Archive for Març, 2011
L’actitud del Govern Central, demanant el doble de retallades a Catalunya; el continuat recolçament del PSC a aquestes peticions i la resposta de l’oposició catalana d’amagar la realitat de la situació deixada pel Tripartit, em semblen d’un cinisme escandalós.
El pragmatisme guanya la cultura
Cadascú es deu a la seva pròpia història i a allò que ha viscut. Em sembla recordar que fins a tres vegades m'havia arribat a passejar per l'Escorxador acompanyat d'un regidor de Cultura o un tècnic de l'Ajuntament de Badalona tot dibuixant castells en l'aire: aquelles naus malferides havien de ser l'espai per a la música i la creació a Badalona. I dèiem: en aquesta hi posarem una sala d'actuacions amb un bar, allà hi farem els boxs d'assaig i en aquella altra nau hi podríem posar els pintors de grans formats. Eren els anys que Sarruga i els inflables d'Al Victor ocupaven l'Escorxador i pagaven en espècies l'ús d'un espai deixat i brut. En l'època de Joves Conspiradors hi vam arribar a rodar un curtmetratge, obra del malaguanyat Toni Hernández, que va morir sense haver-lo acabat. En resta el testimoni d'uns fragments conservats per un amic que algun dia mereixerien acabar tenint la forma d'un curt.
Va passar el nostre temps i l'Ajuntament va presentar un ambiciós projecte de recuperació; la Ciutat de la Música, en deien. Era l'època que els desitjos es tenien i es construïen. L'hemeroteca és traïdora i posa cada cosa al seu lloc. Publicava Badaweb l'1 de novembre del 2001: “Badalona disposarà aviat d'un gran centre de formació i difusió musical, conegut com la Ciutat de la Música, que s'ubicarà a l'espai que abans ocupava l'edifici de l'Escorxador, al barri de la Salut [...]”. Ha passat una dècada i la majoria dels músics d'aquella època han penjat l'instrument per dedicar-se a la família o toquen a casa, si és que no han tingut la sort –més aviat escassa– de poder fer carrera professional, circumstància reservada a uns pocs escollits.
Teòricament, el projecte es va aturar per una qüestió tècnica: les obres del metro. Ara que el rebombori urbanístic ha passat, s'inaugura una part de l'Escorxador però, ai las, per a usos socials: adreçat a la gent gran i a l'alfabetització d'adults. Per si de cas algú recorda que la promesa era una altra, ens diuen que faran espais d'assaig al subsòl –s'han pres al peu de la lletra allò que la música és una cosaunderground...– i fins i tot una zona per fer-hi actuacions de petit format. La segona fase de recuperació de l'Escorxador forma part del futur i, que se sàpiga, no té pressupost ni data.
En vista de la situació econòmica, podrien passar deu anys més abans que l'enèsima generació de músics badalonins –alguns dels quals d'un gran talent, per cert– pugui escriure un altre article com aquest recordant les promeses incomplertes. Com a mínim, hi ha iniciatives que sobreviuen al pas del temps gràcies a la societat civil, com el concurs de música de Badalona, que aquest dissabte arriba a la seva tretzena edició i que ha fet molta feina per als músics d'aquesta ciutat.
Comments are off for this post
Miquel Badia, vist per Fermí Rubiralta
Avui he aconseguit el llibre Miquel Badia. Vida i mort d'un lider separatista, escrit per l'historiador i doctor en polítiques, Fermí Rubiralta, un dels principals experts sobre la història de l'independentisme català. L'ha publicat la Fundació Josep Irla en una gran tasca de recuperació de dirigents polítics, periodistes i activistes sobretot de l'època republicana els anys trenta del segle XX.
Tinc moltes ganes de llegir el llibre perquè sobre la figura de Badia sempre he llegit petits extractes, no conec a fons la seva biografia (una part de l'atemptat contra el rei Alfons XIII) però tot i així hem sembla que massa sovint és motiu de judicis ideològics sense acabar de conèixer les seves activitats, com pensava i actuava dins d'una època concreta i uns paràmetres socials determinats.
En aquest sentit, la visió de l'historiador Enric Ucelay da Cal, m'ha condicionat alhora d'acostar-me a Badia que, amb 30 anys quan va ser assassinat l'abril de 1936 juntament amb el seu germà per part de pistolers a sou de la FAI (en venjança per haver estat el màxim responsable de l'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya); com deia, Da Cal, el situa molt proper o dins d'un sector filofeixista amb la figura dels Escamots. Tots les joventuts polítiques de l'època tenien aquestes formacions i no totes són acusades de feixistes o filofeixistes.
Sense apriorismes vull llegir les investigacions de Rubiralta que ben segur a mi, i a qui de vosaltres vulgui, donaran llum a aquest líder carismàtic de les JEREC, 'tot preparant el camí cap a la independència', com s'assenyala a la contraportada del llibre al referir-se els diferents estrats de la lluita política de Miquel Badia, que rebia l'apel·latiu popular de 'capità collons'.
Comments are off for this post¡Espíritu altruista… a la línea de Salida!
¿Españoles?… La vueltas que da la vida y lo ciego que están algunos (o no tan ciegos).
Mi familia alquiló un bar en Marià Benlliure en 1974. Yo tenía 5 años cuando vine a Badalona, con mi hermana mayor y mi hermana menor y mis padres, emigrantes extremeños, se instalaron en Sistrells cuando las calles eran de tierra y al llover bajaban riadas de agua y lodo que daban miedo.
Las barracas que se extendían bajo los cañones del Turó Caritg eran chavolas construídas a mano por personas que habían venido con lo puesto desde muchos lugares de España, con la ilusión de encontrar trabajo y rehacer sus vidas.
La mayoría lo consiguieron, pero también recuerdo con tristeza que el chavolismo trajo la droga, la delincuencia y la muerte al barrio.
El bar que se llevó por delante a mi padre, sigue siendo propiedad de mi familia y aún continua funcionando en régimen de alquiler.
La instauración de la democracia junto al trabajo de gobiernos y movimientos vecinales comprometidos acabó con este sistema de vida ancestral, lo que me lleva a pensar que todo es posible cuando se trabaja desde la unidad de acción. ¡Recuperémosla!
VOCABULARI PRIMAVERA
VOCABULARI PRIMAVERA
Tenen algun pla?
- Atraure la implantació d’empresa privada
- Recolzar l’emprenedor local
