BadaBlocs

L'escenari polític que ha quedat a Badalona després del 22-M afavoreix el que ha estat un mal endèmic de la ciutat: l'enfrontament entre els partits badalonins. Tant és així que fins i tot es barallen entre ells els que no tenen representació municipal per repartir-se el no-res. Hi ha odis eterns, rivalitats endèmiques i massa personalismes que han condicionat un acord de mínims històric per fer anar endavant la ciutat. Si alguna cosa s'ha d'aprendre del moviment dels “indignats” és que tenen raó quan diuen que els polítics han perdut el món de vista (no es pot generalitzar però són una majoria els que tenen aquest mal). Fa temps que es van desconnectar de la realitat i ara viuen en el seu Matrix particular. Un món reduït de disputes dialèctiques i enfrontaments estèrils que ens han portat fins aquí: al punt mort.

Hi ha un escenari fàcil de dibuixar, avui: el PP governarà d'una manera centrada –en García Albiol no té ni un pèl de tanoca diguin el que diguin–, sempre i quan les pressions que rebi de la seva dreta no l'obliguin a fer alguna estupidesa com ara generar algun conflicte lingüístic que ell mateix reconeix que no existeix. Socialistes i Iniciativa esperaran el més mínim error per llançar-se a la jugular del PP. Badalona necessita els socialistes, però de moment no porten massa bé el dol d'haver perdut el monopoli del poder. CiU haurà de pair que ni fent-ho bé se'n surten i ERC haurà de definir una estratègia per no desaparèixer de l'imaginari col·lectiu i s'haurà de comprar unes sabatilles per trepitjar territori. Si les coses van així, pobra i dissortada Badalona.

Hi ha, però, una opció de fer-ho bé. Toca reconciliar-se amb la ciutat i això no vol dir promoure un altre cop moviments d'infiltració a les associacions de veïns (que és com ho entén el model clàssic d'esquerres). Cal tornar la política a la seva essència més ciutadana i això no s'aconsegueix des d'un despatx municipal. El territori s'ha de tocar, els polítics han de perdre la mandra d'escoltar la gent, parlar-hi i fer-los cas, quan tenen raó, és clar. Una ciutat en crisi com Badalona necessita reinventar-se. Per què govern i oposició (municipal i extramunicipal) no poden crear una taula de diàleg social i fer-hi participar les entitats, els empresaris, els treballadors...? Canviar el món a petita escala no és impossible si es deixen de banda els interessos egoistes i partidistes i es treballa per la ciutat. Dec conservar un punt d'ingenuïtat, però hi ha moltes entitats que ho són perquè treballen sense defallir –i sense cobrar– per Badalona.

Però, és clar, si de cop i volta la ciutat reneix –i mira si ha perdut oportunitats de renéixer, en els últims anys!– serà mèrit del PP i l'oposició no ho pot permetre. Políticament s'entén. La pregunta és: aleshores, la ciutat, per a què la volem? Si tenim l'obligació de fer aquest món millor, per què ho deixem estar? Penseu-hi, sobretot els polítics.

Comments are off for this post

Xavier García Albiol, candidat del PP a Badalona, concedeix la primera entrevista després de saber-se que CiU en facilitaria la investidura. L’entrevista supera lleugerament els 30 minuts de durada i està repartida en tres vídeos penjats al canal de Youtube de Revista de Badalona digital. A l’entrevista García Albiol nega que sigui racista, nega les comparacions amb Anglada, nega que pensi imposar la llengua castellana a l’Ajuntament i explica com pensa complir algunes promeses electorals que semblen impossibles de complir per motius legals. També parla de la relació amb Madrid, de la hipotètica ajuda que ha rebut del PP i la FAES, i de totes les qüestions que l’han convertit en un dels polítics més polèmics de Badalona. Al Twitter i al Facebook anirem penjant frases extractades de l’entrevista. Comments are off for this post

Aquests dies em ve al cap una teoria expressada, trobo que magistralment, per Antoni Fogué quan era regidor a Santa Coloma. M'explicava el que va batejar amb el nom de la teoria dels cercles. Deia que a tota ciutat hi ha tres cercles: el primer el formen els actors de la política, de la cultura, l'administració pública... L'integren unes 200 o 300 persones, no pas més, que són les que creuen saber què es cou al municipi on viuen perquè ells són la ciutat, o si més no això és el que pensen. El segon cercle és el de les persones que tenen una relació més o menys sovintejada, més o menys circumstancial, amb els polítics i amb el que passa dins aquesta ciutat petita de buròcrates, periodistes i gent que talla el bacallà. S'hi han d'afegir 1.500 persones més. Entre aquests dos cercles hi ha certa comunicació i els missatges del primer arriben al segon, a vegades distorsionats, i els seus no arriben al primer, que viu mirant-se el melic. Al tercer cercle hi ha la resta dels mortals: consumidors de televisió poc involucrats en la dinàmica de la ciutat on viuen. Potser hi dormen i prou. El repte dels polítics i dels mitjans locals, deia Fogué, és traspassar les capes i comunicar amb aquesta gran massa. El PP ho ha fet en aquestes municipals; la resta de partits, no. L'ha ajudat el discurs i, fonamentalment, l'atenció mediàtica, i no parlo de la de TV3, sinó de la de Telecinco. En els vuitanta, els partits d'esquerres havien assolit molta capil·laritat als barris: les associacions de veïns eren els vivers dels futurs líders, i socialistes i suqueros es manifestaven i contramanifestaven en funció dels interessos del moment. Majoritàriament, els movien interessos polítics, però també n'hi havia molts de relacionats amb la millora dels barris. Per conservar l'autoritat moral, el líder veïnal havia d'exhibir que era capaç d'aconseguir millores per als barris. Dècades després, el moviment veïnal és mort, perquè les noves generacions no connecten amb l'estil ni tenen aspiracions polítiques (aparentment). El teixit associatiu que el podia reemplaçar existeix, però des del consistori no s'han esmerçat recursos suficients per fer-lo créixer, no fos que es revoltés i comencés a qüestionar l'statu quo de la ciutat. No s'han treballat lideratges ni relleu generacional allà on la immigració ha arribat com un tsunami que s'ha endut anys de feina dels serveis socials i de les mateixes entitats. El discurs de la xenofòbia ha germinat com una resposta a la por de perdre allò que va costar tant d'assolir: un cert nivell de vida als barris perifèrics i una feina estable. La culpa no la tenen els immigrants. La tenen la conjuntura i uns polítics que imaginaven una ciutat de desitjos –per citar només una etapa–, mentre la ciutat benestant callava, en bona part per desconeixement. Perquè, mal ens pesi, hi ha dues Badalones que no es parlen; com a molt, es miren de reüll. Els que han perdut tenen l'obligació de redescobrir la ciutat i connectar-hi si no volen estar molts anys a l'oposició. Comments are off for this post

Interessant el diari El Punt avui. Les seves primeres planes dedicades a Badalona i només a partir de la 6a pàgina no es parla de Barcelona. Tal és la complicada situació badalonina.

Entre els articles de El Punt, hi ha un que parla de que Ferran Falcó ha proposat al PSC fer alcalde a Jordi Serra, però quedant-se a l’oposició. Una proposta que, sembla haver descol·locat un PSC que no veu gens clar res que no sigui un tripartit on ells tinguin el control.

Per altra banda, ahir (de fet fa unes horetes) en capgròs feia una proposta agosarada i jo diria que poc factible. Als comentaris en Jordi Casas fa una altra, també agosarada. Idees no falten i veurem com acaba tot d’aquí a uns dies.

Als blocs badalonins les entrades parlant del tema s’omplen de comentaris a favor i en contra sense que hagi un consens clar – ni tant sols entre els militants de CiU – de si s’ha de deixar o no governar al PP.

A tot això, el PSC ha fet pública una nota de premsa en la diu clarament que el PP ha guanyat pel seu populisme, mentre afirma amb orgull – com si no fos merit igualment del PP – d’haver obtingut més vots (pocs) que a les municipals del 2007. Res d’autocrítica, són els més millors entre els millors

Em sap molt greu, però el PP ha guanyat gairebé a tota Badalona i allà on no ha guanyat ha aconseguit molts vots. No pot ser tot cosa del populisme. I a partir d’aquí que cadascú decideixi el perquè d’aquests vots (o bé, directament que li pregunti als seus veïns, un, al menys, ha votat al PP).

I a continuació una llista d’enllaços relacionats. Començo per la nota de premsa del PSC, segueixo pels articles d’El Punt i acabo amb una col·lecció de blocs badalonins que tracten el tema. Hi ha lectura per a una estoneta.

Enllaços relacionats:

• Nota de premsa del PSC de Badalona.
• El Punt: CiU s’ofereix per fer alcalde Serra, sense entrar al govern
• El Punt: Miquel Estruch: “Seguirem treballant per Badalona”
• El Punt, Andreu Mas: La simetria dels Xavis, també al bloc de l’Andreu, amb comentaris sucosos.
• El Punt: CiU traspassa a Falcó la decisió de fer alcalde a Albiol a Badalona
• El Punt: L’Audiència admet el recurs contra Albiol pels romanesos
• Oriol Lladó: Projecte, projecte, projecte (sobre Badalona i el PP)
• Daniel Gracia: 15
• Pep Mita: He tingut un somni! Ferran Falcó era l’alcalde!
• Jordi Ballesteros: Guatemala som tots
• Jordi Ballesteros: Bigoti
• Jaume Lleal: Què governin!
• Roger Melcior: Reflexions sobre #eleccionsbdn

Si algú posa algun enllaç als comentaris, miraré de afegir-lo a aquesta llista.

Comments are off for this post

Vet aquí que hi ha dos veïns de noms idèntics però de famílies diferents que viuen una història en paral·lel, un a Badalona i l'altre a Barcelona. Els dos, que es diuen Xavi, poden ser alcaldes, només necessiten un acord de reciprocitat, la família d'un vota el seu propi candidat al seu poble i la família de l'altre fa el mateix al poble del costat. Què permet això? Que els dos Xavis siguin alcaldes en segona volta en ser la llista més votada, atès que la resta d'opositors no sumen majoria absoluta per prendre'ls l'alcaldia en primera volta. És una situació simètrica. Bé, hi ha una diferència: durant quatre anys en Xavi de Barcelona pot arribar a acords amb altres partits, perquè ningú diu que l'odia. En Xavi de Badalona només es pot aferrar a CiU i els nacionalistes no volen fer aquest paper.

Estan les dues situacions vinculades l'una amb l'altra? No necessàriament. Ferran Falcó diu que té les mans lliures per fer a Badalona el que pugui, creguem-nos-el. I la pregunta és: vostè en el seu cas què faria? Un pacte de tots contra Xavier García? Només cal comprovar el resultat a Vic del cordó sanitari contra Plataforma per Catalunya,.. Tornant a Badalona: socialistes, convergents i Iniciativa fan un plat de mala digestió. Just abans de les eleccions Iniciativa va dir que mai de la vida pactaria amb CiU. On són la coherència, el programa i tot aquell conjunt de tòpics electorals dels polítics? Es pot fer un govern només sobre la base que un altre no governi? De resultats de pactes com aquests en tenim de recents. El segon tripartit a Catalunya és el responsable de l'allau convergent i de la desfeta del PSC i la destrossa republicana (per cert, molt immerescuda a Badalona).

Els “indignats” demanen democràcia real i una part d'aquesta democràcia implica respectar la llista més votada. A Badalona, ha estat, i de molt, el PP. No hi ha res més lluny de les meves conviccions que el PP i el discurs d'en Xavi García a Badalona. Però analitzem què ha fet: ha dit allò que senten molts badalonins que viuen més enllà del rovell de l'ou de la Badalona vella, un públic que el PSC ha desatès, que era el seu votant de tota la vida i que ara li ha estat infidel en part (tot i que s'ha de reconèixer que ha millorat el resultat en vots absoluts) i amb el qual la resta de partits no han connectat.

Un excés de bonisme i un progressisme mal entès han volgut estigmatitzar García Albiol, però ell ha dit el que molta gent que viu en situacions on es barregen pobresa i immigració senten, pensen i diuen. És molt fàcil dir el contrari des del Círcol Catòlic, però es podria dir el mateix des de la plaça del Sol o des de la d'Antonio Machado? Que governi i veurem si pot complir la promesa de gratuïtat dels llibres de text, i d'expulsió dels incívics sense papers, i si pot gestionar la cohesió social, quan no té ni els diners ni la legislació a l'abast per fer-ho. O potser si Rajoy governa a Madrid Badalona serà Eldorado i gràcies a una pluja de milions els carrers els asfaltaran amb or. I de passada regenerarem qui ha estat la primera força política de la ciutat, que és molt necessària però que ha de fer cau i net i reinventar-se, procés que ha d'encapçalar el mateix Jordi Serra.

 

Comments are off for this post

Demà publico a la contraportada d'El Punt un article que estic segur que molta gent no compartirà i el que més em preocupa que altra no entendrà i malinterpretarà. Escric, però, allò que penso i crec que les opinions, que només són això, opinions, s'han de respectar. El que he escrit é fruit d'una reflexió acurada i és l'anàlisi periodístic que crec que em toca fer. Ja m'¡ho direu! Comments are off for this post

Revista de Badalona fa un pas més endavant obrint en fase de proves la seva edició digital coincidint amb dues qüestions informatives de primer ordre: les eleccions municipals i el play-off d’ascens a Segona A del CF Badalona. Dos esdeveniments que poden ser històrics en funció dels resultats. Després d’aquestes eleccions res possiblement tornarà a ser igual a Badalona. Esperem que els nostres polítics estiguin a l’altura del que el moment històric requereix i no es deixin portar, segons quin sigui el resultat, pel partidisme i esperem que el Bada faci història i torni a jugar contra equips històrics de lliga espanyola a Segona A. 
Les adreces dels dos webs són: http://eleccions.revistadebadalona.com  i http://futbol.revistadebadalona.com/.
També hem obert un canal a Facebook i un altre a Twitter: http://twitter.com/#!/RevistaBadalona .
Demà farem un seguiment complet de les eleccions i el play-off en temps real gràcies a un important equip de gent. Esperem que ens seguiu!!!! 

Comments are off for this post

Imperdible la pesentació d'Alfred Bosch, quan explica que dedicar el debat de civisme a Catalunya íntegrament a Badalona comporta estigmatitzar la ciutat. És el que els polítics han volgut. Quin servei han fet a Badalona? Fan més gran la pilota. Comments are off for this post

Fa quatre anys vaig escriure al bloc el perfil dels candidats que es presentaven a les eleccions; aquest any els he publicat a Revista de Badalona, conjuntament amb els ninots de l'Avi. Us encoratjo a què compreu la Revista. No pels perfils, sinó pel conjunt de la publicació!!!!
Per cert, aquí us deixo la meva porra electoral: PSC 8-9; PP 9-10; CiU 5-6; ICV 3-4; ERC 0-1. Us emplaço a deixar les vostres en aquest post en l'apartat de comentaris!!!!  Comments are off for this post

Avui El Periódico publica un sondeig electoral sobre Badalona força interessant, tot i que interpretable segons les ulleres que cadascú es vulgui posar. D'entrada no pronostica una ensulsiada dels socialistes, que podrien arribar, pel que fa a número de regidors, a tenir-ne un més que els actuals o, com a mínim, repetir els mateixos, cosa que vindria a confirmar que el PSC ja va arribar fa quatre anys al seu terra electoral i difícilment baixarà més. D'altra banda, però, pronostica un augment espectacular del PP que empataria a regidors amb el PSC  però que, segons com vagi el dau, es podria convertir per primer cop en la història de la ciutat en la primera força política de la ciutat. Per tant, tot va del canto d'un duro. I enmig, Ferran Falcó. Convergència perdria alguns vots per la polarització de les eleccions però mantindria els cinc regidors, que són els que donarien la majoria absoluta sumats o bé al PSC o bé al PP. O sigui, que en Ferran té una patata calenta entre les mans. Per bé que, si ho mirem des d'un altre punt de vista, té una oportunitat magnífica per ser alcalde. Ara bé, algú dubta que si Xavier García té una mínima opció de fer-se amb l'alcaldia (i aquest és l'últim cop en la seva carrera política que té aquesta oportunitat) la deixarà perdre? No collarà la direcció nacional del seu partit per canviar cromos amb Barcelona? I hi ha més coses en joc: els pressupostos. I què farà CiU en l'àmbit nacional? Un alt dirigent del partit em deia fa uns dies que "s'ha de tenir una visió global". Vaig entendre, al fil d'aquestes paraules, que Badalona pot ser sacrificable. Ara bé, tampoc el PSC es quedarà de braços creuats veient com el PP li pren la plaça. Segur que prefereixen regalar-li a CiU que al PP i ells també són un actor en el joc de pactes en l'àmbit català, com ho pot ser Esquerra que pot tenir un paper decisiu a segons quins pobles. És curiós que Iniciativa pateixi un dur correctiu i que Esquerra estigui al fil de la navalla i, diu el sondeig, de moment fora de l'hemicicle. Aquests dies de campanya seran decisius. Tot el peix no està venut i segons quines enquestes poden produir reaccions en múltiples sentits. Una altra curiositat és que tots els polítics amb representació municipal aproven excepte el candidat popular i que la majoria de ciutadans diuen estar satisfets amb la seva ciutat, cosa que entra en flagrant contradicció amb votar el PP. Comptat i debatut el que cada cop tinc més clar és que la nit electoral no sabrem qui és l'alcalde de Badalona, perquè aquest escacs electoral ultrapassa els límits de Badalona i, fins  i tot, els de Barcelona, hi ha múltiples ciutats que són claus i hi ha altres variants polítiques nacionals gens menyspreables. Qui pensi que les eleccions es decidiran a Badalona s'equivoca. Comments are off for this post