jo també recomano llegir-la sencera, no em puc estar de extreure un tros:
Lo que nos enseña el mundo de internet es que la gente tiene cosas que decir, que lo hace en tiempo real y pide respuestas en tiempo real.
…
Hay que sacar provecho del potencial, de la energía distribuida en la gente. Y las ciudades no pueden ser ajenas a ese modo de actuar.
Aquestes frases m’han fet pensar en el Ferran Falcó de l’oposició, el Ferran Falcó que es llegia (o li llegien) tot “l’internet Badaloní” i no dubtava en agafar idees i defensar-les. No sé que resta d’aquell Ferran Falcó. Ara és molt més difícil de veure. Això sí, afortunadament, el seu bloc sembla no haver perdut la “frescura” que tenia amb el Ferran de l’oposició.
Bé, estic segur que en Ferran Falcó continua llegint (o li continuen llegint) tot “l’internet badaloní”, però tinc la sensació que ara ja no li dóna la mateixa importància, que li costa més agafar idees dels badalonins. Sembla que ara només serveixen les idees que surten del govern de la ciutat, les dels ciutadans ja no són tan importants.
Si us llegiu l’entrevista sencera veureu que només m’he quedat amb un tros molt petit… Però és que m’ha cridat molt l’atenció.
Comments are off for this postCiutats ràpides i amb idees
De la interessant sèrie de converses que La Vanguardia està publicant els darrers dies sobre "La Barcelona que viene", us voldria recomanar la que es va publicar ahir, amb el consultor en innovació Alfons Cornella, creador d'Infonomia, una consultora dedicada a detectar i explicar què hi ha de nou en diferents àmbits.
En aquesta conversa, Cornella fa referència a com cal treure profit del potencial de la gent, del capital humà, entre moltes altres qüestions que considera claus perquè ciutats complexes com Barcelona, o Badalona, avancin. Altament recomanable, us deixo un PDF amb l'entrevista. Els 5 minuts que hi dedicareu a llegir-la us aportaran idees molt interessants per a entendre cap a on hauríem de caminar.
NON SOLUM CATALONIA
De bloc a bloc: «Madrid no ens deixarà decidir res que sigui important»
Apunts ràpids: l’illa Fradera ja té forma
L’arribada dels portàtils individuals a les aules de secundària, un altre mesura amb polèmica, fruit de la improvització del govern.
3cat24.cat
"La mesura dels portàtils a l'aula és del tot precipitada"
La introducció dels portàtils individuals a l'aula a Catalunya ha començat per Secundària. Un total de 200 instituts inicien el projecte "Escola 2.0", que implica la substitució dels llibres de text per continguts digitalitzats i per la compra, per part de les famílies (que paguen 150 euros, la meitat del seu cost), d'un ordinador portàtil per a cada un dels nois i noies.
"A partir del gener es començarà a implementar els ordinadors a l'aula a cinquè de Primària. Això genera diferències entre els instituts, i molts pares i mares no entenen per què uns tindran ordinadors a l'aula i els altres no. Ja ens sembla bé que el departament es decideixi a invertir en les noves tecnologies a l'educació, però creiem que la mesura concreta dels portàtils a l'aula és del tot precipitada, feta a corre-cuita i sense les condicions necessàries perquè pugui funcionar correctament. La majoria de centres educatius de Catalunya no tenen ni tan sols un ordinador i un projector per aula i no disposen de la potència necessària de línies ADSL ni de instal·lacions elèctriques. Tot això dificulta molt la introducció gradual d'aquest recurs en el procés d'aprenentatge. Primer s'hauria de dotar tots els centres de la infraestructura necessària abans d'omplir les aules amb un ordinador per alumne.
D'altra banda, no hi ha hagut la formació necessària al professorat per a aquesta nova manera d'utilitzar les noves tecnologies, ja que no es tracta pas de canviar el llibre per l'ordinador, sinó d'utilitzar totes les potencialitats que ofereix la informàtica com a eina complementària en el procés educatiu.
Tampoc hi ha hagut temps suficient per preparar els materials digitals adients. Hi ha una sola versió dels continguts digitalitzats, i el professorat ja s'ha queixat de la seva baixa qualitat. Hauria estat molt més assenyat esperar que les editorials haguessin preparat suficients materials perquè els centres poguessin triar i que el professorat hagués tingut temps de programar les seves activitats comptant amb aquesta nova eina pedagògica que pot ser el portàtil.
És molt important que quan s'innova es faci ben fet. I, en aquest cas, cal tenir molt clara la frontera entre l'ús i l'abús dels ordinadors a l'escola. Cal tenir molt clar que els llibres no poden desaparèixer ni tampoc el paper i el llapis.
Finalment, en temps de crisi, de reducció de plantilles als centres, no s'entén la gran despesa que tot això implica per part del Departament d'Educació. Cal preguntar-se quina pressa hi havia o a quins interessos respon tot plegat. Més ordinadors a costa de menys professors no és una bona fórmula."
Rosa Cañadell
Psicòloga. Professora de Secundària. Portaveu d'USTEC·STEs
------------------------------------------------------
"Ordinadors personals a les aules. Una prioritat?"
Walter García-Fontes, president de la FaPaC
B-500. Pagar per ser alcalde.
És el moment de Jordi Serra titulava una entrada anterior d'aquest bloc. Era un moment de creure que l'alcalde de la nostra ciutat seria capaç de posar-se al front de les demandes de la ciutadania reclamant una justícia , un tracte que se'ns nega des de fa anys des de les institucions supramunicipals.
Ara, Serra recolza els seus mentors en fer passar novament pel tub els badalonins. Ja ens ha quedat clar que no defensarà una B-500 gratuïta ni, amb tota probabilitat, lluitarà per que l'autopista pugui ser soterrada eliminant el mur que ens divideix des de fa quaranta anys.
És el pagament per tornar a ser alcalde. Ell es deu als seus. Ells, els altres, decideixen qui serà i qui no, el candidat. Badalona no decideix. Badalona no importa. Ell no és dels nostres.
Que els companys de govern, CiU i ERC, hi estiguin en contra al govern de Badalona i, presumiblement, a favor al govern de la Generalitat no fa més que aprofundir el “desapego” dels ciutadans respecte dels polítics que es dediquen a dir una cosa i la contraria en funció de la conjuntura. Algú ha tornat a sentir les botzines al pas pels peatges que organitzaven els d'ERC per reclamar la gratuïtat dels peatges? Uriel Bertran, parlamentari d'ERC s'entreté a justificar aquest malson amb la cançoneta cadenciosa: “l'espoli fiscal que pateix Catalunya a mans dels espanyols”. Justifica així una decisió que sap que ja està presa?
Mentrestant Serra ja ens informa que el peatge costarà 0,50€. Està ben informat. Segur. Gràcies per defensar la nostra ciutat!
Ens han venut, nois! Una altra vegada.
