Archive for Febrer, 2010
Plataforma Consensus Badalona (recordatori)
Fa temps, molt de temps, que no parlem aquí de la Plataforma Consensus de Badalona. Com diu la pàgina web del projecte Consensus:
Consensus té per objectiu estimular la realització d’experiències de participació ciutadana utilitzant les noves tecnologies. L’eina permet complementar i enriquir els processos i òrgans presencials de participació facilitant la informació i la comunicació permanents, agilitzant-ne l’organització i obrint la participació de ciutadans a títol individual o a col·lectius poc atrets per la participació presencial.
Entre d’altres espais, Consensus Badalona té la possibilitat d’enviar una carta, que s’adreça directament o bé a l’alcalde o a qualsevol dels regidors del consistori. En el moment d’escriure aquestes línies hi ha 2244 cartes escrites, la primera datada de 22 de juny de 2007, i essent les 5 últimes d’avui mateix, 4 d’ahir i 4 més d’abans d’ahir. És a dir, la plataforma té moviment.
És una llàstima no poder saber (al menys jo no ho he sabut trobar) quantes i quines de les peticions, propostes i queixes han estat respostes. A simple vista fa la impressió que:
- Més de la meitat de cartes no han rebut cap tipus de resposta
- Les cartes que han rebut resposta ho han fet sempre del mateix grup de persones, entre elles moltes dirigides a l’alcalde i al José A. Lara
A banda de les cartes, podeu descarregar-vos les agendes dels plens (i algunes de les actes).
Comments are off for this postReunió amb les regidores del districte i Mobilitat i Medi Ambient
El dimarts 9 de febrer vam tenir una reunió amb les regidores del districte (Montserrat Juárez) i Mobilitat i Medi Ambient (Mercè Rius) on es van tractar diferents temes:
- Es va demanar informació sobre les obres que afecten al parc. S’està fent una entrada accessible al costat de l’entrada principal al carrer Seu d’Urgell. Aquest accés farà accessible la zona del jardí històric de Can Solei, que fins ara era inaccessible. També se han començat les obres de construcció d’una zona de jocs infantils a Ca l’Arnús, entrant per Sant Bru a ma esquerra. Per altra banda, l’ajuntament vol fer una zona de gossos a Ca l’Arnús, però cal l’aprovació de la Mancomunitat de Municipis.
- Les visites que es feien al parc de Ca l’Arnús, se continuaran fent, però depenent del Museu i com una activitat com les visites al Anís del Mono. Això significa que les visites es mantindran però més puntualment.
- Es va demanar informació sobre l’accés de cotxes al parc. Les regidores van assegurar que es controla molt l’accés de vehicles al parc i que fins i tot han demanat a l’associació que té la cessió del edifici de Can Solei que redueixin al mínim l’accés de vehicles.
Fer i desfer
En l’anterior entrada d’aquest bloc –que ha generat una certa polèmica i algun malentès- vaig dir-vos que estic convençut que al costat dels qui fan política per a desfer, hi som els que la fem per a fer.
Tot sovint, quan llegeixo algunes declaracions d’en Xavier García Albiol, penso que aplica en política allò del “cuanto peor, mejor”. Ho va fer fa un temps a La Salut i Llefià, durant la campanya electoral de l’any 2007, amb resultats positius per als seus interessos. I ho està fent ara, centrant la seva atenció en un barri, el de Sant Roc, que té problemes des de fa anys i del qual diu que és un “polvorí” a punt d’explotar.
És possible que a base de repetir-ho hi hagi qui, a Sant Roc i fora del barri, pensi que és com una mena de Bronx a la badalonina. I no nego que la percepció que en Xavier vol traslladar a l’opinió pública i als veïns del barri tingui una base mínimament objectiva.
A Sant Roc hi ha problemes de seguretat, de convivència social i integració, de civisme. Hi són ara, i hi han estat sempre. Durant dècades, des de que el franquisme va crear el barri fins a l’actualitat, aquests problemes han anat fluctuant en la seva gravetat, en la seva visibilitat.
Segurament un context de crisi econòmica profunda com l’actual contribueix que ara siguin més visibles i greus. Està passant a Sant Roc, i està passant a tots els barris i a totes les grans ciutats del país. Els índexs de delinqüència i conflictivitat pugen, i a sobre els problemes pressupostaris de les administracions públiques fan difícil una resposta ràpida i més efectiva davant aquest agreujament de la situació. Tenim menys recursos per a combatre més problemes. La situació és complexa. No ho vaig negar en l’anterior entrada d’aquest bloc, i tampoc ho faré ara.
Però precisament perquè la situació és complexa, ni a Sant Roc ni a Badalona ni a Catalunya serveixen els discursos simplistes i populistes. La gent, la bona gent, no necessita polítics que posin el focus en un problema, el magnifiquin, i després callin i s’abstinguin de plantejar solucions viables.
La gent, la de Sant Roc i la de Badalona, la d’aquest país, necessita polítics que percebin els problemes i treballin per a solucionar-los tenint en compte els instruments existents i les capacitats que hi hagi per a millorar-ne l’eficàcia.
El regidor del PP no ho fa. Mira de desfer la feina que els professionals de la policia fan cada dia en aquest barri, dient, tan alt com sigui possible, que aquesta feina no serveix per a res. Mira de desfer aquesta feina utilitzant la legítima i lògica emprenyada de qui ha estat objecte d’un delicte per a transmetre la idea que els qui manen són ineptes.
Però s’oblida d’una cosa essencial, que és explicar què el faria més apte per a afrontar la situació. Algú ha escoltat o llegit una sola paraula d’en Xavier explicant com ho faria? Sabem quina seria la seva proposta per a minimitzar els problemes sobre els quals ha focalitzat l’atenció dels darrers dies? En definitiva, hem sentit per part seva una proposta viable que ens digui com hauria evitat l’indendi dels vehicles? Jo passo per ser una persona mínimament informada. És la meva obligació. I, sincerament, no he sentit cap proposta concreta i viable que vagi en aquesta línia.
És important, en aquest punt, la qüestió de la concreció i la viabilitat. Ho dic perquè no serveix dir-nos simplement que cal “més policia”. No serveix perquè dir-ho així, sense matisos, implica no explicar que posar més policia a Sant Roc, o a qualsevol altre barri, vol dir treure-la d’altres llocs on també fa falta. Diguem als veïns de la façana marítima i del Gorg, que darrerament s’han queixat d’un increment dels delictes, que se’ls reduirà la dotació policial per a cobrir les necessitats de Sant Roc. O diguem als de Canyadó i Casagemes, que pateixen l’impacte de la zona d’oci, que es reduirà la dotació policial els caps de setmana per cobrir millor les necessitats d’una altra zona. O als comerciants del centre, o de La Salut, que els seus eixos comercials quedaran menys coberts per policia local i Mossos d’Esquadra per a respondre millor les necessitats d’altres zones.
Tenim en marxa un procés d’ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana sense precedents en la història d’aquest cos. En 4 anys, del 2007 al 2011, s’hauran incorporat 70 nous agents. Això s’haurà fet limitats per la crisi i per la lentitud que implica la selecció i formació de professionals de la policia. Comptar amb una nova plaça de policia local no és com anar a l’oficina de treball i demanar el currículum d’algú per a cobrir una plaça en una empresa. Cal fer una convocatòria pública, un procés de selecció molt estricte, i una formació d’un any a la mateixa escola on es formen els Mossos d’Esquadra. I també cal tenir els recursos per a fer econòmicament suportable la creació d’una plaça de funcionari amb una vigència mínima de trenta anys.
És tot molt més complicat del que desprèn el discurs del PP. Segurament per això no els sentim plantejar ni una sola proposta concreta, viable, seriosa, i constructiva, que sigui realment útil per als veïns. Fan d’altaveu d’un lògic desencís, i allí es queden. I això no ajuda els veïns. Al contrari. Situa Sant Roc, o qualsevol altre barri on s’actuï com hi actua el PP, en una situació de debilitat davant gent que se’n vol fer amo des de la delinqüència i l’incivisme.
Sense crits, sense grans gesticulacions, el meu compromís i el compromís del Govern és impedir que aquesta gent ho aconsegueixi. Ho farem gestionant els recursos policials disponibles amb més eficàcia, trencant-nos les banyes per fer quadrar el cercle que implica tenir instruments insuficients i alhora més problemes.
Ho farem no per què el PP surti als diaris dient no sé què, si no per respondre a la lògica preocupació de veïns com la senyora Ruiz de Sant Roc, que divendres m’explicava per correu que se li havia cremat el cotxe, i que s’havia sentit frustrada i indignada.
BADALONA DE PUNTA A PUNTA 2010-02-15 10:14:00
–Badalona té problemes greus de convivència?
–«Vam trigar a reaccionar davant d'algunes problemàtiques, però vam atacar aquestes urgències i no hem amagat el cap sota l'ala. El dia a dia dóna lloc a problemes puntuals de convivència, com els impagaments en algunes comunitats de veïns o qui no respecta les normes bàsiques de comportament. Això, però, no genera una tensió social generalitzada.»
–Per què destaquen el seu pla d'acollida?
– «En comptes de l'Ajuntament, el teixit associatiu i les entitats són la primera porta d'entrada per al nouvingut. Després hi som nosaltres, com a reforç, però abans confiem en aquesta xarxa de cohesió, que ensenya a aprendre català o a conèixer la ciutat. Això beneficia el mateix immigrant, fa ciutat i capacita determinades entitats per si en el futur tornen a haver-hi més arribades d'estrangers.»
–El futur va en aquesta línia de treball?
–«No hem d'esperar que la segona generació d'immigrats s'integri, sinó que cal incidir en la primera. Insistim a les associacions d'autòctons que els ajudin i això també ho fem a les associacions d'immigrats perquè s'integrin en el teixit de tota la ciutat, o almenys s'hi relacionin. No volem diverses Badalones sinó una que sigui única però diversa, i aquest és un procés en construcció i queda molta feina per fer. La integració es un repte de ciutat que hem d'assumir entre tots, incloent-hi aquells barris que encara hi viuen d'esquena.»
Li Dan Qi, assessora les relacions entre empreses xineses i autòctones–Quan fa que és a Badalona i què fa?
–«Fa quatre anys que hi sóc i assessoro les relacions entre empreses xineses i autòctones. De fet, tenim una empresa familiar amb treballadors d'aquí i d'altres d'origen xinès.»
–Com són les relacions amb la ciutadania autòctona?
–«Amb les empreses i les institucions que tractem, molt bones. De fet, l'empresari xinès esdevé un teixit molt important a Badalona, l'autèntic centre d'activitat econòmica xinès de Catalunya.»
–Es diu, però, que el ciutadà xinès és molt tancat i que li costa relacionar-se.
–«És cert, massa i tot. Però la cultura xinesa recomana passar desapercebut, perquè ho considera positiu. Amb tot, que siguem tancats és més una qüestió de temps que no pas de voluntat: fa menys anys que som aquí que altres col·lectius d'immigrats i la primera generació encara està assumint el canvi d'entorn. Per això ens centrem en el treball, la raó per la qual som aquí. Tenim poc temps lliure, però ho sacrifiquem per tenir una vida millor. Amb tot, estic convençuda que la segona generació no tindrà cap problema per integrar-se.»
–Hi ha qui diu que viuen més bé del que sembla i que pels negocis que regenten no paguen impostos...
–Ja ens agradaria [riu]. Hisenda no és tan intel·ligent per saber si rere del CIF d'una empresa hi ha un xinès o no. Malauradament per la nostra caixa, paguem impostos com qualsevol altre.»
Podem ser herois.
Us proposo novament un viatge a les catacumbres musicals dels vuitantes: avui amb Paralisis Permanente. M'agrada la conversa sobre grups i estils musicals sobretot d'altres èpoques més interessants i, fa un temps l'amic Jordi va recordar-me la trajectòria fugissera dels Paralisis Permanente, grup pioner estatal de rock sinistre.
He escollit una encertada versió del clàssic de Bowie, Heroes, una perla extreta d'una concert del grup a la sala Rock-Ola, poc abans de la tràgica mort en accident del líder Eduardo Benavente. Entre el públic, una joveníssima Alaska, segueix atentament el concert.
Un enregistrament de poca qualitat que tanmateix és un testimoni excepcional d'una època quan es començava a respirar els primers aires democràtics i s'experimentava un desig de muntar nous projectes expressius i de modernitat.
Es tracta més que valorar només la qualitat musical, posar en valor la sinceritat de la proposta escènica, l'originalitat i la voluntat de ser herois encara que fos com diu la cançó 'just for a one day'.
Comments are off for this post
COMUNICAT SOBRE EL FRACÀS DE LA PONÈNCIA DE LA LLEI ELECTORAL
1. Ciutadans pel Canvi (CpC) lamenta que la ponència conjunta encarregada
d’elaborar la llei electoral de Catalunya no hagi pogut assolir la majoria
suficient per tal d’acordar un nou sistema electoral.
2. En tant que promotors d’una ILP “Per una Llei electoral de Catalunya” que ha
rebut el suport de quasi 90.000 signatures, entenem que CpC és portador de
l’exigència de desenes de milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país
que reclamen una nova llei electoral, que contribueixi a superar l’actual estat
de desafecció que allunya els partits polítics dels ciutadans i que doni més
capacitat d’elecció als electors.
3. Convidem els partits polítics catalans a fer un nou esforç per tal d’acordar
un sistema electoral abans que acabi aquesta legislatura. Entenem que,
durant aquesta legislatura, hi ha temps suficient per a aconseguir aquest acord.
4. Considerem el sistema electoral que recull l’Informe dels experts –en el qual
està basada la ILP per una Llei electoral de Catalunya de Ciutadans pel Canvi- és
la proposta que més fàcilment hauria de permetre el consens entre els
partits catalans.
5. En aquest sentit, celebrem que, en la reunió de ponència celebrada avui, quatre
de les sis forces polítiques representades al Parlament (PSC-CpC, ERC, ICVEUiA
i Grup Mixt) hagin manifestat el seu acord amb la proposta de l’Informe dels
experts. Demanem a les altres dues forces polítiques (CiU i PP) que
reconsiderin la seva posició de rebuig a aquesta proposta i li donin suport.
6. Constatem que la proposta de l’Informe dels experts assegura de manera
escrupolosa “la representació adequada de totes les zones del territori de
Catalunya”, tal i com determina l’Estatut en el seu article 56.2.
7. CpC considera que la imminent admissió a tràmit al Parlament de la ILP “Per
una Llei electoral de Catalunya” pot ser una nova oportunitat per tal que els
partits catalans facin un darrer esforç per assolir l’acord que per ara no ha
estat possible. Així doncs, CpC ofereix aquesta ILP com un instrument al servei
del consens entre els partits, que els permeti estar a l’alçada de les
expectatives de la ciutadania del nostre país.
COMUNICAT SOBRE EL FRACÀS DE LA PONÈNCIA DE LA LLEI ELECTORAL
1. Ciutadans pel Canvi (CpC) lamenta que la ponència conjunta encarregada
d’elaborar la llei electoral de Catalunya no hagi pogut assolir la majoria
suficient per tal d’acordar un nou sistema electoral.
2. En tant que promotors d’una ILP “Per una Llei electoral de Catalunya” que ha
rebut el suport de quasi 90.000 signatures, entenem que CpC és portador de
l’exigència de desenes de milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país
que reclamen una nova llei electoral, que contribueixi a superar l’actual estat
de desafecció que allunya els partits polítics dels ciutadans i que doni més
capacitat d’elecció als electors.
3. Convidem els partits polítics catalans a fer un nou esforç per tal d’acordar
un sistema electoral abans que acabi aquesta legislatura. Entenem que,
durant aquesta legislatura, hi ha temps suficient per a aconseguir aquest acord.
4. Considerem el sistema electoral que recull l’Informe dels experts –en el qual
està basada la ILP per una Llei electoral de Catalunya de Ciutadans pel Canvi- és
la proposta que més fàcilment hauria de permetre el consens entre els
partits catalans.
5. En aquest sentit, celebrem que, en la reunió de ponència celebrada avui, quatre
de les sis forces polítiques representades al Parlament (PSC-CpC, ERC, ICVEUiA
i Grup Mixt) hagin manifestat el seu acord amb la proposta de l’Informe dels
experts. Demanem a les altres dues forces polítiques (CiU i PP) que
reconsiderin la seva posició de rebuig a aquesta proposta i li donin suport.
6. Constatem que la proposta de l’Informe dels experts assegura de manera
escrupolosa “la representació adequada de totes les zones del territori de
Catalunya”, tal i com determina l’Estatut en el seu article 56.2.
7. CpC considera que la imminent admissió a tràmit al Parlament de la ILP “Per
una Llei electoral de Catalunya” pot ser una nova oportunitat per tal que els
partits catalans facin un darrer esforç per assolir l’acord que per ara no ha
estat possible. Així doncs, CpC ofereix aquesta ILP com un instrument al servei
del consens entre els partits, que els permeti estar a l’alçada de les
expectatives de la ciutadania del nostre país.
RESCAT
Juguem net!
LA ILP EN MARXA
La Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular del Parlament, a l'acte públic celebrat dilluns 8 de febrer, va aprovar oficialment el recompte de signatures recollides en suport de la ILP Per una llei electoral de Catalunya. Va confirmar que, com ja havia certificat l'Idescat, hem superat àmpliament les 50.000 firmes necessàries per a la presa en consideració de la nostra proposta d'ILP pel Ple del Parlament i ens va felicitar reiteradament per l'èxit de la iniciativa.
Quins són els següents passos?
La Comissió de Control de la ILP al Parlament lliura les signatures a la Mesa del Parlament. És en aquest moment quan la iniciativa s'admet com a proposició de llei i comença a ser tramitada pel procediment legislatiu comú propi de qualsevol altra llei.
La Mesa del Parlament ordena, en primer lloc, la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC); designa la comissió o comissions legislatives competents i, un cop publicada la designació de la Comissió corresponent, s'obre el període d'esmenes al text proposat, per tal que els grups parlamentaris, durant 10 dies, puguin fer les que considerin convenients. Les esmenes només poden ser a la totalitat, és a dir, demanar el retorn de la iniciativa a qui l'ha proposada o proposar un text complet alternatiu.
A partir d'aquí, la proposta passa a la Junta de Portaveus -formada pels portaveus de cada grup parlamentari i presidida pel President del Parlament- que és l'òrgan que decideix en quin ple es debatrà la proposta.
No hi ha un termini establert per a la celebració d'aquest debat.
