Archive for Setembre, 2011
SE ME ACUMULAN LAS REFLEXIONES
Estos días, se me agolpan las reflexiones y uno no acaba de entender porque las cosas no toman otra dirección. Las protestas siguen presentes pero sin acciones concretas que permitan aventurar una mejora en la situación, solo había que ver la pose del Dir. General del ICS ante los manifestantes, en tono chulesco y desafiante, aunque intentó aparentar tono dialogante delante de los medios . El
Comments are off for this post
Retallem si cal, però prioritzem amb seny.
Als càrrecs públics que treballen al Parlament, les Diputacions, els Consells Comarcals, Empreses Públiques, Ajuntaments i Delegacions, a tots, se'ls va baixar el sou, més o menys un 8%, però no recordo ni he llegit en cap notícia que se'ls anul·lesin les seves reunions plenàries o que els tanquessin la meitat del seus despatxos.
Em de recordar que els hospitals van ser concebuts per i per atendre als malalts i en el seu inici depenien únicament de metges que curaven i infermeres que cuidaven, doncs tot l'aparell administratiu i de comandament sobrevingut va ser un afegit que any rere any s'ha anat convertint en un monstre burocràtic capaç de devorar el propi sistema sanitari.
En aquest context, no m'estranya que el col·lectiu mèdic català, dels pitjors pagats d'Europa, estiguin al límit, perquè novament, se'ls torna a exigir un esforç en els seus sous, que es veurà retallat en l'apartat de complements.
Per això jo em pregunto, si no seria més coherent que aquest esforç, que es refereix als complements salarials, ho fessin primer i prioritàriament els càrrecs públics esmentats que treballen al Parlament, Diputacions, Consells Comarcals, Delegacions, Empreses Públiques i Ajuntaments.
Y si ens hem de posicionar com a ciutadans, tinc clar que mentre no es decideixi fusionar i redimensionar les grans institucions polítiques d'aquest País, com a mínim el que s'hauria de respectar son els treballadors de la Sanitat i l'Educació, perquè siguin els últims a patir les retallades, encara que siguin consequència de la nefasta gestió feta pel Tripartit.
Comments are off for this post
Em de recordar que els hospitals van ser concebuts per i per atendre als malalts i en el seu inici depenien únicament de metges que curaven i infermeres que cuidaven, doncs tot l'aparell administratiu i de comandament sobrevingut va ser un afegit que any rere any s'ha anat convertint en un monstre burocràtic capaç de devorar el propi sistema sanitari.
En aquest context, no m'estranya que el col·lectiu mèdic català, dels pitjors pagats d'Europa, estiguin al límit, perquè novament, se'ls torna a exigir un esforç en els seus sous, que es veurà retallat en l'apartat de complements.
Per això jo em pregunto, si no seria més coherent que aquest esforç, que es refereix als complements salarials, ho fessin primer i prioritàriament els càrrecs públics esmentats que treballen al Parlament, Diputacions, Consells Comarcals, Delegacions, Empreses Públiques i Ajuntaments.
Y si ens hem de posicionar com a ciutadans, tinc clar que mentre no es decideixi fusionar i redimensionar les grans institucions polítiques d'aquest País, com a mínim el que s'hauria de respectar son els treballadors de la Sanitat i l'Educació, perquè siguin els últims a patir les retallades, encara que siguin consequència de la nefasta gestió feta pel Tripartit.
President Mas: Pagar cada dia 6M d’euros d’interessos pel deute acumulat és insostenible
Defensa debe 27 mil millones de euros.
Qué importa que la deuda sea una herencia de Aznar o que se deba a la nefasta gestión de Carme Chacón, si las responsabilidades se diluirán como el azucarillo en el café. Lo único cierto es que hoy por hoy la deuda acumulada por el Ministerio de Defensa asciende a más de 27 mil millones de euros. ¡Ahí es nada! y que yo recuerde la próxima candidata del PSC no ha dicho ni mu.
EL GOBIERNO DEJA UNA DEUDA DE 27.000 MILLONES EN DEFENSA Y LE ECHA LA CULPA A AZNAR.
Comments are off for this post
EL GOBIERNO DEJA UNA DEUDA DE 27.000 MILLONES EN DEFENSA Y LE ECHA LA CULPA A AZNAR.
Aprofitant que el Guadiana passa per Canyadó
I és que no ho podia explicar millor el president de l’AVV de Canyadó, Pedro Jesús Fernández , els equipaments al barri de Canyadó han aparegut i desaparegut en el transcurs dels darrers temps.
La seva intervenció al ple no podia ser més precisa, se’n recordava de la promesa escola bressol, de la biblioteca, de la rotonda... en definitiva, un barri amb un dèficit important d’equipaments i on s’ha invertit poc o res en els últims mandats.
Doncs bé, seguint amb el relat dels fets que van esdevenir el proppassat dimarts, els socialistes presentaven una moció per demanar la Biblioteca de Canyadó.
El regidor Serra, feia una intervenció que feia olor a passat, exposant dades de forma desendreçada, fent volar coloms, desconcertant i insinuant que els diners rebuts de la Diputació de Barcelona que anaven destinats a la Biblioteca havien “destinats/usats provisionalment/redireccionats” a l’obra faraònica i electoralista de la plaça Pompeu Fabra perquè sinó corríem el risc de perdre’ls.
En el torn de rèplica del president de la associació veïnal, el representant demanava concreció en les dates d’execució del projecte, exigint que el mateix es dugués a terme no més enllà del 2012.
La ubicació de la biblioteca estava i està prevista en els baixos del nou edifici que s’està construint a la Riera i que abans d’acabar l’any 2011 estarà enllestit.
Va arribar el torn del tancament final i l’alcalde Albiol va haver posar les coses al seu lloc. Amb un ampli i detallat desplegament de dades mostrava dos documents que demostraven per una banda el canvi de consignació de la biblioteca a la jardineria de la plaça Pompeu Fabra i per altra, un document de la Diputació on s’indicava que la partida era viva fins al 2013.
Les mentides del PSC havien estat efímeres, en poc més de cinc minuts es desmuntava la seva coartada i el president de l’AVV de Canyadó feia una cara de circumstàncies que si l’arriben a punxar, no li treuen sang.
Els 1,2 milions d’euros de la Biblioteca de Canyadó, s’havien destinat a flors i arbres de la plaça Pompeu Fabra
Imagino que els veïns de Canyadó estaran contentíssims per la gestió socialista i estaran a l’espera de rebre alguna explicació per la part del regidor Jordi Serra. Esperem que no navegui pel Guadiana i digui la veritat.
Història d’un conat amorós: Lost in Translation.
Click here to view the embedded video.
Parlava fa uns dies de Sofia Coppola, i m’he enrecordat d’una versió de ‘More than this’ dels Roxy Music entranyable. Mai abans de veure el film Lost in translation ho hauria pensat si m’ho diuen per part de l’actor Bill Murray (Cazafantasmas…), això sí sempre amb permís de l’impecable cantant Brian Ferry.
Comments are off for this post
¡Referendum y Pacto Fical ya!
Esquerra Republicana y CiU plantean un referéndum para ratificar la voluntad de los catalanes en el sentido de autogestionar los impuestos mediante el llamado Pacto Fiscal. Los que no estén de acuerdo en que Catalunya controle sus impuestos para que el País normalice sus finanzas, ¡que se aparten! porque ya está bien de que la economía catalana, que podría ser de las más fuertes de Europa, sea una economía expoliada y a la vez mal subsidiada.
Es poden canviar llibres per plantes. El que no es pot es fer-ho des de l’engany.
Déficit de realismo
La semana pasada el Partido Popular decidió situar el estado económico y financiero del Ayuntamiento de Badalona en el centro de la agenda política. Para ello convocó una rueda de prensa encabezada por el alcalde García Albiol y el regidor de Hacienda, Ramón Riera, donde facilitaron una serie de datos económicos concluyendo que la situación [...]
Comments are off for this post
Comments are off for this post
Me quedo con el realismo del Gobierno Catalán.
Los socialistas dicen que es posible subir las pensiones y lo salarios públicos y acusan a la derecha de recortar los derechos sociales en las comunidades en que gobiernan, principalmente en Educación y en Sanidad. Afirman, por ejemplo, que cuando no había dinero para gastar en medicamentos, aún así los compraban, en referencia a los recortes sanitarios, y se quedan tan anchos.
La derecha, en respuesta, dice que los socialistas bajaron los sueldos de los funcionarios y congelaron las pensiones, en el mayor recorte social de la historia de España. Que ahora tienen que parar el despilfarro de la izquierda y que para ello recortarán en cargos públicos, empresas públicas, gastos superfluos de la Administración, para tocar lo menos posible Sanidad y Educación.
No me creo a los primeros y desconfío de los segundos. Sólo sé que la realidad catalana ha llevado a su Gobierno, en manos de CiU, a recortar no sólo en cargos públicos y gastos de la Administración (un 40%), sino también -aunque en menor proporción (un 10%, frente al 20% que exigía Salgado)- en el gasto dedicado a los departamentos de Sanidad y Educación, para reorientarlos. Y todo ello porque el déficit catalán asciende a 8400 millones de déficit fiscal y Cataluña no dispone de los recursos que genera, que ahora exige para autogestionarlos y no depender del Estado.
Pues yo lo tengo claro y me quedo con el realismo y la serosidad del Gobierno Catalán, y aunque me hubiera gustado que apostaran desde un principio por la fusión de grandes instituciones como Diputaciones, Consejos Comarcales, empresas públicas, Cuerpos Policiales, Municipios, etc, antes que tocar la Sanidad, me fío más de la sinceridad y la valentía de esa gestión y me sumo a la propuesta para que el dinero que se genera en Cataluña sea gestionado por los catalanes.
