Archive for the 'Ciutadans pel canvi' Category
ILP. Entrevista a Carme Valls
Ley electoral: El pacto imposible
Hay palabras mágicas: nada más pronunciarlas dan ganas de desaparecer. En política, si se quiere aburrir es cuestión de hablar de la ley electoral. El debate sobre las reglas de juego lleva 30 años dando vueltas sobre sí mismo. ¿Quiere eso decir que no es interesante para los ciudadanos? Más bien al contrario. Una buena ley electoral no es un crecepelo milagroso contra la abstención, pero mejoraría la calidad democrática. Cataluña es la única comunidad autónoma que no tiene ley electoral a pesar de que el Estatut de Sau establecía: "el Parlamento será elegido por un periodo de cuatro años, por sufragio universal, libre, igual, directo y secreto, de acuerdo con la ley electoral que aprobará el mismo Parlamento" (art. 31). Hoy por hoy no se ha presentado ni una proposición de ley en el Parlament. No lo hizo Convergència, ni lo han hecho PSC, ERC e ICV.
Cataluña es la única autonomía que no tiene ley electoral. Una nación sin ley electoral es una nación sin reglas de juego.
El paso más destacable que se ha dado hasta ahora fue reunir a un grupo de politólogos que consensuaron una propuesta, que ha dormido en un cajón durante dos años y que ahora se dice que se desempolvará. Pero una ley que no se ha aprobado porque requiere el voto favorable de dos terceras partes del Parlament no parece realista pensar que se desencallará cuando los partidos están con el dorsal puesto y en posición de salida para las autonómicas.
A la propuesta de los expertos se ha añadido otra presentada por Ciutadans pel Canvi, un proyecto que se pretende que llegue al Parlament gracias a las firmas de una iniciativa legislativa popular y que tiene el mérito de agitar el debate, aunque represente la impotencia de quien busca en la calle apoyo para lo que sus diputados se ven incapaces de hacer en la Cámara.
La cuestión clave es hacer compatible representatividad y territorialidad. Como acercarse al principio de una persona un voto, sin que el peso de Barcelona arrase ni que un escaño de Lleida valga 25.000 votos y uno de Barcelona 60.000, como ocurre ahora. Por supuesto, los intereses de los partidos pasan por su distribución electoral en el territorio y no cabe esperar que ninguno dé apoyo a una propuesta que le perjudique mucho.
La comisión de expertos propone, entre otras buenas medidas, que los candidatos estén inscritos en el censo de la circunscripción en la que se presenten para evitar a los paracaidistas enviados por el aparato. Propone también circunscripciones electorales basadas en los ámbitos territoriales con los que trabaja la Administración de la Generalitat para acercar los representantes al territorio. Y fundamentalmente, propone lista abierta o desbloqueada que permite votar la lista entera como la presenta el partido o dar votos preferentes a algunos candidatos individuales. Los incentivos a los candidatos para trabajar y darse a conocer parecen superiores al peligro populista.
Entre los inventos del TBO propios del gremio se propone votar durante 15 días y CpC opta por un Parlament acordeón que premiaría los territorios donde se votara más con más escaños.
En un país en el que el debate sobre la abstención dura un par de semanas tras cada elección, los ciudadanos pagamos periódicamente informes sobre la desafección. El diagnóstico está hecho. El último fue presentado por el consejero de Interior, Relaciones Institucionales y -ojo al dato- Participación, Joan Saura, y el ex consejero Josep Maria Vallès. Se titula Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya y se localiza fácil en la Red. El informe habla de "bajo interés, una dificultad para la compresión de la política, una desconfianza notable en la capacidad ciudadana para influir en las decisiones y una baja valoración de las instituciones políticas". Según Vallès "los medios de comunicación alimentan una imagen parcial, banal y negativa de la política". El informe solemniza lo obvio en las propuestas: "mayor inteligibilidad, más transparencia y participación, más responsabilidad y rendimiento de cuentas". Es decir, la accountability americana. Rendir cuentas y hacerse responsable de lo que uno hace y deja de hacer. Del documento de Vallès y de lo propuesto por CpC sobre la información electoral se desprende una desconfianza creciente entre periodistas y políticos muy saludable. Ganará la sociedad cuando seamos conscientes de que el pacto entre periodistas y políticos de la transición caducó y seamos capaces de decir no a los políticos que pretenden hacer portadas y a los periodistas soldado.
Ester Vera. el Pais
Les europees impulsen la ILP per una llei electoral catalana
CpC aconsegueix un miler de signatures cada dia de recollida
Publicat a El Punt
L'alta abstenció registrada diumenge, d'un 62,5%, ha obert de nou el debat de la creixent distància entre ciutadans i polítics. La plataforma civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) ha detectat un interès creixent per la seva iniciativa legislativa popular per una llei electoral catalana, en què es proposen mesures per fomentar la participació.
El diputat i responsable d'acció política de CpC, Antoni Comín, admet que des de les eleccions europees, en què es va registrar una participació baixíssima, d'un 37,5%, han detectat un interès creixent per la seva ILP. La llei electoral que proposa CpC s'inspira en l'informe elaborat pels experts, que havia de servir de base per a la normativa –per encàrrec del govern–, en què es proposaven una cinquantena de mesures per afavorir la participació. En aquesta línia, la plataforma advoca per les llistes desbloquejades –a mitjà termini entre les actuals i les obertes–, un Parlament amb un nombre d'escons variable que augmenti o disminueixi en funció de la participació i que una sindicatura electoral vetlli per les eleccions al Parlament de Catalunya, entre altres qüestions. Tot plegat, per donar més poder de decisió als ciutadans i mirar de reduir la distància amb els polítics, que es posa en evidència en cada contesa electoral. «Els partits poden entrar en precampanya, que l'únic que farà és cansar, o bé podem fer un gest junts per intentar recuperar la confiança de la gent en el sistema», deia Comín. Des de Ciutadans pel Canvi consideren que la normativa és «una oportunitat».
El govern va deixar a les mans dels grups l'elaboració de la llei per l'alt consens que requereix –dues terceres parts del Parlament–. Els partits, però, no han impulsat la ponència per fer-la i fonts del govern són escèptiques sobre la possibilitat que ho facin.
La plataforma va començar a l'abril la recollida de les 50.000 signatures necessàries, que el 18 d'agost hauria d'haver reunit perquè la ILP sigui admesa al Parlament. Comín assegurava que van a un ritme de «mil al dia», sense revelar quantes en tenen. Es recullen bàsicament els caps de setmana en taules mòbils –aquest, a la Patum, al mercat medieval d'Almenar, al Corpus de la Garriga i a les mostres d'entitats de Llefià, a Badalona, i al barceloní districte de Sant Andreu–, en taules als districtes de Barcelona i també les recullen els fedataris individualment.
Comments are off for this post
Publicat a El Punt
L'alta abstenció registrada diumenge, d'un 62,5%, ha obert de nou el debat de la creixent distància entre ciutadans i polítics. La plataforma civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) ha detectat un interès creixent per la seva iniciativa legislativa popular per una llei electoral catalana, en què es proposen mesures per fomentar la participació.
El diputat i responsable d'acció política de CpC, Antoni Comín, admet que des de les eleccions europees, en què es va registrar una participació baixíssima, d'un 37,5%, han detectat un interès creixent per la seva ILP. La llei electoral que proposa CpC s'inspira en l'informe elaborat pels experts, que havia de servir de base per a la normativa –per encàrrec del govern–, en què es proposaven una cinquantena de mesures per afavorir la participació. En aquesta línia, la plataforma advoca per les llistes desbloquejades –a mitjà termini entre les actuals i les obertes–, un Parlament amb un nombre d'escons variable que augmenti o disminueixi en funció de la participació i que una sindicatura electoral vetlli per les eleccions al Parlament de Catalunya, entre altres qüestions. Tot plegat, per donar més poder de decisió als ciutadans i mirar de reduir la distància amb els polítics, que es posa en evidència en cada contesa electoral. «Els partits poden entrar en precampanya, que l'únic que farà és cansar, o bé podem fer un gest junts per intentar recuperar la confiança de la gent en el sistema», deia Comín. Des de Ciutadans pel Canvi consideren que la normativa és «una oportunitat».
El govern va deixar a les mans dels grups l'elaboració de la llei per l'alt consens que requereix –dues terceres parts del Parlament–. Els partits, però, no han impulsat la ponència per fer-la i fonts del govern són escèptiques sobre la possibilitat que ho facin.
La plataforma va començar a l'abril la recollida de les 50.000 signatures necessàries, que el 18 d'agost hauria d'haver reunit perquè la ILP sigui admesa al Parlament. Comín assegurava que van a un ritme de «mil al dia», sense revelar quantes en tenen. Es recullen bàsicament els caps de setmana en taules mòbils –aquest, a la Patum, al mercat medieval d'Almenar, al Corpus de la Garriga i a les mostres d'entitats de Llefià, a Badalona, i al barceloní districte de Sant Andreu–, en taules als districtes de Barcelona i també les recullen els fedataris individualment.
La proposta de LLei Electoral en Video
Qué és la ILP per impulsar l'aprovació d'una Llei electoral Catalana pròpia.
Ara en vídeo
Comments are off for this post
Ara en vídeo
Qui pot témer una llei electoral catalana?
Darrere la iniciativa legislativa popular de CpC, la ciutadania agafa protagonisme i els diputats haurem de pronunciar-nos
Ciutadans pel Canvi ha posat en marxa una iniciativa popular per forçar la tramitació d'una llei electoral catalana. Cap partit no s'ha atrevit a desqualificar la iniciativa, però em consta que ha incomodat més d'un pel fet de posar de manifest la falta de voluntat o la incapacitat política dels grups parlamentaris per assolir el consens imprescindible per dotar Catalunya d'una llei electoral pròpia.
Han passat trenta anys des que l'Estatut de Sau establia:
«El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà» (art 31).Mentrestant, tant l'Estatut del 79 com el del 2006, a l'espera d'una llei electoral pròpia, remeten, en les corresponents disposicions transitòries, a la llei electoral estatal.
Al llarg d'aquestes tres dècades d'autonomia, no s'ha presentat cap projecte ni proposició de llei electoral al Parlament. No ho va fer CiU ni ho ha fet el govern d'entesa malgrat que en el document programàtic assumit pel PSC, ERC i ICV-EUiA es recull el propòsit d'elaborar una llei electoral.
Val a dir, tanmateix, que aquest govern, per acord del 27 de març de 2007, aprovà la creació d'una comissió d'experts amb l'encàrrec que elaboressin una proposta que servís de punt de partida per a una llei electoral catalana. Els experts van fer la feina. Una bona feina, reconeguda per tots els partits, però aquelles bases dormen de moment al calaix de la Conselleria de Governació.
Com s'explica?
Molt senzillament: com que la llei electoral serveix per establir el sistema de normes i procediments per convertir els vots en escons, tothom, grans i petits, fa prèviament els números.
Cal tenir en compte que si la llei vol garantir un pes similar o proporcional del vot de tots els electors, visquin a les circumscripcions més urbanes o més rurals, aquells partits que tenen la massa electoral més estable a les circumscripcions menys poblades podrien perdre més escons, i per contra en guanyarien més els que tenen el gruix electoral a les circumscripcions més urbanes.
Fets els comptes amb el nombre de votants i les corresponents traduccions en escons, entenc que ni CiU ni ERC, més arrelats a les comarques rurals, tinguin gaire interès a estrenar un nou sistema electoral més equilibrat. Però, tanmateix, la llei electoral ha de ser aprovada per una majoria de dues terceres parts dels diputats. Això vol dir que no n'hi ha prou amb la majoria governamental. Els partits majoritaris (CiU i PSC) són decisius i imprescindibles a l'hora de la veritat. I aquí rau tal vegada el problema.
És en aquest marc que Ciutadans pel Canvi, no pas a través dels propis diputats sinó per impuls de les seves plataformes territorials, ha decidit posar sobre la taula la iniciativa legislativa popular amb la voluntat de forçar el debat parlamentari amb una proposició avalada directament per la ciutadania.
Aquest impuls cívic no deixa de ser la raó de ser o l'essència de l'associació que al seu dia va impulsar Pasqual Maragall.
CpC no parteix de zero. Aprofita les bases elaborades per la comissió d'experts, però la proposta articulada va més enllà. És més agosarada.
Entre altres coses:
1.- Introdueix les llistes desblocades, amb la possibilitat per als electors de marcar candidats preferents dins de les llistes presentades pels partits.
2.- Tot i garantir que tots els territoris estiguin degudament representats, estableix un valor similar als vots de tots els electors, independentment de la vegueria on resideixin.
3.- Es proposa un sistema que premia amb més escons les vegueries amb un alt índex de participació.
Però darrere de la iniciativa de CpC hi ha el valor afegit d'implicar la ciutadania en l'acció política.
Els ciutadans poden formular proposicions de llei i forçar el legislatiu a prendre-ho en consideració.
Caldrà primer reunir 50.000 avals. Hi ha més d'un centenar de fedataris per recollir-les. És un moviment d'activisme polític molt valuós en moments de desafecció generalitzada. La ciutadania agafa protagonisme i els partits i diputats haurem de pronunciar-nos en seu parlamentària. La proposició serà debatuda pels diputats electes. Tothom s'haurà de retratar i ningú no podrà amagar el cap sota l'ala.
En cas de ser admesa a tràmit, la llei igualment haurà de ser aprovada per dues terceres parts del Parlament. Serà esmenada, sens dubte, però marcarà una fita important en la història democràtica de Catalunya. Estic convençut que el partit majoritari de l'esquerra catalana –el PSC–, amb l'aval lògicament dels diputats de CpC, hi tindrà un paper decisiu per dur-la a bon terme.
Publicat per Josep m. balcells a El Punt
Tret de sortida per la Iniciativa Legislativa Popular
El divendres passat divendres dia 4 es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès l'acte organitzat per l'associació civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) que obria la campanya sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou a favor d'una llei electoral catalana pròpia.
L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls, el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el g
uant amb aquesta iniciativa.
La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i d'altres membres de CpC i de la societat civil i política. La proposta, però, incomoda el PSC ja que no li fa gràcia allò de les llistes obertes ni allò del “Parlament acordió”. Tampoc sembla que Iniciativa la vegi oportuna. D'altra banda CiU i ERC s'hi oposen per manifest interès electoral: la present llei beneficia el voto rural justament on tenen el sustentament tant nacionalistes com republicans.
A la seva intervenció Maragall defensà les llistes obertes i les primàries com a forma d'elaborar les llistes electorals, front del domini de les executives dels partits vigent actualment.” Que no siguin les executives del partit les que dominin definitivament sobre les posicions dels candidats”. “Així els candidats tindrien singularitat i s'ho haurien de treballar personalment”. Va considerà que són mesures absolutament necessàries i un dret dels votants.
Això, que es pot percebre com una aposta de democratització del sistema, posa dels nervis als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista, no és un tema menor, és l'ordre d'importància de cadascú dins del partit. D'aquí el neguit.
A la seva intervenció Maragall va demanar també al CpC que “algun dia faci valer els seus vots decisius al Parlament, tan necessaris en aquests moment per què el tripartit tingui la majoria absoluta. Va assegurar també que tenen la paella pel mànec i va assegurà que tenen la possibilitat de fer-lo. Ho va dir en referència als cinc escons de la associació dintre del grup PSC-CPC: Francesc Boya, Josep Maria Balcells, Antoni Comín, Rosa Maria Ferrer y Mohammed Chaib.
També va defensar les primàries assegurant que si dos del mateix partit es barallen es percep com si es trenques una religió. “no és cap pecat”que n'hi hagin de primàries.
Les continues crides de Maragall a CpC per què actuïn de forma més autònoma del Gran Germà PSC no tenen moltes probabilitats de ser escoltades. Ja ho hem vist en èpoques anteriors, com quan va fer una crida a presentar-se a les eleccions generals al marge de PSC. Llavors es va queixar de que “Ciutadans pel Canvi, no omple el buid polític actual. Llàstima!...”
La proposta és clarament mediatica ja que l'aprovació d'una llei electoral requereix d'una majoria reforçada que faria necessària la participació de CiU. Per tant, encara que s'aconseguís portar al Parlament la Iniciativa i es portés a un debat i aprovació d'aquesta llei hauríem de veure quin redactat en sortiria.
Però serveix per incitar al debat dins de la societat i a reforçar el coneixement sobre els plantejaments d'associacions com la nostra.
D'altra banda, també seria necessari regular el funcionament intern dels partits i altres organitzacions que les fes obertes, democràtiques i transparents. Cosa que actualment no succeeix a la majoria de partits ni associacions de diversa naturalesa. Organitzacions creades a contracorrent dels funcionaments orgànics d'altres partits s'han vist com acabaven enrocant-se en sí mateixes i acabant retallant els drets i la democràcia als seus interiors en benefici de la clase dominant. Existeix molta hipocresia en aquestes organitzacions que criden de portes enfora la defensa dels drets i valors pels ciutadans però els neguen al seus militants i socis.
Publicat per J.Andújar
Comments are off for this post
L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls, el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el g
uant amb aquesta iniciativa.La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i d'altres membres de CpC i de la societat civil i política. La proposta, però, incomoda el PSC ja que no li fa gràcia allò de les llistes obertes ni allò del “Parlament acordió”. Tampoc sembla que Iniciativa la vegi oportuna. D'altra banda CiU i ERC s'hi oposen per manifest interès electoral: la present llei beneficia el voto rural justament on tenen el sustentament tant nacionalistes com republicans.
Serveix per incitar al debat dins de la societat
A la seva intervenció Maragall defensà les llistes obertes i les primàries com a forma d'elaborar les llistes electorals, front del domini de les executives dels partits vigent actualment.” Que no siguin les executives del partit les que dominin definitivament sobre les posicions dels candidats”. “Així els candidats tindrien singularitat i s'ho haurien de treballar personalment”. Va considerà que són mesures absolutament necessàries i un dret dels votants.
Això, que es pot percebre com una aposta de democratització del sistema, posa dels nervis als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista, no és un tema menor, és l'ordre d'importància de cadascú dins del partit. D'aquí el neguit.
A la seva intervenció Maragall va demanar també al CpC que “algun dia faci valer els seus vots decisius al Parlament, tan necessaris en aquests moment per què el tripartit tingui la majoria absoluta. Va assegurar també que tenen la paella pel mànec i va assegurà que tenen la possibilitat de fer-lo. Ho va dir en referència als cinc escons de la associació dintre del grup PSC-CPC: Francesc Boya, Josep Maria Balcells, Antoni Comín, Rosa Maria Ferrer y Mohammed Chaib.
També va defensar les primàries assegurant que si dos del mateix partit es barallen es percep com si es trenques una religió. “no és cap pecat”que n'hi hagin de primàries.
Les continues crides de Maragall a CpC per què actuïn de forma més autònoma del Gran Germà PSC no tenen moltes probabilitats de ser escoltades. Ja ho hem vist en èpoques anteriors, com quan va fer una crida a presentar-se a les eleccions generals al marge de PSC. Llavors es va queixar de que “Ciutadans pel Canvi, no omple el buid polític actual. Llàstima!...”
La proposta és clarament mediatica ja que l'aprovació d'una llei electoral requereix d'una majoria reforçada que faria necessària la participació de CiU. Per tant, encara que s'aconseguís portar al Parlament la Iniciativa i es portés a un debat i aprovació d'aquesta llei hauríem de veure quin redactat en sortiria.
Però serveix per incitar al debat dins de la societat i a reforçar el coneixement sobre els plantejaments d'associacions com la nostra.
Cal regular el regim de funcionament intern dels partits i altres organitzacions
D'altra banda, també seria necessari regular el funcionament intern dels partits i altres organitzacions que les fes obertes, democràtiques i transparents. Cosa que actualment no succeeix a la majoria de partits ni associacions de diversa naturalesa. Organitzacions creades a contracorrent dels funcionaments orgànics d'altres partits s'han vist com acabaven enrocant-se en sí mateixes i acabant retallant els drets i la democràcia als seus interiors en benefici de la clase dominant. Existeix molta hipocresia en aquestes organitzacions que criden de portes enfora la defensa dels drets i valors pels ciutadans però els neguen al seus militants i socis.
Publicat per J.Andújar
ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA ILP A L’ATENEU BARCELONÈS:
ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA ILP
Divendres, 3 d’abril, 18:30h – Reserva’t la tarda!
Comments are off for this post
Divendres, 3 d’abril, 18:30h – Reserva’t la tarda!
PER UNA LLEI ELECTORAL CATALANA (2)
Avui dia 30 de març, al Parlament de Catalunya, ens hem reunit més d'un centernar de socis i simpatitzants de Ciutadans pel Canvi per tal de signar com a fedataris de la recollida de signatures per tirar endavant la iniciativa legislativa popular que demana a la Cambra catalana la promulgació d'una llei catalana electoral pròpia.
Els fedataris/àries són les persones encarregades de recollir les signatures a favor d’aquesta ILP.
El tràmit d’avui al Parlament ha consistit a prometre o jurar el càrrec davant la Comissió de Control de la ILP. Amb aquest acte, els fedataris i fedatàries ens hem compromès a lliurar totes les signatures acreditant-ne la validesa.
Per tal que la ILP pugui ser debatuda al Parlament, cal obtenir en 120 dies el suport d’un mínim de 50.000 ciutadans, per tal de demostrar que la proposta gaudeix d’un ampli suport ciutadà i afecta el conjunt de la població.
L'objectiu de la ILP de Llei Electoral de Catalunya que la Comissió Promotora, formada per socis i sòcies de CpC, ha registrat aquest dilluns al Parlament de Catalunya és restablir els ponts entre ciutadania i política.
La Proposició de Llei pretén millorar la qualitat del sistema democràtic.
Proposem una Llei que millori la qualitat del nostre sistema democràtic, fent que el nostre sistema electoral:
- Doni més capacitat de decisió als electors: a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent
- Sigui més proporcional: que tots els vots comptin igual, sigui quina sigui la població dels electors
- Premiï la participació: garantint un Parlament d'un mínim de 120 escons i incrementant els escons fins a 150 a mesura que s'incrementi la participació
- Sigui més transparent: proposem una Sindicatura Electoral que vetlli pels drets dels electors
CANVI DE LA LLEI ELECTORAL: Fedataris
FEDATARIS AL PARLAMENT: ENCARA HI ETS A TEMPS!!!
El primer acte de jurament o prometença dels fedataris (persones que donen fe de la veracitat de les signatures recollides) per una Llei electoral catalana, es va realitzar el passat dia 16 de març al Parlament de Catalunya. Una llei electoral que encara no ens hem donat com a país, malgrat tenir totes les competències per poder-ho fer, i que ja tenen totes les autonomies de l’Estat espanyol, malgrat que va ser Catalunya la primera que va promoure un primer Estatut, que va ser seguit per totes les altres. No ha estat possible fins ara poder-nos posar d’acord entre els representants dels partits i els desitjos de la ciutadania, però també és cert que és un objectiu que figurava en el programa electoral de molts dels partits que tenen representació parlamentària.
Obrir un debat polític en un moment de crisi econòmica és una necessitat, perquè és en aquests moments quan hem de retornar la responsabilitat negada a cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i només ajuntant totes les voluntats i totes les intel·ligències trobarem camins per a la innovació de polítiques i projectes per encarar els canvis del nostre futur. No n’hi ha prou anant a votar cada quatre anys, i dipositar un vot a una urna. És important poder triar entre les persones que mereixin més confiança amb llistes més obertes, i hem de millorar la qualitat de la nostra democràcia, fent que el valor de cada persona sigui el més igual possible, visqui on visqui, i donar estímul a la participació ciutadana. Com més participació, més escons.
Hem de retornar el dret a decidir a cada una de les persones. Per fer-ho, han de sentir que les decisions polítiques que es prenen i els debats que es fan al Parlament responen a problemes que tenen realment, i que cada diputat o diputada pot escoltar de veritat, i sense presses, els conflictes de cada tros de Catalunya. Les promeses fetes en períodes electorals no han de ser brindis al sol; el millor no seria prometre molt, sinó complir molt el que s’ha promès.
Per poder canviar la desafecció cap a unes determinades formes de fer política, hem de retornar a la POLÍTICA en majúscules, fer possible que la nostra feina contribueixi a la creació d’espais de llibertat, fent que les lleis que ens donem millorin la qualitat de la nostra democràcia. Tornar a tenir la possibilitat d’exercir els drets de ciutadania és un camí per fer-ho. La ciutadania té dret a proposar lleis, té dret a col•laborar amb les que estiguin fent els seus parlamentaris, amb les propostes i compareixences; i té l’obligació de complir-les i ajudar a fer-les complir.
Si creus que en lloc de queixar-te dels polítics i de la crisi, una llei electoral catalana pot ajudar a millorar la possibilitat que les propostes ciutadanes arribin al Parlament, t’ha arribat l’hora de poder-ho intentar. Fes-te fedatari de la Llei i ajuda’ns a recollir signatures. Tens una oportunitat el dia 30.
Llegeix el contingut de la Llei a www.lleielectoral.cat i apunta’t.
Comments are off for this post
El primer acte de jurament o prometença dels fedataris (persones que donen fe de la veracitat de les signatures recollides) per una Llei electoral catalana, es va realitzar el passat dia 16 de març al Parlament de Catalunya. Una llei electoral que encara no ens hem donat com a país, malgrat tenir totes les competències per poder-ho fer, i que ja tenen totes les autonomies de l’Estat espanyol, malgrat que va ser Catalunya la primera que va promoure un primer Estatut, que va ser seguit per totes les altres. No ha estat possible fins ara poder-nos posar d’acord entre els representants dels partits i els desitjos de la ciutadania, però també és cert que és un objectiu que figurava en el programa electoral de molts dels partits que tenen representació parlamentària.
Obrir un debat polític en un moment de crisi econòmica és una necessitat, perquè és en aquests moments quan hem de retornar la responsabilitat negada a cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i només ajuntant totes les voluntats i totes les intel·ligències trobarem camins per a la innovació de polítiques i projectes per encarar els canvis del nostre futur. No n’hi ha prou anant a votar cada quatre anys, i dipositar un vot a una urna. És important poder triar entre les persones que mereixin més confiança amb llistes més obertes, i hem de millorar la qualitat de la nostra democràcia, fent que el valor de cada persona sigui el més igual possible, visqui on visqui, i donar estímul a la participació ciutadana. Com més participació, més escons.
Hem de retornar el dret a decidir a cada una de les persones. Per fer-ho, han de sentir que les decisions polítiques que es prenen i els debats que es fan al Parlament responen a problemes que tenen realment, i que cada diputat o diputada pot escoltar de veritat, i sense presses, els conflictes de cada tros de Catalunya. Les promeses fetes en períodes electorals no han de ser brindis al sol; el millor no seria prometre molt, sinó complir molt el que s’ha promès.
Per poder canviar la desafecció cap a unes determinades formes de fer política, hem de retornar a la POLÍTICA en majúscules, fer possible que la nostra feina contribueixi a la creació d’espais de llibertat, fent que les lleis que ens donem millorin la qualitat de la nostra democràcia. Tornar a tenir la possibilitat d’exercir els drets de ciutadania és un camí per fer-ho. La ciutadania té dret a proposar lleis, té dret a col•laborar amb les que estiguin fent els seus parlamentaris, amb les propostes i compareixences; i té l’obligació de complir-les i ajudar a fer-les complir.
Si creus que en lloc de queixar-te dels polítics i de la crisi, una llei electoral catalana pot ajudar a millorar la possibilitat que les propostes ciutadanes arribin al Parlament, t’ha arribat l’hora de poder-ho intentar. Fes-te fedatari de la Llei i ajuda’ns a recollir signatures. Tens una oportunitat el dia 30.
Llegeix el contingut de la Llei a www.lleielectoral.cat i apunta’t.
Ciutadans pel Canvi fuerza al Govern a debatir la ley electoral
Article a El Periodico
MARC ANDREU
BARCELONA
Tan solo 50.000 firmas podrían dejar en evidencia que los 1.816.941 votos que auparon al tripartito en el 2003 y los 1.495.221 votos que lo revalidaron en el 2006 de poco han servido hasta ahora para hacer cumplir un punto del programa de Govern contemplado tanto en el Pacte del Tinell como en el Acord d'Entesa: elaborar la ley electoral catalana. CiU nunca la hizo pese a ser, desde 1980, competencia estatutaria. Y es que Jordi Pujol prefirió siempre la vigente disposición transitoria que adapta, ya solo a Catalunya, la normativa española que UCD creó para favorecer al centroderecha en la transición.
Y es que 50.000 son las firmas que Ciutadans pel Canvi (CpC) necesita recoger en seis meses para que el Parlament discuta su propuesta de ley electoral, admitida a trámite la semana pasada como iniciativa legislativa popular (ILP) en la Cámara y que requiere mayoría cualificada: consenso entre el tripartito y CiU.
LA FORMA Y EL FONDO
La iniciativa de la plataforma cívico-política maragallista que preside Carme Valls --con tres diputados en el grupo del PSC-CpC: Josep Maria Balcells, Antoni Comín y Rosa Maria Ferrer-- ha incomodado a los socios del tripartito.
Por las formas: ICV-EUiA no sabía nada de una iniciativa que ve a la vez con simpatía y escepticismo. ERC arguye que rompe el protocolo de acción del tripartito y dificulta el consenso con CiU y el PSC. Y este último partido, además de apreciar lo mismo, tiene que encajar disensiones en las filas de su propio grupo. Pero el fondo de la ILP incomoda también: la proporcionalidad y variabilidad de asignación de escaños propuesta hace imprevisible el futuro mapa político y, en cierto modo, rompe el statu quo partidista.
En síntesis, CpC propone un sistema electoral de listas desbloqueadas con opción de voto preferente a nombres concretos, aplicado en siete circunscripciones --las veguerías de Barcelona, Central, Girona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona y Terres de l'Ebre-- con mucha más proporcionalidad que la actual, para acercarse al principio de una persona-un voto. Y aún así, el valor de un voto pirenaico valdría el doble que el barcelonés, mientras que en las cinco circunscripciones restantes quedaría más o menos equiparado.
INNOVACIÓN MUNDIAL
Además, y como innovación sin precedentes en el mundo, la ILP vincula el número total de escaños a elegir, entre 120 y 150, a la participación. O sea, que el máximo de diputados del Parlament (y los preceptivos sueldos y subvenciones a los partidos) solo sería alcanzable con una participación del 75% del censo, mientras que una abstención del 40%, que es la habitual, reduciría la Cámara a 120 escaños, contra los 135 fijos actuales.
Aunque ya avisaron al president José Montilla y al conseller de Governació, el republicano Jordi Ausàs, los impulsores de la ILP iniciarán esta semana contactos con todos los grupos para presentarla oficialmente.
DESBLOQUEO O DESLEALTAD
CpC argumenta que su propuesta no solo concreta, en favor de más proporcionalidad y participación democrática, el informe de expertos que Governació encargó y mantiene en un cajón a la espera de consenso para crear una ponencia parlamentaria. CpC añade que la ILP, al forzar un pleno en el Parlament, no es desleal al tripartito, sino que desbloqueará un debate en el que no hay acuerdo ni en el tripartito ni con CiU.
Prueba de ello la dejó, el viernes, la portavoz adjunta de ERC, Patrícia Gomà, en su blog: "La necesidad de una ley electoral es evidente" pero la ILP de CpC "contribuye a generar más desafección" y "confusión" en la ciudadanía y "es hacerse trampas". Quizá sí, como la no ley que rige las elecciones catalanas desde 1980.
