Archive for Gener, 2010
Òptica Hispano: expedient-X
Fa temps que toca canvi d’ulleres. Les últimes (no per a mi) que vam comprar a casa les vam anar a buscar a Gafas Completas. Una mica atapeït de gent (i de gent cridanera i amb manifestes oportunitats de millora en matèria de civisme), però amb moltíssimes ulleres on triar i un tracte molt amable. Però, és clar, Montigalà a alguns ens agafa lluny, així que vam decidir anar a l’Òptica Hispano.
Com que realment fa molt de temps que duc les actuals ulleres, vaig demanar que em mesuressin la graduació de nou. A casa tenim la teoria que era perquè anàvem vestits una mica d’estar per casa: descamisats i amb bambes, enlloc de fets un pinzell. Sigui per això o no, no em va agradar el to condescendent amb què se’m van adreçar. Entre d’altres coses, hom espera que li preguntin quina graduació porta ara, si és de miopia o d’astigmatisme, o quants anys fa que un porta ulleres. En canvi, em van preguntar si tenia mal de cap, una pregunta rellevant quan et fas les primeres ulleres, però bastant superada quan un fa trenta anys que en duu.
La tria d’ulleres no va anar molt millor. Un té gustos clàssics, què hi farem. I si fossin uns mitjons, que pràcticament no es veuen, hi ha més marge. Però essent la cara, un tendeix a fer-se fort en les seves preferències. La persona que ens va atendre insistia, també de forma condescendent, en què era el que ara es duia o, millor dit, s’havia de dur. O això, o unes ulleres que semblen de iaio
. Una gran estratègia per a convèncer algú que ja t’ha dit que té gustos conservadors i que li ha semblat que això de iaio
tenia un cert to pejoratiu.
Fins aquí, les meves sensacions. Totalment subjectives i personals i, per tant, amb la relativa importància que puguin tenir. El que continua, però, són els fets tal i com van passar.
Davant la inflexibilitat del venedor en oferir-nos res més que ulleres “modernes” o “de iaio” vam decidir plegar veles i “pensar-nos-ho”.
— Et cobraré 4€ per la visita — ens va dir qui ens despatxava,
— Ah, molt bé — vam respondre nosaltres. Potser haurien d’haver avisat, vaig pensar jo, normalment no t’ho cobren enlloc, també vaig pensar, però al cap i a la fi és un servei que t’han donat i que, a més, a mi m’anava bé perquè la darrera optometria devia tenir 7 anys.
— Aquí tens el rebut.
— Pots apuntar-me, sisplau, la graduació que m’heu trobat?
— No, això no ho fem.
— Perdó!?
— No, que no t’ho puc donar
— Però… jo t’ho estic pagant!
— No pateixis, això queda al nostre arxiu i, quan tornis a fer-te les ulleres, et descomptarem els 4€ del preu final de les ulleres
— Ja… però… si jo et pago uns diners… vull una cosa a canvi, i la vull en el moment de pagar, no en un futur hipotètic.
— Doncs jo no et puc donar la graduació
— Doncs em temo que jo no et puc donar 4€
— Ah… espera que ho consulto
Al final, i per a la nostra sorpresa, Òptica Hispano va decidir no cobrar-nos els 4€ i, evidentment, tampoc donar-nos la graduació. En el moment que vam decidir que no compràvem les ulleres, ja estava clar que nosaltres no tornaríem a l’òptica ni en una setmana ni en un any, però això no treu que sí que estàvem disposats a pagar per aquesta graduació: 4, 5, 10€ o el que ens haguessin demanat. A canvi, van preferir perdre-hi temps i diners i no donar-nos els resultats.
A casa se’ns escapa la lògica d’aquesta situació. El que no se’ns escapa és que no tornarem a posar els peus a Òptica Hispano.
Comments are off for this postGossos i civisme
Fa uns dies (malauradament no tinc temps d’escriure tot el que m’agradaria), en Miquel Estruch escrivia al seu bloc sobre una cagarada de gos
que veia a diari quan anava a la feina. Donat que feia setmanes que la veia havia arribat a la conclusió que era un nou element escultòric
. I com que no tenia nom, suggeria dir-li Homenatge pòstum a l’Ordenança de Civisme
.
L’Ordenança de Civisme va fer un any a principis de gener i per “celebrar-ho” l’ajuntament va fer una roda de premsa explicant el nombre de denúncies fetes, que s’han fet més advertiments que denúncies i una valoració, positiva, de l’any de funcionament d’aquesta ordenança.
Han passat dos anys des que l’ajuntament va començar a parlar de l’ordenança de civisme. Realment no es pot dir que s’hagi fet amb preses i haig de reconèixer que al seu moment es van tenir en compte les opinions dels badalonins. Ara bé, fer complir l’ordenança, malgrat el nombre d’avisos i sancions, és força complicat i l’escrit del Miquel Estruch n’és una prova.
Ara l’ajuntament es proposa ser més dur a l’hora de sancionar i, a més, incorpora alguna novetat que aplaudeixo: deixar que els gossos pixin a les parets dels edificis estarà sancionat. Bé, però:
- L’Ordenança de Civisme continua aplicant-se a mitges, habitualment perquè és impossible aplicar-la del tot. Aquesta tarda, sense anar més lluny, a les 19 hores dues persones diferents passejaven els seus gossos (dos un i un l’altre) sense lligar per la Rambla.
- També hi ha llocs on nos s’aplica intencionadament però sense senyalitzar ni avisar de cap manera, com per exemple una determinada zona del parc de Ca l’Arnús.
- Malgrat els esforços de l’ajuntament en el tema d’informació, jo no tinc més informació sobre l’Ordenança de Civisme que la que m’ha arribat a través d’internet i la que m’he preocupat jo d’aconseguir. Si tenim present que no tothom té accés a la xarxa i que no tots els que tenen accés a la xarxa s’interessen pel que es cou a la ciutat, tinc la sensació que hi haurà molts badalonins que no tindran ni idea de que és això de l’Ordenança de Civisme i que significa.
Malgrat les meves crítiques, reconec que en general la iniciativa és bona, però crec que encara li queda molt per millorar.
A continuació alguns enllaços:
L’Ordenança de Civisme actual.
Una entrada del bloc d’en Ferran Falcó parlant del tema i amb enllaços als documents que es van lliurar a la roda de premsa: Balanç del primer any de l’ordenança de civisme: fortaleses i debilitats.
Per finalitzar una mica “d’història” de l’Ordenança de Civisme vista des d’aquest blog (compte! alguns dels articles que al seu moment vaig criticar no existeixen a la normativa actual o bé han canviat)
- Civisme i convivència (publicat a Badalona bitàcola el 4 de novembre de 2007)
- Civisme i convivència 2 (bicicletes) (publicat a Badalona bitàcola el 22 de gener de 2008)
- Civisme i convivència 3 (una mica més) (publicat a Badalona bitàcola el 22 de gener de 2008)
Les cataractes dels miops
Quants immigrants sense papers hem operat de cataractes? Ho deu saber en Xavier Garcia Albiol? O parla perquè té boca?
Ja li he sentit a dir que si ell és alcalde, un immigrant sense papers no passarà per davant d'un espanyol encara que sigui tant indocumentat com tants n'hi ha que parlen sense conèixer la realitat.
En la línia de quan va afirmar que hi havia gent de Badalona que es quedava sense beca menjador per culpa dels de fora...quan la realitat és que s'han donat més de tres mil beques a tothom qui les ha demanat i complia els requisits.
El discurs del PP és fàcil, senzill, calculat. És una mentida agradable de sentir. És una resposta bàsica a una qüestió complexa.
Tenim tants immigrants perquè el boom immobiliari els va portar cap aquí. Perquè l'Estat va fer la màniga ampla. Perquè l'Estat no aplica la llei d'estrangeria. Perquè l'Estat els va fer venir perquè volia mà d'obra, i ara no els pot fer marxar.
L'Ajuntament de Vic ha alçat la veu dels qui reben les conseqüències d'aquesta deixadesa calculada. No volent empadronar, ha pretès fer veure que hi havia un problema greu en temps de crisi. Jo en comparteixo el fons, però no la mesura. No empadronar, ja ho vaig dir, no és la solució.
I no operar de cataractes, és una tonteria. Potser es pretén que un immigrant amb la grip A o la tuberculosi no sigui atès amb immediatesa. Algú se n'imagina les conseqüències?
A Itàlia, Berlusconi va mirar d'enfortir la seva política. No té menys estrangers, però molts viuen mig amagats a les ciutats, sense escolaritzar els fills i sense portar-los al metege. És això el que volem?
L'Estat espanyol s'ha demostrat ineficaç i estúpid. El govern català no té la competència en matèria d'immigració. No s'aplica la llei perquè no es vol, i en el nostre cas, perquè no tenim Policía Nacional suficient per fer-ho, que és qui podria. Els ajuntaments rebem i fem tot el que podem. I el nostre deure, i el deure dels qui vénen, és l'acollida i acollir-se. És mostrar voluntat d'integració real a la nostra ciutat. Molts ho volen. Molts d'altres no ho entenen.
El nostre país no l'hem fet sols. L'hem fet entre tots. A això no hi podem renunciar. Però sí que hem de ser, ja era hora que d'altres ho vegin, més exigents amb els qui són aquí. Donar i rebre. Ens posarem d'acord en la mesura justa? Aquest és el debat i fa massa temps que dura.
Més enllà, en el fons, hi ha cada vegada més la imperiosa necessitat de construir un Estat propi, de decidir nosaltres quina exigència ens fem i els fem. Perquè nosaltres, també en matèria d'immigració, tenim necessitats i una realitat diferent a la d'Espanya.
Les catarates dels míops.
Quants immigrants sense papers hem operat de catarates? ho deu saber el Xavier Garcia Albiol? o parla perquè té boca?
Ja li he sentit a dir que si ell és alcalde, un immigrant sense papers no passarà per davant d'un espanyol encara que sigui tant indocumentat com tants n'hi ha que parlen sense conèixer la realitat.
En la línia de quan va afirmar que hi havia gent de Badalona que es quedava sense beca menjador per culpa dels de fora...quan la realitat és que s'han donat més de tres mil beques a tothom qui les ha demanat.
El discurs del PP és fàcil, senzill, calculat. És una mentida agradable de sentir. És una resposta bàsica a una qüestió complexa.
Tenim tants immigrants perquè el boom immobiliari els va portar cap aquí. Perquè l'Estat va fer la màniga ampla. Perquè l'Estat no aplica la llei d'estrangeria. Perquè l'Estat els va fer venir perquè volia mà d'obra, i ara no els pot fer marxar.
L'Ajuntament de Vic ha alçat la veu dels qui reben les conseqüències d'aquesta deixadesa calculada. No volent empadronar, ha pretès fer veure que hi havia un problema greu en temps de crisi. Jo en comparteixo el fons, però no la mesura. No empadronar, ja ho vaig dir, no és la solució.
I no operar de catarates, és una tonteria. Potser es pretén que un immigrant amb la grip A o la tuberculosi no sigui atès amb immediatesa. Algú se n'imagina les conseqüències?
A Itàlia, Berlusconi va mirar d'enfortir la seva política. No té menys estrangers, però molts viuen mig amagats a les ciutats, sense escolaritzar els fills i sense portar-los a l'escola. És això el que volem?
L'Estat espanyol s'ha demostrat ineficaç i estúpid. El govern català no té la competència en matèria d'immigració. No s'aplica la llei perquè no es vol, i en el nostre cas, perquè no tenim Policia Nacional suficient per fer-ho, que és qui podria. Els ajuntaments rebem i fem tot el que podem. I el nostre deure, i el deure dels qui venen, és l'acollida i acollir-se. És mostrar voluntat d'integració real a la nostra ciutat. Molts ho volen. Molts d'altres no ho entenen.
El nostre país no l'hem fet sols. L'hem fet entre tots. A això no hi podem renunciar. Però sí que hem de ser, ja era hora que d'altres ho vegin, més exigents amb els qui són aquí. Donar i rebre. Ens posarem d'acord en la mesura justa? Aquest és el debat i fa massa temps que dura.
Més enllà, en el fons, hi ha cada vegada més la imperiosa necessitat de construir un Estat propi, de decidir nosaltres quina exigència ens fem i els fem. Perquè nosaltres, també en matèria d'immigració, tenim necessitats i una realitat diferent a la d'Espanya.
HAITI EN RECONSTRUCCIÒ
‘Chica del metro’
Un dels primers articles que vaig escriure en aquest bloc estava dedicat als Telegrama, grup badaloní pioner de l'escena mod catalana i estatal a principis dels vuitanta. He recuperat un videoclip de l'any 1982 del Programa Pista Libre, on sona el principal èxit dels Telegrama, la cançó 'Chica del metro' (les escenes són del metro de 'Madriz'). Gaudiu-la com un autèntic testimoni gràfic i sonor d'una època incipient.
La darrera estació de la 'chica del metro' properament serà la de Pompeu Fabra a la Plaça de l'Alcalde Xifré de Badalona! Des dels vuitanta el metro no guanyava parades a la ciutat.
Comments are off for this post
LA VANGUARDIA: Carta de Pilara Rahola al Presidente del Gobierno.
Conocedor del sentido de la propaganda, hablas como si fueras el último mohicano de la solidaridad
Carta al presidente del Gobierno: Estimado presidente: El enconado debate sobre la decisión del Ayuntamiento de Vic nos ha regalado, entre otros chirriantes ruidos, unas sonoras declaraciones tuyas. Has dicho, con la solemnidad obligada tanto por el contenido de tus palabras como por el continente donde las pronunciabas, lo siguiente: "El país que yo presido no va a consentir que por un truco de un ayuntamiento, haya seres humanos que no puedan acceder a los servicios sociales básicos". Conocedor del sentido de la propaganda, has hablado como si fueras el último mohicano de la solidaridad, the last que aguantaba la bandera. Y le has puesto todos los ingredientes: indignación, autoridad, ética. Has contribuido, así, a la brutal demonización que ha sufrido un ayuntamiento, el de Vic, que lleva más de treinta años luchando a favor de la integración de los inmigrantes, con un éxito notorio. Pero parece que tú te has quedado contento, quizás convencido de haber puesto en vereda a los aprendices de xenófobos. Todo muy bonito. Tanto, que todo suena hueco, falso y, desgraciadamente, demagógico. ¿Hablamos del país que tú presides? Pero sin las máscaras de Quico el Progre, ni la vacua grandilocuencia de las medias verdades, ni el paraguas de la corrección política. Si te preocupa el país que tú presides, Vic es el último de tus problemas. De hecho, es parte de la solución.
Veamos. El país que tú presides tiene un lío monumental con la inmigración, tanto, que no cumple sus propias leyes, para empezar la de extranjería. El país que tú presides le dice a un ser humano que si vive sin papeles durante cuatro años, zafándose de la policía, durmiendo donde pueda, comiendo en los comedores sociales y mal trabajando a escondidas, podrá ser regularizar su situación. Y mientras, no haces nada. El país que tú presides obliga a los ayuntamientos a formar parte de este "truco" malvado. Y es el país que tú presides el que abandona a los ayuntamientos a su suerte, les obliga a gestionar el caos de tus leyes incumplidas y los pone entre la espada de la falta de recursos económicos y la pared de los enormes gastos sociales que el problema humano requiere. El país que tú presides tiene un presidente que continúa perpetrando, con gran inconsciencia, el efecto llamada, y mientras lo hace, enfrenta inexorablemente a las capas más débiles de la sociedad, porque los recursos no llegan para todos. Es decir, el país que tú presides confronta inmigración con pobreza, y de ese choque se alimentan los grupúsculos de extrema derecha que están creciendo. El país que tú presides, pues, aguanta el problema porque los ayuntamientos capean el abandono al que los sometes y van resolviendo como pueden. Eso es Vic y tantos y tantos. Así que, estimado presidente, no hay muchas opciones: ono conoces el país que presides o eres tú el que hace trucos."
Comentario de Lorenzo Merchán:
Silenciar el desamparo y la desprotección del Estado hacia la situación de los inmigrantes irregulares debilita nuestra democracia. Ya va siendo hora de poner voz a nuestros pensamientos. Los municipios claman una financiación acorde a las nuevas necesidades.
¡¡¡PRESIDENTE, BASTA YA DE TANTA ESTULTICIA Y ACTÚE!!!
Y en Badalona ¿A quien?
Se admiten ideas y sugerencias: Trinquez, corruptez, imputez,...
Enfront la grandiloqüència i la vacuïtat de les paraules de Rodríguez Zapataro, la solidesa, la responsabilitat i la credibilitat de l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal.
En la seva intervenció exposa la decisió d'acatar les conclusions de l'informe remès per l'advocacia de l'Estat, matisant, això sí, que no les comparteix, a la vegada que instant al Govern de l'Estat, en primer lloc, que compleixi la seva obligació i impedeixi l'entrada d'irregulars, en cumpliment dels preceptes de la Llei d'Extrangeria adduïts per Rodríguez Zapatero, i en segon lloc, que el President espanyol s'ocupi de dotar a Vic, i a altres ciutats en condicions similars, de les inversions necessàries perquè la integració dels immigrants irregulars sigui viable.
A més, a preguntes de l'entrevistador, Vila d'Abadal respon que durant la roda de premsa celebrada minuts abans, va rebre el suport dels regidors vigatans del PSC i de ERC, un recolçament sense fisures, tal com han estat, desde fa molt temps, les mesures de Vic a favor de la integració dels nouvinguts, veritables exemples de polítiques d'inmigració per a moltes altres ciutats.
Lang Lang, sublim.
