Archive for the 'Ciutadans pel canvi' Category
COMUNICAT SOBRE EL FRACÀS DE LA PONÈNCIA DE LA LLEI ELECTORAL
COMUNICAT DE CIUTADANS PEL CANVI
SOBRE EL FRACÀS DE LA PONÈNCIA DE LA LLEI ELECTORAL
1. Ciutadans pel Canvi (CpC) lamenta que la ponència conjunta encarregada
d’elaborar la llei electoral de Catalunya no hagi pogut assolir la majoria
suficient per tal d’acordar un nou sistema electoral.
2. En tant que promotors d’una ILP “Per una Llei electoral de Catalunya” que ha
rebut el suport de quasi 90.000 signatures, entenem que CpC és portador de
l’exigència de desenes de milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país
que reclamen una nova llei electoral, que contribueixi a superar l’actual estat
de desafecció que allunya els partits polítics dels ciutadans i que doni més
capacitat d’elecció als electors.
3. Convidem els partits polítics catalans a fer un nou esforç per tal d’acordar
un sistema electoral abans que acabi aquesta legislatura. Entenem que,
durant aquesta legislatura, hi ha temps suficient per a aconseguir aquest acord.
4. Considerem el sistema electoral que recull l’Informe dels experts –en el qual
està basada la ILP per una Llei electoral de Catalunya de Ciutadans pel Canvi- és
la proposta que més fàcilment hauria de permetre el consens entre els
partits catalans.
5. En aquest sentit, celebrem que, en la reunió de ponència celebrada avui, quatre
de les sis forces polítiques representades al Parlament (PSC-CpC, ERC, ICVEUiA
i Grup Mixt) hagin manifestat el seu acord amb la proposta de l’Informe dels
experts. Demanem a les altres dues forces polítiques (CiU i PP) que
reconsiderin la seva posició de rebuig a aquesta proposta i li donin suport.
6. Constatem que la proposta de l’Informe dels experts assegura de manera
escrupolosa “la representació adequada de totes les zones del territori de
Catalunya”, tal i com determina l’Estatut en el seu article 56.2.
7. CpC considera que la imminent admissió a tràmit al Parlament de la ILP “Per
una Llei electoral de Catalunya” pot ser una nova oportunitat per tal que els
partits catalans facin un darrer esforç per assolir l’acord que per ara no ha
estat possible. Així doncs, CpC ofereix aquesta ILP com un instrument al servei
del consens entre els partits, que els permeti estar a l’alçada de les
expectatives de la ciutadania del nostre país.
LA ILP EN MARXA
LA ILP EN MARXA
La Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular del Parlament, a l'acte públic celebrat dilluns 8 de febrer, va aprovar oficialment el recompte de signatures recollides en suport de la ILP Per una llei electoral de Catalunya. Va confirmar que, com ja havia certificat l'Idescat, hem superat àmpliament les 50.000 firmes necessàries per a la presa en consideració de la nostra proposta d'ILP pel Ple del Parlament i ens va felicitar reiteradament per l'èxit de la iniciativa.
Quins són els següents passos?
La Comissió de Control de la ILP al Parlament lliura les signatures a la Mesa del Parlament. És en aquest moment quan la iniciativa s'admet com a proposició de llei i comença a ser tramitada pel procediment legislatiu comú propi de qualsevol altra llei.
La Mesa del Parlament ordena, en primer lloc, la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC); designa la comissió o comissions legislatives competents i, un cop publicada la designació de la Comissió corresponent, s'obre el període d'esmenes al text proposat, per tal que els grups parlamentaris, durant 10 dies, puguin fer les que considerin convenients. Les esmenes només poden ser a la totalitat, és a dir, demanar el retorn de la iniciativa a qui l'ha proposada o proposar un text complet alternatiu.
A partir d'aquí, la proposta passa a la Junta de Portaveus -formada pels portaveus de cada grup parlamentari i presidida pel President del Parlament- que és l'òrgan que decideix en quin ple es debatrà la proposta.
No hi ha un termini establert per a la celebració d'aquest debat.
Comments are off for this post
88.926
SIGNATURES PRESENTADES.
La Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular del Parlament, a l'acte públic celebrat dilluns 8 de febrer, va aprovar oficialment el recompte de signatures recollides en suport de la ILP Per una llei electoral de Catalunya. Va confirmar que, com ja havia certificat l'Idescat, hem superat àmpliament les 50.000 firmes necessàries per a la presa en consideració de la nostra proposta d'ILP pel Ple del Parlament i ens va felicitar reiteradament per l'èxit de la iniciativa.
Quins són els següents passos?
La Comissió de Control de la ILP al Parlament lliura les signatures a la Mesa del Parlament. És en aquest moment quan la iniciativa s'admet com a proposició de llei i comença a ser tramitada pel procediment legislatiu comú propi de qualsevol altra llei.
La Mesa del Parlament ordena, en primer lloc, la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC); designa la comissió o comissions legislatives competents i, un cop publicada la designació de la Comissió corresponent, s'obre el període d'esmenes al text proposat, per tal que els grups parlamentaris, durant 10 dies, puguin fer les que considerin convenients. Les esmenes només poden ser a la totalitat, és a dir, demanar el retorn de la iniciativa a qui l'ha proposada o proposar un text complet alternatiu.
A partir d'aquí, la proposta passa a la Junta de Portaveus -formada pels portaveus de cada grup parlamentari i presidida pel President del Parlament- que és l'òrgan que decideix en quin ple es debatrà la proposta.
No hi ha un termini establert per a la celebració d'aquest debat.
LA ILP EN MARXA
LA ILP EN MARXA
La Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular del Parlament, a l'acte públic celebrat dilluns 8 de febrer, va aprovar oficialment el recompte de signatures recollides en suport de la ILP Per una llei electoral de Catalunya. Va confirmar que, com ja havia certificat l'Idescat, hem superat àmpliament les 50.000 firmes necessàries per a la presa en consideració de la nostra proposta d'ILP pel Ple del Parlament i ens va felicitar reiteradament per l'èxit de la iniciativa.
Quins són els següents passos?
La Comissió de Control de la ILP al Parlament lliura les signatures a la Mesa del Parlament. És en aquest moment quan la iniciativa s'admet com a proposició de llei i comença a ser tramitada pel procediment legislatiu comú propi de qualsevol altra llei.
La Mesa del Parlament ordena, en primer lloc, la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC); designa la comissió o comissions legislatives competents i, un cop publicada la designació de la Comissió corresponent, s'obre el període d'esmenes al text proposat, per tal que els grups parlamentaris, durant 10 dies, puguin fer les que considerin convenients. Les esmenes només poden ser a la totalitat, és a dir, demanar el retorn de la iniciativa a qui l'ha proposada o proposar un text complet alternatiu.
A partir d'aquí, la proposta passa a la Junta de Portaveus -formada pels portaveus de cada grup parlamentari i presidida pel President del Parlament- que és l'òrgan que decideix en quin ple es debatrà la proposta.
No hi ha un termini establert per a la celebració d'aquest debat.
Comments are off for this post
88.926
SIGNATURES PRESENTADES.
La Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular del Parlament, a l'acte públic celebrat dilluns 8 de febrer, va aprovar oficialment el recompte de signatures recollides en suport de la ILP Per una llei electoral de Catalunya. Va confirmar que, com ja havia certificat l'Idescat, hem superat àmpliament les 50.000 firmes necessàries per a la presa en consideració de la nostra proposta d'ILP pel Ple del Parlament i ens va felicitar reiteradament per l'èxit de la iniciativa.
Quins són els següents passos?
La Comissió de Control de la ILP al Parlament lliura les signatures a la Mesa del Parlament. És en aquest moment quan la iniciativa s'admet com a proposició de llei i comença a ser tramitada pel procediment legislatiu comú propi de qualsevol altra llei.
La Mesa del Parlament ordena, en primer lloc, la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC); designa la comissió o comissions legislatives competents i, un cop publicada la designació de la Comissió corresponent, s'obre el període d'esmenes al text proposat, per tal que els grups parlamentaris, durant 10 dies, puguin fer les que considerin convenients. Les esmenes només poden ser a la totalitat, és a dir, demanar el retorn de la iniciativa a qui l'ha proposada o proposar un text complet alternatiu.
A partir d'aquí, la proposta passa a la Junta de Portaveus -formada pels portaveus de cada grup parlamentari i presidida pel President del Parlament- que és l'òrgan que decideix en quin ple es debatrà la proposta.
No hi ha un termini establert per a la celebració d'aquest debat.
CRISI ECONÒMICA, CRISI DE VALORS
Aquesta setmana les notícies econòmiques no han estat pas massa positives, i per a mostra un botó d’alguns titulars: “La Seguridad Social arranca el año con 258.000 afiliados menos”. “El FMI aconseja a España una reducción de salarios”. “España encadena siete trimestres en recesión hasta el final de 2009”. “El FMI se suma a Trichet y alerta de que España es tan débil como Grecia”. “Catalunya, líder en atur amb 22.122 desocupats més al gener”. “ Financial Times advierte del drama potencial de la economía española”. Sense oblidar un nou debat respecte a la jubilació als 67.
La reacció neoliberal és clara, potser creuen que no ens n’adonem i amb la por no farem res; no és acceptable que la solució sigui un cop més la que els manuals teòrics de lliure mercat mes ranci postulen, no, així no ens en sortirem.
Sí, és clar que si: es desvia el focus de les mesures de regulació que varen aparèixer tímidament amb l’inici de la crisi i avui són pràcticament oblidades; es creen nous titulars i noves perspectives que ens allunyen del debat de fons i no innoven en res.
Quina poca vergonya!!! I més tenint en compte que ve de persones i institucions, de cúpules empresarials liderades per empresaris que dirigeixen empreses en fallida, “líders” que no diuen res respecte al fet que hi hagi diferències salarials de més de 100 a 1 entre directius i treballadors de base en grans empreses; no és ètic ni de rebut (Més informació), ¿què succeiria si durant dos anys 5 directius reduïssin el seu salari a l’1%? doncs que podrien salvar centenars de llocs de treball ... Ho farien?.... Doncs que facin propostes d’ajust que comencin per compromisos exemplars en sí mateixos.
Amb això no vull negar una realitat, ja que certament la conjuntura catalana, espanyola, europea, no és especialment favorable. A casa nostra el model industrial clarament té una clara manca de liquiditat i té necessitat de canvis reals de fons (que no només de reformes, ja m’enteneu, oi?), i si no les fem, podem retrocedir molts anys enrere, i trencar tot l’assolit en relació amb la societat del benestar.
Si hem de prendre mesures, fem-ho des d’un nou contracte social; si cal ajustar les pensions fem-ho, a la vegada que posem en marxa mecanismes de renda bàsica; si hem d’introduir nous tipus d’empresa industrial, fem-ho a la vegada que assegurem que són les que interessen a casa nostra avui, demà i demà passat.
Ja que el creixement permanent no pot continuar, i per tant no és possible fer modificacions per a ¿desenvolupar-nos? com fins ara, incorporem-nos a criteris de decreixement “constructiu” i, per sobre de tot, fem el que faci falta perquè les mesures estiguin guiades per objectius de solidaritat, protecció i justícia social, equilibri territorial, sostenibilitat, exigència i compromís públic i privat.
Potser no cal produir més, consumint recursos sense control, però segur que hem de produir nous productes i serveis, amb un més gran sentit de la responsabilitat i fer canvis en el model de formació i educació per tal que ens comprometi amb l’aprenentatge permanent i amb el coneixement.
Personalment crec que les formes de treball, fonamentades en regles del segle XIX i la major part del XX, no són les millors per a Catalunya en el segle XXI. I Govern, Sindicats, Empresaris, Treballadors i Ciutadania en general hem de reconstruir el model social i econòmic, ja ho varem fer amb el tèxtil sent innovadors en el segle XIX, també amb l’aposta per la química, farma i sanitat en el segle XX, i actualment hi ha diferents sectors emergents que cal potenciar i ajudar: aquests encara no poden ocupar el buit que sectors clàssics crearan en termes d’ocupació.
Les oportunitats hi són, cerquem-les.
Mariano López, membre de la Junta Rectora de Ciutadans pel Canvi
CRISI ECONÒMICA, CRISI DE VALORS
Aquesta setmana les notícies econòmiques no han estat pas massa positives, i per a mostra un botó d’alguns titulars: “La Seguridad Social arranca el año con 258.000 afiliados menos”. “El FMI aconseja a España una reducción de salarios”. “España encadena siete trimestres en recesión hasta el final de 2009”. “El FMI se suma a Trichet y alerta de que España es tan débil como Grecia”. “Catalunya, líder en atur amb 22.122 desocupats més al gener”. “ Financial Times advierte del drama potencial de la economía española”. Sense oblidar un nou debat respecte a la jubilació als 67.
La reacció neoliberal és clara, potser creuen que no ens n’adonem i amb la por no farem res; no és acceptable que la solució sigui un cop més la que els manuals teòrics de lliure mercat mes ranci postulen, no, així no ens en sortirem.
Sí, és clar que si: es desvia el focus de les mesures de regulació que varen aparèixer tímidament amb l’inici de la crisi i avui són pràcticament oblidades; es creen nous titulars i noves perspectives que ens allunyen del debat de fons i no innoven en res.
Quina poca vergonya!!! I més tenint en compte que ve de persones i institucions, de cúpules empresarials liderades per empresaris que dirigeixen empreses en fallida, “líders” que no diuen res respecte al fet que hi hagi diferències salarials de més de 100 a 1 entre directius i treballadors de base en grans empreses; no és ètic ni de rebut (Més informació), ¿què succeiria si durant dos anys 5 directius reduïssin el seu salari a l’1%? doncs que podrien salvar centenars de llocs de treball ... Ho farien?.... Doncs que facin propostes d’ajust que comencin per compromisos exemplars en sí mateixos.
Amb això no vull negar una realitat, ja que certament la conjuntura catalana, espanyola, europea, no és especialment favorable. A casa nostra el model industrial clarament té una clara manca de liquiditat i té necessitat de canvis reals de fons (que no només de reformes, ja m’enteneu, oi?), i si no les fem, podem retrocedir molts anys enrere, i trencar tot l’assolit en relació amb la societat del benestar.
Si hem de prendre mesures, fem-ho des d’un nou contracte social; si cal ajustar les pensions fem-ho, a la vegada que posem en marxa mecanismes de renda bàsica; si hem d’introduir nous tipus d’empresa industrial, fem-ho a la vegada que assegurem que són les que interessen a casa nostra avui, demà i demà passat.
Ja que el creixement permanent no pot continuar, i per tant no és possible fer modificacions per a ¿desenvolupar-nos? com fins ara, incorporem-nos a criteris de decreixement “constructiu” i, per sobre de tot, fem el que faci falta perquè les mesures estiguin guiades per objectius de solidaritat, protecció i justícia social, equilibri territorial, sostenibilitat, exigència i compromís públic i privat.
Potser no cal produir més, consumint recursos sense control, però segur que hem de produir nous productes i serveis, amb un més gran sentit de la responsabilitat i fer canvis en el model de formació i educació per tal que ens comprometi amb l’aprenentatge permanent i amb el coneixement.
Personalment crec que les formes de treball, fonamentades en regles del segle XIX i la major part del XX, no són les millors per a Catalunya en el segle XXI. I Govern, Sindicats, Empresaris, Treballadors i Ciutadania en general hem de reconstruir el model social i econòmic, ja ho varem fer amb el tèxtil sent innovadors en el segle XIX, també amb l’aposta per la química, farma i sanitat en el segle XX, i actualment hi ha diferents sectors emergents que cal potenciar i ajudar: aquests encara no poden ocupar el buit que sectors clàssics crearan en termes d’ocupació.
Les oportunitats hi són, cerquem-les.
Mariano López, membre de la Junta Rectora de Ciutadans pel Canvi
Ho hem aconseguit: Superades les 50.000 signatures
56.237 signatures
Ahir dia 21 de juliol a les 20h vam celebrar al Parc de l'Estació del Nord, la Festa de la Llei Electoral.
El motiu era l'arribada a un punt culminant en la recollida de signatures per la ILP i agrair a socis i simpatitzants l'esforç que han vingut desenvolupant des de l'inici de la campanya. La festa va ser il·lusionant, tots estàvem contents per què molt abans de que complís el termini per presentar les signatures, a dia d'ahir ja tenim 56.236 signatures. Havíem d'aconseguir 50.000 i ja està fet. Felicitats ciutadans!
La primera fita aconseguida encara abans d'aconseguir les signatures ha estat que el Parlament de Catalunya ha aprovat constituir al setembre la ponència que debatrà la Llei. Ha esta la primera victoria.
Malgrat que des del Govern se'ns ha sol·licitat que aturem la recollida, un cop el parlament ha acceptat constituir la ponencia, ahir varem decidir que fins al setembre encara tenim temps de recollir moltes més signatures, i ens proposem fer-ho fins el dia en que es constitueixi formalment la ponència de la Llei Electoral prevista per la tardor tal com va aprovar el Parlament.
Felicitats Ciutadans!
La nostra proposta
Curios recolzament
Ho hem aconseguit: Superades les 50.000 signatures
56.237 signatures
Ahir dia 21 de juliol a les 20h vam celebrar al Parc de l'Estació del Nord, la Festa de la Llei Electoral.
El motiu era l'arribada a un punt culminant en la recollida de signatures per la ILP i agrair a socis i simpatitzants l'esforç que han vingut desenvolupant des de l'inici de la campanya. La festa va ser il·lusionant, tots estàvem contents per què molt abans de que complís el termini per presentar les signatures, a dia d'ahir ja tenim 56.236 signatures. Havíem d'aconseguir 50.000 i ja està fet. Felicitats ciutadans!
La primera fita aconseguida encara abans d'aconseguir les signatures ha estat que el Parlament de Catalunya ha aprovat constituir al setembre la ponència que debatrà la Llei. Ha esta la primera victoria.
Malgrat que des del Govern se'ns ha sol·licitat que aturem la recollida, un cop el parlament ha acceptat constituir la ponencia, ahir varem decidir que fins al setembre encara tenim temps de recollir moltes més signatures, i ens proposem fer-ho fins el dia en que es constitueixi formalment la ponència de la Llei Electoral prevista per la tardor tal com va aprovar el Parlament.
Felicitats Ciutadans!
La nostra proposta
Curios recolzament
ILP. Entrevista a Carme Valls
ILP. Entrevista a Carme Valls
Ley electoral: El pacto imposible
Hay palabras mágicas: nada más pronunciarlas dan ganas de desaparecer. En política, si se quiere aburrir es cuestión de hablar de la ley electoral. El debate sobre las reglas de juego lleva 30 años dando vueltas sobre sí mismo. ¿Quiere eso decir que no es interesante para los ciudadanos? Más bien al contrario. Una buena ley electoral no es un crecepelo milagroso contra la abstención, pero mejoraría la calidad democrática. Cataluña es la única comunidad autónoma que no tiene ley electoral a pesar de que el Estatut de Sau establecía: "el Parlamento será elegido por un periodo de cuatro años, por sufragio universal, libre, igual, directo y secreto, de acuerdo con la ley electoral que aprobará el mismo Parlamento" (art. 31). Hoy por hoy no se ha presentado ni una proposición de ley en el Parlament. No lo hizo Convergència, ni lo han hecho PSC, ERC e ICV.
Cataluña es la única autonomía que no tiene ley electoral. Una nación sin ley electoral es una nación sin reglas de juego.
El paso más destacable que se ha dado hasta ahora fue reunir a un grupo de politólogos que consensuaron una propuesta, que ha dormido en un cajón durante dos años y que ahora se dice que se desempolvará. Pero una ley que no se ha aprobado porque requiere el voto favorable de dos terceras partes del Parlament no parece realista pensar que se desencallará cuando los partidos están con el dorsal puesto y en posición de salida para las autonómicas.
A la propuesta de los expertos se ha añadido otra presentada por Ciutadans pel Canvi, un proyecto que se pretende que llegue al Parlament gracias a las firmas de una iniciativa legislativa popular y que tiene el mérito de agitar el debate, aunque represente la impotencia de quien busca en la calle apoyo para lo que sus diputados se ven incapaces de hacer en la Cámara.
La cuestión clave es hacer compatible representatividad y territorialidad. Como acercarse al principio de una persona un voto, sin que el peso de Barcelona arrase ni que un escaño de Lleida valga 25.000 votos y uno de Barcelona 60.000, como ocurre ahora. Por supuesto, los intereses de los partidos pasan por su distribución electoral en el territorio y no cabe esperar que ninguno dé apoyo a una propuesta que le perjudique mucho.
La comisión de expertos propone, entre otras buenas medidas, que los candidatos estén inscritos en el censo de la circunscripción en la que se presenten para evitar a los paracaidistas enviados por el aparato. Propone también circunscripciones electorales basadas en los ámbitos territoriales con los que trabaja la Administración de la Generalitat para acercar los representantes al territorio. Y fundamentalmente, propone lista abierta o desbloqueada que permite votar la lista entera como la presenta el partido o dar votos preferentes a algunos candidatos individuales. Los incentivos a los candidatos para trabajar y darse a conocer parecen superiores al peligro populista.
Entre los inventos del TBO propios del gremio se propone votar durante 15 días y CpC opta por un Parlament acordeón que premiaría los territorios donde se votara más con más escaños.
En un país en el que el debate sobre la abstención dura un par de semanas tras cada elección, los ciudadanos pagamos periódicamente informes sobre la desafección. El diagnóstico está hecho. El último fue presentado por el consejero de Interior, Relaciones Institucionales y -ojo al dato- Participación, Joan Saura, y el ex consejero Josep Maria Vallès. Se titula Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya y se localiza fácil en la Red. El informe habla de "bajo interés, una dificultad para la compresión de la política, una desconfianza notable en la capacidad ciudadana para influir en las decisiones y una baja valoración de las instituciones políticas". Según Vallès "los medios de comunicación alimentan una imagen parcial, banal y negativa de la política". El informe solemniza lo obvio en las propuestas: "mayor inteligibilidad, más transparencia y participación, más responsabilidad y rendimiento de cuentas". Es decir, la accountability americana. Rendir cuentas y hacerse responsable de lo que uno hace y deja de hacer. Del documento de Vallès y de lo propuesto por CpC sobre la información electoral se desprende una desconfianza creciente entre periodistas y políticos muy saludable. Ganará la sociedad cuando seamos conscientes de que el pacto entre periodistas y políticos de la transición caducó y seamos capaces de decir no a los políticos que pretenden hacer portadas y a los periodistas soldado.
Ester Vera. el Pais
