BadaBlocs

La Badalona que viu als blocs

Archive for Setembre, 2010

Mediterrània.

 Foto El Periódico: Arxiu Zerkowitz

La impactant imatge d'aquest experimentat i fibrat bussejador va ser captada a Cadaqués pel fotògraf Adolf Zerkowitz els anys trenta del segle XX, i és d'un grec que va instal·lar-se a la Costa Brava per a pescar coralls i esponges. Veient la postal: no us trasllada aquesta al pròleg de la novel·la de Maria Àngels Anglada, El quadern d'Aram, i la referència al coraller grec de la família Kondos arrelat a Cadaqués?

Literatura, quotidianeitat i episodis històrics s'entrellacen amb encert d'acord amb els contactes de tota mena i la convivència (a vegades també topades seculars) a les ribes de la mediterrània.

 

 

Comments are off for this post

L’alcalde Serra nega la major i ens titlla d’alarmistes

Arribava el punt numero 5 de l’ordre del dia de la sessió plenària del 28 de setembre a l’ajuntament de Badalona. Una topada entre una edil d’Iniciativa per Catalunya Verds i l’ir-responsable econòmic Francesc Serrano, obria la capsa de Pandora en quant a l’estat de les finances del Consistori, situació que fa ja setmanes vinc denunciant des d’aquest blog.

Serrano i el seu cap, l’alcalde accidental (l’anomeno així ja que és alcalde per la baixa de Maite Arqué) Jordi Serra, reaccionaven de forma impròpia i contundent davant d’aquesta consulta i afirmaven que per una noticia que havia aparegut en la premsa sobre a suspensió temporal dels pagaments als proveïdors, no es devia, ni es podia, ni estava justificada crear una alarma social sobre la salut financera de l’ajuntament.

Fins a cert punt, puc comprendre els nervis d’ambdós regidors socialistes, perquè la gravetat de la situació de la ciutat ha provocat que aquesta es trobi arran del precipici.
Però el que no poden fer l’alcalde accidental i el seu sequaç, és negar la realitat, la dolorosa realitat de la ciutat que per cert alguna cosa tindran ells a veure en aquesta ruïna.


 A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada parlar d’aplaçament temporal del pagament a proveïdors de l’ajuntament, mentre que al ciutadà badaloní li agrada més escoltar la veritat de forma clara, ja que la situació del consistori és la de suspensió de pagaments i la de saltar-se una llei de forma arbitrària perjudicant a tercers (les empreses que no cobren) i no ho dubtin un segon, si fossin vostès els que la incomplissin, l’administració els sancionaria.

A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada parlar de tensions puntuals de liquiditat. Lluny d’eufemismes, la trista realitat és que no hi ha un euro a caixa i les perspectives són més que negatives per les arques de la ciutat.

A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada parlar de problemes per finançar-se, jo més aviat parlaria de que el deute a curt termini de 36 milions i el deute a llarg termini de 120 milions ofega i impedeix qualsevol moviment de l’ajuntament.

A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada anomenar a les persones que denunciem la greu situació de l’ajuntament com a alarmistes i incendiaris quan la veritat és que som veus independents i lliures, cosa que no és massa comú a una ciutat com Badalona on hi ha masses persones dependents laboralment de l’ajuntament.

Tinguin ben clar senyor Serra i senyor Serrano que seguirem denunciant la delicada i insostenible situació a la que han portat la ciutat en els últims anys, encara que per engegar masses alarmes ens sancionin en compliment de l’ordenança de civisme, que al final servirà per alguna cosa. Comments are off for this post

L’alcalde Serra nega la major i ens titlla d’alarmistes

Arribava el punt numero 5 de l’ordre del dia de la sessió plenària del 28 de setembre a l’ajuntament de Badalona. Una topada entre una edil d’Iniciativa per Catalunya Verds i l’ir-responsable econòmic Francesc Serrano, obria la capsa de Pandora en quant a l’estat de les finances del Consistori, situació que fa ja setmanes vinc denunciant des d’aquest blog.

Serrano i el seu cap, l’alcalde accidental (l’anomeno així ja que és alcalde per la baixa de Maite Arqué) Jordi Serra, reaccionaven de forma impròpia i contundent davant d’aquesta consulta i afirmaven que per una noticia que havia aparegut en la premsa sobre a suspensió temporal dels pagaments als proveïdors, no es devia, ni es podia, ni estava justificada crear una alarma social sobre la salut financera de l’ajuntament.

Fins a cert punt, puc comprendre els nervis d’ambdós regidors socialistes, perquè la gravetat de la situació de la ciutat ha provocat que aquesta es trobi arran del precipici.
Però el que no poden fer l’alcalde accidental i el seu sequaç, és negar la realitat, la dolorosa realitat de la ciutat que per cert alguna cosa tindran ells a veure en aquesta ruïna.


 A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada parlar d’aplaçament temporal del pagament a proveïdors de l’ajuntament, mentre que al ciutadà badaloní li agrada més escoltar la veritat de forma clara, ja que la situació del consistori és la de suspensió de pagaments i la de saltar-se una llei de forma arbitrària perjudicant a tercers (les empreses que no cobren) i no ho dubtin un segon, si fossin vostès els que la incomplissin, l’administració els sancionaria.

A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada parlar de tensions puntuals de liquiditat. Lluny d’eufemismes, la trista realitat és que no hi ha un euro a caixa i les perspectives són més que negatives per les arques de la ciutat.

A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada parlar de problemes per finançar-se, jo més aviat parlaria de que el deute a curt termini de 36 milions i el deute a llarg termini de 120 milions ofega i impedeix qualsevol moviment de l’ajuntament.

A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada anomenar a les persones que denunciem la greu situació de l’ajuntament com a alarmistes i incendiaris quan la veritat és que som veus independents i lliures, cosa que no és massa comú a una ciutat com Badalona on hi ha masses persones dependents laboralment de l’ajuntament.

Tinguin ben clar senyor Serra i senyor Serrano que seguirem denunciant la delicada i insostenible situació a la que han portat la ciutat en els últims anys, encara que per engegar masses alarmes ens sancionin en compliment de l’ordenança de civisme, que al final servirà per alguna cosa. Comments are off for this post

El puente rumano

Los últimos datos publicados por el Observatorio Permanente de la Inmigración, a fecha 30 de junio de 2010, sobre la distribución de inmigrantes rumanos con Certificado de Registro/Tarjeta de Residencia, indican que Almeria cuenta con 32.538 ciudadanos rumanos, Cádiz (3.846), Granada (14.073), Huelva (17.536), Málaga (14.385), Oviedo (2.200), Cantabria (6.515), Ciudad Real (21.894), Cuenca (12.514), Guadalajara (13.279), Ávila (3.857), Burgos (9.105), Salamanca (2.237), Valladolid (6.767), Zamora (1.844), Alicante (25.730), Castellón (45.446), Valencia (46.905), Badajoz (9.627), Madrid (175.587), Murcia (12.859) y Ceuta (20), todas ellas provincias gobernadas actualmente por alcaldes del Partido Popular.

Se trata de alcaldes del Paritido Popular con responsabilidades de primer nivel en barrios tan complejos de gestionar como Lavapiés, Costa Polvoranca, Valdemingómez-Cañada Real o Barranquillas en Madrid; el Pequeño Bucarest en Coslada; El Cabanyal, Malvarrosa o Nazaret en Valencia; El Perpétuo Socorro o San Lorenzo en Castellón; Las Mil Viviendas, Juan XXIII o Colonia Requena en Alicante; Palma-Palmilla en Málaga; El Almanjayar, Casillas de Zaidín y La Chana de Granada; el Puerto de Santa María de Cádiz; El Puche y Pescadilla en Almeria; La Carisa en Oviedo; La Ciudad Sin Ley, El Espíritu Santo o Los Rosales en Murcia; La Esperanza o Sant Martí en Ciudad Real. Barrios con problemas estructurales, económicos y sociales; de falta de vivienda; de tasas de paro elevadas; de fracaso escolar; de inseguridad ciudadana; de niveles altísimos en drogodependencia; en los que la inclusión social de los inmigrantes, y en concreto, de los gitanos rumanos, y su integración entre la población autóctona, ocupa y preocupa, no sólo por la falta de recursos municipales, sino por su propia idiosincrasia, el arraigo de sus costumbres y la falta de interlocutores a los que dirigirse.

Pero a ninguno de estos alcaldes del Partido Popular se le ha ocurrido la idea de salir en la prensa para criminalizar ni a los gitanos rumanos ni a ningún otro colectivo, diciendo que se trata de delincuentes que han venido a delinquir.

Ni a ninguno de estos alcaldes del Partido Popular se le ha pasado por la cabeza editar vídeos, repartir folletos o invitar a eurodiputados para centrar la atención mediática, propiciar el enfrentamiento social y rentabilizar el resultado, posiblemente porque ellos ya ejercen como alcaldes, y ellos son los responsables de mejorar la situación.

Es más, con la excepción de algún grupúsculo de tendencia xenófoba, no recuerdo que ninguna formación política haya actuado siguiendo la estrategia del Partido Popular de Badalona, utilizando el fenómeno rumano como puente hacia la alcaldía, erigiéndose para ello en ideólogo, promotor y cómplice de la crispación social y proponiendo, como única salida posible, el estado policial de los barrios y la expulsión colectiva.

Sin duda alguna, hay otras alternativas para llegar al Poder, sin necesidad de despreciar la acción política, ridiculizar y minusvalorar la acción y dedicación de las fuerzas de seguridad o dinamitar la tarea desempeñada por las entidades sociales, políticas y vecinales.
Hay otras maneras de contribuir a mejorar los problemas, y lo triste es que se necesite el Poder para comprenderlo.

Publicado en la Revista EL TOT Comments are off for this post

La ràdio no és el meu fort :(

Avui m’han fet una entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona, dins d’un apartat setmanal del programa Ciutat Oberta, dedicat als blocs badalonins. El programa s’emet els dilluns a les 12:30 (si no m’equivoco) però donat que jo a aquelles hores no puc ser-hi l’hem gravat avui.

Doncs bé en 15 minuts que ha durat l’entrevista he dit dues barbaritats que no puc deixar d’explicar abans ningú senti el programa.

La primera, la més gruixuda i que he demanat que, si us plau, tallin, és que crec que he dit que tinc el bloc des del 1993. No m’acabo de creure que hagi dit això, però molt em sembla que sí :( I és absolutament impossible entre d’altres coses perquè podem parlar de la web precisament des d’aquell any i la seva popularitat no va arribar fins uns quants anys desprès.

No costa gens comprovar que el bloc existeix des del 2003, no tinc ni idea com m’ho he fet per dir malament l’any!

L’altre barbaritat ha estat quan m’han preguntat el nombre de visites del bloc. Sense pensar-m’ho gens he dit unes 100 diàries. Només cal baixar al peu del bloc i clicar la bola blava per comprovar que és mentida i que, amb sort, arribo a les 50 diàries. Aquí l’explicació és una mica més fàcil. 100 visites diàries són les que arriben durant el mes de maig, mes en que molta gent busca informació sobre les festes de maig. Com que no acostumo a mirar-me el nombre de visites (no és un tema que em preocupi gaire), la dada que jo tenia en el cap és aquesta perquè crec que la darrera vegada que em vaig mirar el nombre de visites del bloc va ser al maig.

El pitjor és que no és el primer cop que parlo per la ràdio (sempre ha estat per altres temes, mai pel bloc) i crec que mai m’havia sortit tant malament.

Estic avergonyit :(

Comments are off for this post

A tocar dels cent

Tres concursants més i el 1r Premi Internacional de còmic Ciutat de Badalona-Caixa Laietana de tires de còmic haurà arribat als 100 participants inscrits i encara el termini està obert gairebé quinze dies!!! Ho podeu llegir en detall aquí. Comments are off for this post

2007, L’ANY QUE VA COMENÇAR LA CRISI.

Visionar aquest reportatge i escoltar els protagonistes no ens pot deixar indiferents. Solves va mentir conscientment, eludint LA CRISI, fins i tot, eliminant el terme, i Zapatero va fer malabars semàntics per no afrontar la realitat, justificant-se en la necessitat de crear confiança, el que va comportar el retard en la pressa de mesures i la recessió. La vaga dels sindicalistes també arriba tard i, de la mateixa manera, exenta de credibilitat.

Comments are off for this post

‘Jóvenes bárbaros de hoy…’

'Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura: destruid sus templos; acabad con sus dioses; alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para civilizar la especie; penetrad en los registros de la propiedad, haced hogueras con sus papeles, para que el fuego purifique la infame organización social; entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos'. ('¡Rebeldes!, ¡Rebeldes!' editorial d'Alejandro Lerroux, setembre de 1906).

Aquest tipus de plantejaments demagògics, incendiaris, fets amb les vísceres, uns pocs anys més tard van ser oblidats pel propi polític que va fer-los, Alejandro Lerroux, en la seva ambiciosa carrera cap a cotes de govern. La història ens pot donar més exemples de com els albiols de torn juguen amb el políticament incorrecte en la recerca de les bosses de vots sense importar-los el cost de la fractura social que alimenten posan només l'accent en les nafres del sistema que, d'altra banda, els permet anar vivint. 

Comments are off for this post

La Badalona “angoixada”

Ahir diumenge, al seus fulls de “Vivir” La Vanguardia publicava un molt interessant article sobre Badalona i els “problemes” de la immigració. Recomano la lectura sencera, però vull destacar alguns paràgrafs, tot i que, ja adverteixo, no en tots comparteixo el que diuen. Només una part de l’article està disponible, la resta és de pagament, però crec que val la pena llegir encara que sigui només la part que no és de pagament: Qué ocurre en Badalona

Badalona se ha convertido en un banco de pruebas donde algunos estrategas experimentan con una mezcla volátil: política e inmigración. Y los medios, volcados en la cacería de lo inmediato, olfatean la pólvora como nadie.

Important apreciació. Els polítics fan la malifeta, els mitjans l’amplifiquen i els ciutadans paguem els plats trencats :(

Las causas de este hecho diferencial badalonés son múltiples pero casi todo el mundo –incluidos algunos de los gestores del ayuntamiento gobernado por una coalición de PSC y CiU– admite que desde la Administración se ha actuado tarde y sin el vigor político que precisa el momento. El socialismo badalonés hace tiempo que ha perdido pie en el aparato político catalán.

Que el socialisme badaloní no té peu a l’aparell català no és nou, que això pugui afectar a la política local em sembla vergonyós. Però, realment és així?

La defensa de la multiculturalidad ha justificado a menudo la inopia hasta agotar la paciencia de muchos vecinos que han visto como los barrios que ellos mismos construyeron han vuelto, otra vez, a escenas que ellos dejaron atrás en los sesenta. La frustración en lugares como La Salut, Artigues o Sant Roc es grande. La impresión de que les han abandonado a su suerte, total.

Miquel Jurado

Militante del PSC en la transición, más tarde cargo de confianza de CiU, activista vecinal de larga trayectoria. Hoy es el embajador del líder del PP de Badalona, Xavier García Albiol.

Afirma:

“Llenamos los agujeros que han dejado otros”.

Val, d’acord, però, amb què omplen els forats?

Seguim.

En el Centre, las tradicionales élites de la ciudad temen por igual a los rumanos –a veces menudean por la calle del Mar– y al severo descrédito de algunos discursos de la emergente derecha local.

Vendrell es categórico: “En mi barrio hay racismo. ¿Cómo no si en la calle tienes la sensación de vivir en Marrakech?”. En pocos años, las zapaterías, tiendas de moda y relojerías de la calle Xile dieron paso a una sucesión de locutorios, puestos de kebab y carnicerías halal.
Vendrell admite que algo ha mejorado en los últimos tiempos (de hecho, el jueves pasado desahuciaron a un rumano en el barrio), pero está convencido de que “esto se ha empezado a mover porque los del PP han apretado a los socialistas”.

El patriarca de los gitanos de Sant Roc, el Tío Manuel, dice que “aquí los problemas los arreglamos nosotros. Les llevamos treinta años a los gitanos rumanos, y les enseñamos a comportarse, a no tirar la basura por la ventana. La cosa ha mejorado. A los primeros ya los hemos educado”. Y el que no atiende a razones puede ser desterrado.
Manuel es tal vez el más crítico con la estrategia política del PP. “Está azuzando a la gente. Eso no está bien. Lo de Francia tampoco. Nos están metiendo a todos en el mismo saco, en el de los delincuentes. Y eso es un paso atrás”, advierte.

L’eurodiputada Sanchez-Schmid

lleva dieciséis años trabajando en programas de integración de gitanos, “en especial –explica– de los niños”, desde el Ayuntamiento de Perpiñán. Y en el Parlamento europeo comparte con húngaros, búlgaros y rumanos una comisión para mejorar sus condiciones. Convencida de que es necesario hablar “con franqueza y de cara sobre los aspectos más feos de la inmigración”, también cree que “la expulsión de gitanos ha de ser la última solución”. Pero ninguna de esas ideas aparecieron en el relato que se hizo en su visita: estaban en Badalona, declarada zona de conflicto.

Hace cinco años, la primera manifestación contra los rumanos en la Salut empezó por un motivo bien sucio. A la vuelta del trabajo, un vecino halló inundada de heces su casa. Los inquilinos de los bajos habían atascado los bajantes de modo que todo lo acumulado buscó la salida más próxima. Toda una metáfora. No debería volver a ocurrir.

El número de extranjeros residentes en Badalona no es excepcional. Con 33.000 inmigrantes, sobre una población total de 219.000, sitúa a Badalona, con un 15,07%, por debajo de los porcentajes de otros municipios comparables. Así, l´Hospitalet alcanza el 22% y Santa Coloma de Gramenet, el 21%

Puede ocurrir que el Partido Popular logre romper aquí la barrera que le ha vedado el paso en los municipios de la periferia, aunque tendrá muy difícil gobernar porque la estrategia sobre la inmigración de sus líderes locales está abriendo brechas en lo personal. Algunos concejales socialistas y de CiU han sido amenazados porque son “amigos de los moros”. Hay cosas que no se olvidan.

Comments are off for this post

Oriol Rius i Camps, Diari Obert 2010-09-26 21:56:00

Un Carme amb poc Karma



De moment, almenys, si hem d'entendre Karma com "actuar amb gran motivació per a predeterminar o redreçar el nostre futur". Ja que de moment, salvat el projecte de l'edifici, gran treball de Martínez Lapeña-Torres arquitectes, el poc que ens arriba sobre usos i continguts (i mira que n'estem demanant de concrecions i reunions!) fa pensar més aviat en un Centre Cívic més, barrija-barreja d'usos, que no pas en el gran centre cultural potent, transversal i modern que necessita Badalona.


El Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya (PECCAT) assenyala que els municipis de més de 50.000 habitants (a Badalona en tenim més de 220.000!) haurien de tenir un centre d'art que tipifica com a "Equipament bàsic complet (AV2)", consistent, a grans trets, en una sala d'exposició amb magatzem-arxiu, una sala polivalent, un taller multiusos, un espai de noves tecnologies i un despatx de coordinació i comunicació. Prop de 800 metres quadrats.

En un escrit anterior jo havia proposat l'Escorxador com a possible ubicació.  Però els seus edificis, finalment, estan sent destinats a altres usos, de manera que ara estem parlant amb diferents regidors de l'ajuntament per tal de dedicar la planta baixa o semisoterrani del nou centre de El Carme a Centre d'Art avançat, seguint les pautes marcades pel PECCAT.

Aquest Cente d'Art, juntament amb el futur museu del Còmic a la CACI i l'Escola Superior de Disseny Pau Gargallo  han de permetre a Badalona, generant sinergies, redreçar el seu Karma i reposicionar-se dintre de l'àmbit metropolità en el rang capital que li correspon.

Finalment, algú em dirà: això de Karma... En realitat Carme ve del Mont Carmel, a Palestina, i significava el jardí o la vinya dels déus. Que els déus ens escoltin, si no volen veure el seu jardí convertit en un camp de cols.



Comments are off for this post

Pàgina següent »

eXTReMe Tracker