Archive for Novembre, 2011
Alella, poble d’acollida: nouvinguts i refugiats (1936-1939).
Aquest proper dissabte, 3 de desembre, presento una comunicació com a membre de Cerquem les Arrels, Centre de Receca Històrica d’Alella, a la Va Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, que tindrà lloc a Vilassar de Dalt. El treball és una primera aproximació des d’un caire divulgatiu a un dels àmbits menys coneguts de la Guerra Civil: el desplaçament de persones afectades pel conflicte bèl•lic cap a la reraguarda republicana.
Així durant els anys de la guerra van generar-se significatius moviments de població en direcció als municipis de la reraguarda com Alella. Va ser un fenomen derivat de l’abast del conflicte que va obligar a reaccionar sovint a corre-cuita a les autoritats republicanes per tal de gestionar-lo. Des de diferents punt de vista va ser una experiència molt intensa: trasllat de persones, recerca d’allotjament, noves experiències de veïnatge, de convivència, creixents necessitats de finançament assistencial per part de les institucions i, repercussions locals en el racionament d’aliments.
Alella, respecte d’altres localitatns amb majors dificultats de control de l’ordre públic era una població tranquil·la en un àmbit rural amb un situació geogràfica interior entre la serralada litoral i el mar. A tall d’exemple una mostra que apareix al Diari de Guerra, Badalona 1936-1939 de Josep Mª Cuyàs i Tolosa, el qui explica un rumor que s’escoltava aleshores, corresponent al 16 d’agost de 1937: ‘En Companys dorm pocs dies a Barcelona. Sovint i fortament escortat passa a quarts d’onze de la nit cap a la torre del Governador (exconvent d’Escolapis) a Alella’. Per motius de seguretat, el President de Catalunya cercaria refugi a Alella a les afores de la capital catalana.
Entre el nou veïnatge que va instal·lar-se de forma permanent al municipi fugint dels excessos revolucionaris a les ciutats s’hi trobava l’ex alcalde de Badalona Frederic Xifré, perseguit pels faistes; el pintor Eduard Flò… També era un poble que va acollir centenars de refugiats: a cal Governador, a la vil·la Martorell, a la fàbrica de Pintures (l’edifici es coneix així actualment), a Les Quatre Torres…
Aquesta comunicació estarà acompanyada per una altra de Ramon Anglada, company de Cerquem les Arrels, que versarà també sobre el període de la Guerra Civil i que s’afegiran al conjunt d’estudis presentats.
En el marc de les activitats de La Filferrada, grup de recerca història de Vilassar, que acull la trobada, vaig tenir ocasió d’intervenir en una xerrada de presentació de l’exposició Francesc Ferrer i Guàrdia la vida per un ideal.
Comments are off for this post18 Diciembre: manifestaciones en todo el estado por la reforma de la ley Electoral
ALHORA: información por confirmar de asssembleareus
Ver Foro Alhora
http://boards5.melodysoft.com/app?ID=Alhora
El Público - 30 noviembre 2.011- Artículo encuentro estatalhttp://www.publico.es/espana/409180/el-15-m-busca-soluciones-en-marinaleda
Comments are off for this post
Predicar con el ejemplo, la propuesta más saludable.
Muchísimos de los que critican a los políticos durante la campaña electoral, nada más soltar la papeleta en las urnas, salen del colegio y se olvidan de lo más básico: cumplir con sus deberes cívicos. Ejemplo de ello, las defecaciones de perros en vía pública, sin recoger.
De hecho, no entiendo cómo puede haber tanta desidia y tanta dejadez por parte de la gente, en cuestiones tan elementales. Tanto es así que si de mí dependiera, lo que tendría en cuenta a la hora de comprar un piso, además del precio y sus características, sería la cantidad de "cagadas" de perro diseminadas por el barrio.
Y no me sirve que se culpabilice a los pobres animales como si ellos pudieran elegir el lugar y el momento para realizar sus necesidades, porque todos sabemos que son sus amos los culpables de que algunas zonas de la ciudad se hayan convertido en lugares completamente impracticables.
Da mucha pena encontrar cada mañana el pipi-can de turno rebosante del sólido elemento, como si los usuarios de dicho recinto no conocieran perfectamente el deber cívico de recoger y tirar las heces de sus mascotas a las papeleras allí existentes.
Porque el pipi-can, además de estar cerrado para que los perros puedan correr libremente sin constituir una amenaza para el resto de mortales, permite que los animales dejen sus cacas, plastas o morteradas y continúen jugando inocentemente, por lo que me parece una verdadera guarrada que sus propietarios se olviden de retirarlas, convirtiendo el espacio en un estercolero.
Y qué decir de aquellos y aquellas que dejan sueltos a sus canes por aceras, plazas y parques, o se sientan en un banco a leer, hablar o contemplar el firmamento, renunciando a recoger aquello que el "mejor de los amigos" va soltando a diestro y siniestro.
De verdad que no entiendo ni me cabe en la cabeza que alguien pueda usar un pipi-can permitiendo a su animal preferido, con el que comparte los más cariñosos lamidos, que juegue y retoce en semejantes lodazales. Me parece asqueroso a la vez que de lo más antihigiénico.
Por eso denuncio la falta de respeto de un conjunto de propietarios de perros que se ríen del civismo y la convivencia y dan la espalda a sus vecinos, faltando al más elemental de los principios. Aquel que dice que "debemos respetar al prójimo tal como nos gustaría que nos respetaran a nosotros", y defiendo que no debemos tolerar que, además, esos infractores acusen a los servidores públicos de falta limpieza o de ausencia de vigilancia, como si la propiedad de un perro les otorgara el derecho a ensuciar las calles bajo el pretexto de que "para eso pagan sus impuestos".
No quiero ni pensar qué sucedería si los trabajadores municipales de la limpieza hicieran huelga de brazos caídos y los mencionados vecinos siguieran con los mismos hábitos y las malas costumbres respecto a la recogida de excrementos. Seguramente las ratas acabarían invadiéndonos.
Y para que eso no suceda, predicar con el ejemplo me parece la propuesta más saludable.
BADALONA DE PUNTA A PUNTA 2011-11-28 19:09:00
El Conseller de Salut dóna per tancada l'etapa d'ajustos econòmics i presenta els 3 eixos de transformació del sistema sanitari a través del Pla de Salut 2011-2015
Comments are off for this post
Les malalties cròniques i els hàbits de vida poc saludables, principals àrees d’actuació
L’atenció primària i l’ especialitzada, més a prop: el 2015 els CAPs tindran consultes d’oftalmologia, salut mental, dermatologia, otorinolaringologia i aparell locomotor
L’objectiu del Pla és transformar els sistema sanitari públic per millorar la qualitat dels serveis que s’ofereixen als ciutadans i fer-lo més sostenible
El conseller de Salut, Boi Ruiz, acompanyat de la Secretària General , Roser Fernández, i del Director general de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris, Carles Constante, han presentat avui el document marc del Pla de Salut 2011-2015. El Pla de Salut és un document estratègic sobre el model d’atenció a les persones que senyala 3 eixos d’acció per a la reforma del sistema sanitari català i que donarà resposta a les noves necessitats socials: abordatge malalties més comunes , atenció integral als pacients crònics i la modernització organitzativa. El Pla de Salut assenta noves bases per un disposar d’un sistema més àgil i flexibilitzat per assumir els canvis quan convingui, és d’aplicació immediata i està orientat a l’acció –ja que no només defineix què cal fer sinó també com cal desenvolupar-ho-.
L’envelliment de la població i els hàbits de vida poc saludables estan a l’origen de les malalties més comunes i que tenen més impacte en la vida de les persones, com per exemple la diabetis, el càncer, la insuficiència cardíaca i respiratòria, i la resta de malalties cròniques. Amb l’objectiu que els ciutadans “puguin viure més i amb la millor qualitat de vida”, Pla de Salut 2011-2015 s’orienta a millorar l’abordatge d’aquestes patologies, tant des del punt de vista de la prevenció com de l’atenció un cop el malalt ja està diagnosticat.Per fer-ho, cal canviar la manera com s’organitzen aquests serveis. És per això que, a diferència dels anteriors, el Pla de Salut 2011-2015 incorpora un seguit de projectes orientats a millorar la coordinació entre els diferents centres i serveis sanitaris a fi de resoldre els problemes dels pacients de forma més ràpida i eficaç, i reduir els desplaçaments entre especialistes, i entre centres d’assistència primària i hospitals.
Els canvis que aborda el Pla de Salut s’han de fer comptant amb l’experiència i el coneixement dels professionals, metges i infermeres sobretot. Per això, el Plau preveu la formalització de mecanismes de participació amb l’objectiu de prioritzar el criteri clínic per sobre de l’administratiu, com ja s’ha fet en el cas de l’accés a l’activitat quirúrgica i les llistes d’espera.Viure més i millor. L’esperança de vida a Catalunya és gairebé dos anys superior a la mitjana europea. Tot i això, el primer objectiu del Pla de Salut és augmentar-la un 5% d’aquí al 2015, i que aquest increment sigui amb bona qualitat de vida. L’assoliment d’aquest objectiu passa per millorar els indicadors de les malalties més comunes.
Es calcula que un de cada 3 catalans patirà un càncer al llarg de la seva vida. La mortalitat depèn del tipus de tumor, però l’objectiu és reduir-la globalment en un 10% el 2020. Quant a la diabetis, la pateixen 400.000 catalans, i sovint s’associa amb altres malalties i complicacions, que empitjoren progressivament l’estat de salut dels pacients; l’objectiu del Pla de Salut és reduir aquestes complicacions, i les hospitalitzacions que comporten, en un 15% per al 2015. També per aquesta data es vol situar la prevalença del tabaquisme per sota del 28%, donat que aquest hàbit ocasiona el 90% de les malalties respiratòries i moltes altres malalties.Una atenció més integral per als malalts crònics i les seves famílies. Segons la darrera ESCA, més del 30% de la població adulta declara patir una malaltia crònica, o més d’una, sobretot mal d’esquena, artrosi, artritis, reumatisme i mala circulació. A més, augmenta entre la población el risc de patir un trastorn mental. Per això, el 2015 s’hauran integrat els processos clínics relacionats amb la insuficiència cardíaca, MPOC, diabetis mellitus, trastorns mentals severs i greus, depressió, demències, càncer i osteoporosi. L’objectiu és facilitar l’atenció sanitària a aquests pacients, i evitar-los desplaçaments i esperes.
També es promouren alternatives a l’hospitalització convencional, que no sempre és la millor solució per a aquest tipus de malalts. Es potenciaran experiències ja existents a Catalunya, com un seguiment més proper des de l’atenció primària, els hospitals de dia o l’hospitalització a domicili amb l’objectiu que el malalt pugui viure amb relativa normalitat i tingui l’opció de restar en el seu entorn habitual.Una atenció primària més resolutiva i amb menys esperes. Cada dia es visiten més de 132.000 persones en un centre d’atenció primària a Catalunya. El 2015, el 30% de les patologies podran tractar-se des dels centres d’atenció primària, sense necessitat de traslladar-se a un altre centre o a l’hospital per visitar l’especialista. Els CAPs disposaran de les especialitats d’Oftalmologia, Aparell locomotor, Salut mental, Dermatologia i Otorinolaringologia, que són les associades a les malalties més prevalents (per exemple, el 70% de les consultes als metges de família estan relacionades amb l’aparell locomotor).
A més de la comoditat per al pacient, això permetrà guanyar en agilitat i reduir els temps d’espera entre visites. L’objectiu és que el 2015, aquest temps s’hagi reduït un 15%.Una atenció d’alta especialització de qualitat. Els avenços en el coneixement de les malalties més prevalents fa que una part de la seva cura sigui cada cop més especialitzada i requereixi de tractaments amb molta tecnologia. Un factor essencial és que els equips visitin prou pacients com per guanyar l’experiència necessària per assolir els estàndards de qualitat. Per això, el Pla de Salut planifica aquests serveis d’acord amb la “massa crítica”, és a dir, amb el nombre de casos que podrà atendre un equip d’acord amb la distribució geogràfics de la població i la prevalença de cada malaltia. D’aquí al 2015 s’ordenaran 17 procediments, relacionats amb els transplantaments i la cirurgia del càncer, entre d’altres.
Més pes del coneixement de metges i infermeres en la presa de decisions. La transformació dels serveis sanitaris públics no es pot abordar sense la implicació directa dels metges i infermeres que hi treballen cada dia. Per això, el Pla de Salut preveu augmentar la seva participació en la planificació, gestió i avaluació dels programes de salut i del funcionament del sistema sanitari en el seu conjunt, seguint l’exemple del què ja s’està fent amb la priorització de les llistes d’espera per a cirurgia.El Pla de Salut és un document estratègic sobre el model d’atenció a les persones, basat en l’anàlisi de les necessitats sanitàries de la població i dels instruments i dels recursos de què disposem per donar-hi resposta. D’acord amb la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, aquest Pla ha de ser aprovat pel Parlament de Catalunya.
El Pla de Salut 2011-2015 recull les prioritats i les accions que es duran a terme en aquest període únicament pel que fa als serveis de la xarxa sanitària pública, però queden fora del seu àmbit –i per tant, no s’inclouen– propostes sobre el finançament del sistema sanitari, les relacions laborals, la gestió interna de les organitzacions, el sector privat, i la recerca i la innovació.Fa anys que els sistemes nacionals de salut fan front a un conjunt de tendències socials (envelliment, cronicitat, etc.), tecnològiques (noves teràpies, nous medicaments, etc.) i econòmiques (augment de la pressió sobre els recursos públics) que requereixen la transformació a fi de garantir la seva eficacia, qualitat i sostenibilitat a mig termini.
Els dies 25 i 26 de noviembre, el Departament de Salut va reunir més de 230 professionals del sector sanitari Català en una Jornada de treball amb l’objectiu de recollir les aportacions del sector de la salut a Catalunya per aconseguir que les principals línies de canvi i transformació del sistema sanitari de Catalunya en els pròxims anys tinguin el major consens i les màximes complicitats.Pessebre (vivent) a Badalona
“L’arbre quedarà situat al costat del tradicional Pessebre de la plaça de la Vila ”. (Nota de premsa del dia 22 de novembre de 2011)
Doncs així és, per molt que s’afanyi a dir el regidor Jordi Serra, hi haurà el tradicional Pessebre a la plaça de Vila de Badalona i s’inaugurarà com cada any el dia 13 de desembre, Santa Llúcia. Com s’ha fet any darrera any, res de nou.
De fet no és l’única mentida que inclou aquest llistat que s’ha preparat des dels despatxos socialistes de Badalona. L’actitud prepotent, supèrbia i amb una suposada dosi de superioritat intel·lectual (intentant imposar el seu criteri i no escoltant el que vol el ciutadà) ha quedat de nou palesa en una sèrie d’enganys per confondre al personal i crear una polèmica o no n’hi ha sobre la decoració d’aquest any de la plaça de la Vila.
Imagino que el grup socialista no acaba de digerir bé la capacitat de l’actual govern municipal en organitzar actes que connectin amb el ciutadà i que produeixin la il·lusió que es va generar el proppassat divendres, les cares d’alegria dels infants en l’encesa de les llums i arbre de Nadal, de veritat, no tenen preu.
Apel·lant a les més baixes passions, fan referència al color de l’arbre. No entraré en una polèmica sobre aquesta qüestió ja que les reaccions dels ciutadans parlen per si soles (la plaça de la Vila plena de gom a gom divendres o la quantitat de fotos que es fa la gent a l’arbre). No obstant, si el color de l’arbre significa alguna cosa, algú em pot dir que significa el color vermell de les boles lluminoses del carrer del Mar?
Per altra banda, els socialistes han arribat a comentar que l’arbre ha costat una quantitat x de diners a l’Ajuntament. Doncs bé, com ja es va esmentar, una sèrie d’empreses privades han patrocinat l’arbre de Nadal i la resta d’iluminació de la Casa de la Vila a canvi de que aparegui el seu nom i logo i per tant no ha tingut cost pels badalonins. Aquesta és el camí quan s’han de dur aquest tipus d’iniciatives a la ciutat, buscant inversió privada.
Per cert, parlant de gastar diners. Els darrers anys, el govern socialista pagava 5.800 euros per la col·locació de la decoració a la façana de la Casa de la Vila. Només per la instal·lació, perquè aquestes garlandes són propietat de l’Ajuntament. No creieu que algú hauria de donar explicacions per gastar-se aquests diners per fer aquesta feina. Em sembla una mica exagerat, oi?
I per acabar aquest debat de tanta alçada política, les afirmacions de Ferran Falcó, sobre l’arbre, dient que sembla el del pati de la Belen Esteban.
En fi, quin pessebre (vivent) tenim a la ciutat de Badalona.
Encuentro estatal del movimiento 15M
Marinaleda/Sevilla - Pasaron las elec- ciones del 20 de Noviembre y la vida sigue. Mientras que los partidos ganadores celebran las cuotas de poder que han sumado y los partidos perdedores se lamentan, nosotros, los ciudadanos comunes, tenemos claro que debemos de seguir trabajando, seguir reflexionando y mejorando la comunicación para que, aquello que empezó un 15 de Mayo, siga llenando de
Comments are off for this post
STOP MENTIRAS PARTIDISTAS!!!!!!!!!!!!!!!!!
LA CAIXA DE PANDORA
Bé, ja s’ ha obert la caixa de pandora. Els ciutadans ens hem entregat de ple al PP, o el que es el mateix, als representants mes fidedignes dels que ens han estat escurant les butxaques.Els poderosos es deuen estar petant de riure.
Aquí, a Catalunya els hem entregat el poder absolut a la versió catalana del mateix, ja ho deia en Duran Lleida: “ hem de votar pensant-hi amb la cartera”, això i
Comments are off for this post
Cleopatra balla a ritme ska i reggae.
Molt possiblement el film sobre la famosa reina d’Egipte, protagonitzat per una esplèndida Elizabeth Taylor l’any 1963, va ser la font d’inspiració de tot un conjunt de temes amb ritmes jamaicans que li són dedicats i que guarden relació amb el país dels faraons. Un cas que té similitut amb la cèl·lebre cançó dels Skatalites, ‘Guns of Navarone’ (1965), versió ska de la banda sonora de la mítica pel·lícula de 1961.
La primera referència va ser un tema instrumental dels Skatalites, ‘Cleopatra rock’, de l’any 1968. Una curiosa temàtica que Cecil Bustamante Campbell, ‘Prince Buster’, va repetir uns anys més tard a ‘Dance Cleopatra Dance’ (1972).
Seguint el fil, John Richman & The Modern Lovers, van enregistrar un altre tema instrumental: ‘Egyptian Reggae’ (1977) i des del revival ska, els Madness, ‘Night boat to Cairo’ (1979). Altra semblança és el tema ‘Sahara’ que Laurel Aitken amb Floyd Lloyd & The Potato 5, enregistraren l’any 2000.
Comments are off for this postIMATGES COMPARATIVES DE BADALONA – PASSAT I PRESENT
Si us agraden les imatges antigues i les fotos comparatives entre el passat i el present, no us podeu perdre dues webs creades per Ugo Manzoni, on trobareu un munt d'imatges per recordar i comparar:
FOTOS DE CATALUNYA: Col·lecció de Fotografies comparatives de tot Catalunya. Aquesta web s'ha creat recentment però ja podeu gaudir d'un apartat dedicat a BADALONA amb diverses imatges.
FOTOS
Comments are off for this post
