BadaBlocs

Mentir a la ciutadania o donar arguments falsos o demagògics és voler continuar tenint súbdits i no ciutadans i ciutadanes de Catalunya
No es pot parlar amb boca grossa que es defensa Catalunya i amb els fets defensar els interessos electorals de cadascú

El trencament de la comissió que treballava la ponència conjunta per tenir la primera llei electoral de Catalunya, des de l'Estatut de 1978, havia obert un bri d'esperança ciutadana. Ningú podia creure que sent l'únic país del món amb Parlament i sense llei electoral pròpia des de fa trenta anys, els nostres partits polítics, que al final van retornar a l'informe dels experts que ells mateixos havien escollit, no hagin pogut trobar un comú denominador precisament per demostrar en la pràctica que estan per l'autogovern de tot Catalunya, no pels interessos de partit.

Les declaracions més sorprenents i enganyoses de cara a l'opinió pública m'han semblat les de CiU, que parla de defensar el territori, quan l'informe dels experts no retoca en cap dels casos la representació de Lleida, Tarragona i Girona, però en canvi dóna una representació més proporcional a Barcelona. O és que per CiU, Barcelona província, amb Vic, Berga i Manresa i l'àrea metropolitana de Barcelona, no són territori català?

Crec que seria mes honest per a Catalunya que diguessin amb més claredat que volen continuar amb els privilegis electorals que els dóna mantenir un estat de transició amb una no-llei des de 1978, que dimana d'una disposició addicional transitòria pactada amb el senyor Martín Villa i a la qual encara estem donant suport. Mentir a la ciutadania o donar arguments falsos o demagògics és voler continuar tenint súbdits i no ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Les més de 90.000 signatures de persones que han donat suport a la proposta de llei electoral catalana, que ha presentat la comissió promotora de Ciutadans pel Canvi, ja són al Parlament, i han estat acceptades aquesta setmana passada per la Comissió Electoral, que va felicitar la comissió promotora per l'èxit que ha suposat recollir signatures per un tema polític que semblava interessar només grups petits de ciutadania activa i que ha pogut convèncer desenes de milers de persones dels beneficis que uns diputats més propers als territoris i als sectors suposarien per millorar les polítiques públiques, les lleis i el control al govern.

La iniciativa legislativa popular queda viva, encara que s'ha desfet la ponència, i encara que demanem una vegada més al grup de Convergència i Unió que s'ho repensi abans de dir que no definitivament, ja que la defensa del territori no és cap argument, perquè la responsabilitat de qui estima un país és pensar en els drets de totes les persones d'un país, no només d'una part, abandonant i penalitzant l'altra.

Els drets electorals

La llei que proposem defensa en primer lloc els drets electorals dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, com ha dit el professor Jordi Capo. Precisament es va basar en l'informe dels experts que ja propugnaven el vot preferent cap a les persones de les llistes que ens mereixen més confiança, les llistes desbloquejades que ens permeten una major proximitat amb els nostres representants i un lligam més proper del diputat o diputada amb la ciutadania. Lligam per escoltar les seves demandes i lligam per poder exercir la pedagogia política per acostar la ciutadania a les lleis. El dret electoral al valor més igual possible del vot de dones i homes, respectant el dret a tenir representants dels territoris menys poblats.

Retornar la responsabilitat a la ciutadania, que se separa de la política quan la seva participació és inútil, passa pel reconeixement dels drets republicans de ciutadania, a ser informat i a participar en les decisions de les polítiques públiques. Si el vot de la ciutadania es torna útil i necessari, es retorna la responsabilitat als ciutadans. La responsabilitat que ha estat robada per anys de polítiques paternalistes, que deien que els estats i governs ho podrien arreglar tot.

Encara hi som a temps, de donar-nos una llei que ja tenen tots els altres països amb Parlament propi, com ha dit el president Montilla; encara hi som a temps, ja que tot depèn de la voluntat política dels nostres representants, dels nostres partits. No es pot parlar amb boca grossa que es defensa Catalunya i amb els fets defensar els interessos electorals. Per Catalunya necessitem la generositat de tots els partits polítics i una ciutadania activa que no pari fins aconseguir els seus drets. Precisament per Catalunya i per la pròpia dignitat.

Comments are off for this post

1. Ciutadans pel Canvi (CpC) lamenta que la ponència conjunta encarregada
d’elaborar la llei electoral de Catalunya no hagi pogut assolir la majoria
suficient per tal d’acordar un nou sistema electoral.

2. En tant que promotors d’una ILP “Per una Llei electoral de Catalunya” que ha
rebut el suport de quasi 90.000 signatures, entenem que CpC és portador de
l’exigència de desenes de milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país
que reclamen una nova llei electoral, que contribueixi a superar l’actual estat
de desafecció que allunya els partits polítics dels ciutadans i que doni més
capacitat d’elecció als electors.

3. Convidem els partits polítics catalans a fer un nou esforç per tal d’acordar
un sistema electoral abans que acabi aquesta legislatura. Entenem que,
durant aquesta legislatura, hi ha temps suficient per a aconseguir aquest acord.

4. Considerem el sistema electoral que recull l’Informe dels experts –en el qual
està basada la ILP per una Llei electoral de Catalunya de Ciutadans pel Canvi- és
la proposta que més fàcilment hauria de permetre el consens entre els
partits catalans.

5. En aquest sentit, celebrem que, en la reunió de ponència celebrada avui, quatre
de les sis forces polítiques representades al Parlament (PSC-CpC, ERC, ICVEUiA
i Grup Mixt) hagin manifestat el seu acord amb la proposta de l’Informe dels
experts. Demanem a les altres dues forces polítiques (CiU i PP) que
reconsiderin la seva posició de rebuig a aquesta proposta i li donin suport.

6. Constatem que la proposta de l’Informe dels experts assegura de manera
escrupolosa “la representació adequada de totes les zones del territori de
Catalunya”, tal i com determina l’Estatut en el seu article 56.2.

7. CpC considera que la imminent admissió a tràmit al Parlament de la ILP “Per
una Llei electoral de Catalunya” pot ser una nova oportunitat per tal que els
partits catalans facin un darrer esforç per assolir l’acord que per ara no ha
estat possible. Així doncs, CpC ofereix aquesta ILP com un instrument al servei
del consens entre els partits, que els permeti estar a l’alçada de les
expectatives de la ciutadania del nostre país. Comments are off for this post

LA ILP EN MARXA

La Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular del Parlament, a l'acte públic celebrat dilluns 8 de febrer, va aprovar oficialment el recompte de signatures recollides en suport de la ILP Per una llei electoral de Catalunya. Va confirmar que, com ja havia certificat l'Idescat, hem superat àmpliament les 50.000 firmes necessàries per a la presa en consideració de la nostra proposta d'ILP pel Ple del Parlament i ens va felicitar reiteradament per l'èxit de la iniciativa.

Quins són els següents passos?

La Comissió de Control de la ILP al Parlament lliura les signatures a la Mesa del Parlament. És en aquest moment quan la iniciativa s'admet com a proposició de llei i comença a ser tramitada pel procediment legislatiu comú propi de qualsevol altra llei.

La Mesa del Parlament ordena, en primer lloc, la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC); designa la comissió o comissions legislatives competents i, un cop publicada la designació de la Comissió corresponent, s'obre el període d'esmenes al text proposat, per tal que els grups parlamentaris, durant 10 dies, puguin fer les que considerin convenients. Les esmenes només poden ser a la totalitat, és a dir, demanar el retorn de la iniciativa a qui l'ha proposada o proposar un text complet alternatiu.

A partir d'aquí, la proposta passa a la Junta de Portaveus -formada pels portaveus de cada grup parlamentari i presidida pel President del Parlament- que és l'òrgan que decideix en quin ple es debatrà la proposta.
No hi ha un termini establert per a la celebració d'aquest debat. Comments are off for this post

CRISI ECONÒMICA, CRISI DE VALORS

Aquesta setmana les notícies econòmiques no han estat pas massa positives, i per a mostra un botó d’alguns titulars: “La Seguridad Social arranca el año con 258.000 afiliados menos”. “El FMI aconseja a España una reducción de salarios”. “España encadena siete trimestres en recesión hasta el final de 2009”. “El FMI se suma a Trichet y alerta de que España es tan débil como Grecia”. “Catalunya, líder en atur amb 22.122 desocupats més al gener”. “ Financial Times advierte del drama potencial de la economía española”. Sense oblidar un nou debat respecte a la jubilació als 67.

La reacció neoliberal és clara, potser creuen que no ens n’adonem i amb la por no farem res; no és acceptable que la solució sigui un cop més la que els manuals teòrics de lliure mercat mes ranci postulen, no, així no ens en sortirem.


Sí, és clar que si: es desvia el focus de les mesures de regulació que varen aparèixer tímidament amb l’inici de la crisi i avui són pràcticament oblidades; es creen nous titulars i noves perspectives que ens allunyen del debat de fons i no innoven en res.

Quina poca vergonya!!! I més tenint en compte que ve de persones i institucions, de cúpules empresarials liderades per empresaris que dirigeixen empreses en fallida, “líders” que no diuen res respecte al fet que hi hagi diferències salarials de més de 100 a 1 entre directius i treballadors de base en grans empreses; no és ètic ni de rebut (Més informació), ¿què succeiria si durant dos anys 5 directius reduïssin el seu salari a l’1%? doncs que podrien salvar centenars de llocs de treball ... Ho farien?.... Doncs que facin propostes d’ajust que comencin per compromisos exemplars en sí mateixos.

Amb això no vull negar una realitat, ja que certament la conjuntura catalana, espanyola, europea, no és especialment favorable. A casa nostra el model industrial clarament té una clara manca de liquiditat i té necessitat de canvis reals de fons (que no només de reformes, ja m’enteneu, oi?), i si no les fem, podem retrocedir molts anys enrere, i trencar tot l’assolit en relació amb la societat del benestar.

Si hem de prendre mesures, fem-ho des d’un nou contracte social; si cal ajustar les pensions fem-ho, a la vegada que posem en marxa mecanismes de renda bàsica; si hem d’introduir nous tipus d’empresa industrial, fem-ho a la vegada que assegurem que són les que interessen a casa nostra avui, demà i demà passat.

Ja que el creixement permanent no pot continuar, i per tant no és possible fer modificacions per a ¿desenvolupar-nos? com fins ara, incorporem-nos a criteris de decreixement “constructiu” i, per sobre de tot, fem el que faci falta perquè les mesures estiguin guiades per objectius de solidaritat, protecció i justícia social, equilibri territorial, sostenibilitat, exigència i compromís públic i privat.

Potser no cal produir més, consumint recursos sense control, però segur que hem de produir nous productes i serveis, amb un més gran sentit de la responsabilitat i fer canvis en el model de formació i educació per tal que ens comprometi amb l’aprenentatge permanent i amb el coneixement.

Personalment crec que les formes de treball, fonamentades en regles del segle XIX i la major part del XX, no són les millors per a Catalunya en el segle XXI. I Govern, Sindicats, Empresaris, Treballadors i Ciutadania en general hem de reconstruir el model social i econòmic, ja ho varem fer amb el tèxtil sent innovadors en el segle XIX, també amb l’aposta per la química, farma i sanitat en el segle XX, i actualment hi ha diferents sectors emergents que cal potenciar i ajudar: aquests encara no poden ocupar el buit que sectors clàssics crearan en termes d’ocupació.

Les oportunitats hi són, cerquem-les.

Mariano López, membre de la Junta Rectora de Ciutadans pel Canvi
Comments are off for this post

56.237 signatures


Ahir dia 21 de juliol a les 20h vam celebrar al Parc de l'Estació del Nord, la Festa de la Llei Electoral.

El motiu era l'arribada a un punt culminant en la recollida de signatures per la ILP i agrair a socis i simpatitzants l'esforç que han vingut desenvolupant des de l'inici de la campanya. La festa va ser il·lusionant, tots estàvem contents per què molt abans de que complís el termini per presentar les signatures, a dia d'ahir ja tenim 56.236 signatures. Havíem d'aconseguir 50.000 i ja està fet. Felicitats ciutadans!

La primera fita aconseguida encara abans d'aconseguir les signatures ha estat que el Parlament de Catalunya ha aprovat constituir al setembre la ponència que debatrà la Llei. Ha esta la primera victoria.

Malgrat que des del Govern se'ns ha sol·licitat que aturem la recollida, un cop el parlament ha acceptat constituir la ponencia, ahir varem decidir que fins al setembre encara tenim temps de recollir moltes més signatures, i ens proposem fer-ho fins el dia en que es constitueixi formalment la ponència de la Llei Electoral prevista per la tardor tal com va aprovar el Parlament.

Felicitats Ciutadans!

La nostra proposta
Curios recolzament Comments are off for this post

Comments are off for this post

Hay palabras mágicas: nada más pronunciarlas dan ganas de desaparecer. En política, si se quiere aburrir es cuestión de hablar de la ley electoral. El debate sobre las reglas de juego lleva 30 años dando vueltas sobre sí mismo. ¿Quiere eso decir que no es interesante para los ciudadanos? Más bien al contrario. Una buena ley electoral no es un crecepelo milagroso contra la abstención, pero mejoraría la calidad democrática. Cataluña es la única comunidad autónoma que no tiene ley electoral a pesar de que el Estatut de Sau establecía: "el Parlamento será elegido por un periodo de cuatro años, por sufragio universal, libre, igual, directo y secreto, de acuerdo con la ley electoral que aprobará el mismo Parlamento" (art. 31). Hoy por hoy no se ha presentado ni una proposición de ley en el Parlament. No lo hizo Convergència, ni lo han hecho PSC, ERC e ICV.

Cataluña es la única autonomía que no tiene ley electoral. Una nación sin ley electoral es una nación sin reglas de juego.

El paso más destacable que se ha dado hasta ahora fue reunir a un grupo de politólogos que consensuaron una propuesta, que ha dormido en un cajón durante dos años y que ahora se dice que se desempolvará. Pero una ley que no se ha aprobado porque requiere el voto favorable de dos terceras partes del Parlament no parece realista pensar que se desencallará cuando los partidos están con el dorsal puesto y en posición de salida para las autonómicas.

A la propuesta de los expertos se ha añadido otra presentada por Ciutadans pel Canvi, un proyecto que se pretende que llegue al Parlament gracias a las firmas de una iniciativa legislativa popular y que tiene el mérito de agitar el debate, aunque represente la impotencia de quien busca en la calle apoyo para lo que sus diputados se ven incapaces de hacer en la Cámara.

La cuestión clave es hacer compatible representatividad y territorialidad. Como acercarse al principio de una persona un voto, sin que el peso de Barcelona arrase ni que un escaño de Lleida valga 25.000 votos y uno de Barcelona 60.000, como ocurre ahora. Por supuesto, los intereses de los partidos pasan por su distribución electoral en el territorio y no cabe esperar que ninguno dé apoyo a una propuesta que le perjudique mucho.

La comisión de expertos propone, entre otras buenas medidas, que los candidatos estén inscritos en el censo de la circunscripción en la que se presenten para evitar a los paracaidistas enviados por el aparato. Propone también circunscripciones electorales basadas en los ámbitos territoriales con los que trabaja la Administración de la Generalitat para acercar los representantes al territorio. Y fundamentalmente, propone lista abierta o desbloqueada que permite votar la lista entera como la presenta el partido o dar votos preferentes a algunos candidatos individuales. Los incentivos a los candidatos para trabajar y darse a conocer parecen superiores al peligro populista.

Entre los inventos del TBO propios del gremio se propone votar durante 15 días y CpC opta por un Parlament acordeón que premiaría los territorios donde se votara más con más escaños.

En un país en el que el debate sobre la abstención dura un par de semanas tras cada elección, los ciudadanos pagamos periódicamente informes sobre la desafección. El diagnóstico está hecho. El último fue presentado por el consejero de Interior, Relaciones Institucionales y -ojo al dato- Participación, Joan Saura, y el ex consejero Josep Maria Vallès. Se titula Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya y se localiza fácil en la Red. El informe habla de "bajo interés, una dificultad para la compresión de la política, una desconfianza notable en la capacidad ciudadana para influir en las decisiones y una baja valoración de las instituciones políticas". Según Vallès "los medios de comunicación alimentan una imagen parcial, banal y negativa de la política". El informe solemniza lo obvio en las propuestas: "mayor inteligibilidad, más transparencia y participación, más responsabilidad y rendimiento de cuentas". Es decir, la accountability americana. Rendir cuentas y hacerse responsable de lo que uno hace y deja de hacer. Del documento de Vallès y de lo propuesto por CpC sobre la información electoral se desprende una desconfianza creciente entre periodistas y políticos muy saludable. Ganará la sociedad cuando seamos conscientes de que el pacto entre periodistas y políticos de la transición caducó y seamos capaces de decir no a los políticos que pretenden hacer portadas y a los periodistas soldado.

Ester Vera. el Pais

Comments are off for this post

CpC aconsegueix un miler de signatures cada dia de recollida

Publicat a El Punt

L'alta abstenció registrada diumenge, d'un 62,5%, ha obert de nou el debat de la creixent distància entre ciutadans i polítics. La plataforma civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) ha detectat un interès creixent per la seva iniciativa legislativa popular per una llei electoral catalana, en què es proposen mesures per fomentar la participació.

El diputat i responsable d'acció política de CpC, Antoni Comín, admet que des de les eleccions europees, en què es va registrar una participació baixíssima, d'un 37,5%, han detectat un interès creixent per la seva ILP. La llei electoral que proposa CpC s'inspira en l'informe elaborat pels experts, que havia de servir de base per a la normativa –per encàrrec del govern–, en què es proposaven una cinquantena de mesures per afavorir la participació. En aquesta línia, la plataforma advoca per les llistes desbloquejades –a mitjà termini entre les actuals i les obertes–, un Parlament amb un nombre d'escons variable que augmenti o disminueixi en funció de la participació i que una sindicatura electoral vetlli per les eleccions al Parlament de Catalunya, entre altres qüestions. Tot plegat, per donar més poder de decisió als ciutadans i mirar de reduir la distància amb els polítics, que es posa en evidència en cada contesa electoral. «Els partits poden entrar en precampanya, que l'únic que farà és cansar, o bé podem fer un gest junts per intentar recuperar la confiança de la gent en el sistema», deia Comín. Des de Ciutadans pel Canvi consideren que la normativa és «una oportunitat».


El govern va deixar a les mans dels grups l'elaboració de la llei per l'alt consens que requereix –dues terceres parts del Parlament–. Els partits, però, no han impulsat la ponència per fer-la i fonts del govern són escèptiques sobre la possibilitat que ho facin.

La plataforma va començar a l'abril la recollida de les 50.000 signatures necessàries, que el 18 d'agost hauria d'haver reunit perquè la ILP sigui admesa al Parlament. Comín assegurava que van a un ritme de «mil al dia», sense revelar quantes en tenen. Es recullen bàsicament els caps de setmana en taules mòbils –aquest, a la Patum, al mercat medieval d'Almenar, al Corpus de la Garriga i a les mostres d'entitats de Llefià, a Badalona, i al barceloní districte de Sant Andreu–, en taules als districtes de Barcelona i també les recullen els fedataris individualment.

Comments are off for this post

Qué és la ILP per impulsar l'aprovació d'una Llei electoral Catalana pròpia.
Ara en vídeo

Comments are off for this post

Darrere la iniciativa legislativa popular de CpC, la ciutadania agafa protagonisme i els diputats haurem de pronunciar-nos

Ciutadans pel Canvi ha posat en marxa una iniciativa popular per forçar la tramitació d'una llei electoral catalana. Cap partit no s'ha atrevit a desqualificar la iniciativa, però em consta que ha incomodat més d'un pel fet de posar de manifest la falta de voluntat o la incapacitat política dels grups parlamentaris per assolir el consens imprescindible per dotar Catalunya d'una llei electoral pròpia.

Han passat trenta anys des que l'Estatut de Sau establia:

«El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà» (art 31).

Mentrestant, tant l'Estatut del 79 com el del 2006, a l'espera d'una llei electoral pròpia, remeten, en les corresponents disposicions transitòries, a la llei electoral estatal.


Al llarg d'aquestes tres dècades d'autonomia, no s'ha presentat cap projecte ni proposició de llei electoral al Parlament. No ho va fer CiU ni ho ha fet el govern d'entesa malgrat que en el document programàtic assumit pel PSC, ERC i ICV-EUiA es recull el propòsit d'elaborar una llei electoral.

Val a dir, tanmateix, que aquest govern, per acord del 27 de març de 2007, aprovà la creació d'una comissió d'experts amb l'encàrrec que elaboressin una proposta que servís de punt de partida per a una llei electoral catalana. Els experts van fer la feina. Una bona feina, reconeguda per tots els partits, però aquelles bases dormen de moment al calaix de la Conselleria de Governació.
Com s'explica?
Molt senzillament: com que la llei electoral serveix per establir el sistema de normes i procediments per convertir els vots en escons, tothom, grans i petits, fa prèviament els números.

Cal tenir en compte que si la llei vol garantir un pes similar o proporcional del vot de tots els electors, visquin a les circumscripcions més urbanes o més rurals, aquells partits que tenen la massa electoral més estable a les circumscripcions menys poblades podrien perdre més escons, i per contra en guanyarien més els que tenen el gruix electoral a les circumscripcions més urbanes.

Fets els comptes amb el nombre de votants i les corresponents traduccions en escons, entenc que ni CiU ni ERC, més arrelats a les comarques rurals, tinguin gaire interès a estrenar un nou sistema electoral més equilibrat. Però, tanmateix, la llei electoral ha de ser aprovada per una majoria de dues terceres parts dels diputats. Això vol dir que no n'hi ha prou amb la majoria governamental. Els partits majoritaris (CiU i PSC) són decisius i imprescindibles a l'hora de la veritat. I aquí rau tal vegada el problema.

És en aquest marc que Ciutadans pel Canvi, no pas a través dels propis diputats sinó per impuls de les seves plataformes territorials, ha decidit posar sobre la taula la iniciativa legislativa popular amb la voluntat de forçar el debat parlamentari amb una proposició avalada directament per la ciutadania.
Aquest impuls cívic no deixa de ser la raó de ser o l'essència de l'associació que al seu dia va impulsar Pasqual Maragall.
CpC no parteix de zero. Aprofita les bases elaborades per la comissió d'experts, però la proposta articulada va més enllà. És més agosarada.
Entre altres coses:

1.- Introdueix les llistes desblocades, amb la possibilitat per als electors de marcar candidats preferents dins de les llistes presentades pels partits.

2.- Tot i garantir que tots els territoris estiguin degudament representats, estableix un valor similar als vots de tots els electors, independentment de la vegueria on resideixin.

3.- Es proposa un sistema que premia amb més escons les vegueries amb un alt índex de participació.

Però darrere de la iniciativa de CpC hi ha el valor afegit d'implicar la ciutadania en l'acció política.

Els ciutadans poden formular proposicions de llei i forçar el legislatiu a prendre-ho en consideració.
Caldrà primer reunir 50.000 avals. Hi ha més d'un centenar de fedataris per recollir-les. És un moviment d'activisme polític molt valuós en moments de desafecció generalitzada. La ciutadania agafa protagonisme i els partits i diputats haurem de pronunciar-nos en seu parlamentària. La proposició serà debatuda pels diputats electes. Tothom s'haurà de retratar i ningú no podrà amagar el cap sota l'ala.
En cas de ser admesa a tràmit, la llei igualment haurà de ser aprovada per dues terceres parts del Parlament. Serà esmenada, sens dubte, però marcarà una fita important en la història democràtica de Catalunya. Estic convençut que el partit majoritari de l'esquerra catalana –el PSC–, amb l'aval lògicament dels diputats de CpC, hi tindrà un paper decisiu per dur-la a bon terme.

Publicat per Josep m. balcells a El Punt

Comments are off for this post