Archive for Maig, 2011
Tanquem ja les nuclears: Manifestació 5 juny a Barcelona
Tanquem ja les nuclears: Manifestació 5 juny a Barcelona
El País se cubre de gloria, y los voceros le hacen la ola.
El diario EL PAÍS, nada sospechoso de tendencioso, en un ejercicio de periodismo de investigación sin parangón, se adentra en los entresijos de los foros virtuales y resalta como noticiable, supongo para apaciguar las aguas de la polémica, el comentario de un supuesto miembro de la Guardia Urbana de Barcelona que se jacta de que la intervención de los Mossos en la Plaza Catalunya fue tíbia y reproduce en el artículo unos comentarios donde dicho agentes se lamenta por no haber podido participar para actuar con más contundencia.
A continuación los autores del artículo siguen indagando y localizan más comentarios, esta vez de supuestos Mossos, en los que también se anima a dar más caña a los indignados, vertiendo sospechas de que uno de ellos sí que pudiera ser uno de sus miembros.
A parte de este ejercicio de pulcritud informativa, propio del periodismo amarillo, me quedo patitieso al leer comentarios de personas con experiencia en cursos de mediación (incluso masters en mediación), que siguiendo no se qué ánimos, consignas o decisiones unipersonales, se dedican a difundir el artículo referido, sin poner en tela de juicio su contenido y lo que es peor, haciendo extensiva la crítica de un comportamiento particular de un miembro de un cuerpo de seguridad a todo un colectivo.
Es como si yo me dedicara a criticar a todos los que se dedican a mediar en los conflictos, porque uno sea un descerebrado. Patético.
‘CyU traïdors’ posava la pancarta.
Després del pacte d'en Mas amb en ZP, més tard recolçat pel PSC i ICV-EUiA, liquidant-se l'Estatut aprovat el 30 de setembre del 2005 pel propi Parlament de Catalunya, va convocar-se una multitudinària manifestació que va situar ERC en un paper de força i dignitat que va descol·locar a la resta de formacions parlamentàries. Els dubtes sobre plantar-se davant del govern de Maragall però van convertir-se al cap de poc en un cúmul d'errors en cadena d'ERC. En aquella manifestació de febrer del 2006 hi havia una enorme pancarta en la qual, tot i ser negativa, vaig identificar-me: 'CyU traïdors'. Sintetitzava el meu gran desencís per l'acord de mínims amb el govern espanyol, precisament per part de la federació bipartita. El desballestament de l'Estatut era un fet i deixava en evidència el veritable horitzó de la política catalana.
A Badalona, actualment la federació bipartita, perquè Convergència és també Unió a efectes electorals i de govern, ha de triar entre caixa o faixa.
Vagi per endavant que tinc una opinió formada al respecte: fer un pacte democràtic entre partits i la societat civil de tota la ciutat per marcar les polítiques de cohesió i convivència, eix principal d'una batalla en negatiu del PP enfront de la suposada correcció política i inacció dels demés partits.
Sobre CiU caldria recordar que ha estat present en el govern municipal dels trenta i escaig anys d'alcaldes socialistes, un bon grapat compartint governs: al primer ajuntament democràtic de Màrius Díaz (PSUC), els tres regidors de convergència van estar al govern una part del mandat; en el segon mandat, CiU va incorporar-se finalment també al govern de Joan Blanch (PSC); en el tercer mandat amb Joan Blanch, CiU tot i no estar al govern va obtenir la conselleria del Centre (ja que havia estat la llista més votada en aquesta zona); en el mandat 1996-1999, CiU va tornar a pactar amb l'alcalde Joan Blanch; i el mandat 2007-2011, Ferran Falcó (CiU) va pactar amb Maite Arqué (PSC) i després l'alcalde Jordi Serra (PSC) i amb ERC.
Ara, la debilitat dels socialistes que no han guanyat les eleccions, permet afrontar canvis significatius dins de la casa gran, és una oportunitat (Fem-ho plegats així ho vèiem i ho mantenim malgrat haver-nos quedat fora del consistori). CiU (que ha perdut 1 regidor i 3 respecte les previsions #falcoalcalde) i ICV-EUiA (que ha perdut 2 regidors), han de fer-se valer davant dels socialistes, amb la mirada posada en el millor per a la ciutadania i també amb l'escenari de força del PP (a tres regidors de la majoria).
Al meu parer no és moment de premiar la manipulació i la mentida que ha aprofitat la democràcia per arrelar, davant d'això: pacte polític i civil territorial, treball i més treball. És potser la darrera oportunitat perquè un govern dels gavines tindrà un recolçament (tècnic, econòmic) a nivell estatal del partit i potser del govern de l'Estat a partir de l'any vinent d'acord amb els seus interessos que són contraris als del catalanisme integrador, la cohesió i la construcció nacional.
No es pot ser avui blanc, demà negre com si res.
Comments are off for this postTots els resultats Eleccions Municipal 2.011
Tots els resultats Eleccions Municipal 2.011
Espanyistan, de la bullofa inmobiliaria a la crisis
Espanyistan, de la bullofa inmobiliaria a la crisis
Un reclam personal:
Una reflexió dirigida a ICV.
