Archive for Novembre, 2009
Dues crides
M’han arribat darrerament dues crides que faig públiques des d’aquí.
La primera m’arriba a través de Bondeia:
Fruit d’un conveni de col·laboració entre la Fundació de lluita contra la SIDA i Badalona Comunicació, el proper diumenge 22 de novembre Televisió Badalona farà un programa especial en directe. Serà des de les 19 a les 22 h. Comptarà amb la participació d’experts, afectats i associacions especialitzades.
En una zona annexa la plató, amb connexions des del programa, està previst que totes les entitats, empreses i particulars, que es vulguin adherir a la campanya “Donem la cara per la SIDA”, passin a fer-se una fotografia que es penjarà en un gran mural.
Només cal passar n moment pels nostres estudis, aquest diumenge, a partir de les 19 h.
La segona l’envia Marc Esteve:
Comments are off for this postEstic buscant informació sobre una motocicleta que es va fabricar a Badalona entre els anys 1922 i 1936.
Es deien Motocicletes Patria, eren a la zona de Can Canales (Alfons XIII – Baldomer Sola – General Weyler).
M’agradaria saber i trobar mes informació sobre un motocicleta que durant 14 anys es va fabricar a Badalona i que per la Guerra Civil va provocar la seva desaparició.
He creat un grup al FACEBOOK amb tota la informació que tinc de moment:
http://www.facebook.com/home.php?#/group.php?gid=172667954758
L’estació meteorològica del Parc de Can Solei – Ca l’Arnús
No cal que expliqui jo res, si ho teniu millor explicat a “El badiu“
No se si l’ajuntament i el Museu continuen fent visites guiades al parc (segons la informació que hi ha a la pàgina web del Museu sí) si fos així, val la pena fer-la ni que sigui per aquesta estació meteorològica.
Comments are off for this postDe l’àgora d’Atenes a la plaça de la Vila.
El text següent l'he presentat recentment al Congrés d'Història de la prensa republicana organitzat per la Fundació Irla. Per qüestions de temps no l'he pogut desenvolupar com volia tot i que he considerat que calia donar-li curs perquè Badalona aparegués dins del panorama de la prensa republicana de les diferents poblacions catalanes. Una observació ràpida ens permet veure que l'ERC dels anys trenta estava formada localment per diferents centres que, amb respecte i voluntat d'entesa, superant les diferències, formaven coaligats les candidatures electorals. La seva premsa pròpia és un exemple de la mobilització política de l'època. Per tant, no s'ha d'idealitzar el passat sense comptar amb tot l'esforç que permetia aconseguir després importants fites electorals.
'La premsa d’ERC a Badalona (1931-1936).
Amb tanta influència com la veu dels oradors a les places públiques d’Atenes i Roma, bressol del món clàssic, la premsa republicana catalana, principalment a l’entorn d’Esquerra Republicana de Catalunya, els anys trenta del segle XX, informava i generava opinió d’acord amb l’acció política del partit que hi havia al darrera. La importància de l’oratòria en els mítings i en les assemblees era igualment rellevant, però la premsa política esdevenia en una societat de masses un instrument eficaç per comunicar regularment i amb una àmplia difusió, els missatges polítics i una determinada cosmovisió de la realitat, mobilitzant l’electorat segons els paràmetres polítics, ideològics i ètics dels partits. Hi havia la premsa diària de referència com La Humanitat en el cas d’ERC; destacant-se també l’existència d’un gran nombre de setmanaris d’abast comarcal i local que teixien una àmplia xarxa de premsa política per als ciutadans.
Setmanaris locals vinculats a ERC durant la II República.
Entre 1931 i 1936, a Badalona, van editar-se diferents publicacions dels centres polítics que confluïen electoralment i seguiren un procés d’integració a ERC. Aquests dos processos estaven interrelacionats, tot i que organitzativament fins el febrer de 1936, no va finalitzar a la ciutat la fusió de tots els centres adherits al partit. A l’entorn d’ERC a partir de les eleccions municipals de 1931, hi havia el Centre Republicà Català, el Centre Català i el Centre d’Esquerra Federal. La unió dels dos darrers centres l’any 1933 va donar lloc al Centre Català d’Esquerra Republicana. Finalment, aquest darrer i el Centre Republicà Català es fusionaren coincidint amb les eleccions estatals de febrer de 1936.
Respecte a la premsa d’aquests centres, un objectiu comú a partir dels seus continguts redactats per col·laboradors locals, era esdevenir una eina propagandística, electoral i de suport als càrrecs d’ERC al capdavant de l’Ajuntament de Badalona i també a les diferents administracions supramunicipals. Els seus articles xocaven i eren motiu de repetides controvèrsies polítiques amb els publicats als setmanaris locals, Sol Ixent (2ª època, 1932 – 1936), portaveu de la Lliga; i també amb Aubada (1917-1936), portaveu del Círcol Catòlic.
Quant a l’edició de publicacions, el Centre Republicà Català publicava el setmanari Acció (3ªèpoca, 12 d’abril de 1930 – 29 de setembre de 1934)[i]. La redacció i l’administració es trobava al carrer Reial, 21; des del núm. 546 al carrer Francesc Layret, 21. En aquesta tercera etapa de la publicació, la seva capçalera era la de ‘Periòdic d’Esquerra Catalana Republicana. Portaveu del Centre Republicà Català’; a partir del 17 d’octubre de 1931, va passar a ser la de ‘Setmanari d’Esquerra Republicana. Portaveu del Centre Republicà Català’. Acció va desaparèixer arran dels fets del Sis d’Octubre.
Paral·lelament, el Centre d’Esquerra Federal publicava el setmanari Lluita (2ª època, 22 d’Agost de 1931 – 17 de juny de 1933). La redacció i l’administració es trobava al Passeig Pi i Margall, 35 (La Rambla); des del número 26 al carrer Canonge Baranera, 11. La seva primera capçalera era la de ‘Portaveu d’Esquerra Catalana Federal’; i des del 9 d’abril de 1932, ‘Portantveu d’Esquerra Catalana Federal. Adherit al Partit d’Esquerra Republicana de Catalunya’. Un aspecte rellevant del setmanari va ser l’aparició de diferents articles de col·laboració d’Angelina Colubret i un de Virginia Xapelli, tots ells l’any 1931, que van ser pioners en la incorporació de la dona en la premsa política republicana. Lluita va deixar d’editar-se, com s’indicava el darrer número publicat, per tal de ‘reaparèixer dintre breus setmanes un portant-veu que ho sigui de tots els militants del nostre Partit’.
Com assenyalava anteriorment, el Centre Català d’Esquerra Republicana (fruit de la unió del Centre Català i el Centre d’Esquerra Federal juntament amb la seva secció femenina), va començar la seva singladura l’any 1933, apareixent el setmanari El Poble (7 d’octubre de 1933 – 14 d’abril de 1934). Va dirigir-lo Joan Deulofeu i Arquer, el que va ser escollit alcalde per ERC a les municipals de gener de 1934. La redacció i l’administració estava al carrer Sant Anastasi, 2. La seva capçalera era la de ‘Setmanari d’Esquerra Republicana. Portantveu del Centre Català d’Esquerra Republicana’.
Amb vocació comarcal, l’any 1935, va editar-se Front (7 de desembre de 1935 – 18 de setembre de 1936). La redacció i l’administració es trobava al carrer Sant Anastasi, 2; des del núm. 34, 17 de setembre de 1936, al carrer Joaquim Compte. La seva primera capçalera era la de ‘Setmanari Portaveu dels centres d’Esquerra Republicana de Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma’; a partir del 10 de setembre de 1936, va passar a ser ‘Periòdic d’Esquerra Republicana, orientat per les Joventuts d’Esquerra Republicana’.
En l’àmbit dels setmanaris, a l’entorn d’Estat Català va editar-se Som-hi (21 d’Abril de 1934 – 18 de juliol de 1936; redacció i administració: carrer Sant Anastasi, 2; des del núm. 16: carrer Sant Anastasi, 4; des del núm. 20, el 8 de setembre de 1934: carrer del Carme, 57; des del núm. 37, 2 de maig de 1936: carrer Francesc Layret, 60). La seva capçalera era la de ‘Setmanari Portantveu de la Joventut d’Esquerra – Estat Català’, fins el 29 de setembre de 1934, cessant la seva activitat per la repressió d’octubre de 1934. Va retornar l’1 de febrer de 1936, com a ‘Setmanari Portantveu de la Joventut d’Esquerra – ‘Estat Català’ – de Badalona i Santa Coloma de Gramenet’; canviant poc després, el 30 de maig de 1936 a ‘Setmanari Portantveu del Casal d’Estat Català de Badalona’.
El senyor Martínez Camino desenterra la destral del pecat
Ferran Falcó: “Em causa desafecció veure polítics absents de la humilitat que s’aprèn a cops de vida. I veure als qui bramen contra els altres i no recorden els morts que tenen a l’armari. Em causa desafecció veure polítics sense vocació, ni compromís, ni ideologia, ni cintura”.
"Aquests dies s'ha parlat de la reforma de la llei electoral. Creuen alguns que, reformant la llei, votarà més gent. Francament, no ho sé. No n'estic segur. És possible, però permeteu-me l'esceptiscisme. La desafecció política no es resol millorant la llei, només, perquè les lleis, per si soles, no resolen massa res.
No som perfectes, ni ningú no ho demana
Aquests dies s'ha parlat de la reforma de la llei electoral. Creuen alguns que, reformant la llei, votarà més gent. Francament, no ho sé. No n'estic segur. És possible, però permeteu-me l'esceptiscisme. La desafecció política no es resol millorant la llei, només, perquè les lleis, per si soles, no resolen massa res.
No hi ha, al darrere de la desafecció, una qüestió d'actituds, més que no pas de normes? actituds dels polítics, dels mitjans, de la gent, que es retroalimenten en negatiu?
A mi el que em causa desafecció és veure com a cops els partits ens barallem impúdicament creuant mentides o mitges veritats. O comprovar com es frustra la gent amb l'aprovació de lleis -la de la dependència- que només es pagarien si això fossin els Emirats Àrabs, que no és el cas. O saber de casos d'emprenedors farts de l'Ajuntament de torn, que enlloc de deferència els tracta amb indiferència. O llegir llenguatge administratiu i saber que això és el que rebran les persones grans a qui s'afecti per un pla urbanístic, deixant-los indefensos.
Em causa desafecció veure polítics absents de la humilitat que s'aprèn a cops de vida. I veure als qui bramen contra els altres i no recorden els morts que tenen a l'armari. Em causa desafecció veure polítics sense vocació, ni compromís, ni ideologia, ni cintura.
La gent no vota, cada vegada més, l'obra feta. Vota les actituds, els valors i el tarannà que desprenen els candidats. Per això, a més de fer coses, que els ciutadans donen per descomptades, els qui fem política hem de baixar del núvol i entendre quatre coses fonamentals. La primera, que hi som perquè ens hi han posat. La segona, que els càrrecs no són el que som, i que un càrrec és una circumstància transitòria. La tercera, que no existeix una "classe política", sinó que els qui fem política som una part de la gent, ni més ni menys important que cap altra. La quarta, que si no ens voten no és perquè els ciutadans no ens entenen, sinó perquè nosaltres no en sabem prou.
En aquests dies, hem sentit alguns líders dient que els polítics havíem de nodrir-nos de codis ètics i de conducta, escrits i signats a ferro i sang. No cal. Ningú no s'ho creu això, a banda que ja existeixen. La nostra gent ens demana molt menys. Ens demana, simplement, que entenguem que no som diferents a ningú. I que actuem en conseqüència, entenent aquelles quatre coses que descrivia més amunt.
No som perfectes, ni ningú no ho demana.
Aquests dies s'ha parlat de la reforma de la llei electoral. Creuen alguns que, reformant la llei, votarà més gent. Francament, no ho sé. No n'estic segur. És possible, però permeteu-me l'esceptiscisme. La desafecció política no es resol millorant la llei, només, perquè les lleis, per si soles, no resolen massa res.
No hi ha, al darrere de la desafecció, una qüestió d'actituds, més que no pas de normes? actituds dels polítics, dels mitjans, de la gent, que es retroalimenten en negatiu?
A mi el que em causa desafecció és veure com a cops els partits ens barallem impúdicament creuant mentides o mitges veritats. O comprovar com es frustra la gent amb l'aprovació de lleis -la de la dependència- que només es pagarien si això fossin els Emirats Àrabs, que no és el cas. O saber de casos d'emprenedors farts de l'Ajuntament de torn, que enlloc de deferència els tracta amb indiferència. O llegir llenguatge administratiu i saber que això és el que rebran les persones grans a qui s'afecti per un pla urbanístic, deixant-los indefensos.
Em causa desafecció veure polítics absents de la humilitat que s'aprèn a cops de vida. I veure als qui bramen contra els altres i no recorden els morts que tenen a l'armari. Em causa desafecció veure polítics sense vocació, ni compromís, ni ideologia, ni cintura.
La gent no vota, cada vegada més, l'obra feta. Vota les actituds, els valors i el tarannà que desprenen els candidats. Per això, a més de fer coses, que els ciutadans donen per descomptades, els qui fem política hem de baixar del núvol i entendre quatre coses fonamentals. La primera, que hi som perquè ens hi han posat. La segona, que els càrrecs no són el que som, i que un càrrec és una circumstància transitòria. La tercera, que no existeix una "classe política", sinó que els qui fem política som una part de la gent, ni més ni menys important que cap altra. La quarta, que si no ens voten no és perquè els ciutadans no ens entenen, sinó perquè nosaltres no en sabem prou.
En aquests dies, hem sentit alguns líders dient que els polítics havíem de nodrir-nos de codis ètics i de conducta, escrits i signats a ferro i sang. No cal. Ningú no s'ho creu això, a banda que ja existeixen. La nostra gent ens demana molt menys. Ens demana, simplement, que entenguem que no som diferents a ningú. I que actuem en conseqüència, entenent aquelles quatre coses que descrivia més amunt.
Can Solei – Ca l’Arnús: el que es fa i el que no es fa
A continuació teniu tres fotografies del parc de Can Solei – Ca l’Arnús. Es corresponen a tres projectes que afecten al parc:
- Nou edifici escolar a Ca l’Arnús.
- Reacondicionament edifici antiga escola Artur Martorell com a centre d’acollida.
- Nou espai de jocs infantils a Ca l’Arnús.
Tots tres projectes es van anunciar més o menys al mateix temps. Esbrineu quin és el projecte que menys interessa al nostre ajuntament.
Un aclariment. Em sembla fantàstic que es facin noves escoles a Badalona, doncs és evident que en aquest moment hi ha dèficit de places escolars. També em sembla molt bé que l’ajuntament cedeixi espais a associacions sense ànim de lucre i més quan, com en el cas de l’associació que ocupa l’edifici del parc, és una associació dedicada a la cura de nens desemparats.
El que em rebenta és la manca d’imaginació de l’ajuntament a l’hora de buscar espais. Sempre acaba buscant la solució més fàcil (que no sempre és la millor) i així solució més fàcil ha estat ocupar espais del parc, malmetent zones del parc i ocupant-lo amb activitats que no acaben d’encaixar amb un espai lúdic i d’esbarjo com ha de ser el parc.
Per acabar-ho d’arrodonir, qualsevol actuació que representi una millora del parc – millores que representin una major usabilitat del parc, que facin més atractiu el parc als badalonins – triga anys en portar-se endavant, en el millor dels casos.
Comments are off for this postVergonzoso. Insultante.
Declaración de Angel Segura:
- El miercoles pasado dia 11, yo acompañaba a Toni Aguilar, ya se habia realizado la petición de megafonia al registro municipal y iniciamos el recorrido con el vehiculo de Toni, anunciando una Concentración contra la Corrupción y a favor de la Democracia acto que tendria lugar en la Placa la Vila.
- La información que tengo por la G.U. y Ferran Falcó es que el Alcalde ordenó la busqueda y detención del vehiculo, efectivamente en la carretera general a la altura de Baldomer Sola, dos motoristas de la G.U. nos interceptan viniendo por la carretera en dirección contraria , otros dos bloquean el carril derecho,un coche camuflado coloca su frontal pegado a nosotros por detras para impedir la fuga y otro tambien camuflado detras del primero, al tiempo que se paraliza el transito.... Más información
- La contundencia del operativo y las ordenes dadas a Toni de desconectar y desactivar vehiculo y megafonia con estas formas, produjo una ansiedad y una tensión que pudo ocasionar un drama, Toni es un muchacho algo gordito y bonachón y padeció una taquicardia, por suerte ahí quedo la cosa.
- Esta situación la origina un Alcalde con una actitud autoritaria, propia de un activista de extrema derecha, un Alcalde que pone en peligro la libertad de expresión, la honorabilidad de la G.U, la vida de una persona, y lo que es peor la propia Democracia en Badalona con su forma de actuar, la actitud del Alcalde empieza a convertirse un peligro para todos, y ni su propio partido que es el mío puede ejercer control sobre él.
ASALTO POLICIAL A LA LIBERTAD DE EXPRESION
“De acuerdo a las nuevas normas imperantes establecidas por el régimen de los primos Isern la libertad de expresion està sometida a autorización previa y expresa”. Eso es lo que parece deducirse del asalto cometido por un comando policial contra una furgonetilla con dos altavoces en su parte superior que anunciaba la convocatoria de un acto de protesta contra la corrupcion.
Según parece se impuso también una sanción (multa) al vehículo por modificación sustancial del mismo (los dos altavoces). ¿Esta entonces homologada la furgoneta que semanalmente hace publicidad de los partidos de la penya? ¿cuantas sanciones ha recibido?
Hemos de preguntarnos porqué tanto acoso policial contra los ciudadanos que quieren manifestarse libremente contra la corrupción, porqué este ensañamiento. ¿Será que se ven retratados los responsables políticos de la ciudad? ¿Será que el señor Serra Isern no las tiene todas consigo en el caso Pretoria? ¿Será que tampoco le gusta oir hablar de corrupción al imputado señor Falcó Isern?
En todo caso, la manifestación de hoy debería incluir un grito de repulsa contra el gobierno municipal por su negación de la libertad de expresión y exigir que los partidos de nuestra ciudad limpien de mierda sus imagenes y sus interiores. No modificaran su situación negando y persiguiendo a los ciudadanos por querer ejercer su derecho democratico a la libertad y a la exigencia de responsabilidades por las prácticas corruptas demostradas y por la actuación fascistoide contra la furgonetilla. (matar al mensajero).
No estaria demás que los vecinos pidan responsabilidades politicas por este ataque policial.
Por otro lado considero aberrante que los ciudadanos debamos solicitar autorización previa y expresa para anunciar nuestra manifestación contra lo que consideremos una atentado contra la democracia y las libertades.
La Historia se repite (ver mas)
NOTA: Me satisface ver estas imagenes con tanto policia. En algunos barrios hemos llegado a creer que lo de la existencia de la Guardia Urbana era tan solo un bulo. (Bueno, si exceptuamos el coche fantastico)
Català-Miskito
La comissió de Cooperació i Solidaritat es va reunir amb una delegació nicaragüenca que havia demanat informació sobre la cooperació catalana. La comissió, va decidir contractar el servei de traducció del català al castellà per què els nicaragüencs poguessin entendre els parlamentaris catalans que van optar per expressar-se en llengua catalana.
La decisió ha generat un munt de critiques entre els grups parlamentaris que no entenen la situació rocambolesca creada- i imagino que ridícula- davant de la delegació de Nicaragua. A Catalunya existeixen – els agradi o no als d'ERC- dues llengües oficials, català i castellà, llengües totes dues que ells dominen perfectament, i entenc que han fet un mal favor a Catalunya i els catalans donant aquesta imatge i aquest tracte estúpid als representants de Nicaragua.
Que hagués passat si els nicaragüencs en justa correspondència haguessin utilitzat la seva llengua pròpia, el misquito? Doncs el sumun de l'estupidesa humana: Un col·lectiu humà que s'entenen perfectament, fent que no s'entenen.
Imagineu: Parteixo de que no hi gaires traductors de misquito-català. Així que imagino un traductor misquito a castellà i un altre de castellà a català i viceversa. Increïble, no? Doncs no tant, resulta que els dos traductors contractats han traduït del català al castellà i del castellà al català, encara que ses senyories no s'han molestat a posar-se els auriculars del servei de traducció.
Sense paraules!
