BadaBlocs » Àlbum de retalls (Badalona)

BadaBlocs » Àlbum de retalls (Badalona) http://badablocs.net La Badalona que viu als blocs Tue, 07 Sep 2010 22:02:30 +0000 http://wordpress.org/?v=2.9.1 en hourly 1 I si durant un any… http://albumderetalls.blogspot.com/2008/06/i-si-durant-un-any.html http://albumderetalls.blogspot.com/2008/06/i-si-durant-un-any.html#comments Sun, 29 Jun 2008 00:50:52 +0000 Els genis tag:blogger.com,1999:blog-30630936.post-831984155733043897

... decidíssim posar-nos d'acord? M'ho diu en Josep Maria Massot, amb un posat que, si no sabés qui és, potser podria confondre amb superficial murrieria. En Massot, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Badalona, parla de la proverbial incapaciat de la ciutat on visc per abordar, de forma consensuada i il·lusionada projectes de pes, projectes de veritable empenta ciutadana. I no hi ha superficial murrieria, en les seves paraules, sinó un cansament quasi còsmic, ben salvat, això si, per una ironia escapista. Jo li dic: ni que fos posar-nos d'acord a canviar de temes per un any, jo potser ja firmaria! Però en Massot fa que no amb el cap, tot rient. ¿Saps amb quants temes podriem barallar-nos encara?, m'espeta. Potser si. Parlàvem de la presentació d'El més vell dels desitjos: el port de Badalona (Nautilus), el llibre escrit per Andreu Mas i que a mi em va tocar presentar, fa uns pocs dies, a l'Espai Betúlia, enmig d'una inèdita expectació política a la ciutat. El llibre és interessant i conté molta informació nova. L'Andreu escriu molt bé i sap moltes coses. És una bona combinació, aquesta. Però resulta que les tres persones que erem a la taula cadascuna tenia una idea de com havia de ser el port de Badalona. Potser en aquella sala plena de gom a gom haguéssin sortit fins a setanta o vuitanta ports diferents... però cap dels presents era capaç de mostrar-se entusiasmat amb el port present, plausible, real. I si durant un any decidíssim posar-nos d'acord?]]>

Pompeu Fabra és el badaloní més important del segle XX i no té cap espai públic rellevant a la nostra ciutat, ni tant sols un monument o escultura, més enllà d'un modest monòlit impulsat per, entre d'altres, l'entitat que presideixo de fa un temps a Badalona. El 'mestre' va viure a la ciuatat trenta anys de la seva vida, els més fructífers, els de la seva maduresa, els que van regalar al nostre país el Diccionari que va donar ales a la nostra llengua. Si en va marxar, Fabra, va ser forçat per l'exili . Potser encara algú dubta de designar Fabra com a badaloní. Jo no. Jo ho tinc claríssim. És per això que la nova plaça central de Badalona -que està cridada a ser el nou centre neuràlgic de la ciutat- hauria de dur el seu nom. I també la nova estació de metro que hi haurà al subsòl. Em sembla que és una bona forma de passar comptes amb la nostra memòria recent. Hi ha alguna ciutat a Catalunya que pugui fer això amb més justificació que la nostra? Des d'aquesta setmana, una iniciativa ciutadana, amb la qual col·laboro, mira d'aplegar suports per aquesta idea. Al web pompeufabrabadalona.cat s'hi pot trobar el llistat d'adhesions. Impressiona, la veritat. De moment hi ha institucions com la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Catalana d'Estiu... o l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. I persones (de Badalona i d’arreu) tan reconegudes com l’exalcalde Màrius Diaz; els actors Jordi Dauder i Oriol Genís; els cantants Raimon i Teresa Rebull; els periodistes Toni Soler, Sílvia Soler, Iu Forn i Oriol Soler; els poetes Joan Argenté, Màrius Sampere, Carles Duarte, Coloma Lleal, Odile Arqué, Paco Fanés i Valentí Soler; els crítics Joaquim Molas i Albert Manent; els historiadors Josep Maria Ainaud de Lasarte i Jordi Monés i Pujol-Busquets; el meteoroleg Tomàs Molina; els escriptors Julià de Jòdar, Pep Coll i Joan Soler i Amigó; l’exregidor Marcel Riera; els llibreters Gerard Remendo i Isidre Sala.]]>

"T'hagués pogut dir que era Duke Ellington o John Coltrane, però et vaig dir Fats Waller, perquè Fats Waller era un home feliç". Tota una declaració d'intencions, continguda en un dels millors moments de Be Kind, Rewind (Rebobineu, si us plau), l'última pel·lícula de Michel Gondry. Aquesta cita és un bon exemple de la savia i gens innocent profunditat que trobem rera la contagiosa alegria de viure que transmet aquest irregular però ben suggerent artefacte fílmic. La producció té una factura estudiadament 'trash', que veiem presentada amb la sintaxi de la postmodernitat fílmica (marca de la casa Gondry, el qual prové del camp del vídeoclip més vanguardista). Tanmateix, i sorprenentment, hi trobem també arrels ben fondes al cor del segle XX. Personatges com Frank Capra, Preston Struges o el mateix Fats Waller planen en aquesta curiosa 'buddy movie', una reivindicació encesa del 'fes-t'ho tu mateix'. Llàstima que la mitja hora final perd una mica de tensió narrativa: inexplicablement, en els últims minuts el film esdevé una cosa més aviat flàccida i precipitada. Com si Gondry no se n'acabés de sortir delimitant la fina línia que separa l'humanisme de la sentimentalitat.

[APUNT: Els Irradiadors Camaleònics, en el seu espectacle 'Plouen cartes del cel', estrenat l'any 2000 a Tiana, ja reivindicaven, precisament, el mateix Waller, el músic feliç, a partir de poemes de Salvat Papasseït. Rera els Irradiadors, l'ombra de Pep Mita. En Josep Maria Busquets i seu optimisme revolucionari, tan 'punky', ell, amb la seva barba blanca i la seva gorra de beisbol].]]>

¿Qui són aquestes personetes, vestides amb aquesta roba sense arruges, de colors vius? Hi ha una família, pare i mare joves, que esperen amb un gest d'entranyable impaciència que el seu petit se'ls acosti amb la bicicleta, tot just estrenada. Hi ha aquesta gespa de color verd, un verd saturat, impossible, quasi oníric. Hi ha també aquestes piseries netes i elegants, situades enmig del que intueixo que és una ciutat, però que és en realitat una massa informe. És com si aquesta urbanització fos una illa -com cada home és una illa, puntualitzava el poeta- suspesa en els llimbs d'un món sense sorpreses, assèptic, gris.

És el món que existeix en aquests grans cartells publicitaris: 'El piso de tus sueños', 'El campo enmedio de la ciudad', 'Tu casa al lado del mar', i un llarg i conegut etcètera. Somnis digitilitzats, la felicitat virtualitzada.

Però va passant el temps. Els pisos no es venen, el cartell es va tornant groc -cruelment, implacablement. Apareixen les esquerdes en el quadre que semblava tan perfecte. Les petites personetes encara hi són, es distingeixen sense problema... semblen congelades en aquell gest d'estudiada felicitat. Potser perplexes, potser penedides, potser absents a tot, mirant de tirar endavant.]]>

Avui és el dia. Ho adverteix una amiga en un correu electrònic. Aquest dijous, 3 d'abril, és, en efecte 'el dia' que es certifica, legalment, l'adéu de l'alcaldessa Maite Arqué al capdavant de la principal institució de la meva ciutat, Badalona. Previsiblement, aquesta setmana la gent d'El Punt de la comarca van demanar-me una breu valoració del mandat d'Arqué a l'alcaldia, preparaven l'excel·lent desplegament informatiu que ha sortit avui. Vaig destacar com a aspectes positius la "fidelitat i l'estima a la ciutat. L'empatia, les ganes de diàleg. La mirada". I com a aspectes negatius "La falta d'equip, la debilitat política... la prima ambició". Un llistat previsible, res que no hagi dit ja en altres ocasions. Però voldria subratllar aquest 'La mirada' que vaig voler incloure en la valoració i que potser destacava, tan subtil i inconcret, entre els altres qualificatius. Em ve de gust explicar-me. La mirada? Quina és la mirada de Maite Arqué? Doncs bé, és una mirada que parla amb més eloqüència que els seus discursos i que atreu conjugant contradiccions; té, aquesta mirada, un aire d'abnegació pacient, una sornegueria propera, un lleu tel d'humitat, --com deia el Raimon--, que finalment pren la forma d'una innegable humanitat. M'ha agradat, malgrat tot, trobar-la en els ulls de la persona que ha dirigit la meva ciutat tots aquests anys.]]>

TVB 1 minut és la nova aventura de Pep Mita. Els que hem tingut la sort de poder disfrutar els filmets del poeta badaloní, quan feia d'home de cine a finals dels setanta i principis dels vuitanta, sabíem que aquesta era una assignatura pendent del badaloní, en els últims temps molt més dedicat a la poesia i a altres batalles culturals. You tube i wordpress són els aliats perfectes, eines de les quals es serveix amb la seva sàvia economia. I així ens serveix el que és, per mi, una de les millors televisions que es poden veure ara mateix al nostre país. Immediata, divertida, àgil i intel·ligent... com és que ningú havia pensat mai a fer televisió en vers? Havia de ser en Pep el primer a fer-ho.

[La foto, en Pep a la Sargantana, sota un retrat de Chris Hillman i davant d'una projecció del Mississipí arribant a Nova Orleans]]]>

La foto que acompanya aquest post il·lustra també l'article de portada de Vilaweb Badalona. És una foto feta a l'edifici del Banc Central, al quart o al cinquè pis d'aquest equipament municipal. Malgrat l'altura, es nota que és feta a 'peu plà': entre moltes empentes, amb una càmera domèstica, amb ulls d'afeccionat. I deu ser per això mateix que explica tantes coses, fins i tot a mí pur analfabet basquetbolístic! Amb aquest desenfocament tan ple de vida, ens mostra una tarda màgica a Badalona... o millor, es mostra una màgica Badalona. La Penya celebrava el seu títol, aconseguit diumenge a Gasteiz, amb una plaça de la Vila plena de gom a gom. Vilaweb hi era per explicar-ho. A peu pla, com ha de ser. Són coses com aquestes les que fan una ciutat.]]> http://albumderetalls.blogspot.com/2008/02/el-que-fa-una-ciutat.html/feed/ 0 N’anirem parlant http://albumderetalls.blogspot.com/2008/02/nanirem-parlant.html http://albumderetalls.blogspot.com/2008/02/nanirem-parlant.html#comments Thu, 07 Feb 2008 14:39:44 +0000 album-retalls-badalona tag:blogger.com,1999:blog-30630936.post-6611266627371305786 http://albumderetalls.blogspot.com/2008/02/nanirem-parlant.html/feed/ 0 Un servei que és un honor http://albumderetalls.blogspot.com/2008/01/del-servei-lhonor.html http://albumderetalls.blogspot.com/2008/01/del-servei-lhonor.html#comments Wed, 30 Jan 2008 21:18:43 +0000 album-retalls-badalona tag:blogger.com,1999:blog-30630936.post-9168414492215716365

Són la Francisca, l'Eduardo, la Maribel i la Josefa. Ens trobem quinzenalment a la biblioteca del barri de Pomar, modesta però molt ben portada per la Maria. Pomar, que a finals dels setanta podria haver esdevingut una mena de bronx a la badalonina i que avui sembla més aviat una urbanització residencial, ha estat el darrer a incorporar-se als tallers de lectura en català. Aquesta iniciativa, que va sortir d'Òmnium, aplega avui les biblioteques de la ciutat, la gent del centre de normalització, l'ajuntament. Va fent, sense fer gaire soroll.

I d'això es tracta. Millor evitar els focus mediàtics en aquests tallers. Conformen un espai on compartir la lectura, on perdre la por a llegir, la por a parlar. Sense normes ni correccions, vet aquí un lloc on passar una bona estona, tot utilitzant els útils llibres de l'associació Lectura Fàcil. I aquí és on la Francisca, l'Eduardo, la Maribel i la Josefa es troben amb mi, cada quinze dies, al voltant d'una petita taula blanca.

Moltes ganes d'aprendre, una digna necessitat de complir una assignatura pendent. Vegeu: parlar i llegir en la llengua del país que els ha acollit. No ho fan pel títol, ni perquè els ho demanin a la feina. Ho fan perquè si. Perquè en tenen ganes. No és bonic, això? Jo faig el que puc per animar-los i per no decebre les seves expectatives. No cal dir que m'he prohibit el pessimisme, amb ells: imagineu quina estupidesa treure la lletania aquesta de la mort del català! Amb quina cara em mirarien els meus quatre 'alumnes'... L'optimisme engresca, el pessimisme ens condemna. Tan senzill com això.

Això va començar sent un servei que feia a la meva ciutat i, la veritat, ha acabat sent tot un honor.]]> http://albumderetalls.blogspot.com/2008/01/del-servei-lhonor.html/feed/ 0 El menysteniment de l’alcaldessa http://albumderetalls.blogspot.com/2008/01/el-menysteniment-de-lalcaldessa.html http://albumderetalls.blogspot.com/2008/01/el-menysteniment-de-lalcaldessa.html#comments Wed, 30 Jan 2008 10:38:30 +0000 album-retalls-badalona tag:blogger.com,1999:blog-30630936.post-5792235195442105458 aquí en podeu escoltar un muntatge), que l'encara alcaldessa de la meva ciutat, Maite Arqué, diu dels 110 signants d'un manifest ciutadà que critica el fet que marxi de l'alcaldia a mig mandat, que són gent amb sigles polítiques o que no se sap d'on surten. Malhumorada, conclou: «Són BTV.» Quedo parat. No cal que em digueu innocent! Ja m'ho dic jo mateix. Però m'esperava una reacció enraonada i crítica de les consideracions de fons que es fan en el document: quin grau de fortalesa té la nostra democràcia? Què podem fer per millorar-la? Però no. Surt més a compte la mentida i la mofa. No anem bé, penso. Entre els signants hi ha gent de tota mena. Gent que no té el carnet a la boca, gent que se sap d'on ve. De fet, se sap perfectament. De fet, ella mateixa ho sap perfectament. Ens coneix, a molts de nosaltres. Som, majoritàriament, gent que està fent feina –des de fa molts anys– a les entitats, a les associacions, i que ho fa des de molts llocs de la ciutat. Us convido que hi doneu un cop d'ull a badalona2011.cat.

M'he decidit per fer una carta al director del diari de la meva ciutat. No un article d'opinió, no unes declaracions; una carta al director. Quin lloc hi ha millor per exposar el que sento com a ciutadà? Em sento estafat perquè la persona que va contreure el compromís de ser l'alcaldessa de la meva ciutat plega només set mesos després de les eleccions, sense demanar disculpes, i amb el silenci còmplice del seu partit, i de la resta de partits (vull subratllar-ho). Però també perquè avui he estat insultat per segona vegada quan he vist com les meves argumentacions –junt amb les de tants altres– han estat menystingudes per l'alcaldessa i reduïdes a una broma de pati d'escola.

Tenim damunt la taula un debat de pes sobre la nostra ciutat i la seva salut democràtica. Per què no el volen abordar? Els fa molta por, vet aquí. I cada vegada perden més els papers. Jo no m'hi conformo. I vosaltres?

[ PUBLICADA A L'EDICIÓ D'EL PUNT D'AVUI ]]]> aquí en podeu escoltar un muntatge), que l'encara alcaldessa de la meva ciutat, Maite Arqué, diu dels 110 signants d'un manifest ciutadà que critica el fet que marxi de l'alcaldia a mig mandat, que són gent amb sigles polítiques o que no se sap d'on surten. Malhumorada, conclou: «Són BTV.» Quedo parat. No cal que em digueu innocent! Ja m'ho dic jo mateix. Però m'esperava una reacció enraonada i crítica de les consideracions de fons que es fan en el document: quin grau de fortalesa té la nostra democràcia? Què podem fer per millorar-la? Però no. Surt més a compte la mentida i la mofa. No anem bé, penso. Entre els signants hi ha gent de tota mena. Gent que no té el carnet a la boca, gent que se sap d'on ve. De fet, se sap perfectament. De fet, ella mateixa ho sap perfectament. Ens coneix, a molts de nosaltres. Som, majoritàriament, gent que està fent feina –des de fa molts anys– a les entitats, a les associacions, i que ho fa des de molts llocs de la ciutat. Us convido que hi doneu un cop d'ull a badalona2011.cat.

M'he decidit per fer una carta al director del diari de la meva ciutat. No un article d'opinió, no unes declaracions; una carta al director. Quin lloc hi ha millor per exposar el que sento com a ciutadà? Em sento estafat perquè la persona que va contreure el compromís de ser l'alcaldessa de la meva ciutat plega només set mesos després de les eleccions, sense demanar disculpes, i amb el silenci còmplice del seu partit, i de la resta de partits (vull subratllar-ho). Però també perquè avui he estat insultat per segona vegada quan he vist com les meves argumentacions –junt amb les de tants altres– han estat menystingudes per l'alcaldessa i reduïdes a una broma de pati d'escola.

Tenim damunt la taula un debat de pes sobre la nostra ciutat i la seva salut democràtica. Per què no el volen abordar? Els fa molta por, vet aquí. I cada vegada perden més els papers. Jo no m'hi conformo. I vosaltres?

[ PUBLICADA A L'EDICIÓ D'EL PUNT D'AVUI ]]]> http://albumderetalls.blogspot.com/2008/01/el-menysteniment-de-lalcaldessa.html/feed/ 0