Archive for the 'Ciutadans pel canvi' Category
Ley electoral: El pacto imposible
Hay palabras mágicas: nada más pronunciarlas dan ganas de desaparecer. En política, si se quiere aburrir es cuestión de hablar de la ley electoral. El debate sobre las reglas de juego lleva 30 años dando vueltas sobre sí mismo. ¿Quiere eso decir que no es interesante para los ciudadanos? Más bien al contrario. Una buena ley electoral no es un crecepelo milagroso contra la abstención, pero mejoraría la calidad democrática. Cataluña es la única comunidad autónoma que no tiene ley electoral a pesar de que el Estatut de Sau establecía: "el Parlamento será elegido por un periodo de cuatro años, por sufragio universal, libre, igual, directo y secreto, de acuerdo con la ley electoral que aprobará el mismo Parlamento" (art. 31). Hoy por hoy no se ha presentado ni una proposición de ley en el Parlament. No lo hizo Convergència, ni lo han hecho PSC, ERC e ICV.
Cataluña es la única autonomía que no tiene ley electoral. Una nación sin ley electoral es una nación sin reglas de juego.
El paso más destacable que se ha dado hasta ahora fue reunir a un grupo de politólogos que consensuaron una propuesta, que ha dormido en un cajón durante dos años y que ahora se dice que se desempolvará. Pero una ley que no se ha aprobado porque requiere el voto favorable de dos terceras partes del Parlament no parece realista pensar que se desencallará cuando los partidos están con el dorsal puesto y en posición de salida para las autonómicas.
A la propuesta de los expertos se ha añadido otra presentada por Ciutadans pel Canvi, un proyecto que se pretende que llegue al Parlament gracias a las firmas de una iniciativa legislativa popular y que tiene el mérito de agitar el debate, aunque represente la impotencia de quien busca en la calle apoyo para lo que sus diputados se ven incapaces de hacer en la Cámara.
La cuestión clave es hacer compatible representatividad y territorialidad. Como acercarse al principio de una persona un voto, sin que el peso de Barcelona arrase ni que un escaño de Lleida valga 25.000 votos y uno de Barcelona 60.000, como ocurre ahora. Por supuesto, los intereses de los partidos pasan por su distribución electoral en el territorio y no cabe esperar que ninguno dé apoyo a una propuesta que le perjudique mucho.
La comisión de expertos propone, entre otras buenas medidas, que los candidatos estén inscritos en el censo de la circunscripción en la que se presenten para evitar a los paracaidistas enviados por el aparato. Propone también circunscripciones electorales basadas en los ámbitos territoriales con los que trabaja la Administración de la Generalitat para acercar los representantes al territorio. Y fundamentalmente, propone lista abierta o desbloqueada que permite votar la lista entera como la presenta el partido o dar votos preferentes a algunos candidatos individuales. Los incentivos a los candidatos para trabajar y darse a conocer parecen superiores al peligro populista.
Entre los inventos del TBO propios del gremio se propone votar durante 15 días y CpC opta por un Parlament acordeón que premiaría los territorios donde se votara más con más escaños.
En un país en el que el debate sobre la abstención dura un par de semanas tras cada elección, los ciudadanos pagamos periódicamente informes sobre la desafección. El diagnóstico está hecho. El último fue presentado por el consejero de Interior, Relaciones Institucionales y -ojo al dato- Participación, Joan Saura, y el ex consejero Josep Maria Vallès. Se titula Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya y se localiza fácil en la Red. El informe habla de "bajo interés, una dificultad para la compresión de la política, una desconfianza notable en la capacidad ciudadana para influir en las decisiones y una baja valoración de las instituciones políticas". Según Vallès "los medios de comunicación alimentan una imagen parcial, banal y negativa de la política". El informe solemniza lo obvio en las propuestas: "mayor inteligibilidad, más transparencia y participación, más responsabilidad y rendimiento de cuentas". Es decir, la accountability americana. Rendir cuentas y hacerse responsable de lo que uno hace y deja de hacer. Del documento de Vallès y de lo propuesto por CpC sobre la información electoral se desprende una desconfianza creciente entre periodistas y políticos muy saludable. Ganará la sociedad cuando seamos conscientes de que el pacto entre periodistas y políticos de la transición caducó y seamos capaces de decir no a los políticos que pretenden hacer portadas y a los periodistas soldado.
Ester Vera. el Pais
Ley electoral: El pacto imposible
Hay palabras mágicas: nada más pronunciarlas dan ganas de desaparecer. En política, si se quiere aburrir es cuestión de hablar de la ley electoral. El debate sobre las reglas de juego lleva 30 años dando vueltas sobre sí mismo. ¿Quiere eso decir que no es interesante para los ciudadanos? Más bien al contrario. Una buena ley electoral no es un crecepelo milagroso contra la abstención, pero mejoraría la calidad democrática. Cataluña es la única comunidad autónoma que no tiene ley electoral a pesar de que el Estatut de Sau establecía: "el Parlamento será elegido por un periodo de cuatro años, por sufragio universal, libre, igual, directo y secreto, de acuerdo con la ley electoral que aprobará el mismo Parlamento" (art. 31). Hoy por hoy no se ha presentado ni una proposición de ley en el Parlament. No lo hizo Convergència, ni lo han hecho PSC, ERC e ICV.
Cataluña es la única autonomía que no tiene ley electoral. Una nación sin ley electoral es una nación sin reglas de juego.
El paso más destacable que se ha dado hasta ahora fue reunir a un grupo de politólogos que consensuaron una propuesta, que ha dormido en un cajón durante dos años y que ahora se dice que se desempolvará. Pero una ley que no se ha aprobado porque requiere el voto favorable de dos terceras partes del Parlament no parece realista pensar que se desencallará cuando los partidos están con el dorsal puesto y en posición de salida para las autonómicas.
A la propuesta de los expertos se ha añadido otra presentada por Ciutadans pel Canvi, un proyecto que se pretende que llegue al Parlament gracias a las firmas de una iniciativa legislativa popular y que tiene el mérito de agitar el debate, aunque represente la impotencia de quien busca en la calle apoyo para lo que sus diputados se ven incapaces de hacer en la Cámara.
La cuestión clave es hacer compatible representatividad y territorialidad. Como acercarse al principio de una persona un voto, sin que el peso de Barcelona arrase ni que un escaño de Lleida valga 25.000 votos y uno de Barcelona 60.000, como ocurre ahora. Por supuesto, los intereses de los partidos pasan por su distribución electoral en el territorio y no cabe esperar que ninguno dé apoyo a una propuesta que le perjudique mucho.
La comisión de expertos propone, entre otras buenas medidas, que los candidatos estén inscritos en el censo de la circunscripción en la que se presenten para evitar a los paracaidistas enviados por el aparato. Propone también circunscripciones electorales basadas en los ámbitos territoriales con los que trabaja la Administración de la Generalitat para acercar los representantes al territorio. Y fundamentalmente, propone lista abierta o desbloqueada que permite votar la lista entera como la presenta el partido o dar votos preferentes a algunos candidatos individuales. Los incentivos a los candidatos para trabajar y darse a conocer parecen superiores al peligro populista.
Entre los inventos del TBO propios del gremio se propone votar durante 15 días y CpC opta por un Parlament acordeón que premiaría los territorios donde se votara más con más escaños.
En un país en el que el debate sobre la abstención dura un par de semanas tras cada elección, los ciudadanos pagamos periódicamente informes sobre la desafección. El diagnóstico está hecho. El último fue presentado por el consejero de Interior, Relaciones Institucionales y -ojo al dato- Participación, Joan Saura, y el ex consejero Josep Maria Vallès. Se titula Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya y se localiza fácil en la Red. El informe habla de "bajo interés, una dificultad para la compresión de la política, una desconfianza notable en la capacidad ciudadana para influir en las decisiones y una baja valoración de las instituciones políticas". Según Vallès "los medios de comunicación alimentan una imagen parcial, banal y negativa de la política". El informe solemniza lo obvio en las propuestas: "mayor inteligibilidad, más transparencia y participación, más responsabilidad y rendimiento de cuentas". Es decir, la accountability americana. Rendir cuentas y hacerse responsable de lo que uno hace y deja de hacer. Del documento de Vallès y de lo propuesto por CpC sobre la información electoral se desprende una desconfianza creciente entre periodistas y políticos muy saludable. Ganará la sociedad cuando seamos conscientes de que el pacto entre periodistas y políticos de la transición caducó y seamos capaces de decir no a los políticos que pretenden hacer portadas y a los periodistas soldado.
Ester Vera. el Pais
Les europees impulsen la ILP per una llei electoral catalana
CpC aconsegueix un miler de signatures cada dia de recollida
Publicat a El Punt
L'alta abstenció registrada diumenge, d'un 62,5%, ha obert de nou el debat de la creixent distància entre ciutadans i polítics. La plataforma civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) ha detectat un interès creixent per la seva iniciativa legislativa popular per una llei electoral catalana, en què es proposen mesures per fomentar la participació.
El diputat i responsable d'acció política de CpC, Antoni Comín, admet que des de les eleccions europees, en què es va registrar una participació baixíssima, d'un 37,5%, han detectat un interès creixent per la seva ILP. La llei electoral que proposa CpC s'inspira en l'informe elaborat pels experts, que havia de servir de base per a la normativa –per encàrrec del govern–, en què es proposaven una cinquantena de mesures per afavorir la participació. En aquesta línia, la plataforma advoca per les llistes desbloquejades –a mitjà termini entre les actuals i les obertes–, un Parlament amb un nombre d'escons variable que augmenti o disminueixi en funció de la participació i que una sindicatura electoral vetlli per les eleccions al Parlament de Catalunya, entre altres qüestions. Tot plegat, per donar més poder de decisió als ciutadans i mirar de reduir la distància amb els polítics, que es posa en evidència en cada contesa electoral. «Els partits poden entrar en precampanya, que l'únic que farà és cansar, o bé podem fer un gest junts per intentar recuperar la confiança de la gent en el sistema», deia Comín. Des de Ciutadans pel Canvi consideren que la normativa és «una oportunitat».
El govern va deixar a les mans dels grups l'elaboració de la llei per l'alt consens que requereix –dues terceres parts del Parlament–. Els partits, però, no han impulsat la ponència per fer-la i fonts del govern són escèptiques sobre la possibilitat que ho facin.
La plataforma va començar a l'abril la recollida de les 50.000 signatures necessàries, que el 18 d'agost hauria d'haver reunit perquè la ILP sigui admesa al Parlament. Comín assegurava que van a un ritme de «mil al dia», sense revelar quantes en tenen. Es recullen bàsicament els caps de setmana en taules mòbils –aquest, a la Patum, al mercat medieval d'Almenar, al Corpus de la Garriga i a les mostres d'entitats de Llefià, a Badalona, i al barceloní districte de Sant Andreu–, en taules als districtes de Barcelona i també les recullen els fedataris individualment.
Comments are off for this post
Publicat a El Punt
L'alta abstenció registrada diumenge, d'un 62,5%, ha obert de nou el debat de la creixent distància entre ciutadans i polítics. La plataforma civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) ha detectat un interès creixent per la seva iniciativa legislativa popular per una llei electoral catalana, en què es proposen mesures per fomentar la participació.
El diputat i responsable d'acció política de CpC, Antoni Comín, admet que des de les eleccions europees, en què es va registrar una participació baixíssima, d'un 37,5%, han detectat un interès creixent per la seva ILP. La llei electoral que proposa CpC s'inspira en l'informe elaborat pels experts, que havia de servir de base per a la normativa –per encàrrec del govern–, en què es proposaven una cinquantena de mesures per afavorir la participació. En aquesta línia, la plataforma advoca per les llistes desbloquejades –a mitjà termini entre les actuals i les obertes–, un Parlament amb un nombre d'escons variable que augmenti o disminueixi en funció de la participació i que una sindicatura electoral vetlli per les eleccions al Parlament de Catalunya, entre altres qüestions. Tot plegat, per donar més poder de decisió als ciutadans i mirar de reduir la distància amb els polítics, que es posa en evidència en cada contesa electoral. «Els partits poden entrar en precampanya, que l'únic que farà és cansar, o bé podem fer un gest junts per intentar recuperar la confiança de la gent en el sistema», deia Comín. Des de Ciutadans pel Canvi consideren que la normativa és «una oportunitat».
El govern va deixar a les mans dels grups l'elaboració de la llei per l'alt consens que requereix –dues terceres parts del Parlament–. Els partits, però, no han impulsat la ponència per fer-la i fonts del govern són escèptiques sobre la possibilitat que ho facin.
La plataforma va començar a l'abril la recollida de les 50.000 signatures necessàries, que el 18 d'agost hauria d'haver reunit perquè la ILP sigui admesa al Parlament. Comín assegurava que van a un ritme de «mil al dia», sense revelar quantes en tenen. Es recullen bàsicament els caps de setmana en taules mòbils –aquest, a la Patum, al mercat medieval d'Almenar, al Corpus de la Garriga i a les mostres d'entitats de Llefià, a Badalona, i al barceloní districte de Sant Andreu–, en taules als districtes de Barcelona i també les recullen els fedataris individualment.
Les europees impulsen la ILP per una llei electoral catalana
CpC aconsegueix un miler de signatures cada dia de recollida
Publicat a El Punt
L'alta abstenció registrada diumenge, d'un 62,5%, ha obert de nou el debat de la creixent distància entre ciutadans i polítics. La plataforma civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) ha detectat un interès creixent per la seva iniciativa legislativa popular per una llei electoral catalana, en què es proposen mesures per fomentar la participació.
El diputat i responsable d'acció política de CpC, Antoni Comín, admet que des de les eleccions europees, en què es va registrar una participació baixíssima, d'un 37,5%, han detectat un interès creixent per la seva ILP. La llei electoral que proposa CpC s'inspira en l'informe elaborat pels experts, que havia de servir de base per a la normativa –per encàrrec del govern–, en què es proposaven una cinquantena de mesures per afavorir la participació. En aquesta línia, la plataforma advoca per les llistes desbloquejades –a mitjà termini entre les actuals i les obertes–, un Parlament amb un nombre d'escons variable que augmenti o disminueixi en funció de la participació i que una sindicatura electoral vetlli per les eleccions al Parlament de Catalunya, entre altres qüestions. Tot plegat, per donar més poder de decisió als ciutadans i mirar de reduir la distància amb els polítics, que es posa en evidència en cada contesa electoral. «Els partits poden entrar en precampanya, que l'únic que farà és cansar, o bé podem fer un gest junts per intentar recuperar la confiança de la gent en el sistema», deia Comín. Des de Ciutadans pel Canvi consideren que la normativa és «una oportunitat».
El govern va deixar a les mans dels grups l'elaboració de la llei per l'alt consens que requereix –dues terceres parts del Parlament–. Els partits, però, no han impulsat la ponència per fer-la i fonts del govern són escèptiques sobre la possibilitat que ho facin.
La plataforma va començar a l'abril la recollida de les 50.000 signatures necessàries, que el 18 d'agost hauria d'haver reunit perquè la ILP sigui admesa al Parlament. Comín assegurava que van a un ritme de «mil al dia», sense revelar quantes en tenen. Es recullen bàsicament els caps de setmana en taules mòbils –aquest, a la Patum, al mercat medieval d'Almenar, al Corpus de la Garriga i a les mostres d'entitats de Llefià, a Badalona, i al barceloní districte de Sant Andreu–, en taules als districtes de Barcelona i també les recullen els fedataris individualment.
Comments are off for this post
Publicat a El Punt
L'alta abstenció registrada diumenge, d'un 62,5%, ha obert de nou el debat de la creixent distància entre ciutadans i polítics. La plataforma civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) ha detectat un interès creixent per la seva iniciativa legislativa popular per una llei electoral catalana, en què es proposen mesures per fomentar la participació.
El diputat i responsable d'acció política de CpC, Antoni Comín, admet que des de les eleccions europees, en què es va registrar una participació baixíssima, d'un 37,5%, han detectat un interès creixent per la seva ILP. La llei electoral que proposa CpC s'inspira en l'informe elaborat pels experts, que havia de servir de base per a la normativa –per encàrrec del govern–, en què es proposaven una cinquantena de mesures per afavorir la participació. En aquesta línia, la plataforma advoca per les llistes desbloquejades –a mitjà termini entre les actuals i les obertes–, un Parlament amb un nombre d'escons variable que augmenti o disminueixi en funció de la participació i que una sindicatura electoral vetlli per les eleccions al Parlament de Catalunya, entre altres qüestions. Tot plegat, per donar més poder de decisió als ciutadans i mirar de reduir la distància amb els polítics, que es posa en evidència en cada contesa electoral. «Els partits poden entrar en precampanya, que l'únic que farà és cansar, o bé podem fer un gest junts per intentar recuperar la confiança de la gent en el sistema», deia Comín. Des de Ciutadans pel Canvi consideren que la normativa és «una oportunitat».
El govern va deixar a les mans dels grups l'elaboració de la llei per l'alt consens que requereix –dues terceres parts del Parlament–. Els partits, però, no han impulsat la ponència per fer-la i fonts del govern són escèptiques sobre la possibilitat que ho facin.
La plataforma va començar a l'abril la recollida de les 50.000 signatures necessàries, que el 18 d'agost hauria d'haver reunit perquè la ILP sigui admesa al Parlament. Comín assegurava que van a un ritme de «mil al dia», sense revelar quantes en tenen. Es recullen bàsicament els caps de setmana en taules mòbils –aquest, a la Patum, al mercat medieval d'Almenar, al Corpus de la Garriga i a les mostres d'entitats de Llefià, a Badalona, i al barceloní districte de Sant Andreu–, en taules als districtes de Barcelona i també les recullen els fedataris individualment.
La proposta de LLei Electoral en Video
Qué és la ILP per impulsar l'aprovació d'una Llei electoral Catalana pròpia.
Ara en vídeo
Comments are off for this post
Ara en vídeo
La proposta de LLei Electoral en Video
Qué és la ILP per impulsar l'aprovació d'una Llei electoral Catalana pròpia.
Ara en vídeo
Comments are off for this post
Ara en vídeo
Qui pot témer una llei electoral catalana?
Darrere la iniciativa legislativa popular de CpC, la ciutadania agafa protagonisme i els diputats haurem de pronunciar-nos
Ciutadans pel Canvi ha posat en marxa una iniciativa popular per forçar la tramitació d'una llei electoral catalana. Cap partit no s'ha atrevit a desqualificar la iniciativa, però em consta que ha incomodat més d'un pel fet de posar de manifest la falta de voluntat o la incapacitat política dels grups parlamentaris per assolir el consens imprescindible per dotar Catalunya d'una llei electoral pròpia.
Han passat trenta anys des que l'Estatut de Sau establia:
«El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà» (art 31).Mentrestant, tant l'Estatut del 79 com el del 2006, a l'espera d'una llei electoral pròpia, remeten, en les corresponents disposicions transitòries, a la llei electoral estatal.
Al llarg d'aquestes tres dècades d'autonomia, no s'ha presentat cap projecte ni proposició de llei electoral al Parlament. No ho va fer CiU ni ho ha fet el govern d'entesa malgrat que en el document programàtic assumit pel PSC, ERC i ICV-EUiA es recull el propòsit d'elaborar una llei electoral.
Val a dir, tanmateix, que aquest govern, per acord del 27 de març de 2007, aprovà la creació d'una comissió d'experts amb l'encàrrec que elaboressin una proposta que servís de punt de partida per a una llei electoral catalana. Els experts van fer la feina. Una bona feina, reconeguda per tots els partits, però aquelles bases dormen de moment al calaix de la Conselleria de Governació.
Com s'explica?
Molt senzillament: com que la llei electoral serveix per establir el sistema de normes i procediments per convertir els vots en escons, tothom, grans i petits, fa prèviament els números.
Cal tenir en compte que si la llei vol garantir un pes similar o proporcional del vot de tots els electors, visquin a les circumscripcions més urbanes o més rurals, aquells partits que tenen la massa electoral més estable a les circumscripcions menys poblades podrien perdre més escons, i per contra en guanyarien més els que tenen el gruix electoral a les circumscripcions més urbanes.
Fets els comptes amb el nombre de votants i les corresponents traduccions en escons, entenc que ni CiU ni ERC, més arrelats a les comarques rurals, tinguin gaire interès a estrenar un nou sistema electoral més equilibrat. Però, tanmateix, la llei electoral ha de ser aprovada per una majoria de dues terceres parts dels diputats. Això vol dir que no n'hi ha prou amb la majoria governamental. Els partits majoritaris (CiU i PSC) són decisius i imprescindibles a l'hora de la veritat. I aquí rau tal vegada el problema.
És en aquest marc que Ciutadans pel Canvi, no pas a través dels propis diputats sinó per impuls de les seves plataformes territorials, ha decidit posar sobre la taula la iniciativa legislativa popular amb la voluntat de forçar el debat parlamentari amb una proposició avalada directament per la ciutadania.
Aquest impuls cívic no deixa de ser la raó de ser o l'essència de l'associació que al seu dia va impulsar Pasqual Maragall.
CpC no parteix de zero. Aprofita les bases elaborades per la comissió d'experts, però la proposta articulada va més enllà. És més agosarada.
Entre altres coses:
1.- Introdueix les llistes desblocades, amb la possibilitat per als electors de marcar candidats preferents dins de les llistes presentades pels partits.
2.- Tot i garantir que tots els territoris estiguin degudament representats, estableix un valor similar als vots de tots els electors, independentment de la vegueria on resideixin.
3.- Es proposa un sistema que premia amb més escons les vegueries amb un alt índex de participació.
Però darrere de la iniciativa de CpC hi ha el valor afegit d'implicar la ciutadania en l'acció política.
Els ciutadans poden formular proposicions de llei i forçar el legislatiu a prendre-ho en consideració.
Caldrà primer reunir 50.000 avals. Hi ha més d'un centenar de fedataris per recollir-les. És un moviment d'activisme polític molt valuós en moments de desafecció generalitzada. La ciutadania agafa protagonisme i els partits i diputats haurem de pronunciar-nos en seu parlamentària. La proposició serà debatuda pels diputats electes. Tothom s'haurà de retratar i ningú no podrà amagar el cap sota l'ala.
En cas de ser admesa a tràmit, la llei igualment haurà de ser aprovada per dues terceres parts del Parlament. Serà esmenada, sens dubte, però marcarà una fita important en la història democràtica de Catalunya. Estic convençut que el partit majoritari de l'esquerra catalana –el PSC–, amb l'aval lògicament dels diputats de CpC, hi tindrà un paper decisiu per dur-la a bon terme.
Publicat per Josep m. balcells a El Punt
Qui pot témer una llei electoral catalana?
Darrere la iniciativa legislativa popular de CpC, la ciutadania agafa protagonisme i els diputats haurem de pronunciar-nos
Ciutadans pel Canvi ha posat en marxa una iniciativa popular per forçar la tramitació d'una llei electoral catalana. Cap partit no s'ha atrevit a desqualificar la iniciativa, però em consta que ha incomodat més d'un pel fet de posar de manifest la falta de voluntat o la incapacitat política dels grups parlamentaris per assolir el consens imprescindible per dotar Catalunya d'una llei electoral pròpia.
Han passat trenta anys des que l'Estatut de Sau establia:
«El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà» (art 31).Mentrestant, tant l'Estatut del 79 com el del 2006, a l'espera d'una llei electoral pròpia, remeten, en les corresponents disposicions transitòries, a la llei electoral estatal.
Al llarg d'aquestes tres dècades d'autonomia, no s'ha presentat cap projecte ni proposició de llei electoral al Parlament. No ho va fer CiU ni ho ha fet el govern d'entesa malgrat que en el document programàtic assumit pel PSC, ERC i ICV-EUiA es recull el propòsit d'elaborar una llei electoral.
Val a dir, tanmateix, que aquest govern, per acord del 27 de març de 2007, aprovà la creació d'una comissió d'experts amb l'encàrrec que elaboressin una proposta que servís de punt de partida per a una llei electoral catalana. Els experts van fer la feina. Una bona feina, reconeguda per tots els partits, però aquelles bases dormen de moment al calaix de la Conselleria de Governació.
Com s'explica?
Molt senzillament: com que la llei electoral serveix per establir el sistema de normes i procediments per convertir els vots en escons, tothom, grans i petits, fa prèviament els números.
Cal tenir en compte que si la llei vol garantir un pes similar o proporcional del vot de tots els electors, visquin a les circumscripcions més urbanes o més rurals, aquells partits que tenen la massa electoral més estable a les circumscripcions menys poblades podrien perdre més escons, i per contra en guanyarien més els que tenen el gruix electoral a les circumscripcions més urbanes.
Fets els comptes amb el nombre de votants i les corresponents traduccions en escons, entenc que ni CiU ni ERC, més arrelats a les comarques rurals, tinguin gaire interès a estrenar un nou sistema electoral més equilibrat. Però, tanmateix, la llei electoral ha de ser aprovada per una majoria de dues terceres parts dels diputats. Això vol dir que no n'hi ha prou amb la majoria governamental. Els partits majoritaris (CiU i PSC) són decisius i imprescindibles a l'hora de la veritat. I aquí rau tal vegada el problema.
És en aquest marc que Ciutadans pel Canvi, no pas a través dels propis diputats sinó per impuls de les seves plataformes territorials, ha decidit posar sobre la taula la iniciativa legislativa popular amb la voluntat de forçar el debat parlamentari amb una proposició avalada directament per la ciutadania.
Aquest impuls cívic no deixa de ser la raó de ser o l'essència de l'associació que al seu dia va impulsar Pasqual Maragall.
CpC no parteix de zero. Aprofita les bases elaborades per la comissió d'experts, però la proposta articulada va més enllà. És més agosarada.
Entre altres coses:
1.- Introdueix les llistes desblocades, amb la possibilitat per als electors de marcar candidats preferents dins de les llistes presentades pels partits.
2.- Tot i garantir que tots els territoris estiguin degudament representats, estableix un valor similar als vots de tots els electors, independentment de la vegueria on resideixin.
3.- Es proposa un sistema que premia amb més escons les vegueries amb un alt índex de participació.
Però darrere de la iniciativa de CpC hi ha el valor afegit d'implicar la ciutadania en l'acció política.
Els ciutadans poden formular proposicions de llei i forçar el legislatiu a prendre-ho en consideració.
Caldrà primer reunir 50.000 avals. Hi ha més d'un centenar de fedataris per recollir-les. És un moviment d'activisme polític molt valuós en moments de desafecció generalitzada. La ciutadania agafa protagonisme i els partits i diputats haurem de pronunciar-nos en seu parlamentària. La proposició serà debatuda pels diputats electes. Tothom s'haurà de retratar i ningú no podrà amagar el cap sota l'ala.
En cas de ser admesa a tràmit, la llei igualment haurà de ser aprovada per dues terceres parts del Parlament. Serà esmenada, sens dubte, però marcarà una fita important en la història democràtica de Catalunya. Estic convençut que el partit majoritari de l'esquerra catalana –el PSC–, amb l'aval lògicament dels diputats de CpC, hi tindrà un paper decisiu per dur-la a bon terme.
Publicat per Josep m. balcells a El Punt
Tret de sortida per la Iniciativa Legislativa Popular
El divendres passat divendres dia 4 es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès l'acte organitzat per l'associació civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) que obria la campanya sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou a favor d'una llei electoral catalana pròpia.
L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls, el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el g
uant amb aquesta iniciativa.
La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i d'altres membres de CpC i de la societat civil i política. La proposta, però, incomoda el PSC ja que no li fa gràcia allò de les llistes obertes ni allò del “Parlament acordió”. Tampoc sembla que Iniciativa la vegi oportuna. D'altra banda CiU i ERC s'hi oposen per manifest interès electoral: la present llei beneficia el voto rural justament on tenen el sustentament tant nacionalistes com republicans.
A la seva intervenció Maragall defensà les llistes obertes i les primàries com a forma d'elaborar les llistes electorals, front del domini de les executives dels partits vigent actualment.” Que no siguin les executives del partit les que dominin definitivament sobre les posicions dels candidats”. “Així els candidats tindrien singularitat i s'ho haurien de treballar personalment”. Va considerà que són mesures absolutament necessàries i un dret dels votants.
Això, que es pot percebre com una aposta de democratització del sistema, posa dels nervis als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista, no és un tema menor, és l'ordre d'importància de cadascú dins del partit. D'aquí el neguit.
A la seva intervenció Maragall va demanar també al CpC que “algun dia faci valer els seus vots decisius al Parlament, tan necessaris en aquests moment per què el tripartit tingui la majoria absoluta. Va assegurar també que tenen la paella pel mànec i va assegurà que tenen la possibilitat de fer-lo. Ho va dir en referència als cinc escons de la associació dintre del grup PSC-CPC: Francesc Boya, Josep Maria Balcells, Antoni Comín, Rosa Maria Ferrer y Mohammed Chaib.
També va defensar les primàries assegurant que si dos del mateix partit es barallen es percep com si es trenques una religió. “no és cap pecat”que n'hi hagin de primàries.
Les continues crides de Maragall a CpC per què actuïn de forma més autònoma del Gran Germà PSC no tenen moltes probabilitats de ser escoltades. Ja ho hem vist en èpoques anteriors, com quan va fer una crida a presentar-se a les eleccions generals al marge de PSC. Llavors es va queixar de que “Ciutadans pel Canvi, no omple el buid polític actual. Llàstima!...”
La proposta és clarament mediatica ja que l'aprovació d'una llei electoral requereix d'una majoria reforçada que faria necessària la participació de CiU. Per tant, encara que s'aconseguís portar al Parlament la Iniciativa i es portés a un debat i aprovació d'aquesta llei hauríem de veure quin redactat en sortiria.
Però serveix per incitar al debat dins de la societat i a reforçar el coneixement sobre els plantejaments d'associacions com la nostra.
D'altra banda, també seria necessari regular el funcionament intern dels partits i altres organitzacions que les fes obertes, democràtiques i transparents. Cosa que actualment no succeeix a la majoria de partits ni associacions de diversa naturalesa. Organitzacions creades a contracorrent dels funcionaments orgànics d'altres partits s'han vist com acabaven enrocant-se en sí mateixes i acabant retallant els drets i la democràcia als seus interiors en benefici de la clase dominant. Existeix molta hipocresia en aquestes organitzacions que criden de portes enfora la defensa dels drets i valors pels ciutadans però els neguen al seus militants i socis.
Publicat per J.Andújar
Comments are off for this post
L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls, el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el g
uant amb aquesta iniciativa.La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i d'altres membres de CpC i de la societat civil i política. La proposta, però, incomoda el PSC ja que no li fa gràcia allò de les llistes obertes ni allò del “Parlament acordió”. Tampoc sembla que Iniciativa la vegi oportuna. D'altra banda CiU i ERC s'hi oposen per manifest interès electoral: la present llei beneficia el voto rural justament on tenen el sustentament tant nacionalistes com republicans.
Serveix per incitar al debat dins de la societat
A la seva intervenció Maragall defensà les llistes obertes i les primàries com a forma d'elaborar les llistes electorals, front del domini de les executives dels partits vigent actualment.” Que no siguin les executives del partit les que dominin definitivament sobre les posicions dels candidats”. “Així els candidats tindrien singularitat i s'ho haurien de treballar personalment”. Va considerà que són mesures absolutament necessàries i un dret dels votants.
Això, que es pot percebre com una aposta de democratització del sistema, posa dels nervis als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista, no és un tema menor, és l'ordre d'importància de cadascú dins del partit. D'aquí el neguit.
A la seva intervenció Maragall va demanar també al CpC que “algun dia faci valer els seus vots decisius al Parlament, tan necessaris en aquests moment per què el tripartit tingui la majoria absoluta. Va assegurar també que tenen la paella pel mànec i va assegurà que tenen la possibilitat de fer-lo. Ho va dir en referència als cinc escons de la associació dintre del grup PSC-CPC: Francesc Boya, Josep Maria Balcells, Antoni Comín, Rosa Maria Ferrer y Mohammed Chaib.
També va defensar les primàries assegurant que si dos del mateix partit es barallen es percep com si es trenques una religió. “no és cap pecat”que n'hi hagin de primàries.
Les continues crides de Maragall a CpC per què actuïn de forma més autònoma del Gran Germà PSC no tenen moltes probabilitats de ser escoltades. Ja ho hem vist en èpoques anteriors, com quan va fer una crida a presentar-se a les eleccions generals al marge de PSC. Llavors es va queixar de que “Ciutadans pel Canvi, no omple el buid polític actual. Llàstima!...”
La proposta és clarament mediatica ja que l'aprovació d'una llei electoral requereix d'una majoria reforçada que faria necessària la participació de CiU. Per tant, encara que s'aconseguís portar al Parlament la Iniciativa i es portés a un debat i aprovació d'aquesta llei hauríem de veure quin redactat en sortiria.
Però serveix per incitar al debat dins de la societat i a reforçar el coneixement sobre els plantejaments d'associacions com la nostra.
Cal regular el regim de funcionament intern dels partits i altres organitzacions
D'altra banda, també seria necessari regular el funcionament intern dels partits i altres organitzacions que les fes obertes, democràtiques i transparents. Cosa que actualment no succeeix a la majoria de partits ni associacions de diversa naturalesa. Organitzacions creades a contracorrent dels funcionaments orgànics d'altres partits s'han vist com acabaven enrocant-se en sí mateixes i acabant retallant els drets i la democràcia als seus interiors en benefici de la clase dominant. Existeix molta hipocresia en aquestes organitzacions que criden de portes enfora la defensa dels drets i valors pels ciutadans però els neguen al seus militants i socis.
Publicat per J.Andújar
Tret de sortida per la Iniciativa Legislativa Popular
El divendres passat divendres dia 4 es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès l'acte organitzat per l'associació civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) que obria la campanya sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou a favor d'una llei electoral catalana pròpia.
L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls, el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el guant amb aquesta iniciativa.
La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i d'altres membres de CpC i de la societat civil i política. La proposta, però, incomoda el PSC ja que no li fa gràcia allò de les llistes obertes ni allò del “Parlament acordió”. Tampoc sembla que Iniciativa la vegi oportuna. D'altra banda CiU i ERC s'hi oposen per manifest interès electoral: la present llei beneficia el voto rural justament on tenen el sustentament tant nacionalistes com republicans.
A la seva intervenció Maragall defensà les llistes obertes i les primàries com a forma d'elaborar les llistes electorals, front del domini de les executives dels partits vigent actualment.” Que no siguin les executives del partit les que dominin definitivament sobre les posicions dels candidats”. “Així els candidats tindrien singularitat i s'ho haurien de treballar personalment”. Va considerà que són mesures absolutament necessàries i un dret dels votants.
Això, que es pot percebre com una aposta de democratització del sistema, posa dels nervis als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista, no és un tema menor, és l'ordre d'importància de cadascú dins del partit. D'aquí el neguit.
A la seva intervenció Maragall va demanar també al CpC que “algun dia faci valer els seus vots decisius al Parlament, tan necessaris en aquests moment per què el tripartit tingui la majoria absoluta. Va assegurar també que tenen la paella pel mànec i va assegurà que tenen la possibilitat de fer-lo. Ho va dir en referència als cinc escons de la associació dintre del grup PSC-CPC: Francesc Boya, Josep Maria Balcells, Antoni Comín, Rosa Maria Ferrer y Mohammed Chaib.
També va defensar les primàries assegurant que si dos del mateix partit es barallen es percep com si es trenques una religió. “no és cap pecat”que n'hi hagin de primàries.
Les continues crides de Maragall a CpC per què actuïn de forma més autònoma del Gran Germà PSC no tenen moltes probabilitats de ser escoltades. Ja ho hem vist en èpoques anteriors, com quan va fer una crida a presentar-se a les eleccions generals al marge de PSC. Llavors es va queixar de que “Ciutadans pel Canvi, no omple el buid polític actual. Llàstima!...”
La proposta és clarament mediatica ja que l'aprovació d'una llei electoral requereix d'una majoria reforçada que faria necessària la participació de CiU. Per tant, encara que s'aconseguís portar al Parlament la Iniciativa i es portés a un debat i aprovació d'aquesta llei hauríem de veure quin redactat en sortiria.
Però serveix per incitar al debat dins de la societat i a reforçar el coneixement sobre els plantejaments d'associacions com la nostra.
D'altra banda, també seria necessari regular el funcionament intern dels partits i altres organitzacions que les fes obertes, democràtiques i transparents. Cosa que actualment no succeeix a la majoria de partits ni associacions de diversa naturalesa. Organitzacions creades a contracorrent dels funcionaments orgànics d'altres partits s'han vist com acabaven enrocant-se en sí mateixes i acabant retallant els drets i la democràcia als seus interiors en benefici de la clase dominant. Existeix molta hipocresia en aquestes organitzacions que criden de portes enfora la defensa dels drets i valors pels ciutadans però els neguen al seus militants i socis.
Publicat per J.Andújar
Comments are off for this post
L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls, el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el g
uant amb aquesta iniciativa.La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i d'altres membres de CpC i de la societat civil i política. La proposta, però, incomoda el PSC ja que no li fa gràcia allò de les llistes obertes ni allò del “Parlament acordió”. Tampoc sembla que Iniciativa la vegi oportuna. D'altra banda CiU i ERC s'hi oposen per manifest interès electoral: la present llei beneficia el voto rural justament on tenen el sustentament tant nacionalistes com republicans.
Serveix per incitar al debat dins de la societat
A la seva intervenció Maragall defensà les llistes obertes i les primàries com a forma d'elaborar les llistes electorals, front del domini de les executives dels partits vigent actualment.” Que no siguin les executives del partit les que dominin definitivament sobre les posicions dels candidats”. “Així els candidats tindrien singularitat i s'ho haurien de treballar personalment”. Va considerà que són mesures absolutament necessàries i un dret dels votants.
Això, que es pot percebre com una aposta de democratització del sistema, posa dels nervis als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista, no és un tema menor, és l'ordre d'importància de cadascú dins del partit. D'aquí el neguit.
A la seva intervenció Maragall va demanar també al CpC que “algun dia faci valer els seus vots decisius al Parlament, tan necessaris en aquests moment per què el tripartit tingui la majoria absoluta. Va assegurar també que tenen la paella pel mànec i va assegurà que tenen la possibilitat de fer-lo. Ho va dir en referència als cinc escons de la associació dintre del grup PSC-CPC: Francesc Boya, Josep Maria Balcells, Antoni Comín, Rosa Maria Ferrer y Mohammed Chaib.
També va defensar les primàries assegurant que si dos del mateix partit es barallen es percep com si es trenques una religió. “no és cap pecat”que n'hi hagin de primàries.
Les continues crides de Maragall a CpC per què actuïn de forma més autònoma del Gran Germà PSC no tenen moltes probabilitats de ser escoltades. Ja ho hem vist en èpoques anteriors, com quan va fer una crida a presentar-se a les eleccions generals al marge de PSC. Llavors es va queixar de que “Ciutadans pel Canvi, no omple el buid polític actual. Llàstima!...”
La proposta és clarament mediatica ja que l'aprovació d'una llei electoral requereix d'una majoria reforçada que faria necessària la participació de CiU. Per tant, encara que s'aconseguís portar al Parlament la Iniciativa i es portés a un debat i aprovació d'aquesta llei hauríem de veure quin redactat en sortiria.
Però serveix per incitar al debat dins de la societat i a reforçar el coneixement sobre els plantejaments d'associacions com la nostra.
Cal regular el regim de funcionament intern dels partits i altres organitzacions
D'altra banda, també seria necessari regular el funcionament intern dels partits i altres organitzacions que les fes obertes, democràtiques i transparents. Cosa que actualment no succeeix a la majoria de partits ni associacions de diversa naturalesa. Organitzacions creades a contracorrent dels funcionaments orgànics d'altres partits s'han vist com acabaven enrocant-se en sí mateixes i acabant retallant els drets i la democràcia als seus interiors en benefici de la clase dominant. Existeix molta hipocresia en aquestes organitzacions que criden de portes enfora la defensa dels drets i valors pels ciutadans però els neguen al seus militants i socis.
Publicat per J.Andújar
