Archive for Octubre, 2009
La Selecció Urugaya de futbol fa servir un eixemple de superació per motivar els jugadors
Aquests dos son alguns dels vídeos que la Selecció uruguaya de futbol fa servir per motivar els jugadors abans dels partits. Trobo un encert la seva difusió, no només per relativitzar els nostres mancances, sinó per demostrar que la "superació" no te límits. Sempre és pot fer quelcom més.
Ah, per cert! aprofito per fer una proposta a la marca Armani:
- Que en comptes de fitxar a Cristiano Ronaldo per substituïr Beckam en la nova campanya, que contractin en Nick Vujicic, el protagonista d'aquest video, perquè ell si que dona la talla de totes totes.
Ah, per cert! aprofito per fer una proposta a la marca Armani:
- Que en comptes de fitxar a Cristiano Ronaldo per substituïr Beckam en la nova campanya, que contractin en Nick Vujicic, el protagonista d'aquest video, perquè ell si que dona la talla de totes totes.
OMERTÀ
Em trobo quasi a punt de formar part de la cua de l’ INEM. He demanat una indemnització com la del BBVA de Goirrigolzarri , i quan ho he dit s’ han posat a riure, i no se perquè, a la fi soc mes gran que ell, tinc mes antiguitat, sempre he complert amb la normativa del Banc d’ Espanya , i he procurat no enganyar als meus clients venent-los actius tòxics . Potser es perquè no soc del cercle d’
Comments are off for this post
Visca Andorra!
Fa temps que veig als perfils d'alguns blocaires o a les xarxes socials que la nacionalitat andorrana causa furor. Aquells que es consideren únicament catalans i no espanyols, contradient-se ara passen a ser andorrans. Això voldrà dir que es pot ser català i al mateix temps sentir-se andorrà. Suposo que ho deuen considerar natural. Contradictori, però...
Veiem.
Andorra és un coprincipat amb dos prínceps que són els caps de l'Estat, cap d'ells andorrà. Un és el bisbe d'Urgell i l'altre el President de la Republica Francesa. El primer depenent d'una institució religiosa molt jerarquitzada i l'altra president d'un Estat jacobí, gens federalista com tots sabem.
Andorra, país de 490 km2, viu, principalment, dels diners amagats d'aquells ciutadans estrangers que no volen contribuir a l'esforç financer dels seus països, malgrat que molts, despres, s'emboliquen amb la bandera. És doncs un paradís fiscal.
La població d'Andorra el 2008 era de 84.484 habitants, dels quals 31.636 eren andorrans, 27.300 espanyols, 13.794 portuguesos, 5.214 francesos i 6.540 altres nacionalitats. Els andorrans d'origen són minoria, entre d'altres coses per la elitista restricció a l'accés a la nacionalitat. Els ciutadans que no disposen de la nacionalitat són, doncs, un col·lectiu majoritari, però.. no tenen dret al vot, ni tan sols poden ser presidents d'una empresa privada.
Andorra té com a llengua oficial el català, és l'únic Estat del món. Malgrat això, i encara de l'oficialitat, el castellà és predominant. També es parlen portuguès, francès i d'altres. Segons el Servei de Política Lingüística del govern andorrà, el català és utilitzat tan sols per un 29,9% de la població.
Malgrat tot això alguns prefereixen pertànyer a un Estat com aquest, on ells mateixos no serien considerats “nacionals” i on no tendrien el dret democràtic al vot. Francament no puc entendre la justificació. En què podem envejar els andorrans? És per l'oficialitat del català?
Doncs si la independència que defensen alguns tan sols està basat en la llengua, malament ho tenim. I si no és així, que m'ho expliquin. A Catalunya hi ha molts més parlants de la nostra llengua que arreu i un estat de benestar social i institucional que molts altres països sense Estat envegen.
Que a més alguns volen fer de Catalunya un Estat independent, ho entenc, però preferir ser andorrans...
Per acabar, posats a canviar de país als seus perfils millor que no posin cap, al menys de moment. És millor això que no pas fer el ridícul i mantenir certa coherència.
Comments are off for this post
OBAMA, premio Nobel de la Paz

Me siento a la vez sorprendido y profundamente honrado. Para ser honesto, no siento que merezca estar en compañía de tantas figuras que transformaron el mundo antes
Barack Obama
Con sólo 265 días como inquilino de la Casa Blanca, y sin mayores logros nacionales o internacionales, Barack Obama fue galardonado ayer con el Nobel de la Paz, un reconocimiento por méritos que, a ojos de muchos, parecen abstractos.
Parece ser que el Comité que otorga el premio ha valorado el sentir esperanzado generado por Obama en el mundo tras su nombramiento como presidente de los EE.UU.A
En mi entender el premio es algo precipitado. Su labor al frente de la mayor potencia mundial todavia está por desarrollar y las promesas estan lejos de concretarse.
Un premio muy discutible. Comments are off for this post
De bloc a bloc: «Ja n’hi ha prou d’un poble que sempre es divideix»
Clicant l'enllaç podreu accedir al meu bloc de política nacional, El tercer home, i des d'allà podreu llegir l'entrevista que avui he publicat a El Punt feta a Jordi Fàbrega, portaveu de Decidim.cat. A l’entrevista, feta després de la divisió entre les plataformes
sobiranistes i l’agrupació de càrrecs electes, el representant de
Decidim.cat fa un crit a la unitat d’acció per superar la divisió que
tantes vegades ha malmès el camí del sobiranisme i de l’independentisme
al nostre país.
Comments are off for this post
BADALONA AVANÇA
De bloc a bloc: Divisions i victòries
Clicant l'enllaç podreu llegir el darrer article que he penjat al bloc d'El tercer home. És un article que avui he publicat a El Punt i en el qual dibuixo el panorama de l'indepedentisme català que sembla, un cop més, a punt per a un trencament després que un grup d'entitats hagin mostrat el seu desacord amb Decidim.cat pel que fa a l'organització dels referèndums per la independència.
Comments are off for this post






