BadaBlocs » Badalona de punta a punta

Compartint l’esforç…

lorenzo merchan — Tue, 07 Sep 2010 18:29:00 +0000

Aquesta tarda, he pujat amb la meva filla de nou anys, la Sílvia, a les pistes d'atletisme Paco Aguila. Ha començat avuí a entrenar amb la UGE Badalona, i en finalitzar m'ha comentat que estava encantada i que haviem d'anar a compar une malles i un jersey per córrer. El més fort és que, mentres ella s'entrenava, jo he anat a casa, m'he posat també la vella roba de córrer i 'he acabat engrescant-me amb ella, compartint el que més ens agrada, i ara haurem de comprar unes malles i uns jerseys per tots dos.

Una proposición “indecente”.

lorenzo merchan — Tue, 07 Sep 2010 14:09:00 +0000

El artículo 9 del Reglamento del Premio Príncipe de Asturias establece que:

"Cada Premio Príncipe de Asturias consta de un diploma, un símbolo distintivo y representativo del galardón –consistente en una escultura de Joan Miró–, una insignia con el escudo de la Fundación y una dotación en metálico de 50.000 euros. Si el premio fuera compartido, corresponderá a cada galardonado la parte proporcional de su cuantía.
Para recibir la escultura, la insignia y la dotación económica, el galardonado deberá estar presente en el solemne acto de entrega de los premios.
Los premiados, si así les fuera solicitado por la Fundación Príncipe de Asturias, participarán en los actos organizados con ocasión de la entrega de los galardones."

Todos los finalistas se lo merecían por igual pero, ante todo, muestro mi más sincera felicitación a la Selección Española de Fútbol, por ser la digna ganadora del referido Premio.

Ahora bien, teniendo en cuenta que la cuantía del premio -divido entre más de una veintena de componentes- no les va a suponer un enriquecimiento económico notable, mi propuesta sería que los miembros del equipo, si es posible en bloque, sopesaran la posibilidad de donar el importe del mismo a una asociación benéfica o a varias, como podría ser CARITAS.

Estoy completamente seguro que esta acción supondría un gran alivio para ese otro colectivo de personas que no tienen la suerte de nuestros campeones de poder formar parte de la mejor Selección de Fútbol del Mundo. Personas, a los que cualquier ayuda, venga de donde venga, supondría un soplo de aliento en sus maltrechas vidas.

Esa es mi propuesta "indecente".

Podrían haber competido en igualdad de condiciones…

lorenzo merchan — Mon, 06 Sep 2010 21:59:00 +0000

El Premio Príncipe de Asturias de los Deportes se lo han ganado por su espíritu de entrega, sacrificio y superación y por su capacidad para encajar los golpes de la crisis, los liberados sindicales de este país, con especial mención, a los representantes de los controladores, uno de los colectivos social y económicamente más maltratado.

DOCUMENTAL: URBANES AL CAMP.

lorenzo merchan — Sat, 04 Sep 2010 06:34:00 +0000

Aquest documental, de la sèrie "A pagès" de TV3, l'he vist aquesta matinada i m'ha impactat per la seva rotunditat. A tots els que ens agrada la natura i que, quan les circumstàncies ens ho permeten, fem turisme rural, visionar un reportatge tant realista ens reafirma molt més en els valors positius del camp, doncs, als que vivim a les ciutats en un ambient, un contest i uns horaris completament diferent, ens hi serveix per posar en valor l'activitat que fan les dones i els homes de la pagesia. Per això, us convido a que vegeu el reportatge i en tregeu les vostres pròpies consecuències.

EL DEBAT IMAGINARI

lorenzo merchan — Wed, 01 Sep 2010 21:43:00 +0000

De tornada d'uns dies de descans, envoltat de família i amics, reprenc aquest reconfortant exercici de redacció, amb l’ànim que les meves opinions, encara que no siguin del vostre gust, almenys serveixin per inquietar i provocar una mínima reflexió, que generi algun que un altre debat.

Debats, per exemple, perquè a l'hora de decidir... sí, sí, de decidir com és la Catalunya que volem, puguem saber què és el que proposa realment cada partit polític i en quines etapes pensen desenvolupar la seva opció, per si de cas, hi ha més d'una formació que proposa el Concert Econòmic per a Catalunya o la Confederació, com a forma d'encaix amb Espanya, dos aspectes amb els quals m'identifico personalment.

En el debat sobre l'atur, la reforma laboral i les pensions, acapara la meva atenció el senyor Duran i Lleida, el polític millor valorat de l’arc parlamentari, per la predisposició a arribar a acords per frenar la inestabilitat del sistema econòmic espanyol; la fortalesa a l'hora de criticar i censurar algunes de les mesures del Govern més controvertides i la seva capacitat per proposar solucions, fugint de l'enfrontament personal com a únic recurs.

També m'agradaria que es debatés sobre les subvencions públiques. Sobretot les que s'atorguen per relació de proximitat ideològica. I jo les prohibiria totes, o exigiria el compliment més escrupolós de la normativa vigent, perquè s'atorguessin en igualtat de condicions, que actualment deixa molt a desitjar.

O proposaria un debat sobre la utilitat i el sou dels càrrecs de confiança i assessors polítics, perquè sembla ser que tots els partits es posen d'acord en la seva necessitat, sense renunciar a la quota de poder que representen. I ho resoldria per llei, eliminant la figura o limitant i reorientant el capítol de contractació de les Administracions, partint d'un sistema d'igualtat d'oportunitats real i just, perquè el ciutadà pogués comptar amb els tècnics millor preparats acadèmica i professionalment i no com passa fins ara, que només accedeixen a aquests llocs els més servils al govern de torn.

I perquè no parlar d'immigració i d'incompliment reiterat, per part del Govern Central de la Llei de Estrangeria, extrem que repercuteix directament en els governs autonòmics i locals, que veuen desbordats els seus recursos, com s'ha demostrat recentment en localitats com Calafell o el Vendrell, que a punt han estat de “legalitzar” la mateixa il·legalitat.

De les dificultats de finançament dels Ajuntaments i de la falta de resposta del Govern Autonòmic i Central, o de la misèria que prolifera pels nostres barris enfront del malbaratament de les caravanes solidàries d'alt standing i d'ONG, perquè es fixin una miqueta més en el que tenen davant dels seus propis nassos i actuïn en conseqüència.

De totes aquestes coses i d’algunes més m'agradaria que es debatés més sovint.

Publicat a la revista EL TOT

El Govern de l’Estat està retallant el dèficit????????????

lorenzo merchan — Wed, 01 Sep 2010 10:46:00 +0000

Que no ens enganyin ni ens manipulin des dels mitjans afins al Govern.
El dèficit està baixant gràcies a l'esforç que estem fent tots els
ciutadans, després de les retallades de sou, la desaparició d'ajudes com
els 2500 i els 400 euros, la pujada de l'IVA,etc, etc...

I per quan la gent normal a la política?

lorenzo merchan — Tue, 31 Aug 2010 13:10:00 +0000

Artur Mas reivindica la “interdependència entre els països” com a força motora del seu projecte.

lorenzo merchan — Mon, 30 Aug 2010 22:43:00 +0000

(EL PUNT/AVUÍ). En una entrevista a Catalunya Ràdio, Artur Mas, en preguntar-li per les diferents sensibiltats que hi ha en l'àmbit nacional, ha subrratllat que dins de la federació hi ha gent "clarament independentista", tot i que ha remarcat que el terme independentisme "ha passat a la història", perquè els països ja no son independents, sino "interdependents".

En aquest sentit, ha remarcat que si un dia Catalunya arriba a tenir un Estat propi, “un grau d'entesa i convivència amb l'estat espanyol l'haurà de tenir”. “Si arriba aquest dia, no serà un dia per deslligar-nos absolutament de la resta de l'estat espanyol”, perquè la meitat de la societat catalana, ha destacat, té arrels familiars amb Espanya.

És més, ha subratllat que hi ha “realitats econòmiques, socials, sociològiques, familiars i històriques que requereixen d'aquesta convivència” amb l'estat espanyol.

FROB: FALICITATS PER ROBAR

lorenzo merchan — Sat, 28 Aug 2010 16:08:00 +0000

ELS DIRECTIUS DE LES CAIXES TARRAGONA, CATALANYA I MANRESA ES VAN PUJAR EL SOU ABANS DE FUSIONAR-SE (FONT: DADES DE LA COMISIÓ DEL MERCAT DE VALORS)

LA MISERIA INVISIBLE.

lorenzo merchan — Fri, 27 Aug 2010 09:41:00 +0000

1 tonelada de "basura" intervenida por la Guardia Urbana de Badalona, en colaboración con Mossos y CNP, en el habitual "mercado de la miseria". Y yo me pregunto: -¿Qué hace falta para que las ONG'S, grandes o pequeñas, fijen su interés en esta gran masa de personas, sumidas en la pobreza más absoluta, sin ir más lejos... aquí en Catalunya? En cuanto al ahorro y a la efectividad, el resultado de la ACCIÓN sería descomunal. Y no sólo en costes materiales y humanos. También el apoyo social se multiplicaría exponencialmente.