El port de Mataró no és viable econòmicament i l’ajuntament ha hagut d’aportar diners
També tenia previst fer un “bypass” que encara no s’ha fet
Els “possibles” beneficis del port no poden pagar el cost que representa la regeneració de les platges. Regeneració que cal fer perquè és una demanda social i que es paga amb diners públics.
El port de Mataró no ha aportat res a la ciutat. Mataró no ha canviat ni s’ha dinamitzat amb el port.
La diferència fonamental és que a Badalona la platja no es regenera.
A les 17:40 de 26 de febrer estava fent esport al parc, concretament running i de cop i voltauna furgoneta de la nova associació que gestiona la Fundació Concepció Juvanteny i que habita al parc de Can Solei s’ ha m’ ha tirat a sobre literalment , no m’ ha fet mal perquè ha frenat a l’ últim moment, però l’ ensurt ha estat molt gros, cal dir que la furgoneta anava plena de nens i circulava a tota velocitat dins un PARC PÚBLIC
Recriminada a la conductora que anava molt de pressa i tingués cura, m’ ha escridassat.
DEMANO a les autoritats competents, en aquest cas l’Ajuntament de Badalona que son els que han autoritzat que puguin passar cotxes al parc que els hi recordi que PRIMER ESTAN ELS USUARIS I VIANANTS i després en tot cas ells, i de cap manera es pot circular a alta velocitat.
Tot plegat lamentable.
L’ associació de veïns ha denunciat a l’ Ajuntament en varies ocasions l’ entrada al parc de vehicles, però aquests no respecten els peatons i usuaris del parc.
Alguns periodistes i ERC han interpretat que CiU canviava de posició sobre el peatge de la B500 a partir del que manifesto en el document “La Badalona que suma”. Així s’ha publicat durant aquesta setmana, fent referència a un dels temes que, juntament amb el futur del Port, més atenció ha centrat sobre aquesta proposta global volgudament oberta.
No acabo d’entendre per què uns i altres pensen que hem canviat de posició sobre aquesta estratègica infraestructura. El que hem dit –a la lectura del document em remeto- és que continuem defensant la vigència del projecte dissenyat pel darrer Govern de Jordi Pujol, explicant clarament que els successius tripartits es van encarregar d’aturar-lo i de canviar-lo per pressions que avui, vist amb perspectiva, encara no acabo d’entendre. Ho dic perquè, al final de tot aquest llarg procés, tenim damunt la taula un projecte que passa de valer 50 milions a costar-ne 400, que passa de ser lliure de peatge a tenir-ne, que multiplica per 3 la llargada del túnel, i que passa de ser una carretera més segura que l’actual per connectar-nos al Vallès a ser una autopista de dimensió metropolitana pensada més com a nova entrada a Barcelona.
És cert que he introduït, en un document obert que he volgut sotmetre al debat, un matís respecte a la nostra posició de sempre. El matís és que han passat anys, i que al conjunt de la ciutat li convé reflexionar sobre si podem permetre’ns perdre més temps amb aquest projecte aturat o si cal que exigim que el Govern l’executi, encara que això impliqui empassar-nos el peatge imposat pel tripartit català. És, doncs, una reflexió oberta sobre la qual estic rebent comentaris. Hi ha gent que em diu que Badalona ja no pot permetre’s més temps sense una B500 digna i al servei de la nostra economia productiva, que ens iguali als mataronins que poden desplaçar-se fins al Vallès per una carretera sense els perillosos revolts de la nostra. Hi ha qui em diu que encara que haguem d’esperar-nos 15 anys per a tenir una nova via d’enllaç amb el Vallès, cal impedir el peatge.
Hi ha hagut, com he dit, qui veu un canvi de posició en una reflexió pensada per a generar debat i interrogar-nos. Jo diria que és més aviat un intent de recuperar el debat social al voltant del futur d’una infraestructura estratègica. Crec que aquesta és una de les missions dels qui ens dediquem a la política. També ha de ser la ciutadania qui enviï missatges clars als governants sobre temes transcendents. I crec que aquest ho és.
El Govern català actual ha mogut peça, però no del tot. Diu que tindrem peatge, però encara no ha dit quan començaran les obres. Pel que sé, els compromisos adquirits i els tràmits ja iniciats faran molt difícil, per no dir impossible, que es pugui tirar enrere el projecte sense que això impliqui començar de zero i perdre una dècada més.
Per això em sorprèn que ERC surti ara, novament, afirmant que vol una B500 sense peatge, quan és segurament la formació política que menys hauria de parlar sobre aquest tema, perquè és la que més ha contribuït a fer que avui encara no s’hagi començat a treballar, és la que més ha contribuït a forçar el canvi radical en el projecte inicial, i és la que més ha fet perquè avui ens trobem amb una aposta ferma del Govern català per fer una autopista de peatge que serveixi d’entrada a Barcelona.
Aunque el Régimen pretenda hacernos creer lo contrario, en Cuba hay cientos de presos políticos.
No estaría mal que uno, dos o más jueces decidieran remover también ese tema ¿o es que, a estas alturas, alguien cree que las dictaduras sólo son de derechas?
El darrer article que vaig escriure ahir mateix finalitzava així en referència a la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010: 'hi ha qui se'n manté voluntàriament al marge, o fins i tot a la contra, bé són altres opcions, com també ho és que el món no giri només al seu l'entorn'. Avui, sense anar més lluny, a El Punt del Barcelonès Nord, Joan Soler Amigó, escriptor, respon així a preguntes de la periodista:
–Badalona exerceix aquest any de Capital de la Cultura Catalana. Què en quedarà de tot això?
–«Cap pedra, tot seran actes. Potser servirà per aconseguir més vots a les properes eleccions municipals al partit que porta Cultura, però tal com funciona, no ho crec. Sap greu que no s'hagi consultat ningú del món de la cultura.»
–No es va fer un procés participatiu?
–«No en el disseny del projecte, sinó quan ja estava tot estructurat, i això no és participar. Marc Parrot va inaugurar amb un espectacle dels 50 anys de la Nova Cançó i ni tan sols va esmentar l'aportació badalonina del grup Estrop, amb gent com el Màrius Sampere o el Joan Argenté. Jo en tindria prou que Badalona fos la capital de la cultura badalonina.»
Bé. Començant pel final i així li he explicat a en 'Joansu' quan aquest matí l'he trucat per fer-li avinent una sèrie de consideracions. Amb respecte però sense posar l'altre galta. Precisament, jo mateix i una tècnica de cultura vam intentar vincular l'actuació de Marc Parrot amb alguna referència al grup badaloní dels anys seixanta del segle XX, Estrop. Ho vam fer primer perquè s'interpretés alguna cançó per part de l'artista i després perquè almenys sel's recordés públicament. No va reeixir tot i haver-nos posat en contacte amb un dels membres en actiu del grup que, després d'haver fet algunes gestions amb els seus ex companys, va concloure que potser hores d'ara millor no remoure unes relacions més aviat fredes entre ells. Vam respectar-ho, tot i que d'aquí uns mesos a l'Espai Betúlia, hi haurà una exposició i un homenatge al poeta Joan Argenté, i es recordarà públicament la contribució del grup Estrop a la resistència cultural durant el franquisme.
Per tant, en 'Joansu', enlloc d'assegurar categoricament, hauria d'haver estat més prudent alhora de parlar i apuntar a qui sempre, diria fins i tot que per alguns gairebé per sistema, fa malament sempre la feina. Un esport, el de la hipercrítica segons per a qui i què, que té parròquia a Badalona. Potser és una manera de reconfortar-se perquè res en definitiva canviï.
I, encara més, al procés participatiu dels projectes de la capitalitat va intervenir-hi qui va voler, i això és així. Caldria concretar per tant això de que 'no s'hagi consultat ningú del món de la cultura' (uf! i no comento res més per no afegir més llenya al foc). D'altra banda, conceptualment penso que és bo que l'administració impulsi, faci propostes, dinamitzi, aporti marcs d'expressió cultural que podran ser aprofitats pels qui vulguin implicar-s'hi. De fet, una gran majoria d'entitats i persones participen dels actes de la capitalitat cultural, fins i tot en 'Joansu'.
Penso que hem d'apostar totes i tots per crear, per viure mirant endevant i fer possible la creació del Consell de les Arts i la Cultura. Una realitat més enllà dels possibles canvis de color polític a l'administració municipal. Si tothom vol fer-lo, em refereixo als agents culturals, comencem a no seguir dilatant la qüestió per part d'uns i altres i establim un calendari de treball.
Finalment, dos aspectes, però sobretot un que no accepto de cap de les maneres. La referència partidista d'en 'Joansu', sobra i m'indigna. Personalment considero i espero no espatllar-me al portar-ho sempre a la pràctica, no he actuat mai de forma sectària ni he anteposat a la feina de direcció de cultura a l'ajuntament, els interessos de partit per davant dels de la ciutadania. Fer bé la feina, o almenys intentar-ho, i amb honradesa, són les principals premises, res més perquè la política ha de ser o és per mi, servei, no altres històries. També, en darrer terme, penso que les sinergies generades a l'entorn de la capitalitat han servit perquè arribesin a Cultura més recursos econòmics com ara per a portar a terme el gran canvi positiu que experimentarà el Museu de Badalona, les Termes i el Decumanus; la rehabilitació de dos teatres i diversos carrers a Dalt de la Vila; o bé l'esforç per conseguir que el Museu del Còmic i la Il·lustració vingui a l'edifici fins ara abandonat de la CACI.
La mesura dictada ahir pel jutjat d'instrucció número 2 de Badalona és pionera en l'Estat i consisteix en una ordre d'allunyament d'aquesta ciutat per als 18 detinguts que, des de la setmana passada, han estat arrestats acusats de cometre robatoris amb força en una setantena de bars de la ciutat. L'operació, que va començar dijous passat, s'havia saldat fins ahir amb 18 detinguts, tot i que els Mossos d'Esquadra en col·laboració amb la Guàrdia Urbana de Badalona encara tracten de localitzar cinc persones més per detenir-les en les properes hores. La decisió de la jutgessa, que ha ordenat presó provisional per a 17 dels 18 detinguts, es converteix en una mesura cautelar per quan, si es dóna el cas, aquests surtin en llibertat provisional i mentre el procés judicial no es conclogui i hi hagi sentència d'una instància superior.
Una detenció diària
Segons va explicar ahir el cap de la unitat d'investigació dels Mossos de Badalona, el sotsinspector Antoni Almaida, els detinguts en aquesta operació –tres dels quals van ser arrestats entre dissabte passat i dimarts– són un «clar exemple de delinqüents multireincidents». En aquest sentit, i fins que han estat detinguts, els acusats sumen entre tots més de 200 antecedents policials –comptant només els que consten al cos dels Mossos–, mentre que des de començament d'any ja havien estat detinguts 58 vegades, cosa que gairebé suposa una detenció diària de mitjana. «No estaven empadronats al municipi ni tenien cap feina remunerada. Vivien de delinquir», va indicar ahir Almaida, que va destacar la «gran mobilitat» d'aquestes persones, totes de nacionalitat romanesa i que integraven vuit clans familiars que s'agrupaven en grups per perpetrar els delictes, amb canvis constants entre ells per despistar la policia. El responsable dels Mossos també va fer referència a la «creixent intensitat» de l'actuació dels empresonats, que primer van cometre furts i després van continuar robant amb força a l'interior de vehicles, fins assaltar bars i robar de manera violenta a carrer, amenaçant els vianants amb armes blanques però sense ferir-ne cap.
Fruit dels escorcolls fets a cinc domicilis situats al barri de la Salut de la ciutat badalonina, els agents han intervingut una vuitantena de telèfons mòbils, 9.000 euros fraccionats –alguns amagats en aparells electrònics–, una vuitantena de telèfons mòbils, desenes d'articles de joieria i, fins i tot, gènere dels establiments, com ara paquets de cafè. La investigació continua oberta per determinar l'origen de tot el material comissat. Fins ara, els agents han relacionat alguns dels objectes amb un robatori amb força en un domicili de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) i en una empresa de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).
Sumats a la lluita contra la reincidència
L'ordre de la jutgessa es va saber ahir a la tarda, després que, al matí, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, Ferran Falcó (CiU), va indicar que l'equip de govern de la ciutat –integrat pel PSC, CiU i ERC– s'afegeix a la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona de buscar fórmules –com ara sol·licitar la reforma del Codi Penal– contra els delinqüents reincidents, una de les problemàtiques que més s'han viscut a districtes com ara el de Ciutat Vella. «En aquest cas, Barcelona és com Badalona. Tot i que 17 delinqüents ja siguin a la presó, sabem que arribarà un moment en què tornaran al carrer. Genera alarma social veure que gent que es dedica només a delinquir pugui estar en llibertat al cap de pocs dies», va assegurar Falcó. El polític creu necessari que es doni resposta a aquests tipus de robatoris: «En la mesura que no som capaços d'aturar-los es reprodueixen de forma notable, com ho demostren aquests casos.» Falcó, que va lloar l'actuació «exemplar» dels cossos policials, va fer extensiu aquest problema a moltes altres ciutats de l'àrea metropolitana.
• Vivían en pisos 'okupados' del barrio de la Salut y habían robado en unos 60 bares en pocos meses
EL PERIÓDICOA DE CATALUNYA
BADALONA (EUROPA PRESS)
La titular del Juzgado de Instrucción número 2 de Badalona ha aplicado una medida pionera en España al dictar una orden de expulsión y alejamiento de esta localidad para los 18 detenidos de una banda de ladrones multirreincidentes de nacionalidad rumana, de los que 17 ya están en prisión, y que acumulan más de 200 antecedentes, según han confirmado a Europa Press fuentes judiciales.
Se trata de una medida cautelar novedosa porque la jueza ha optado por prohibir la entrada del grupo en este municipio del área metropolitana, una vez salgan en libertad, hasta que el proceso judicial se concluya y haya una sentencia de una instancia superior.
El debate sobre cómo abordar la problemática de los delincuentes reincidentes lleva tiempo abierta por la dificultad de apresarlos. Ciudades como Barcelona, en la que se producen unas 80.000 faltas por hurto al año, han planteado medidas para conseguir que delincuentes que acumulan decenas de delitos puedan ingresar en prisión. Así, entre otras propuestas, el Ayuntamiento de Barcelona ha propuesto crear un juzgado especializado y un registro de faltas.
Varios meses de investigación
Esta medida cautelar ha sido dictada después de varios meses de investigación policial de los Mossos, con la colaboración de la policía local, coordinada desde el juzgado y la fiscalía, en la que finalmente se ha conseguido probar que los detenidos cometieron 70 robos en unos 60 bares de Badalona, cuatro robos con violencia en la vía pública, un robo en una empresa de jardinería y otro en un domicilio, aunque la banda también había actuado en otros puntos de Catalunya.
En declaraciones a los medios, el jefe de la Unidad de Investigación de Badalona de los Mossos, Antoni Almaida, ha dicho hoy que están "completamente satisfechos" por la decisión de la juez de enviar a los detenidos a prisión y ha destacado la buena colaboración y el intenso trabajo conjunto que han hecho "desde el primero minuto", una manera de hacerlo "diferente" y que ha dado mejores resultados ya que se les ha podido encarcelar.
Multireincidencia
Según la jueza, este grupo "es un claro ejemplo de multirreincidencia", ya que los arrestados no estaban empadronados en el municipio porque vivían ilegalmente y no se les conoce ningún trabajo remunerado. "Salían todos los días a delinquir", aseguran los investigadores.
Los 18 detenidos --y otros cinco contra los que se ha dictado orden de detención-- formaban parte de ocho clanes rumanos que vivían hacinados en apartamentos que ocupaban ilegalmente. En uno de los cinco registros que efectuaron los agentes de la Unidad Territorial de Investigación de los Mossos el pasado jueves convivían 28 personas en un piso de 60 metros cuadrados en condiciones insalubres, con colchones por todo el piso, según explicaron a Europa Press fuentes de la investigación.
Métodos
Los ladrones actuaban de madrugada en grupos de cinco o seis personas, y mientras dos vigilaban los otros forzaban las persianas de los locales con una palanca o martillo y se hacían con la recaudación de la caja registradora, máquinas tragaperras y de tabaco, además de llevarse como botín televisores, botellas, paquetes de café y otros productos.
Iban caminando hasta su objetivo y huían a pie porque siempre actuaban cerca de sus domicilios, principalmente en el barrio de la Salut, en un radio de tres kilómetros.
Quejas del vecindario
Esta oleada de robos --desde principios de año les han detenido 58 veces-- había generado en el vecindario numerosas quejas, ya que, además, los ladrones fueron incrementando la dureza de sus intervenciones: primero pequeños hurtos, luego robos en coches y finalmente atracos en establecimientos y a personas, a las que amenazaban con arma blanca.
Según fuentes de la investigación, ya se empieza a notar la ausencia de estos delincuentes en la calle, a quienes les decomisaron en sus viviendas hasta 9.000 euros, televisores, joyas y bisutería, cámaras fotográficas, teléfonos móviles, radios de coche, ordenadores y numerosas herramientas que utilizaron en sus robos, entre ellas, una motosierra, una maza, taladros, martillos y palancas.
Los detenidos son 17 hombres y una mujer, la mayoría de entre 26 y 35 años, todos de nacionalidad rumana, a quienes la juez les imputa los delitos de robo con fuerza, robo con violencia, asociación ilícita y usurpación de domicilio.
Comments are off for this post
Dies intensos. I, entre ells, s'han programat i he participat en alguns actes públics que m'han fet sentir i penso que, col·lectivament han fet sentir als assitents i participants, una dolça sensació, reconfortant, de positivisme, de vitalitat cultural i orgull com a ciutat.
Em refereixo a la inauguració de l'esplèndida exposició dedicada a l'editorial antifranquista fundada a París, Ruedo Ibérico, a l'Espai Betúlia, dins de la programació cultural de la capitalitat cultural de la ciutat, i que recomano per la seva qualitat, a més de les conferències programades a l'entorn de la temàtica. Tota una dòsi de memòria històrica.
Un moment intens dels darrers dies ha estat la presentació el dissabte passat del llibre Badius de Montserrat Rectoret i Antonio Guillén que vam presentar en Joan Mayné, en Tomàs Molina i jo mateix al Museu de Badalona, 'pler' de gent que desbordava la sala d'actes. Una sessió que va complementar-se amb la visita a la magnífica exposició existent a la segona planta de l'edifici sobre els singulars badius (eixides) de les cases de la ciutat. Un llibre i una exposició que forma part també de les activitats de la capitalitat cultural catalana de Badalona 2010.
I, precisament, dins dels actes de la capitalitat, el diumenge al matí, vaig presentar la concorreguda celebració del Dia Internacional de les Llengües Maternes, en què va inaugurar-se a l'edifici municipal del viver l'escultura Oracle d'en Camí. Un acte que va comptar amb la lectura amb 19 llengües diferents de la Declaració dels Drets Humans.
Dels actes propers de la capitalitat pren rellevància la pre-estrena en català i gratuïta a Badalona de la pel·lícula Tres dies amb la família, amb l'assistència de la guardonada directora als premis Gaudí i als Goya, Mar Coll, el dijous 25 de febrer als cinemes del Màgic. Una oportunitat d'acte que no s'ha desaprofitat per organitzar des de la regidoria de Cultura juntament amb els cinemes del Màgic i que amb poques hores ha esgotat les entrades de la sessió, demostrant que el cinema en català genera expectació i que hi ha públic potencial. En tot cas, ha estat una bona oportunitat per estimular-lo.
A Badalona, amb l'impuls de la capitalitat de la cultura, passen coses bones, culturals, educatives, cíviques. L'esforç passa per comunicar més i millor, Tanmateix, com ja he escrit en articles anteriors, hi ha qui se'n manté voluntàriament al marge, o fins i tot a la contra, bé són altres opcions, com també ho és que el món no giri només al seu l'entorn.
El documento presentado por Ferran Falcó, líder de Convergencia i Unió, no deja indiferente al que lo lee, y precisamente ese parece ser el espíritu de su propuesta. Promover la participación y debate.
“La Badalona que suma”, no se queda en el eslogan y reproduce un conjunto de reflexiones con el fin de explicar el proyecto de ciudad propuesto por CiU, a través de una serie de propuestas políticas, para Reivindicar la personalidad propia; Ejercer la capitalidad territorial; Transformar la gestión municipal; Asegurar la cohesión interna; Ordenar la estructura urbana; Garantizar la conexión externa; Impulsar el dinamismo económico; Crear cultura y oferta cultural y Apostar por la sostenibilidad y la lucha contra el cambio climático.
Badalona tiene muchos retos por delante y atraviesa una situación económica difícil, como el resto de ciudades importantes, y por ello en este documento, el grupo de CiU realiza un estudio de la situación actual y propone una serie de soluciones para hacer viables algunas de las cuestiones, entre las que destacaría las siguientes:
- ¿Se puede ceder la gestión del Puerto a la iniciativa privada para obtener los recursos necesarios para que el Ayuntamiento impulse nuevas políticas de promoción económica que ayuden a los emprendedores y creen ocupación estable?
- ¿Puede permitir la ciudad tener más tiempo parado el proyecto de la B500, o se debe impulsar ya, aunque eso implique realizar el proyecto actual, que prevé un peaje que será un agravio comparativo con los ciudadanos del Maresme que van al Vallés por una vía exenta de pago?
- ¿Badalona debe aspirar de forma clara a ser la capital del Maresme Sud y del Barcelonés Nord desarrollando mejor todo su potencial?
- ¿Hemos hecho bastante para aprovechar el capital humano que Badalona tiene en todos los ámbitos?
- ¿Cómo debemos afrontar el necesario debate sobre los límites del crecimiento de la ciudad?
Aunque no lo expresen así sus promotores, “La Badalona que suma, un cambio positivo” surge frente a la mediocridad de ciertas formaciones de la ciudad, dedicadas a rentabilizar las consecuencias de la crisis, especializadas en la provocación y el enfrentamiento social, sin ofrecer una alternativa viable.
Se trata, por tanto, de una manera constructiva de hacer política, dispuesta a sumar todo tipo de sensibilidades, para hablar de valores, pero también de estrategias de futuro.
En un momento en que la crisis económica parece haber tocado fondo, todo indica que no habrá recuperación sino se produce una suma de esfuerzos, por lo que la iniciativa de Ferran Falcó bien merece ser tenida en cuenta, por cuanto supone una herramienta para generar el debate que la ciudad necesita.
