BadaBlocs

Comença l’experiència “La Badalona que suma”, amb la distribució en paper i per internet d’un text al qual els badalonins podran fer aportacions

Planteja un projecte global combinat amb propostes concretes sotmeses a debat

3.000 exemplars d’un document de bases. Una plana web on deixar comentaris sobre la proposta. Un enviament massiu per internet a més de 4.000 contactes. Aquestes són algunes de les xifres que Convergència i Unió mou amb l’experiència “La Badalona que suma. El canvi positiu”, mitjançant la qual inicia un procés amb què, segons Ferran Falcó, la federació vol implicar “el màxim nombre de badalonins possible, de sensibilitats diverses, que puguin fer aportacions positives per configurar la proposta de model de ciutat que defensarem l’any 2011”.

El document s’estructura en tres grans parts. Una inicial que planteja les millores que, en opinió de Falcó, s’han introduït amb l’entrada de CiU al govern municipal, l’any 2007. En el text, el polític convergent assegura que “s’ha notat un cert canvi al govern de Badalona, però no renuncio a ampliar-lo liderant el govern”. En aquest sentit, Falcó detalla diversos aspectes positius del mandat actual, com ara que “s’ha situat el civisme i la convivència al centre de l’acció del govern, s’ha treballat amb una millor cultura de coalició, i s’han pres decisions amb més celeritat”.

Malgrat això, el document planteja que cal continuar avançant en el canvi positiu. En aquesta línia, que constitueix el segon bloc del text, Falcó planteja que cal que la ciutat marqui la diferència buscant “noves maneres de fer”, i afirma que aconseguir-ho “exigeix dos ingredients: tenir idees pròpies i tenir voluntats pròpies”. Per a Falcó, “avançar en el canvi positiu implica no resignar-se a acceptar tal com són les coses que no ens agraden, i aspirar a molt més”.

El regidor explica que el projecte que vol liderar s’ha de basar en “horitzons de futur compartits i ambiciosos, que sumin complicitats de gent diversa”, i considera que hi ha uns eixos fonamentals sobre els quals la ciutadania ha de fer les seves aportacions “perquè el canvi positiu que ha començat segueixi endavant”. La presentació d’aquests eixos forma la tercera part del document.

En aquesta part, Falcó defensa que cal “reivindicar la personalitat pròpia” de Badalona, en la qual són claus “l’orgull de sentir-se badalonins, l’existència de projectes de futur, la vitalitat de la societat i els emprenedors, i la possibilitat de lluir èxits”.

Falcó també defensa que una manera de marcar la diferència i ampliar el canvi positiu és “exercir la capitalitat territorial”. El polític nacionalista afirma que “som la capital natural del Maresme sud i el Barcelonès nord, i ens ho hem de creure”, afegint que “no és somniar truites esdevenir la ciutat de referència per als veïns de tota aquesta àrea”.

Un tercer eix en el qual Falcó presenta unes bases per a fer aportacions i esmenes és el de la necessària “transformació de la gestió municipal”, sobre la qual planteja, entre altres propostes, que “cal que l’Ajuntament gestioni el seu patrimoni mirant de treure-li rendiment”. En aquesta línia, Falcó posa damunt la taula dues propostes noves: “que l’Ajuntament cedeixi la gestió del Port de Badalona a la iniciativa privada mantenint-ne la titularitat pública”, i que el consistori faci el mateix amb altres edificis del patrimoni municipal, com ara la Torre Codina.

El regidor de CiU també manifesta que perquè Badalona marqui la diferència i continuï el canvi positiu cal “assegurar la cohesió interna”, amb especial atenció a les problemàtiques derivades de la nova immigració, i l’atenció adequada a la gent gran, a les persones amb diferents capacitats físiques i intel•lectuals, i a un jovent que, segons Falcó, té un enorme potencial. En aquesta tasca per a assegurar la cohesió interna, Falcó planteja la necessitat de “tancar la fractura digital i fer més fàcil l’accés de tothom a les noves tecnologies”.

Un cinquè eix que Falcó planteja té a veure amb l’ordenació de l’estructura urbana. En aquest àmbit, Falcó defensa que “construir la ciutat sobre diverses centralitats inconnexes és un risc perquè disgrega”, i aposta perquè els barris estiguin més ben connectats i perquè el centre s’eixampli. El polític també convida els badalonins a manifestar-se en relació als límits de creixement de la ciutat. En aquest sentit, Falcó afirma que “Badalona ha de decidir fins on, per on, i com vol créixer”, afegint que “hi ha un límit, i l’hem de definir entre tots”.

En l’àmbit de l’encaix territorial i de les infraestructures, Falcó afirma que “Badalona necessita la B500”, afegint que “no podem tenir aquest projecte aturat durant més temps”. Així mateix, defensa “que el tramvia serveixi, venint des de les Glòries, per connectar els barris de Montigalà, Bufalà, Morera i Pomar, que no tenen ni tren ni metro propers, amb la xarxa de transport públic metropolità”.

Falcó situa l’impuls del dinamisme econòmic com una de les principals qüestions estratègiques que la ciutat ha d’afrontar amb urgència. En aquest sentit, afirma que “necessitem passar dels polígons plens de magatzems, als polígons plens de tallers, d’estudis de disseny, i d’empreses que fabriquin qualitat”. En aquest àmbit, Falcó llença la proposta d’ “acabar l’edifici del BCIN” i fer que aquest servei “sigui gestionat per l’empresariat badaloní”. A més a més, Falcó proposa transformar l’IMPO en un “Institut Municipal de Finances i Empresa que doni suport als emprenedors i les empreses amb crèdits tous, ajuts fiscals, o crèdits de mediació on l’Ajuntament actuï d’avalador”. Per resumir aquesta idea, Falcó afirma que “de poc serveix que formem persones i les reciclem laboralment si després no hi ha empreses on puguin treballar de forma estable”, per la qual cosa considera clau que l’Ajuntament destini recursos “a generar les condicions necessàries perquè els emprenedors i les empreses es multipliquin”.

Pel que fa a la cultura, la proposta de bases que Falcó planteja defensa la importància del capital humà. En aquest sentit, afirma que “Badalona pot convertir-se en referent cultural si aprofita el capital humà amb què compta, i si conserva, modernitza i manté els equipaments existents”, afegint que “tenim gent amb talent” que ha permès que “el millor que s’ha fet en cultura a Badalona ha estat fet per les entitats”.

Finalment, Falcó aborda la qüestió ambiental, convidant els badalonins a plantejar propostes per millorar la sostenibilitat de la ciutat i lluitar contra el canvi climàtic. El regidor de CiU ja n’apunta algunes, sobre les quals demana opinió, com ara que l’Ajuntament de Badalona “sigui una organització energèticament eficient”, apostant per l’energia solar.

Recalcant que no es tracta d’un document programàtic tancat i convidant el lector a fer aportacions, Falcó acaba afirmant que aspira a presentar “un projecte propi però fruit de la suma de sensibilitats, transversal, que realment reflecteixi la riquesa i diversitat de la gent de Badalona”.

Des d’avui, qualsevol ciutadà que ho desitgi pot fer aquestes aportacions a través del web http://badalonasuma.wordpress.com/, un espai on es pot trobar tot el document dividit en cadascuna de les parts.

Paral•lelament, s’enviaran 3.000 exemplars impresos a entitats i particulars de la ciutat, a més de fer un enviament de la proposta a través de correu electrònic i de xarxes socials com Facebook.

Badalona, 17 de febrer de 2010
Comments are off for this post

Aquí teniu una mostra del que sap fer i molt be per cert, el nostre senyor alcalde, la tasca d'enderrocament de Badalona i la seva societat crítica. Com veieu li posa ganes!


Comments are off for this post

Mentir a la ciutadania o donar arguments falsos o demagògics és voler continuar tenint súbdits i no ciutadans i ciutadanes de Catalunya
No es pot parlar amb boca grossa que es defensa Catalunya i amb els fets defensar els interessos electorals de cadascú

El trencament de la comissió que treballava la ponència conjunta per tenir la primera llei electoral de Catalunya, des de l'Estatut de 1978, havia obert un bri d'esperança ciutadana. Ningú podia creure que sent l'únic país del món amb Parlament i sense llei electoral pròpia des de fa trenta anys, els nostres partits polítics, que al final van retornar a l'informe dels experts que ells mateixos havien escollit, no hagin pogut trobar un comú denominador precisament per demostrar en la pràctica que estan per l'autogovern de tot Catalunya, no pels interessos de partit.

Les declaracions més sorprenents i enganyoses de cara a l'opinió pública m'han semblat les de CiU, que parla de defensar el territori, quan l'informe dels experts no retoca en cap dels casos la representació de Lleida, Tarragona i Girona, però en canvi dóna una representació més proporcional a Barcelona. O és que per CiU, Barcelona província, amb Vic, Berga i Manresa i l'àrea metropolitana de Barcelona, no són territori català?

Crec que seria mes honest per a Catalunya que diguessin amb més claredat que volen continuar amb els privilegis electorals que els dóna mantenir un estat de transició amb una no-llei des de 1978, que dimana d'una disposició addicional transitòria pactada amb el senyor Martín Villa i a la qual encara estem donant suport. Mentir a la ciutadania o donar arguments falsos o demagògics és voler continuar tenint súbdits i no ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Les més de 90.000 signatures de persones que han donat suport a la proposta de llei electoral catalana, que ha presentat la comissió promotora de Ciutadans pel Canvi, ja són al Parlament, i han estat acceptades aquesta setmana passada per la Comissió Electoral, que va felicitar la comissió promotora per l'èxit que ha suposat recollir signatures per un tema polític que semblava interessar només grups petits de ciutadania activa i que ha pogut convèncer desenes de milers de persones dels beneficis que uns diputats més propers als territoris i als sectors suposarien per millorar les polítiques públiques, les lleis i el control al govern.

La iniciativa legislativa popular queda viva, encara que s'ha desfet la ponència, i encara que demanem una vegada més al grup de Convergència i Unió que s'ho repensi abans de dir que no definitivament, ja que la defensa del territori no és cap argument, perquè la responsabilitat de qui estima un país és pensar en els drets de totes les persones d'un país, no només d'una part, abandonant i penalitzant l'altra.

Els drets electorals

La llei que proposem defensa en primer lloc els drets electorals dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, com ha dit el professor Jordi Capo. Precisament es va basar en l'informe dels experts que ja propugnaven el vot preferent cap a les persones de les llistes que ens mereixen més confiança, les llistes desbloquejades que ens permeten una major proximitat amb els nostres representants i un lligam més proper del diputat o diputada amb la ciutadania. Lligam per escoltar les seves demandes i lligam per poder exercir la pedagogia política per acostar la ciutadania a les lleis. El dret electoral al valor més igual possible del vot de dones i homes, respectant el dret a tenir representants dels territoris menys poblats.

Retornar la responsabilitat a la ciutadania, que se separa de la política quan la seva participació és inútil, passa pel reconeixement dels drets republicans de ciutadania, a ser informat i a participar en les decisions de les polítiques públiques. Si el vot de la ciutadania es torna útil i necessari, es retorna la responsabilitat als ciutadans. La responsabilitat que ha estat robada per anys de polítiques paternalistes, que deien que els estats i governs ho podrien arreglar tot.

Encara hi som a temps, de donar-nos una llei que ja tenen tots els altres països amb Parlament propi, com ha dit el president Montilla; encara hi som a temps, ja que tot depèn de la voluntat política dels nostres representants, dels nostres partits. No es pot parlar amb boca grossa que es defensa Catalunya i amb els fets defensar els interessos electorals. Per Catalunya necessitem la generositat de tots els partits polítics i una ciutadania activa que no pari fins aconseguir els seus drets. Precisament per Catalunya i per la pròpia dignitat.

Comments are off for this post

Impressionant l’informe que ha fet la CUP sobre el que cobren els càrrecs polítics a Badalona, inclosos càrrecs de confiança. Faig un extracte de les coses que més m’han cridat l’atenció, però val la pena llegir-lo sencer (les negretes són al original)

s’observa com un municipi amb una població similar com és Terrassa (206.245 habitants) té només 7 càrrecs de confiança. Badalona, per contra, amb 215.329 habitants, té 58 càrrecs de confiança.

que cada regidor/a cobra més de 400 euros/hora d’un Ple municipal, i això que la gran majoria ni tan sols han d’obrir boca. Només hi són, voten i cobren.

Cal remarcar que els càrrecs de confiança cobren una mitjana de 3.771 euros al mes. Un sou que dobla amb escreix el salari mig català.

Si mirem la posició de cada partit polític, el PSC-PSOE, amb el vist-i-plau dels diferents socis de govern que li han donat suport, ha estat històricament el gran beneficiari d’aquesta política. Moltes són les persones que després de fer feina de militància al partit aconsegueixen la seva recompensa en forma de lloc de treball, estable i molt ben remunerat.

CIU, estant a l’oposició l’any 2005, exigia l’eliminació de 16 dels 51 càrrecs de confiança. En concret, trobava totalment innecessaris els càrrecs de coordinació de les delegacions i de programes. Des de llavors, amb CIU tres anys al govern, els càrrecs de confiança enlloc de disminuir-se han augmentat, ara en tenim 8 més!

ERC, amb un sol regidor escollit, és dels qui més rendiment en treu pel seu propi partit. Al pacte de l’equip de govern aconseguia “el permís” per contractar fins a 5 militants del partit.

Iniciativa i el PP, a l’oposició, fan el doble joc. Els “ecosocialistes” han estat responsables directes de l’augment desbordat dels càrrecs de confiança des de les seves poltrones a l’equip de govern fins el 2007. I el Partit Popular de tant en tant envia comunicats posicionant-se en contra, però als primers plens del mandat, de juny i juliol de 2007, no va tenir cap problema en votar a favor. I avui dia, cenyint-nos al darrer Ple del 26 de gener de 2010, cap d’aquests dos partits tampoc s’ha manifestat en contra d’aquestes partides.

El document el podeu trobar juntament a un interessant resum de e-notícies aquí: Badalona necessita sis tinents d’alcalde?

Comments are off for this post

En Ferran Falcó ha fet public avui, al seu bloc, un document, de 32 pàgines!, titulat “La Badalona que suma, un canvi positiu” on exposa un conjunt de reflexions globals sobre el model de ciutat en les seves paraules.

A banda del document hi ha una pàgina web on hi ha el mateix document, on els comentaris resten oberts a l’espera de comentaristes.

Tot i que m’agradaria, se’m fa difícil fer un comentari sobre aquest text, entre d’altres coses perquè és molt llarg i toca molts temes. De fet, serà difícil trobar ningú que sigui capaç de llegir-lo sencer. Jo no ho he fet, tot i que reconec que li he dedicat una estona. Però al final he acabat per fer-ne una lectura ràpida, una mica en diagonal.

Potser per això, per llegir-lo en diagonal, m’he trobat amb un paràgraf que m’ha sobtat i que m’ha fet dubtar de la consistència de tot el document. Copio aquí tres trossos del paràgraf en qüestió.

Canviar de paradigma en la gestió municipal implica, des del meu punt de vista, que l’Ajuntament gestioni el seu patrimoni mirant de treure-li rendiment. L’Ajuntament hauria de buscar ingressos que no siguin només per la via dels impostos, i ho pot fer rendibilitzant el patrimoni públic.

O, en una línia similar, l’Ajuntament hauria de poder plantejar treure a concurs alguns edificis del patrimoni públic perquè agents privats, com ara empreses o fundacions o institucions, puguin dinamitzar-los, sense que l’administració en perdi la titularitat pública.

Ho hem fet amb l’antic edifici de l’Artur Martorell, que una fundació revitalitzarà amb un equipament social destinat a nens i nenes tutelats per l’administració pública.

Curiós, en un mateix paràgraf es parla de treure rendiment econòmic del patrimoni municipal, de dinamitzar-lo, de no perdre la titularitat i de l’edifici que abans ocupava l’escola Artur Martorell.

Bé, l’ajuntament de Badalona ha fet una cessió d’aquest edifici a 50 anys (vaja que segurament jo ja no el veuré lliure), no cobra res per la cessió i la institució que té aquesta cessió no dinamitza l’espai, el fa servir pel seus molt lloables usos, però no dinamitza res.

Vaja que si aquest paràgraf ha de ser un exemple de la coherència de tot el document…

I la resta d’aquest paràgraf és bàsicament això:

cal plantejar-nos si no seria encertat “vendre” el Port de Badalona a la iniciativa privada, mantenint-ne la titularitat, perquè sigui aquesta la que l’exploti.

Mira que arriba a donar de sí un sol paràgraf!

Més informació:

• Bloc d’en Ferran Falcó.
• El document en format .pdf
• La pàgina web del document.
• Pàgina web del grup municipal de CiU ho es parla de la presentació en societat del document.

Comments are off for this post

Es pot cedir la gestió del Port de Badalona a la iniciativa privada per a obtenir els recursos necessaris perquè l’Ajuntament impulsi noves polítiques de promoció econòmica que ajudin els emprenedors i creïn ocupació estable?

Pot permetre’s la ciutat tenir més temps aturat el projecte de la B500, o s’ha d’impulsar ja, encara que això impliqui tirar endavant el projecte actual, que preveu un peatge que serà un greuge comparatiu amb els ciutadans del Maresme que van al Vallès per una via sense pagament?

Badalona ha d’aspirar de forma clara a ser la capital del Maresme sud i del Barcelonès nord desenvolupant millor tot el seu potencial?

Hem fet prou per aprofitar el capital humà que Badalona té en tots els àmbits?

Com hem d’afrontar el necessari debat sobre els límits del creixement de la ciutat?

Aquestes i moltes altres són les qüestions que plantejo en el document "La Badalona que suma. El canvi positiu" que vaig presentar ahir, i que es pot trobar en l’espai web  http://badalonasuma.wordpress.com

Ésun document que planteja idees que m’agradaria que s’enriquissin amb les teves aportacions i les de moltes altres persones que estimen Badalona. No és, doncs, un programa electoral ni res que s’hi assembli. Es tracta d’un conjunt de reflexions globals sobre el model de ciutat, que poso damunt la taula combinant-les amb algunes propostes concretes.

Crec que és bo que, amb la decepció que molta gent té de la política i els polítics, algú que aspira a encapçalar el govern de Badalona posi damunt la taula un espai on els ciutadans puguin fer aportacions amb llibertat, de forma oberta i transparent.

Teniu una web on deixar comentaris. També ho podeu fer a través del correu electrònic, o per carta. Tota aportació serà benvinguda i agraïda, perquè crec que tenir idees és arriscat, però prefereixo tenir-les i discutir-les o canviar-les o matisar-les gràcies al contacte amb la gent, que presentar una proposta que no digui res nou o que simplement sigui una subhasta de promeses vagues.

Val la pena fer aquest exercici, i us convido a compartir-lo.

Deixo també aquí l'enllaç amb què podeu baixar-vos el document en PDF, clicant sota aquest text.

Comments are off for this post

Comments are off for this post

Aquest és l'article que avui he escrit a la contraportada d'El Punt. En ell explico la meva experiència personal en relació a la televisió local i felicito els professionals que han aconseguit que Televisió de Badalona hagi pogut arribar a celebrar el desè aniversari consolidada com una de les televisions locals més vistes del país. Comments are off for this post

Fa temps, molt de temps, que no parlem aquí de la Plataforma Consensus de Badalona. Com diu la pàgina web del projecte Consensus:

Consensus té per objectiu estimular la realització d’experiències de participació ciutadana utilitzant les noves tecnologies. L’eina permet complementar i enriquir els processos i òrgans presencials de participació facilitant la informació i la comunicació permanents, agilitzant-ne l’organització i obrint la participació de ciutadans a títol individual o a col·lectius poc atrets per la participació presencial.

Entre d’altres espais, Consensus Badalona té la possibilitat d’enviar una carta, que s’adreça directament o bé a l’alcalde o a qualsevol dels regidors del consistori. En el moment d’escriure aquestes línies hi ha 2244 cartes escrites, la primera datada de 22 de juny de 2007, i essent les 5 últimes d’avui mateix, 4 d’ahir i 4 més d’abans d’ahir. És a dir, la plataforma té moviment.

És una llàstima no poder saber (al menys jo no ho he sabut trobar) quantes i quines de les peticions, propostes i queixes han estat respostes. A simple vista fa la impressió que:

• Més de la meitat de cartes no han rebut cap tipus de resposta
• Les cartes que han rebut resposta ho han fet sempre del mateix grup de persones, entre elles moltes dirigides a l’alcalde i al José A. Lara

A banda de les cartes, podeu descarregar-vos les agendes dels plens (i algunes de les actes).

Comments are off for this post

El dimarts 9 de febrer vam tenir una reunió amb les regidores del districte (Montserrat Juárez) i Mobilitat i Medi Ambient (Mercè Rius) on es van tractar diferents temes:

• Es va demanar informació sobre les obres que afecten al parc. S’està fent una entrada accessible al costat de l’entrada principal al carrer Seu d’Urgell. Aquest accés farà accessible la zona del jardí històric de Can Solei, que fins ara era inaccessible. També se han començat les obres de construcció d’una zona de jocs infantils a Ca l’Arnús, entrant per Sant Bru a ma esquerra. Per altra banda, l’ajuntament vol fer una zona de gossos a Ca l’Arnús, però cal l’aprovació de la  Mancomunitat de Municipis.
  
• Les visites que es feien al parc de Ca l’Arnús, se continuaran fent, però depenent del Museu i com una activitat com les visites al Anís del Mono. Això significa que les visites es mantindran però més puntualment.
• Es va demanar informació sobre l’accés de cotxes al parc. Les regidores van assegurar que es controla molt l’accés de vehicles al parc i que fins i tot han demanat a l’associació que té la cessió del edifici de Can Solei que redueixin al mínim l’accés de vehicles.
  
... (... continúa) Comments are off for this post