Quan he arribat a casa (no tinc tarifa de dades al mòbil ) he fet una piulada a twitter:

10:50 platja. Roca i Pi. Una dutxa raja aigua sense parar. No l’he pogut parar A qui aviso? @merceriusserra @daniel_gracia

Mercè Rius és la regidora del districte primer i Daniel Gràcia el regidor de Via Pública. Són dos regidors força actius a les xarxes socials i que estava segur que no trigarien massa en llegir la meva piulada.

Un minut desprès rebia resposta de la Mercè Rius, regidora del districte primer:

@badabit ho passo a medi ambient. Gràcies.

Personalment hauria preferit dirigir-me a algun servei de l’ajuntament on es pugin fer càrrec d’aquestes coses, no crec que sigui feina dels regidors redirigir aquestes incidències, però si existeix aquest servei, jo no ho conec i per això, davant la urgència, ho he fet d’aquesta manera.

Reconec que comptava amb la resposta o bé de la Mercè o bé del Daniel. La Mercè ha estat més ràpida Moltes gràcies.

A partir de les 18:30 hores s’iniciarà la Cavalcada.

Horaris aproximats de la Cavalcada de Reis de Badalona 2012 (Cabalgata de Reyes en castellà):

• A les 18:30h, a la rambla de la Solidaritat, inici de la Cavalcada de Reis.
• 18:45 Av. Marquès de Sant Mori
• 19:15 Don Pelai
• 19:30 Av. Alfons XIII
• 19:45 Francesc Macià
• 20:00 Martí Pujol
• 20:15 Francesc Layret (plaça de la Vila)
• 20:30 Prim
• 20:45 Final a la cruïlla de Prim amb la Rambla

Mapa del recorregut:

Veure el recorregut de la Cavalcada en un mapa més gran

Més informació:

• Web de l’ajuntament: Arribada de ses Majestats els Reis d’Orient i Cavalcada de Reis 2012

La T10 és la tarja de transport que fan servir habitualment els treballadors per a desplaçar-se a la seva feina. Anada i tornada: 10 viatges per setmana. No surt a compte la T-mes ni la T-trimestre. És una massa de gent molt important, per això és el títol més usat. I cada cop més castigat.

Enllaços:

• La Vanguardia: La T-10 del metro subirá en 2012 un euro hasta los 9,25
• El Periódico: El preu de la T-10 de Barcelona s’apuja un euro
• El Punt – Avui: La T-10 passarà a costar 9,25 euros a partir de 2012

Tenir problemes de mobilitat no significa ser pobre.

Potser algú hauria d’explicar a aquest senyor que les persones amb dificultats de mobilitat tenien aquestes places gratuïtes perquè no tinguin diners, si no perquè per ells és una necessitat que, afortunadament per nosaltres, altres (com el senyor Albiol) no tenim.

Tinc la sensació de que des de que és l’alcalde de la ciutat el senyor Albiol pateix d’una mena d’incontinència verbal (i twittera) que s’hauria de fer mirar. Però potser és que abans no li feia tant cas…

I recordar als senyors de PSC, CiU i ERC que al passat mandat van crear una nova web municipal que es va fer sense tenir en compte les necessitats de les persones amb discapacitat. Si ara els hi preocupen aquestes coses, ja cal que comencin a predicar amb l’exemple!

Més informació:

• Badalona comunicació:
  Crítiques del PSC i ICV-EUIA dels impostos del govern
• El Periódico: García Albiol anuncia una rebaixa d’impostos i taxes a Badalona el 2012

Tot i que la idea em sembla bona, trobo que el nombre d’agents destinats i les àmplies zones que han de cobrir faran que aquests agents no s’arribin a veure com veritables policies del barri. En qualsevol cas, dubto que realment serveixin per donar més sensació de presència policial.

Bé, ja veurem, jo només espero veure’ls per la plaça de Les Gavines algun dia.

Més informació:

• Ajuntament de Badalona: Els 24 agents que formen la Unitat de la Policia de barri comencen a patrullar avui a peu pels carrers de la ciutat
• CiU: CiU de Badalona considera “ridícul” qualificar de “policia de barri” el model presentat pel govern d’Albiol.
• El Punt: Badalona recupera la policia de barri deu anys després de renunciar-hi
• ABC: CiU califica de ridículo el modelo de policía de barrio presentado por Albiol.
• 20 minutos: Los vecinos de Badalona pueden llamar al móvil de la Guàrdia Urbana
• El Periódico: García Albiol, digui.

Diumenge, a La Plana, als actes no institucionals de celebració de La Diada, érem unes 300 persones en una estimació que m’atreveixo a dir que és optimista. A la majoria dels badalonins, als votants del PP de tota la vida i a molts dels votants del PSC, La Diada ni els interessa ni els importa. Bé, sí, els interessa quan poden fer pont. És una llàstima, però és la realitat.

I quant a l’idioma… Quin percentatge de badalonins ni parla ni escriu el català i ni tant sols els importa?

Els regidors del PP s’estan movent molt. De fet la feina que està fent el PP a peu de carrer sembla la continuació del que feien abans de les eleccions. Utilitza molt bé la propaganda combinada amb actuacions reals. I no sembla que els hi vagi malament. I mentre l’oposició sembla actuar de cara a una galeria gairebé inexistent, el PP va fent una política que sembla agradar.

Bé, segur que m’equivoco, però jo diria que ni experiment ni punta de llança. Ens agradi o no, més aviat un toc de realitat badalonina.

I un detall més. Dubto que la política del PP de Badalona es pugui extrapol·lar a més de dos o tres municipis catalans.

Actualització 13/9/11:
A veure, és evident que el PP està fent política local i nacional. La meva impressió (pel que sento bàsicament al meu carrer) és que a la gent la política nacional li preocupa menys que la local i, per tant, si localment funciona, no importa si diu segons quines coses. A Catalunya el nacionalisme està més arrelat que a Espanya i per tant la política local gairebé sempre té una component nacional/ista (evidentment catalana). Aquesta component és la que s’ha tret de sobre el PP badaloni i crec que hi ha una part important de la ciutadania a la qual li resulta indiferent. El PSC era més nacionalista (i d’aquí el fet que la bandera espanyola es retirés per la diada malgrat la llei) i mentre el PSC feia bona política local als badalonins no els importava. Quan el PSC ha començat a donar mostres d’esgotament del seu projecte els badalonins no han tingut cap problema en buscar una altra opció política, independentment del seu tarannà nacional.

A l’oposició el barallar-se per una bandera més o menys no els hi donarà més vots. A canvi, el frontisme davant un PP que sembla preocupar-se per la política local només farà que donar forces al PP.

No dic que no s’hagin de defensar les idees nacionalistes a Badalona, però cal fer-ho amb una mica més de ma esquerra de la que ha demostrat l’oposició aquests dies.

Comparteixo les anàlisis — m’ha agradat especialment la de l’Oriol Lladó — i crec que són no només pertinents sinó qüestions a no perdre de vista en els propers mesos.

Tanmateix, no puc sinó discrepar de titllar la situació a Badalona de laboratori o d’experiment. En termes temporals, quan un experiment s’allarga en durada i amplitud, del que parlem no és ja d’un experiment, sinó de la implantació d’una mesura (una vacuna, un programa espacial… o una política).

Donem-li la volta a les coses.

Xavier Garcia Albiol no és l’enfant terrible ni de l’Alicia Sánchez-Camacho ni del Mariano Rajoy. Xavier Garcia Albiol és, en l’àmbit de la política municipal, un dels polítics més importants que té ara el PP a l’estat espanyol. Sempre que diem que Badalona és la 3a ciutat catalana per població, oblidem que ocupa el lloc 23 de l’Estat d’una llista de 8.116 municipis i per davant de moltes capitals de província.

Hom pot compartir o no les idees i la manera de posar-les en pràctica de Xavier Garcia Albiol, però més enllà dels estirabots habituals en els polítics a l’oposició o en els polítics en campanya, Xavier Garcia Albiol està demostrant que de Política en sap i molt, que sap parar l’orella tant al carrer com als passadissos de la política macro. Xavier Garcia Albiol fa temps que va deixar de ser un experiment de laboratori, i des que va guanyar les eleccions — si no abans — que està posant en pràctica la seva política, pensant en gran: una punta de llança que s’obre pas entre maneres de fer del passat.

Mentre això passa, la resta de partits a Badalona segueixen lamentant-se dels experiments que poden sortir malament i del mal que poden fer; segueixen pensant en una política en petit, domèstica, la que es pot cuinar al Círcol mentre es juguen deu duros a la botifarra o al dòmino.

Deia Arthur C. Clarke que qualsevol tecnologia prou avançada no es pot distingir de la màgia. En la meva opinió, Garcia Albiol sembla experiment o un laboratori perquè la resta de partits encara treballen des del seu taller artesà de tota la vida. I això pot agradar més o menys, però minimitzar-ho o trivialitzar-ho és despistar el personal.

NOTA: sembla ser que el meu apunt es pot entendre en clau nacionalista. Només vull aclarir que no era aquesta la meva intenció, sinó que jo parlava de punta de llança d’una manera de fer política, en general.

Ara, Ferran Falcó torna a afirmar que Garcia Albiol ha traspassat de nou unes línies vermelles i que, de tornar a passar, tindrà resposta al consistori, previsiblement en forma de moció de censura.

El problema amb les línies vermelles és que, un cop traçades, ja no s’esborren, no desapareixen, queden en l’imaginari popular traçades a foc perquè, sovint, són les mateixes línies vermelles que molts ja ens havíem traçat a títol personal.

Acabada la campanya i amb els resultats de les eleccions a la mà, Ferran Falcó oblida que hi havia línies vermelles traçades i deixa que Garcia Albiol sigui alcalde de Badalona. Amb aquest gest, Ferran Falcó no esborra les línies vermelles traçades, sinó que les traspassa ell mateix. És el que tenen les línies vermelles: són tan fines que no pots passejar-t’hi per sobre eternament; o ets a un costat, o ets a l’altre.

Personalment celebro que el Ferran Falcó torni ara a traçar línies vermelles: això sempre ajuda a veure qui està de quina banda.

L'alcalde Xavier Garcia Albiol amb una estela de fons