Archive for the 'Badalona de punta a punta' Category
Las cosas claras.
¿Tiro de gracia de CiU a la Sanidad? Señora Chacón, en Sanidad, el anterior Govern que usted representa generó el año pasado un déficit de 853 millones de euros y 125 millones de euros en compromisos de inversiones sin presupuesto, en un total de 52 actuaciones del Plan de Equipamientos de Salud que no disponen de financiación. Ese si fue "un tiro de gracia".
Comments are off for this post
Factoria Zaragoza al servicio de la causa socialista a prueba de todo escrúpulo.
No pienso sacar el vídeo del PSC sobre los recortes sanitarios, que es lo que el señor Zaragoza busca, pero quiero denunciar esta maniobra electoral consistente en bombardear con vídeos impactantes, dejar caer mensajes falsos y luego retirar las imagenes como si aquí no pasara nada.
Que se lo hagan mirar los de la factoría socialista porque están demostrando una calaña sin paragón que supera todos sus anteriores fechorías.
Comments are off for this post
Que se lo hagan mirar los de la factoría socialista porque están demostrando una calaña sin paragón que supera todos sus anteriores fechorías.
Que alguien me lo explique porque no lo entiendo: El PSC critica los recortes en Sanidad después de dejar más de 800 millones de euros de deuda, y cuando el Gobierno catalán anuncia el fin de los recortes, los médicos continuan con la misma inercia, dando la razón al PSC.
Si la cuestión de los salarios de los médicos catalanes se extrapolara a todos los colectivos de funcionarios, LA FUNCIÓN PÚBLICA
Comments are off for this post
Por eso no me parece justo que el sindicato de médicos de Catalunya se pase por el forro el anuncio efectuado por el Conseller de Sanitat i el President de la Generalitat asegurando que en 2012 no se producirán más recortes de salarios en el capítulo sanitario, y que pese a ese compromiso, sigan exigiendo la recuperación del dinero perdido para desbloquear la huelga recientemente anunciada.
Y no me parece coherente porque a mí, como funcionario de Policía, me recortaron un 5%, y no se me ocurrió salir a la calle ni dejar mi puesto de trabajo para participar en manifestación alguna, porque consideré que el esfuerzo merecía la pena.Y como yo, muchos otros colectivos hemos sufrido recortes y ajustes para que el impacto de la crisis no condujera a la situación griega, sabiendo que nuestro esfuerzo serviría para sacar a Catalunya del atolladero.
No voy a meterme con los causantes de la crisis, entre los que estamos todos de una u otra manera, ni con aquellos que intentaron esconderla o no supieron enfrentarse a la misma y siguieron malgastando sin parar. Ni tampoco es momento de juzgar a la Administración Central ni a las imposiciones para que la Generalitat recortar el doble.
Sólo digo que los médicos han tenido muchos años para reivindicar sus salarios como para hacerlo precisamente ahora, en este contexto tan grave, teniendo en cuenta que en negociación de hoy, los representantes de la Administración les han prometido que en los próximos presupuestos no se les tocará ni un euro.
BADALONA DE PUNTA A PUNTA 2011-11-06 20:20:00
PER CATALUNYA
RUBALCABA I RAJOY
SÓN EL MATEIX
La hora de la verdad.
He aquí el gran dilema para el PP y el PSOE: reconocer, admitir y permitir el derecho de autodeterminación del País Vasco y Catalunya, porque mientras esto no sea una realidad y no se aprueben los referendums pendientes, para que los ciudadanos de esos territorios elijan libremente su futuro, de nada servirá que ETA aparque su actividad asesina.
Sólo desde el ejemplo democrático y la presión policial se ha conseguido una respuesta en el mismo sentido, acabando con la violencia arbitraria, y esa senda democrática debe ser un ejemplo y culminar los procesos que las mayorías decidan.
Comments are off for this post
Sólo desde el ejemplo democrático y la presión policial se ha conseguido una respuesta en el mismo sentido, acabando con la violencia arbitraria, y esa senda democrática debe ser un ejemplo y culminar los procesos que las mayorías decidan.
BADALONA DE PUNTA A PUNTA 2011-11-05 17:36:00
"¿Qué queremos? ¿Surfear y subirnos a la ola ultraconservadora, ultraderechista y españolista del PP, haciendo que el PP quede por delante de CiU en Catalunya? ¿O queremos defender la especificidad de Catalunya a través de la única fuerza política catalana que tendrá grupo parlamentario con voz propia en Madrid para defender los intereses de Catalunya?" (Duran i Lleida)
Duran pide a Catalunya que no se suba a la ola "la ola ultraderechista y españolista" del PP
Comments are off for this post
Duran pide a Catalunya que no se suba a la ola "la ola ultraderechista y españolista" del PP
Duran torna a parla clar i català!
Carta oberta als socialistes
"Observo que cada dia utilitzeu com a únic argument per atacar CiU la nostra política de reducció de la despesa al capdavant del govern de la Generalitat. Són uns ajustos que fem per necessitat i no per ganes. Per aquest motiu, vull recordar alguns fets i algunes dades que són de l‘interès de la ciutadania i que convindria molt que ho fossin també del vostre.
El 24 de novembre de 2010, just quatre dies abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, amb el tripartit al govern de la Generalitat i el PSOE al govern de l’Estat, el “Consejo de Política Fiscal y Financiera” va avalar els comptes de la Generalitat amb un 2’4% del dèficit, un dèficit que ha acabat essent del 4’2%. El 23 de març el que era secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, va comunicar al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que “la reducció del 10% de despesa que proposa la Generalitat no era suficient” per corregir el dèficit que vau deixar. També va afirmar que “per la banda dels ingressos, no podia esperar-se res més, llevat que apugéssim impostos amb efectes del 2011”. A través del ministeri d’Hisenda, el govern socialista de l’Estat pretenia que rebaixéssim un 20% la despesa fins arribar a l’1’3% del dèficit públic. Aquesta és la vostra proposta: el doble de retallades.
Davant d’això, el govern de CiU es va plantar i va dir que ni parlar-ne. Una veu socialista –la del que era primer tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona, Jordi William-Carnes, que era de viatge a Sao Paulo- es va desmarcar de la posició oficial del PSC en afirmar que era impossible en un sol any situar el dèficit en el1’3%.
El govern de la Generalitat va reduir la despesa en tres mil milions d’euros en el pressupost del 2011. El secretari d’Estat, Carlos Ocaña, va demanar que es disminuís el doble, sis mil milions d’euros. El que era vicepresident del govern i portaveu, Pérez Rubalcaba –ara candidat socialista-, va afirmar que “la reducció del dèficit era irrenunciable, i-re-nun-ci-a-ble”. L’obligada reducció de despesa, forçada per la mala gestió del tripartit i per la imposició del govern socialista de l’Estat, va implicar necessàriament rebaixar totes les partides del pressupost a Catalunya i, per tant, lògicament, les de sanitat, ensenyament i polítiques socials, tot i que s’ha de dir que l’import pressupostari d’aquests departaments va guanyar pes en el conjunt dels comptes públics. Per exemple, en l’anterior pressupost socialista Sanitat representava un 36% i ara suposa un 38’6%. A tot això, cal tenir present que la Generalitat paga en el 2011 més de quatre milions d’euros diaris d’interessos i en pagarà sis milions –també cada dia- l’any que ve. Fixeu vos que això significa que només en set mesos que no haguéssim de pagar aquests interessos -que vosaltres vau generar- no hauríem de tocar ni un euro la sanitat. Cal recordar també que l’import a pagar per l’amortització de la despesa financera que vosaltres heu deixat per al 2011 és de sis mil milions d’euros (més de 10 bilions de pessetes). És a dir, el Govern de CiU pagarà d’amortització de despesa financera, provocada per la gestió del tripartit socialista, el doble del total que s’ha rebaixat el pressupost català.
També hauríeu de recordar que l’Estat, amb el vot dels socialistes catalans i contra el que aquí demanàveu –fins i tot ens vàreu recomanar que portéssim el govern central als tribunals- no ha pagat la bestreta del fons de competitivitat ni ha liquidat l’import de l’aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. Per cert, més enllà del fet que el govern de l’Estat mai ha invertit la xifra del PIB real de Catalunya respecte a Espanya, la inversió planificada a Catalunya només ha tingut una mitjana del 81% d’execució.
Ara, en plena precampanya, ¿no teniu rés més per oferir com a argument electoral que acusar CiU de desmantellar l’estat del benestar social? Si tinguéssiu una mica de vergonya, miraríeu de parlar-ne el mínim possible. No obstant, us llanceu pel camí de la demagògia i renuncieu a l’actiu que teníeu de cultura de partit de govern. En resum, la Generalitat es veu obligada a gastar menys perquè els socialistes, mentre éreu al govern de la Generalitat i llençant la casa per la finestra, heu deixat el país arruïnat (torno a recordar-ho: un dèficit del 4’2 del PIB català, és a dir, més de vuit mil cinc cents milions d’euros, o bé, si ho preferiu en pessetes, més de tretze bilions). A més, en l’àmbit de l’Estat, i amb vosaltres al govern, els socialistes demaneu que reduïm molt més la despesa –concretament, el doble- o que apugem els impostos. I tot això sense pagar el que es deu a Catalunya (fons de competitivitat, Disposició Addicional Tercera, principi de lleialtat institucional per abonar l’import de la llei de dependència i d’altres). Malgrat tot, us quedeu tan amples, criticant-nos dia sí i dia també, afirmant que ens volem carregar l’estat del benestar que vosaltres heu deixat en estat de coma. Si ho féssim nosaltres, estic segur que ens diríeu “quina barra!”. I atenció, nosaltres a Catalunya hem rebaixat el pressupost de Sanitat un 6’9%, però el govern socialista de l’Estat l’ha reduït un 8%. I mentre aquí hem rebaixat un 7’6% la partida d’Ensenyament, a l’Estat l’han reduït un 7’8%. Això sí, el pressupost de Defensa –amb la vostra candidata per Barcelona al capdavant- només l’heu rebaixat un 7%, com si els vaixells, els tancs i les armes en general fossin garants de l’estat del benestar social que els socialistes empareu.
Tot plegat, sense tenir present el dèficit fiscal que l’Estat té envers Catalunya i que significa 16.500 milions d’euros l’any, és a dir, un 8’4% del PIB català, que tant vosaltres com el PP no esteu d’acord a reduir. Bé, ¿de debò, no us sentiu responsables principals del dèficit que heu generat durant els set anys que heu governat a Catalunya? ¿No sou conscients que el govern de l’Estat, en el qual participeu, vol obligar-nos a reduir encara més el nostre pressupost i, per tant, a ampliar les retallades que tan demagògicament utilitzeu com a expressió de desgast electoral? ¿Heu oblidat que aquí demanàveu amb energia que l’Estat liquidés la bestreta del fons de competitivitat i que, en canvi, a Madrid us va faltar coratge per servir els interessos dels catalans i us vau encongir a l’hora de fer el que dèieu a Catalunya com a conseqüència de la vostra dependència del PSOE, votant al costat del govern central contra els interessos de Catalunya? Què penseu fer els socialistes catalans per donar resposta a les necessitats econòmiques dels ciutadans de Catalunya i a les nostres aspiracions nacionals?
El govern de la Generalitat va reduir la despesa en tres mil milions d’euros en el pressupost del 2011. El secretari d’Estat, Carlos Ocaña, va demanar que es disminuís el doble, sis mil milions d’euros. El que era vicepresident del govern i portaveu, Pérez Rubalcaba –ara candidat socialista-, va afirmar que “la reducció del dèficit era irrenunciable, i-re-nun-ci-a-ble”. L’obligada reducció de despesa, forçada per la mala gestió del tripartit i per la imposició del govern socialista de l’Estat, va implicar necessàriament rebaixar totes les partides del pressupost a Catalunya i, per tant, lògicament, les de sanitat, ensenyament i polítiques socials, tot i que s’ha de dir que l’import pressupostari d’aquests departaments va guanyar pes en el conjunt dels comptes públics. Per exemple, en l’anterior pressupost socialista Sanitat representava un 36% i ara suposa un 38’6%. A tot això, cal tenir present que la Generalitat paga en el 2011 més de quatre milions d’euros diaris d’interessos i en pagarà sis milions –també cada dia- l’any que ve. Fixeu vos que això significa que només en set mesos que no haguéssim de pagar aquests interessos -que vosaltres vau generar- no hauríem de tocar ni un euro la sanitat. Cal recordar també que l’import a pagar per l’amortització de la despesa financera que vosaltres heu deixat per al 2011 és de sis mil milions d’euros (més de 10 bilions de pessetes). És a dir, el Govern de CiU pagarà d’amortització de despesa financera, provocada per la gestió del tripartit socialista, el doble del total que s’ha rebaixat el pressupost català.
També hauríeu de recordar que l’Estat, amb el vot dels socialistes catalans i contra el que aquí demanàveu –fins i tot ens vàreu recomanar que portéssim el govern central als tribunals- no ha pagat la bestreta del fons de competitivitat ni ha liquidat l’import de l’aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. Per cert, més enllà del fet que el govern de l’Estat mai ha invertit la xifra del PIB real de Catalunya respecte a Espanya, la inversió planificada a Catalunya només ha tingut una mitjana del 81% d’execució.
Ara, en plena precampanya, ¿no teniu rés més per oferir com a argument electoral que acusar CiU de desmantellar l’estat del benestar social? Si tinguéssiu una mica de vergonya, miraríeu de parlar-ne el mínim possible. No obstant, us llanceu pel camí de la demagògia i renuncieu a l’actiu que teníeu de cultura de partit de govern. En resum, la Generalitat es veu obligada a gastar menys perquè els socialistes, mentre éreu al govern de la Generalitat i llençant la casa per la finestra, heu deixat el país arruïnat (torno a recordar-ho: un dèficit del 4’2 del PIB català, és a dir, més de vuit mil cinc cents milions d’euros, o bé, si ho preferiu en pessetes, més de tretze bilions). A més, en l’àmbit de l’Estat, i amb vosaltres al govern, els socialistes demaneu que reduïm molt més la despesa –concretament, el doble- o que apugem els impostos. I tot això sense pagar el que es deu a Catalunya (fons de competitivitat, Disposició Addicional Tercera, principi de lleialtat institucional per abonar l’import de la llei de dependència i d’altres). Malgrat tot, us quedeu tan amples, criticant-nos dia sí i dia també, afirmant que ens volem carregar l’estat del benestar que vosaltres heu deixat en estat de coma. Si ho féssim nosaltres, estic segur que ens diríeu “quina barra!”. I atenció, nosaltres a Catalunya hem rebaixat el pressupost de Sanitat un 6’9%, però el govern socialista de l’Estat l’ha reduït un 8%. I mentre aquí hem rebaixat un 7’6% la partida d’Ensenyament, a l’Estat l’han reduït un 7’8%. Això sí, el pressupost de Defensa –amb la vostra candidata per Barcelona al capdavant- només l’heu rebaixat un 7%, com si els vaixells, els tancs i les armes en general fossin garants de l’estat del benestar social que els socialistes empareu.
Tot plegat, sense tenir present el dèficit fiscal que l’Estat té envers Catalunya i que significa 16.500 milions d’euros l’any, és a dir, un 8’4% del PIB català, que tant vosaltres com el PP no esteu d’acord a reduir. Bé, ¿de debò, no us sentiu responsables principals del dèficit que heu generat durant els set anys que heu governat a Catalunya? ¿No sou conscients que el govern de l’Estat, en el qual participeu, vol obligar-nos a reduir encara més el nostre pressupost i, per tant, a ampliar les retallades que tan demagògicament utilitzeu com a expressió de desgast electoral? ¿Heu oblidat que aquí demanàveu amb energia que l’Estat liquidés la bestreta del fons de competitivitat i que, en canvi, a Madrid us va faltar coratge per servir els interessos dels catalans i us vau encongir a l’hora de fer el que dèieu a Catalunya com a conseqüència de la vostra dependència del PSOE, votant al costat del govern central contra els interessos de Catalunya? Què penseu fer els socialistes catalans per donar resposta a les necessitats econòmiques dels ciutadans de Catalunya i a les nostres aspiracions nacionals?
Tot això no us ho plantejo perquè cregui que Catalunya pot estar contenta amb una possible majoria absoluta del PP, que vosaltres heu conreat ja que guanyaran gràcies a la vostra ineficaç política econòmica. Ans el contrari: recordem perfectament l’actitud que el PP va tenir contra Catalunya quan van exercir la seva majoria absoluta sense contemplacions, o el seu rebuig davant l’Estatut referendat pel poble de Catalunya. No seré jo qui oblidi els seus greuges contra els catalans .No seré jo qui silenciï l’actitud d’un PP que s’ha plegat de braços i que ha deixat que el país s’enfonsés sense donar suport a cap mesura per facilitar la reactivació econòmica i la generació de llocs de treball. La seva irresponsabilitat electoralista de pensar que com pitjor anés l’economia, millor anirien les seves perspectives electorals ha contribuït que actualment hi hagi gairebé cinc milions de persones sense feina. No estem parlant només de xifres estadístiques, sinó de problemes reals de persones amb noms i cognoms. Es tracta d’’un PP que governarà Espanya amb el qual els socialistes no heu dubtat d’arribar a acords contra Catalunya, però mai a favor de l’ocupació, de l’economia o de la confiança i de la credibilitat davant els mercats. Tots dos, socialistes i populars, heu negat a Catalunya el traspàs dels aeroports del Prat, de Reus, de Sabadell i de Girona; heu disminuït l’autonomia de la gestió dels ports de Barcelona i de Tarragona i, per tant, heu perjudicat l’economia catalana, i heu pactat d’esquena als ciutadans de Catalunya amb nocturnitat i traïdoria la reforma de la Constitució que limita l’autonomia financera de la Generalitat. Sabem que, de la mateixa manera que vosaltres heu arruïnat la Generalitat, moltes famílies i persones, el PP es passarà de frenada reduint els drets nacionals i personals.
Per què creieu que CIU, davant la vostra ineficiència en matèria econòmica i la irresponsabilitat electoralista del PP, va haver d’actuar amb coherència i responsabilitat per evitar que la Unió Europea intervingués l’economia espanyola? Com a president del grup parlamentari de CiU no vaig pensar en els interessos electorals, sinó que vaig fer un pas endavant per evitar que a l’Estat s’haguessin d’aplicar mesures com les que s’han dut a terme a Grècia i que han representant una reducció del 20% de les pensions de més de 1.200 euros que arriba al 40% als jubilats amb menys de 55 anys, la disminució de 200 mil funcionaris del sector públic... Rieu-vos-en, dels ajustos que per la vostra mala gestió hem d’administrar ara!
De cara a les eleccions del 20-N, esperem que el poble català no permeti que hi hagi aquesta majoria absoluta que les enquestes preveuen per al PP. El contrapès al futur govern no passarà per vosaltres, sinó per CiU. Els ciutadans del nostre país saben que som l’única força política amb veu i grup parlamentari propis que té les mans lliures per plantar cara a vosaltres i al PP. Som l’únic grup parlamentari que podrà defensar els interessos dels catalans.
Afortunadament, el poble català és prou madur i té sentit de responsabilitat per entendre que el govern actual de la Generalitat posa per davant els interessos de país als del partit. Encara que ens pugui costar algun vot, estem disposats a redreçar la situació que hem heretat de vosaltres per retornar al seu lloc l’estat del benestar social. CiU l’ha construït durant vint-i-tres anys al capdavant de la Generalitat, això sí, amb l’ajut de tothom, de tota la societat i també amb el de vosaltres des de molts ajuntaments."
Per què creieu que CIU, davant la vostra ineficiència en matèria econòmica i la irresponsabilitat electoralista del PP, va haver d’actuar amb coherència i responsabilitat per evitar que la Unió Europea intervingués l’economia espanyola? Com a president del grup parlamentari de CiU no vaig pensar en els interessos electorals, sinó que vaig fer un pas endavant per evitar que a l’Estat s’haguessin d’aplicar mesures com les que s’han dut a terme a Grècia i que han representant una reducció del 20% de les pensions de més de 1.200 euros que arriba al 40% als jubilats amb menys de 55 anys, la disminució de 200 mil funcionaris del sector públic... Rieu-vos-en, dels ajustos que per la vostra mala gestió hem d’administrar ara!
De cara a les eleccions del 20-N, esperem que el poble català no permeti que hi hagi aquesta majoria absoluta que les enquestes preveuen per al PP. El contrapès al futur govern no passarà per vosaltres, sinó per CiU. Els ciutadans del nostre país saben que som l’única força política amb veu i grup parlamentari propis que té les mans lliures per plantar cara a vosaltres i al PP. Som l’únic grup parlamentari que podrà defensar els interessos dels catalans.
Afortunadament, el poble català és prou madur i té sentit de responsabilitat per entendre que el govern actual de la Generalitat posa per davant els interessos de país als del partit. Encara que ens pugui costar algun vot, estem disposats a redreçar la situació que hem heretat de vosaltres per retornar al seu lloc l’estat del benestar social. CiU l’ha construït durant vint-i-tres anys al capdavant de la Generalitat, això sí, amb l’ajut de tothom, de tota la societat i també amb el de vosaltres des de molts ajuntaments."
7N: "Debate de besugos"
Hoy mi granito de arena, en forma de crítica política, va dirigido a explicar que el próximo 7 de noviembre vetaré en mi televisor a la cadena ANTENA 3, pasando olímpicamente de sintonizarla, ante el atropello y la marginación democrática que se dispone a practicar la emisora con la reedición del “cara a cara” entre los máximos dirigentes del PSOE y del PP.
La conjunción entre los intereses de partido y la necesidad de rentabilizar los índices de audiencia al servicio del bipartidismo más nocivo, servirá para perpetrar por enésima vez un atentado a la Democracia y a la ética periodística, al que un servidor, este vez, ha decidido no contribuir.
Como catalán me veo en la obligación de denunciar la exclusión sistemática de los debates televisivos de ámbito estatal de formaciones como CiU, cuya trayectoria y acción política, a lo largo de los años, ha sido decisiva para la gobernabilidad de España.
Me imagino que Rajoy arriesgará poco, como en él es habitual, y más bien se dedicará a recordar a Rubalcaba que estamos como estamos porque el Gobierno socialista, primero negó la crisis y después no tomó medidas, y en este “debate de besugos”, Rubalcaba tomará prestada la chistera de Zapatero para intentar sorprendernos con sus dotes pedagógicas y sus “nuevas propuestas salvapatrias”.
Reeditando este formato televisivo, con la ausencia de líderes como Duran i Lleida, capaz de llamar a las cosas por su nombre a la vez que desbloquear posiciones encontradas, se demuestra una total falta visión política y de justicia democrática y por ello me voy a permitir una pequeña licencia para explicar a los 5 millones de parados que el representante de CiU lleva mucho tiempo alzando su voz por ellos, en el Congreso y en otros ámbitos, mostrándose ante la crisis como el más concienciado y decidido a la hora de presentar propuestas similares a estas:
- Para facilitar la circulación de dinero, hay que dar prioridad para que el Gobierno Español cree un banco para los productos inmobiliarios contaminantes, liberando el “lastre” de la banca, de modo que pueda dejar dinero a las empresas, y en este cometido, Europa tendría que facilitar una parte del dinero para poder crear este banco, además del dinero que el Estado aportaría y que se correspondería a la deuda de las administraciones hacia las empresas. Así se podrán continuar creando puestos de trabajo y reducir el paro.
- En cuanto a la “recapitalitzación” de la banca española, las "exigencias" de la UE no son buenas, son punitivas y al mismo tiempo, demuestran la incapacidad y debilidad del gobierno español a la hora de defender las entidades financieras, y como todavía habrá menos posibilidades de que haya crédito, el ICO y las entidades que pertenecen al FROB deberían actuar para que llegase crédito a las empresas.
- Los últimos datos de paro demuestran que falla la legislación laboral, tan anticuada que no permite generar ocupación. Por eso, es indispensable cambiar las reglas del juego para ponernos al nivel de Europa, ahora que tenemos el doble de paro que la media europea. Y como las medidas para estimular la ocupación que se han emprendido hasta ahora "no son suficientes" estas son algunas "medidas de choque": desgravaciones a las cuotas de la Seguridad Social ; ayudas a los autónomos para contratar a otros autónomos o para aquellos empresarios que den trabajo a trabajadores y capitalizar el dinero del paro para que una persona pueda montar su empresa.
Mi voto y el de todos los catalanes serán cruciales para que el gobierno que salga a partir del 20N no juegue más con nuestros impuestos, paralizando nuevamente el crecimiento de Catalunya; no nos meta en su espiral recentralizadora y no convierta el catalán en una tradición oral en vías de extinción.
EL PACTO FISCAL, TANT JUSTO COMO NECESARIO PARA CATALUNYA.
Que pena de PSOE… en que manos han caido para hacer un vídeo electoral como este…
Cristina Garmendia, José Blanco, Mercedes Cabrera, José Bono, Montilla, Manuela de Madre, José Zaragoza, Joaquín Nadal, Mar Serna, ¿qué tienen en común?QUE TODOS SON DEL PSOE-PSC Y LLEVAN A SUS HIJOS A LA ESCUELA PRIVADA.
¿Y qué pasa?
Pues que, evidentemente, son un fiel reflejo de la doble moral a la que se ha adherido la doctrina del neosocialismo actual, capaz de criticar en una cuña electoral a los dirigentes del PP por hacer lo mismo que hacen ellos.
Y que conste que, aunque estoy a favor de una buena escuela pública accesible a todos los bolsillos, también defiendo que cada cual con la educación de sus hijos haga lo que crea más conveniente y dedique el dinero que estime oportuno. Faltaría más, Por eso, lo del vídeo del PSOE me parece tan PATÉTICO Y VOMITIVO.
