Archive for Desembre, 2011
Machacando a Catalunya, machacando a España.
2012, un año clave que bien vale, contar la verdad.
Y ante la posibilidad de nuevos sacrificios salariales, el punto de vista que yo defiendo y que comparte cada vez más gente, es que ante la inminente conjelación de los sueldos de los funcionarios, de por sí ya recortados, las medidas deberían virar hacia desaparición, la redimensión o la fusión de superestructuras administrativas (léase Diputaciones, Consejos Comarcale...s, Mancomunidades, Empresas Públicas,...) aplicando los recortes a los estratos intermedios y altos de los cuerpos de gestión; asesores y trabajadores de empresas públicas de dudosa solvencia y altos cargos de la Administración elegidos políticamente, para que médicos, profesores, policías, bomberos, agentes forestales, administrativos, celadores, o sea, los más castigados salarialmente, dejen de sostener la crisis.
BADALONA DE PUNTA A PUNTA 2011-12-30 13:20:00
- ¡Como me gustaría ir a la guerra sin morirme!- exclamó, mientras jugaba desaforadamente al videojuego de PS3 "Call of Duty".
Por suerte, yo estaba ahí para explicarle la diferencia entre un juego de ficción y el drama de la guerra real. Por eso, no les dejéis solos ni paséis de sus comentarios, para que sepan diferenciar y asuman que la violencia se aprende y puede llegar a engendrar más violencia.
Deconstrucció badalonina (‘els temps estaven canviant i ja ho han fet!’).
El concepte ‘deconstrucció’ l’hem associat els darrers anys a nivell més popular al cuiner Ferran Adrià i al seu famós replantejament dels plats tradicionals, reinventant-los conceptualment en uns de nous per mitjà de les noves tecnologies que els hi donen noves textures, gustos i temperatures. Valorem el seu èxit, avalat per una sòlida trajectòria d’anys.
La ’deconstrucció’ és vigent però des de finals dels anys seixanta de la mà de Jacques Derrida, filòsof crític que assenyala des de l’anàlisi, la multiplicitat de significats i lectures interpretatives d’un mateix fet o d’un text.
A finals dels vuitanta i durant els noranta la deconstrucció va obrir-se pas en el món de l’arquitectura com una nova tendència postmoderna que trencava amb les formes geomètriques convencionals i els cànons de proporció, per passar a mostrar unes obres oblicues, irregulars, combinant materials, tot a partir del disseny per ordinador. Frank Gehry és des d’aleshores un dels arquitectes més rellevants.
En l’àmbit polític i social, quan sembla que no hi ha valors sòlids que es mantinguin i es transmetin en el temps davant del progressiu procés d’individualització i desvinculació de l’individu de la societat, tal i com reflexionava Zygmunt Bauman, els valors i les identitats estan més exposades que mai al ‘segrest’ per part de discursos i formes polítiques de laboratori, dissenyades des del populisme a donar una contesta sobre les noves realitats i riscos socials.
El periodista Enric Juliana, al pregó de Festes de Maig 2010 ja ho va definir: ‘Mobilis in mobili’ (‘moviment dins del moviment’), com a signe dels temps. La dreta política, obligada per les circumstàncies si es plantejava créixer i augmentar la seva implantació, va iniciar aquest camí ja fa anys. Ho va fer de forma directa i barroera per guanyar espai representatiu.
Així, el cas de la ciutat de Badalona és un exemple per validar o contradir total o parcialment les reflexions que apuntava més amunt però la força populista, transgressora del ‘políticament correcte’, davant d’una realitat social canviant, ha portat als representants de la dreta a un èxit electoral i finalment a decidir els destins municipals.
Per construir una alternativa que no es redueixi a la bona gestió dels afers públics, imprecindible, però que ha de comptar també amb els processos d’empoderament social, cal aprendre i desaprendre. Un concepte aquest darrer molt en boga del coaching en temps de profunda crisi econòmica i social, però que permet ‘deconstruir’ els elements i formular respostes a les necessitats econòmiques, socials, culturals i ambientals. Aquest és un exercici vàlid per a les opcions polítiques progressistes i d’esquerra d’acord amb uns valors renovats en sintonia amb la societat. Compte doncs amb les velles fórmules i receptes organitzatives i de lideratge dins dels partits, perquè poden mostrar-se arcaiques i desconectades per si soles de la quotidianitat.
La construcció de nous espais de ciutadania, de participació i d’expressió s’entreveuen molt positius per elaborar col·lectivament un relat sobre com millorar la ciutat i proposar respostes als temes actuals per tal d’intentar superar l’escenari crític.
Comments are off for this postTornemi sound clash
Finalitza un any de canvis importants. Tot i els alts i baixos temporals, el balanç és positiu per mi. Segons et prens les coses per millorar i no quedar-te estancat, m’ha aportat experiència, una nova perspectiva i realitat laboral, fins i tot a nivell de relacions socials, amb això he estimulat el sentit crític i, familiarment hem compartit moltes alegries i amb molta il·lusió el dia a dia de la filla i el segon fill.
Un breu repàs subjectiu. Com subjectiva és la selecció de 12 cançons, una per mes, que enguany he tingut més presents i us proposo escoltar. Aquí va ‘Tornemi sound clash 2011′:
Ilegales: Tiempos Nuevos, tiempos salvajes
Toots and the Maytals: Time tough
Secret Affair: Time for action
Siouxie and the banshees: Love in a void
Lee Perry: Gumma
Madness: Night boat to Cairo
Skatalites: Cristine Keeler
Siniestro total: Purdey
The Jam: Down in the tube station at midnight
Brighton 64: El mejor cocktail
The Specials: Gangsters
Pince Buster: Dance Cleopatra
M’ha faltat ubicar potser els Obrint Pas perquè després d’anys vaig tornar a escoltar-los en concert; i a la recàmera han quedat l’Iggy, I wanna be your dog; Velvet Underground, Heroin; David Bowie, The man who sold the world; o els sempre presents The Clash…).
Comments are off for this post