Archive for Març, 2010
Confederació d’Estats Espayols, la refundació d’Espanya.
Espanya s'ha de refundar com a Confederació de Nacions Espanyoles o d'Estats Espanyols, un model, potser únic però, ara per ara, també l'únic possible per tirar endavant el nostre futur amb garanties d'èxit. A més, a la pràctica, les relacions bilaterals d'Espanya amb algunes realitats com Catalunya són evidentment existents i necessàries i qui no ho vegi així és que pateix ceguera política.
Pròximament, l'Estatut de Catalunya, quan esdevingui constitucional, i sembla ser que així serà, marcarà un abans i un després a l'hora de redefinir el marc jurídic, institucional i polític entre les esmentades comunitats nacionals o estats nacionals, per enfortir els pilars d'aquestes relacions bilaterals. A partir d'aquí la cooperació intercomunitària o interestatal espanyola, hauria d’enfortir el nostre pes a Europa com a virtual Confederació.
Lorenzo Merchán González
Ridículament correcte.
Un dels llibres apareguts recentment de tot recomanables és 'Ridículament correcte. El perill totalitari de la correcció política', d'Anthony Browne, periodista i assessor de l'alcaldia de Londres. El pròleg és de Salvador Cardús i com el llibre és un elogi de la raó, de la veritat objectiva per davant de l'emoció 'políticament correcte', en tant que ha acabat convertint-se en un element de fre de la llibertat i el progrés.
Hi ha arguments i opinions que no comparteixo del contingut de l'obra de Browne, i les situaria justament en allò que ell mateix critica, generalitzacions que desenfoquen l'anàlisi sobre les minories o ideologies progressistes; però sí la seva tesi principal sobre els efectes contraproduents de la correcció política - tot i les seves suposades bones intencions - davant de la llibertat d'expressió i la presa de decisions polítiques.
En Vicenç Villatoro dóna una encertada visió del llibre a l'article Perillosament correcte. També el cita Josep Cuní a l'article Acció.
Una lectura contra l'asfixia intolerant, vingui d'on vingui.
Comments are off for this post
Poison Ivy.
Fa un parell de dies he agafat de préstec a la Biblioteca el doble CD dels Kamenbert. Va venir a tomb d'una conversa amb en Dani sobre el revival mod. Un temps que jo no vaig viure però per inquietut musical he anat mirant cosetes. Una curiosiositat són els dos videos que us proposo veure amb un incipient ritme ska passat pel sedàs power pop, ambdós temes força semblants de l'any 1980: Poison Ivy de The Lambrettas i Salid de Noche de Los Cardiacos. L'interés que puguin despertar no és per la qualitat sinó la seva posada en escena amb una actitut volgudament dinàmica - i amb una vestimenta colorida - tot i els temps que corrien (la greu crisi econòmica dels anys vuitanta). D'aquesta època ja n'havia parlat d'un grup molt més interessant, The Beat.
Comments are off for this post
BADALONA DE PUNTA A PUNTA 2010-03-25 01:25:00
Artículo publicado por Lorenzo Merchán en la revista EL TOT.
RETOMAR LAS RIENDAS
"No puede ser, me decía a mí mismo, tras visionar las imágenes, pero lo que acababa de ver era cierto. En horario abierto, en un programa de la Sexta Televisión, Generación Ni -Ni, una joven concursante, completamente ultrajada y humillada por dos supuestos compañeros que, tras sujetarla y embadurnarle la cara de leche condensada, continuaban su particular show, agarrándola y restregándole los genitales por su cara y su cuerpo, como si tal cosa, jaleados por el resto de participantes, sin que el equipo del programa interviniera para cortar semejante abuso.
¿De qué sirve que el psicólogo del programa revisase el vídeo para afearles la conducta? ¿Porqué no los expulsaron ipso facto del programa? ¿Cuál se supone que es el mensaje que pretendían enviar a nuestros hijos?
Y nosotros como padres, ¿qué es lo que está pasando para que, desbordados y resignados, sigamos presos de la doble moral y miremos hacia otro lado?
¿Cuántas de estas situaciones, que empiezan como “juego de mal gusto”, acaban en agresiones consumadas, muchas veces impunes?
Me parece a mí que vivir la adolescencia no implica saltarse los límites a la torera. Y en este sentido, o se produce una reacción por parte de padres, educadores, medios de comunicación, legisladores y jueces, para resituar esos límites en su justa medida o seguiremos contribuyendo a que nuestros hijos continúen perdidos en su propia confusión.
Nos guste o no, nuestro deber, como adultos, seamos padres o no, pasa por demostrar nuestra repulsa y, llegado el caso, denunciar este tipo de programas que, a costa de subir el nivel de audiencia y mantenerse en la parrilla, convierten a los concursantes en simples marionetas y al espectador en consumidor compulsivo de basura televisiva.
De puertas para dentro estamos obligados a dejar las cosas muy claras para que nuestros jóvenes visualicen desde el primer momento que no todo vale. Que la única manera de reivindicar sus derechos y libertades, pasa por respetar los de los demás, sin pretextos ni excepciones y conviene que retomemos las riendas y marquemos las pautas para despertar en la conciencia de nuestros hijos su espíritu crítico, para que puedan reaccionar en positivo ante todo tipo de injusticias, de modo que se imponga el criterio de la dignidad, la equidad y la razón, por encima de cualquier otra consideración."
Estas son las imágenes que no deberían repetirse jamás, ni en un programa de televisión ni en ningún otro espacio, y si esto ocurre, como mínimo, esperemos que la reacción sea la de expulsar, cuanto menos, a los agresores.
Paper mullat
Zapatero va superar l'entrevista de Terribas a TV3. Ho dic d'avançada ara que hi ha opinions sobre si va estar bé o no, el President(e). Crec que va estar bé en el to, en les formes, en les respostes, en els gestos.
Només que va estar bé per a qui encara li doni una mica de crèdit, però no per a qui visqui al món real i s'hagi hagut d'enfrontar a alguna de les seves mentides, ja sigui un avi amb la pensió retallada, o un empresari a les portes de l'Insituto del Crédito Oficial.
Precisament, de l'exemple darrer, en puc donar un cas real. Cert, malgrat que Zapatero digués, amb el to, les formes i el gest correcte, una gran ensarronada, quan va afirmar que a on no arribessin els bancs, hi arribaria l'Estat, i que de fet ja ho feia, a través de l'ICO. L'ICO avalaria els crèdits, i l'Estat assumiria el risc que els bancs no volguessin assumir.
Així ho va dir. Convincent. Però vet aquí que avui, un petit, mitjà, supervivent, heroi i hereu de la Catalunya industrial que ens anem carregant, ha explicat que amb el crèdit concedit per l'ICO, i plantat davant quatre entitats financeres, quatre, li han dit que no, que na-nai, que ja el pot dedicar a forrar entrepans, el paper de l'ICO.
Això és Zapatero: paper mullat.
IMPORTANT DECISICIÓ DELS GRUPS POLÍTICS DE BADALONA
ENS EM DE FELICITAR!!
SUPORT UNÀNIME DE TOT L'AJUNTAMENT DE BADALONA PERQUÈ A L'IES LA PINEDA NO ES REDUEIXI UNA LÍNIA DE BATXILLERAT
NOU CONTRACTE DE NETEJA: 200 MILIONS EN DEU ANYS PER MILLORAR LA RECOLLIDA
XIFRES DEL NOU CONTRACTE DE NETEJA DE L'AJUNTAMENT DE BADALONA
- Import total del nou contracte: 19,6 milions d'euros anuals
- Diferència respecte a la inversió de l'anterior contracte: 4 milions anuals
- Durada del nou contracte: 10 anys
- Import mitjà de la inversió per habitant: 98 euros
- 992 contenidors nous, fins a tenir-ne 3.986
- 46 vehicles nous, fins a tenir 126. Augmenta fins a 61 el nombre de vehicles de recollida
- Dues màquines noves per netejar pintades i grafits
- Tres parcs auxiliars de neteja més, fins a tenir-ne cinc
- Es dobla el nombre de metres lineals de carrers a netejar: de 350.000 a 772.000
- Augment del 10% de la plantilla dedicada als serveis de neteja: una trentena de treballadors
COMPLIM! diu Falcó
És el títol d'un article de Ferran Falcó a la seva bitàcola. Sembla que tot s'ha fet bé. Una bona feina.
Estem en eleccions, queda un any i ja comença la carrera. I es clar, las promeses del 2007 s'han complert o estan en via de fer-se o resoldre. Un polític al govern por publicitar el contrari? Diríem que no, es part del joc.
Una altra cosa es la veritat. Per què dir mitges veritats o simplement ometre totes aquelles coses que es van prometre i no s'han fet és senzill. Qui te tanta memòria? Les hemeroteques! Els ciutadans miren les hemeroteques per saber que fan i que no els seus representats? Au va! Un polític pot dir una cosa i la contraria sense ruboritzar-se. I... totes dues són certes.
Va prometre: CANVI! Per què a Badalona feia 30 anys que governaven el mateixos, i Fer fora els socialistes: i han complit: han canviat no se sap què però segur que alguna cosa han canviat (ara sòn ja 34 anys) i sí, efectivament, van fer fora els socialistes, els eco-socialistes (els comunistes d'abans per què ens entenguem).
Ara en la seva bitacola fa un recorregut d'èxits realment llastimós acompanyat d'una imatge que més que reforçar les afirmacions del text el contradiu.
La imatge promet:
Més transport públic i ho argumenta amb l'arreglo de l'estació de Renfe. Més autobusos i millors horaris? On són?
Menys bruticia doblant el servei de neteja: Al seu barri?
Més guarderies: Si s'hagueren fet totes les promeses els darrers 20 anys Badalona seria una gran Guarderia. On són les guarderies que necessita una ciutat de 230000 habitants?
Més Piscines: Quantes se n'han fet?
Més Guardia Urbana: 70 diu ell- Quants se n'han jubilat?
Més habitatge públic sense enganyar la gent: Aquí ja m'entra la risa.
Menys pisos pastera: ai ja no puc més!!
Més civisme. Una Badalona més amable, més humana, més segura i més neta: Doncs va a ser que no. Pedagogia i no multes és el que fa falta per què els nivells d'incivisme continuen igual.
Prometre coses que no s'han de complir és molt fàcil!Tan sols s'ha de ser un polític hàbil i convincent amb bona dosi de manipulador.
D'altra banda, ara que arriben les eleccions municipals els ciutadans no hauriem de votar cap partit que gosses presentar com a cap de llista un imputat per delictes de corrupció. No hauriem de confiar mai en un polític que prima les seves ambicions personals per sobre de la honestedat política posada en entredit pel seu futur judicial. No deixa de ser vergonyant com es demanen dimissions a d'altres imputats en casos de corrupció mentres altres miren cap a un altre costat con si no fos amb ells.
La dona del Cèsar a més de ser honesta o ha de semblar.I aquest no és el cas.
