Archive for Gener, 2012
Jo també en sóc
Comments are off for this post
MUSEU DEL CÒMIC, INAUGURACIÓ EL 2014?
Fent el mico. (I’m not your) steppin’ stone
Una entrada peculiar la d’avui perquè fent recerca musical vaig lligant caps i descobrint al ritme que em marca la curiositat de tastaolletes, diferents cançons originals, versions, adaptacions… Quelcom semblant al programa de Televisió de Catalunya, No me la puc treure del cap.
És el cas d’(I’m not your) steppin’ stone, cançó que coneixia fa molt temps per l’adaptació que feien els bilbains M.C.D. ‘No hay libertad de expresión’ d’un cover punk que tocaven els Sex Pistols (com a curiositat podeu veure la recreació d’una actuació per part d’actors del film Sid and Nancy).
Els Pistols a la vegada esbudellaven anteriors versions d’altres grups i sobretot l’entranyable dels Monkees que van popularitzar el tema l’any 1966. Una descoberta recent, diguem ignorant, que m’ha motivat a escriure l’article.
Per una altra banda, havia escoltat també la cançó per part dels Merton Parkas (desconeixia que eren ells però avui dia per internet et permet trobar-ho tot), amb una elegant versió del revival mod de 1979. De fet buscant, buscant, he trobat un munt de versions de diferents èpoques i estils.
Ben segur no té més importància però és un exemple que la vida és plural com ho és la creativitat i sempre, en tots els àmbits, tenim tant per aprendre! Internet, amb el sentit crític necessari, és una font excepcional d’informació històrica, de testimonis gràfics i musicals.
Comments are off for this postCURSA BDN RUNNING
Xerrada "el POUM, 75 anys d’historia" i Assemblea 15M
PRIORIDADES.
‘Si trobes cara l’educació, prova la ignorància’
‘L’Art suprem del mestre és despertar el plaer de l’expressió creativa i el coneixement’ (Albert Einstein).
El quadre representat és del pintor rus Nikolay Bogdanov-Belsky, datat el 1895 i reflecteix molt bé l’estima i l’interès per transmetre l’aprenentatge per part del mestre així com l’actitut per aprendre d’uns alumnes estimulats.
Sense recursos destinats a l’educació per donar igualtat d’oportunitats a tothom i desenvolupar les capacitats, un país està coix per molt que ‘un bon mestre sota d’un pi fa escola’ (Alexandre Galí).
‘Si trobes cara l’educació, prova la ignorància’.
Comments are off for this postEl misto i la benzina
Fa molts anys que conec en Juanje Guerrero, educador de carrer i membre del patronat de la Fundació Ateneu de Sant Roc. Hi ha poques persones que coneguin el barri millor que ell, si és que n'hi ha. És una persona conciliadora, poc amant del conflicte, de conviccions molt fermes. S'estima el barri i la seva gent de veritat. Quan llegeixo que diu que “tard o d'hora, Sant Roc esclatarà”, no ho poso en dubte. No parla per interessos polítics.
En Juanje i altres persones, incloent-hi tota l'oposició municipal, alerten que el govern del PP està promovent una política que posa en confrontació la comunitat autòctona –majoritàriament d'ètnia gitana– de Sant Roc amb els nouvinguts pakistanesos i els col·lectius musulmans.
En aquestes aigües ja hi han remenat d'altres. Recordo amb feredat una imatge, no difosa als mitjans, de Josep Anglada sortint de Sant Roc com si fos un torero a espatlles d'unes persones d'ètnia gitana. La nota de premsa de Plataforma per Catalunya, emesa durant les darreres municipals, afirmava que els gitanos de Sant Roc estaven amb el seu partit i en contra dels romanesos i altres col·lectius similars.
Tot i que la imatge parla per si mateixa, no tots els gitanos són iguals, per bé que durant molts anys entre els dirigents d'aquest col·lectiu autòcton i els polítics locals i nacionals s'ha jugat al joc de “jo et dono i tu em dónes”. A la llarga tots els polítics van sortir-ne escaldats, perquè el vot no té més amo que el de la persona que el diposita a l'urna, i una cosa és el que et diuen i una altra el que fan. Hi ha coses que surten massa cares...
Ara la pau s'esquerda a Sant Roc, perquè la crisi fa créixer rivalitats en l'espai on hi ha més dificultats econòmiques, i això no ajuda a conciliar mentalitats i costums diferents. Ara bé, el paper del govern local no és acostar mistos a la benzina –prohibir resar a les places públiques sense oferir alternatives és una manera de fer-ho–, sinó desactivar situacions que un dia d'aquests ens donaran un disgust. Això i mantenir, malgrat les retallades, serveis socials fonamentals en zones d'alt risc com són Sant Roc. A la fi, els vots són volàtils; els conflictes tendeixen a ser permanents.
