BadaBlocs

Des d'un punt de vista de gestió, des que va accedir al govern, no ho estava fent malament Xavier Garcia Albiol, tot i que molta gent no pensarà el mateix. Abans que fos investit alcalde, m'explicava en una entrevista que no faria res ni en contra de la llengua ni en contra dels símbols nacionals de Catalunya. Que aquesta no era la seva guerra. Que la prioritat era solucionar els problemes de Badalona.

O l'ha perdut la genètica o bé va mentir. A la primera oportunitat ha atacat els símbols del país, fent eliminar el terme nacional de la publicitat institucional de la Diada; no col·locant al balcó de la casa de la Vila els símbols –com la flassada vermella– que denoten que la ciutat està de festa. Obligant a col·locar la bandera espanyola en un lloc preeminent i eliminant l'acte institucional com a tal, atribuint-ne la responsabilitat, a més a més, a l'oposició.

L'alcalde ha actuat amb prepotència, perquè amb un govern en minoria va prendre una decisió que hauria de correspondre al conjunt de les forces polítiques i que hauria d'haver consensuat amb elles, cosa que sabia que no era possible.

Ha estat poc intel·ligent, però deu pensar que als seus votants els símbols nacionals de Catalunya els importen ben poc i que, per tant, el soroll que hagi pogut organitzar l'oposició li fa pessigolles, que els col·lectius que es mobilitzen són els que no el votaran mai i que la projecció mediàtica que ha assolit encara el reforça més. Si això que deu haver pensat –perquè no pren cap decisió perquè sí– és veritat, el problema de Badalona no és en Xavier Garcia Albiol, el problema és la mateixa ciutat, la seva capacitat d'integració i de transmissió dels valors d'una Catalunya integradora però catalana.

El PP ha promès públicament aquests dies que no farà campanya contra el català a les aules, però va votar en contra d'una resolució que defensava el vigent model d'immersió lingüística a les escoles de Catalunya. Va adduir obvis motius ideològics. Podria haver fet el mateix abstenint-s'hi, però hi va votar en contra, cosa que fa pensar que si la justícia tomba el recurs contra el català aplicarà la llei emparant-se en l'obligació legal de fer-ho. Temps al temps.

L'oposició té l'obligació de preparar-se per fer saltar el govern si els populars tornen a agredir el país. Perquè Badalona és Catalunya i el país es mereix que el respectin, i qui no ho fa no té dret a governar.

Comments are off for this post

Fa uns quants anys, encara sent Genís Llamas president del Club Joventut Badalona, se'ns presentava –si no recordo malament al restaurant La Palmira– el projecte de la Capital Europea del Bàsquet. Aquell projecte, deia aleshores la directiva, era bo per Badalona per diversos motius: primer, perquè consolidava un nou eix urbanístic a la zona del Gorg juntament amb el canal del port (que aleshores arribava fins a la plaça Josep Tarradellas), el Palau Municipal d'Esports i el parc del Turó d'en Carig. D'altra banda, servia per regenerar l'activitat comercial del Congrés i La Salut i, finalment, servia per dotar el Joventut d'una potent font d'ingressos després d'haver-se venut el darrer patrimoni que els quedava, el pavelló d'Ausiàs March.

El projecte va ser rebut amb un cert entusiasme entre la classe política i de seguida es va incorporar a la literatura política de la ciutat l'expressió “nou eix de centralitat urbana”. Malauradament l'eix no es va consolidar: la Generalitat va escurçar un canal que avui encara està per fer, i el mateix Ajuntament va decidir moure el complex de lloc i traslladar-lo per sobre del pont de l'autopista, cosa de la qual ja no paga la pena fer-ne qüestió. Ara bé, els canvis d'opinió municipal van afectar l'engegada del projecte, que va obrir portes a finals del 2008, quan la societat badalonina, com la catalana en general, era una bombolla desinflada que perdia capacitat adquisitiva a marxes forçades. Tot plegat va obligar a fer un seguit de girs al projecte original, que va passar de ser una cosa pretesament emblemàtica a convertir-se en un centre comercial més, en una àrea –la metropolitana– saturada i deficitària.

El Màgic va néixer sense màgia (ni accent) i amb molts problemes que encara avui el fan un projecte, diuen els que n'entenen, inviable econòmicament. L'única manera que els seus gestors han sabut trobar per sortir del clot és ampliar-lo. Ara afirmen necessitar 13.000 metres quadrats més que afectarien les pistes de Pere Gol. El Joventut, amb les finances intervingudes, demana l'ampliació per sobreviure i troba un operador que li compra el 24,95% de les accions a canvi de dos milions d'euros ara (que permeten la SAE arreglar el darrer exercici) i un quan la Fundació cedeixi els terrenys de Pere Gol.

Però la Fundació no té els terrenys, que són municipals. L'Ajuntament els hi ha de cedir. El govern anterior s'hi va negar. Però un operador –afirmen que vinculat als Sanahuja– els ha comprat, se suposa que sota la promesa del govern actual que l'operació es farà. L'excusa: ajudar la Penya, que per això es deu haver reservat el 0,5% de les accions, i garantir que a la ciutat no li queda en l'eix de la centralitat urbana un mort de milers de metres quadrats... Tot plegat un gegant despropòsit, fruit de mala sort, de mala gestió pública i privada i d'una espiral de bogeria que és en el que el Barça i el Madrid han convertit el món del bàsquet, a cop de talonari i d'uns pressupostos irracionals.

Comments are off for this post

L'escenari polític que ha quedat a Badalona després del 22-M afavoreix el que ha estat un mal endèmic de la ciutat: l'enfrontament entre els partits badalonins. Tant és així que fins i tot es barallen entre ells els que no tenen representació municipal per repartir-se el no-res. Hi ha odis eterns, rivalitats endèmiques i massa personalismes que han condicionat un acord de mínims històric per fer anar endavant la ciutat. Si alguna cosa s'ha d'aprendre del moviment dels “indignats” és que tenen raó quan diuen que els polítics han perdut el món de vista (no es pot generalitzar però són una majoria els que tenen aquest mal). Fa temps que es van desconnectar de la realitat i ara viuen en el seu Matrix particular. Un món reduït de disputes dialèctiques i enfrontaments estèrils que ens han portat fins aquí: al punt mort.

Hi ha un escenari fàcil de dibuixar, avui: el PP governarà d'una manera centrada –en García Albiol no té ni un pèl de tanoca diguin el que diguin–, sempre i quan les pressions que rebi de la seva dreta no l'obliguin a fer alguna estupidesa com ara generar algun conflicte lingüístic que ell mateix reconeix que no existeix. Socialistes i Iniciativa esperaran el més mínim error per llançar-se a la jugular del PP. Badalona necessita els socialistes, però de moment no porten massa bé el dol d'haver perdut el monopoli del poder. CiU haurà de pair que ni fent-ho bé se'n surten i ERC haurà de definir una estratègia per no desaparèixer de l'imaginari col·lectiu i s'haurà de comprar unes sabatilles per trepitjar territori. Si les coses van així, pobra i dissortada Badalona.

Hi ha, però, una opció de fer-ho bé. Toca reconciliar-se amb la ciutat i això no vol dir promoure un altre cop moviments d'infiltració a les associacions de veïns (que és com ho entén el model clàssic d'esquerres). Cal tornar la política a la seva essència més ciutadana i això no s'aconsegueix des d'un despatx municipal. El territori s'ha de tocar, els polítics han de perdre la mandra d'escoltar la gent, parlar-hi i fer-los cas, quan tenen raó, és clar. Una ciutat en crisi com Badalona necessita reinventar-se. Per què govern i oposició (municipal i extramunicipal) no poden crear una taula de diàleg social i fer-hi participar les entitats, els empresaris, els treballadors...? Canviar el món a petita escala no és impossible si es deixen de banda els interessos egoistes i partidistes i es treballa per la ciutat. Dec conservar un punt d'ingenuïtat, però hi ha moltes entitats que ho són perquè treballen sense defallir –i sense cobrar– per Badalona.

Però, és clar, si de cop i volta la ciutat reneix –i mira si ha perdut oportunitats de renéixer, en els últims anys!– serà mèrit del PP i l'oposició no ho pot permetre. Políticament s'entén. La pregunta és: aleshores, la ciutat, per a què la volem? Si tenim l'obligació de fer aquest món millor, per què ho deixem estar? Penseu-hi, sobretot els polítics.

Comments are off for this post

Xavier García Albiol, candidat del PP a Badalona, concedeix la primera entrevista després de saber-se que CiU en facilitaria la investidura. L’entrevista supera lleugerament els 30 minuts de durada i està repartida en tres vídeos penjats al canal de Youtube de Revista de Badalona digital. A l’entrevista García Albiol nega que sigui racista, nega les comparacions amb Anglada, nega que pensi imposar la llengua castellana a l’Ajuntament i explica com pensa complir algunes promeses electorals que semblen impossibles de complir per motius legals. També parla de la relació amb Madrid, de la hipotètica ajuda que ha rebut del PP i la FAES, i de totes les qüestions que l’han convertit en un dels polítics més polèmics de Badalona. Al Twitter i al Facebook anirem penjant frases extractades de l’entrevista. Comments are off for this post

Aquests dies em ve al cap una teoria expressada, trobo que magistralment, per Antoni Fogué quan era regidor a Santa Coloma. M'explicava el que va batejar amb el nom de la teoria dels cercles. Deia que a tota ciutat hi ha tres cercles: el primer el formen els actors de la política, de la cultura, l'administració pública... L'integren unes 200 o 300 persones, no pas més, que són les que creuen saber què es cou al municipi on viuen perquè ells són la ciutat, o si més no això és el que pensen. El segon cercle és el de les persones que tenen una relació més o menys sovintejada, més o menys circumstancial, amb els polítics i amb el que passa dins aquesta ciutat petita de buròcrates, periodistes i gent que talla el bacallà. S'hi han d'afegir 1.500 persones més. Entre aquests dos cercles hi ha certa comunicació i els missatges del primer arriben al segon, a vegades distorsionats, i els seus no arriben al primer, que viu mirant-se el melic. Al tercer cercle hi ha la resta dels mortals: consumidors de televisió poc involucrats en la dinàmica de la ciutat on viuen. Potser hi dormen i prou. El repte dels polítics i dels mitjans locals, deia Fogué, és traspassar les capes i comunicar amb aquesta gran massa. El PP ho ha fet en aquestes municipals; la resta de partits, no. L'ha ajudat el discurs i, fonamentalment, l'atenció mediàtica, i no parlo de la de TV3, sinó de la de Telecinco. En els vuitanta, els partits d'esquerres havien assolit molta capil·laritat als barris: les associacions de veïns eren els vivers dels futurs líders, i socialistes i suqueros es manifestaven i contramanifestaven en funció dels interessos del moment. Majoritàriament, els movien interessos polítics, però també n'hi havia molts de relacionats amb la millora dels barris. Per conservar l'autoritat moral, el líder veïnal havia d'exhibir que era capaç d'aconseguir millores per als barris. Dècades després, el moviment veïnal és mort, perquè les noves generacions no connecten amb l'estil ni tenen aspiracions polítiques (aparentment). El teixit associatiu que el podia reemplaçar existeix, però des del consistori no s'han esmerçat recursos suficients per fer-lo créixer, no fos que es revoltés i comencés a qüestionar l'statu quo de la ciutat. No s'han treballat lideratges ni relleu generacional allà on la immigració ha arribat com un tsunami que s'ha endut anys de feina dels serveis socials i de les mateixes entitats. El discurs de la xenofòbia ha germinat com una resposta a la por de perdre allò que va costar tant d'assolir: un cert nivell de vida als barris perifèrics i una feina estable. La culpa no la tenen els immigrants. La tenen la conjuntura i uns polítics que imaginaven una ciutat de desitjos –per citar només una etapa–, mentre la ciutat benestant callava, en bona part per desconeixement. Perquè, mal ens pesi, hi ha dues Badalones que no es parlen; com a molt, es miren de reüll. Els que han perdut tenen l'obligació de redescobrir la ciutat i connectar-hi si no volen estar molts anys a l'oposició. Comments are off for this post

Interessant el diari El Punt avui. Les seves primeres planes dedicades a Badalona i només a partir de la 6a pàgina no es parla de Barcelona. Tal és la complicada situació badalonina.

Entre els articles de El Punt, hi ha un que parla de que Ferran Falcó ha proposat al PSC fer alcalde a Jordi Serra, però quedant-se a l’oposició. Una proposta que, sembla haver descol·locat un PSC que no veu gens clar res que no sigui un tripartit on ells tinguin el control.

Per altra banda, ahir (de fet fa unes horetes) en capgròs feia una proposta agosarada i jo diria que poc factible. Als comentaris en Jordi Casas fa una altra, també agosarada. Idees no falten i veurem com acaba tot d’aquí a uns dies.

Als blocs badalonins les entrades parlant del tema s’omplen de comentaris a favor i en contra sense que hagi un consens clar – ni tant sols entre els militants de CiU – de si s’ha de deixar o no governar al PP.

A tot això, el PSC ha fet pública una nota de premsa en la diu clarament que el PP ha guanyat pel seu populisme, mentre afirma amb orgull – com si no fos merit igualment del PP – d’haver obtingut més vots (pocs) que a les municipals del 2007. Res d’autocrítica, són els més millors entre els millors

Em sap molt greu, però el PP ha guanyat gairebé a tota Badalona i allà on no ha guanyat ha aconseguit molts vots. No pot ser tot cosa del populisme. I a partir d’aquí que cadascú decideixi el perquè d’aquests vots (o bé, directament que li pregunti als seus veïns, un, al menys, ha votat al PP).

I a continuació una llista d’enllaços relacionats. Començo per la nota de premsa del PSC, segueixo pels articles d’El Punt i acabo amb una col·lecció de blocs badalonins que tracten el tema. Hi ha lectura per a una estoneta.

Enllaços relacionats:

• Nota de premsa del PSC de Badalona.
• El Punt: CiU s’ofereix per fer alcalde Serra, sense entrar al govern
• El Punt: Miquel Estruch: “Seguirem treballant per Badalona”
• El Punt, Andreu Mas: La simetria dels Xavis, també al bloc de l’Andreu, amb comentaris sucosos.
• El Punt: CiU traspassa a Falcó la decisió de fer alcalde a Albiol a Badalona
• El Punt: L’Audiència admet el recurs contra Albiol pels romanesos
• Oriol Lladó: Projecte, projecte, projecte (sobre Badalona i el PP)
• Daniel Gracia: 15
• Pep Mita: He tingut un somni! Ferran Falcó era l’alcalde!
• Jordi Ballesteros: Guatemala som tots
• Jordi Ballesteros: Bigoti
• Jaume Lleal: Què governin!
• Roger Melcior: Reflexions sobre #eleccionsbdn

Si algú posa algun enllaç als comentaris, miraré de afegir-lo a aquesta llista.

Comments are off for this post

Vet aquí que hi ha dos veïns de noms idèntics però de famílies diferents que viuen una història en paral·lel, un a Badalona i l'altre a Barcelona. Els dos, que es diuen Xavi, poden ser alcaldes, només necessiten un acord de reciprocitat, la família d'un vota el seu propi candidat al seu poble i la família de l'altre fa el mateix al poble del costat. Què permet això? Que els dos Xavis siguin alcaldes en segona volta en ser la llista més votada, atès que la resta d'opositors no sumen majoria absoluta per prendre'ls l'alcaldia en primera volta. És una situació simètrica. Bé, hi ha una diferència: durant quatre anys en Xavi de Barcelona pot arribar a acords amb altres partits, perquè ningú diu que l'odia. En Xavi de Badalona només es pot aferrar a CiU i els nacionalistes no volen fer aquest paper.

Estan les dues situacions vinculades l'una amb l'altra? No necessàriament. Ferran Falcó diu que té les mans lliures per fer a Badalona el que pugui, creguem-nos-el. I la pregunta és: vostè en el seu cas què faria? Un pacte de tots contra Xavier García? Només cal comprovar el resultat a Vic del cordó sanitari contra Plataforma per Catalunya,.. Tornant a Badalona: socialistes, convergents i Iniciativa fan un plat de mala digestió. Just abans de les eleccions Iniciativa va dir que mai de la vida pactaria amb CiU. On són la coherència, el programa i tot aquell conjunt de tòpics electorals dels polítics? Es pot fer un govern només sobre la base que un altre no governi? De resultats de pactes com aquests en tenim de recents. El segon tripartit a Catalunya és el responsable de l'allau convergent i de la desfeta del PSC i la destrossa republicana (per cert, molt immerescuda a Badalona).

Els “indignats” demanen democràcia real i una part d'aquesta democràcia implica respectar la llista més votada. A Badalona, ha estat, i de molt, el PP. No hi ha res més lluny de les meves conviccions que el PP i el discurs d'en Xavi García a Badalona. Però analitzem què ha fet: ha dit allò que senten molts badalonins que viuen més enllà del rovell de l'ou de la Badalona vella, un públic que el PSC ha desatès, que era el seu votant de tota la vida i que ara li ha estat infidel en part (tot i que s'ha de reconèixer que ha millorat el resultat en vots absoluts) i amb el qual la resta de partits no han connectat.

Un excés de bonisme i un progressisme mal entès han volgut estigmatitzar García Albiol, però ell ha dit el que molta gent que viu en situacions on es barregen pobresa i immigració senten, pensen i diuen. És molt fàcil dir el contrari des del Círcol Catòlic, però es podria dir el mateix des de la plaça del Sol o des de la d'Antonio Machado? Que governi i veurem si pot complir la promesa de gratuïtat dels llibres de text, i d'expulsió dels incívics sense papers, i si pot gestionar la cohesió social, quan no té ni els diners ni la legislació a l'abast per fer-ho. O potser si Rajoy governa a Madrid Badalona serà Eldorado i gràcies a una pluja de milions els carrers els asfaltaran amb or. I de passada regenerarem qui ha estat la primera força política de la ciutat, que és molt necessària però que ha de fer cau i net i reinventar-se, procés que ha d'encapçalar el mateix Jordi Serra.

 

Comments are off for this post

Demà publico a la contraportada d'El Punt un article que estic segur que molta gent no compartirà i el que més em preocupa que altra no entendrà i malinterpretarà. Escric, però, allò que penso i crec que les opinions, que només són això, opinions, s'han de respectar. El que he escrit é fruit d'una reflexió acurada i és l'anàlisi periodístic que crec que em toca fer. Ja m'¡ho direu! Comments are off for this post

Revista de Badalona fa un pas més endavant obrint en fase de proves la seva edició digital coincidint amb dues qüestions informatives de primer ordre: les eleccions municipals i el play-off d’ascens a Segona A del CF Badalona. Dos esdeveniments que poden ser històrics en funció dels resultats. Després d’aquestes eleccions res possiblement tornarà a ser igual a Badalona. Esperem que els nostres polítics estiguin a l’altura del que el moment històric requereix i no es deixin portar, segons quin sigui el resultat, pel partidisme i esperem que el Bada faci història i torni a jugar contra equips històrics de lliga espanyola a Segona A. 
Les adreces dels dos webs són: http://eleccions.revistadebadalona.com  i http://futbol.revistadebadalona.com/.
També hem obert un canal a Facebook i un altre a Twitter: http://twitter.com/#!/RevistaBadalona .
Demà farem un seguiment complet de les eleccions i el play-off en temps real gràcies a un important equip de gent. Esperem que ens seguiu!!!! 

Comments are off for this post

Imperdible la pesentació d'Alfred Bosch, quan explica que dedicar el debat de civisme a Catalunya íntegrament a Badalona comporta estigmatitzar la ciutat. És el que els polítics han volgut. Quin servei han fet a Badalona? Fan més gran la pilota. Comments are off for this post