Archive for Gener, 2012
Santa Coloma impedirà durant un any que s’obrin nous centres de culte
L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet no autoritzarà, durant un any, l'obertura de cap nou centre de culte a la ciutat. Així ho va acordar ahir el ple municipal, que va aprovar una moratòria de dotze mesos amb el vistiplau de l'equip de govern (PSC, ICV-EUiA i CiU) i dos grups de l'oposició (PP i PxC). El primer tinent d'alcalde, Esteve Serrano (PSC), va justificar aquest parèntesi per la
Comments are off for this post
Lluís Llach s’estrena com a novel.lista amb "Memòria d’uns ulls pintats"
El proper 2 de febrer el cantant Lluis Llach presenta la seva primera novel.le "Memòries d'uns ulls pintats".Una història d'amor entre homes lliures, emocionant i colpidora, que retrata aspectes essencials (socials i polítics) de la Catalunya de la primera meitat del segle XX. La novel·la, ambientada al barri de la Barceloneta, els anys vint i trenta, vol ser un homenatge a una generació que
Comments are off for this post
Crisis de los medios de comunicación municipales de Badalona
Jo també sóc per Chiristian CarneadoEl Alcalde Garcia Albiol está decidido a aplicar su minoría absolutista municipal sobre Badalona Comunicació, es decir, Televisió de Badalona, Ràdio Ciutat y la Revista Bétulo. Los medios de Comunicación públicos de Badalona y sus 66 trabajadores están en el punto de mira del alcalde, que exige un consejo de administración político para poder controlar la
Comments are off for this post
El senyor Guerra i la senyora Pau
Aquest conte l'hem vist avui i els ha agradat molt als nins.
Dansa dels amics
Avui hem ballat aquesta dansa per celebrar el DIA DE LA PAU
‘Saber història, pensar millor’: una perspectiva de l’independentisme a Badalona.
Us faig partícips de la intervenció que vaig fer al teatre El Círcol de Badalona en la presentació de Badalona per la independència corresponent als actes territorials de l’Assemblea Nacional Catalana. Un acte ple de gom a gom amb qui vaig tenir l’honor de compartir intervencions amb Andreu Solsona, Lola M. Sala, Dolors Marin, l’actor Toni Albà i la interpretació final en directe de La Muixeranga i Els Segadors.
Reprodueixo una sèrie de notes que vaig anar ampliant en alguns casos i en d’altres – perquè el temps previst de la intervenció es tirava a sobre - vaig saltar-les en favor d’una visió de conjunt. De tota manera la gran quantitat d’informació existent – font orals, documents, cartells… – suggeriria dedicar-hi un treball de més abast i convenientment redactat.
‘Una perspectiva històrica de l’independentisme a Badalona
‘Badaloneses ya sois españoles’… aquest titular amb tuf d’#albiolada correspon a la Revista de Badalona de l’any 1942, en la commemoració del 3r aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, tal dia com avui de fa setanta-tres anys, el 27 de gener de 1939. Era l’inici d’uns anys de plom: repressió física i de les llibertats democràtiques, intent de genocidi de la llengua i la cultura catalana.
-
Cal parlar dels precedents: Republicanisme federal: Sexenni Democràtic, intent de proclamació de República Catalana, catalanisme progressista; ‘L’Esparvé’ (1879), publicació en català pionera a Badalona i de les primeres a Catalunya, dirigida per Pere Renom i Riera.
-
1899, publicació i centre catalanista Gent Nova (adherit a la Unió Catalanista), activisme catalanista de Josep Ventura Gausachs, el centre és molt actiu per trencar la política caciquista local; publicació Pàtria i Llibertat (1906), reacció a la Llei de Jurisdiccions per part d’un actiu nucli local republicà nacionalista, activisme de Francesc Estruch Almirall; desenvolupament polític de la UFNR que arriba a l’alcaldia de la ciutat (Josep Casas Costa; Jaume Martí Cabot).
-
Hegemonia política d’Esquerra Republicana de Catalunya, gestos de sobirania nacional: Proclamació República Catalana (14 d’abril 1931); reacció a la involució que posa en perill la República: Fets d’Octubre-34, estelada a l’Ajuntament, activisme Estat Català, centres d’ERC, Palestra, PNC; activisme Estat Català (publicació ‘Som-hi!’); Antoni Sala i Pont (PNC) primer badaloní mort al front en la Guerra Civil.
-
Franquisme: resistència clandestina Front Nacional de Catalunya, ERC; Partit Socialista d’Alliberament Nacional (estelada vermella); Assemblea de Catalunya (i la de Badalona territorialitzada): quatre punts programàtics: Pels drets i llibertats democràtiques; Accés del poble al poder econòmic; Accés del poble al poder polític; Pel ple exercici del dret d’autodeterminació.
-
A partir dels precedents: naixement de l’independentisme català durant la Transició. Independentisme rupturista (‘contra el canvi sense ruptura’): activisme del Col•lectiu Independentista de Badalona: els seus membres confluiren en la Marxa de la Llibertat (1976), el Congrés de Cultura Catalana, la Setmana de català del Centre Excursionista de Badalona. Donen suport a la campanya Xirinachs al Senat 1977: dret d’autodeterminació, esmena a la Constitució (1978): planteja República confederal; eleccions generals 1979: suport al Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) i la defensa de Xirinachs dels 4 punts de l’Assemblea de Catalunya; uns dels impulsors del manifest ‘Uniu-vos’ a les eleccions al Parlament: BEAN i Nacionalistes d’Esquerra que no tira endavant: diferents vies sense confluència orgànica i estratègica i disputes porten a no assolir els objectius de representació electoral i lluita institucional. L’ensulsiada política va fer que molts membres del col·lectiu badaloní fundessin la Festa Nacional dels PPCC de Badalona: activisme cultural. El Col·lectiu: placa a la plaça Constitució ‘Fossar’ badaloní per commemorar la Diada; campanya llibertat d’expressió en solidaritat amb el badaloní Andreu Solsona, membre d’Els Joglars empresonat.
-
Comitès de Solidaritat Patriotes Catalans: acte a La Plana (detencions EPOCA: entre elles Rosa Naval, professora de l’escola Gitanjali de BDN, companya de Ramon Subirats, històric del FNC i més tard MDT). Acte presentat per Andreu Solsona.
-
Fase de popularització i d’activisme: La Crida a la Solidaritat (1981); lluita armada TLLi; fundació del Moviment de Defensa de la Terra (1984); campanya ANTIOTAN (1986), Suport campanya Herri Batasuna al Parlament Europeu: MDT, MCC, LCR (1987)… Divisions estratègiques i orgàniques dins MDT comporten la fi de la seva expansió i limiten les seves accions.
-
Anys noranta: Assemblea Independentista de Badalona i Sant Adrià: MDT, Estels Rojos, Joves Independentistes Revolucionaris, CEIE (sindicat estudiants La Llauna, La Pineda i B-7), gent provinent d’ERC i JNC; activisme Freedom for catalonia (suprapartidista + Òmnium); 1992 detencions TLLi (2 a BDN), 1 exiliat retornat i dos noms més fitxats per la Guàrdia Civil, les tortures als detinguts per la ’Garzonada’ van arribar fins la condemna de l’Estat Espanyol per part del Tribunal Superior Europeu (2004); activisme MDT, Estels rojos, Joves Independentistes Revolucionaris, Ateneu Obrer i Popular Badalona Roja; ‘Crida Nacional a ERC’ (refundació del partit en clau independentista): creixement d’ERC, la badalonina Pilar Rahola a primera línia política; a partir de 1993 activisme a les JERC del badaloní Uriel Bertran (1997/2003 portaveu nacional); 1999 protestes al carrer i retenció policial d’independentistes a BDN en protesta per la medalla d’or de la ciutat i visita del Borbó.
-
Amb caràcter de crònica (2000-2011): Representació institucional d’ERC (2003-2011, via Esquerra Nacional: serveis de l’estat del benestar i cohesió social per avançar cap a una majoria social, 2 i 1 regidor); l’Esquerra Independentista eixampla l’arrelament popular per mitjà del treball en xarxa amb les entitats i la promoció d’activitats ciutadanes sobretot a l’espai públic. A partir del 2000: Botifarrada a l’Hispanitat… (JERC) • 2001 fundació del Casal Antoni Sala i Pont (MDT, Maulets- jovent independentista revolucionari – CUP, independents); 2002 Festa per la Independència (concerts)/2ª edició 2003: activitat conjunta JERC, CAL, FN PPCC, Acció (Sindicat Estudiants), Maulets, CASIP, Òmnium (edició 2002); Correllengua 2002… (treball conjunt d’entitats badalonines); 1a Calçotada Popular i Reivindicativa (organitza CASIP i AAVV Centre)…; 2003 agressió de la Guàrdia Urbana al CASIP; ERC entra a l’Ajuntament i forma part dels governs municipals 2003/2011; Coordinadora Popular de Festes de Maig: Festa Major Alternativa (2004…); Xarxa d’entitats: participació d’independentistes al Consell de la Joventut de Badalona; creació entitat feminista Tres Voltes Rebel (poema Maria Mercè Marsal); Casal Carme Claramunt (Llefià), pren el nom de l’única badalonina assessinada per la repressió franquista; Revetlla popular Sant Joan…; Polítics badalonins d’àmbit nacional: Uriel Bertran (parlamentari des de 2003: ERC, Solidaritat Catalana); Marc Sallas (portaveu nacional CUP); aparició en el panorama polític de Reagrupament Independentista (associació 2009; partit 2010), Solidaritat Catalana per la Independència (2010). Activitats locals d’organitzacions polítiques i d’entitats com Òmnium (jornades nou Full de Ruta Nacional), Joves d’Òmnium; activitats suprapartidistes i d’unitat d’acció: 2006… (PDD); Badalona Reflexiona (2010); Mani 10J (convoca Òmnium…); defensa de l’Escola en català (2011); Comissió 11 setembre de Badalona (2011): més de 40 entitats: Reagrupament, Solidaritat, CUP, ERC, CDC, ICV, EUiA, entitats de la ciutat…; construcció d’una majoria social a partir dels arguments econòmics, culturals, simbòlics: ANC.
-
Finalitzar extracte del poema del badaloní Josep Gual (‘Passar pel roure’, 1980):
‘Trencat te’l dono, curat te’l prenc. Passar pel roure/vora del tren, vora la via/de l’Estatut, passar pel roure/es passar pel tub. I ara per ara/tots hi passem, i mala cara quan morirem [...] Passem pel roure/l’Estatut ful: l’haurem de coure/amb foc al cul’.
Moltes gràcies i bona feina!’
PD: vull donar les gràcies per les seves aportacions a Miquel Estruch, Joan Carles Isal, Jordi Sala i a la gent del Col·lectiu Independentista de Badalona que va aportar-me informació per a poder fer una comunicació al 1r Congrés d’Història de l’Independentisme Català.
Comments are off for this postFORA STOCKS a la Plana el 28 i 29 de gener
Aquest cap de setmana l'Associació de botiguers i serveis del Progrés organitza una nova edicio del FORA STOCKS a la Plana, que es complementarà amb diversos tallers i moltes sorpreses pels nens.
Comments are off for this post
EL CONTE VIATGER
TORNAM A COMENÇAR L'AVENTURA DEL CONTE VIATGER PERÒ AQUESTA VEGADA LA HISTÒRIA LA INVENTEN ELS NINS AMB L'AJUDA DE LA FAMÍLIA I I ENTRE TOTS FAN EL CONTE. CADA NIN HA DE CONTINUAR LA HISTÒRIA FINS EL DARRER NIN QUE L'HA DE FINALITZAR.
EL TÍTOL HO HAN TRIAT ELS NINS I EL CONTE ES DIU : EL PLANETA QUE TENIA POR
Les primeres en començar la història han estat na Mar i na Clara Merino els ha quedat molt bé, esper que us agradi.
La urbanidad no tiene precio.
Sin ánimo de teorizar ni sermonear a nadie me gustaría profundizar, con el permiso de los lectores, en esos aspectos que convierten al ser humano en una persona civilizada y sociable con capacidad para abstraerse y situarse en el pellejo de los demás, en contraposición a todo un género de egoístas, descuidados e insolidarios, ajeno al bien común y representante del más puro incivismo.
Vivir más seguros, más cómodos, más felices depende de factores externos a nosotros como, por ejemplo, que el diseño de las calzadas, calles y plazas sea coherente y se eliminen las barreras arquitectónicas; que los Cuerpos de Seguridad hagan bien su trabajo o que el Ayuntamiento gaste y priorice correctamente sus partidas, pero también depende de factores internos relacionados con nuestro propio comportamiento, por aquello de… predicar con el ejemplo y mojarse cuando hace falta.
La seguridad en el espacio privado del domicilio está protegida por la ley y ese es un derecho que todo el mundo reconoce y protege con uñas y dientes sin necesidad de que fuerzas ajenas actúen, pero el otro espacio, el considerado como público, que afecta a la de la ciudad de Badalona, cuya seguridad también está garantizada legalmente, no goza ni mucho menos de la defensa ciudadana que debiera.
Así, en los últimos años se ha producido un gran retroceso por cuanto los ciudadanos, usuarios de la vía pública, hemos dejado en manos de la policía todo lo referente a la seguridad, como si no tuviéramos ninguna responsabilidad o fuera suficiente con la que pagamos religiosamente, y ante esa falta de compromiso, no es extraño que nuestros abuelos y nuestros padres nos recuerden incesantemente los tiempos en que se enseñaban buenos modales, civismo y urbanidad.
Que le estén dando una paliza a un vecino; que hurten o roben a una anciana o a un menor; que alguien vocifere o agreda a su pareja; que oigamos un fuerte golpe en la persiana del bar de abajo o en la puerta del piso de al lado, son motivos, cuanto menos, para que cojamos el móvil, avisemos al 112, 088, 092 y si es posible permanezcamos hasta la llegada de las autoridades. Y de hecho, son muchos los ciudadanos y ciudadanas que colaboran, pero sigue sin ser la norma habitual.
Incluso el gesto más simple de mostrar la papelera al que arroja a la acera un paquete de tabaco, chicle o lata de cerveza; recordar la obligación de recoger las heces del perro al que “se olvida” de hacerlo; indicar al grafitero que las pareces no son para ensuciarlas o al que se hace un porro en un parque público que no es el lugar para fumárselo, depende de nosotros mismos y de nuestra capacidad para reivindicar y proteger el espacio público como el de todos.
De ahí que la cuestión pase por recuperar el respeto hacia la ciudad que tanto nos cuesta mantener y el derecho a disfrutarla con tranquilidad, ejerciendo el más elemental de nuestros deberes para que ningún particular ni colectivo se adueñe de ella impunemente.
Y si es una obligación ciudadana socorrer al que está sufriendo un percance, y también lo es denunciar un acto incívico, una falta o un delito, no es menos cierto que, si bien la policía trabaja por un sueldo, la urbanidad no tiene precio.
Llibres: García Lorca en el país de Dalí
L’Editorial Base acaba de publicar l’assaig d’Antonina Rodrigo sobre la relació entre Lorca i Dalí. El llibre que, amb altres títols, estava completament exhaurit, després de les edicions de Planeta (1975) i Edhasa (1984), ara, novament, apareix amb el títol de García Lorca en el país de Dalí (2004). Podem manifestar que aquest llibre ja és un clàssic d’Antonina Rodrigo que tots els estudiosos de
Comments are off for this post
