Archive for the 'Jaume Vives' Category
La meva intervenció en l’aprovació del pressupost d’inversions del període 2008-2011.
Ple municipal 29/07/08.
Ara fa un any, vam fer públic un document, un full de ruta amb els compromisos de govern. Ens fixàvem un conjunt d’actuacions i de línies de treball que ha pogut conèixer la ciutadania de Badalona.
Avançàvem també que algunes actuacions requerien més de quatre anys per portar-les a terme com l’Illa Central o la posada al dia del nucli històric de Dalt de la Vila; en canvi d’altres podien realitzar-se dins el mandat, com la remodelació de la Rambla i la urbanització de Sant Antoni a Canyet.
D’ençà d’aquell moment, el govern ha anat avançant amb determinació. De forma unitària tot i alguns matisos que s’han hagut d’expressar puntualment.
Per aquest pressupost d’inversions, comptem amb una hisenda sanejada a l’anterior mandat municipal i per tant, amb capacitat d’endeutament. Davant dels efectes de la crisi econòmica, la nostra situació ens permet encarar amb ponderació, amb contenció calculada però també amb confiança i ambició el pressupost d’inversions que avui presentem. El cinturó ens l’haurem d’estrènyer força al proper pressupost ordinari i com a govern proposarem aquelles mesures d’ajust i de correcció pressupostària que siguin necessàries.
Deia que són uns pressupostos d’ambició i contenció calculada.
Ambició calculada perquè es basen, com deia, en un full de ruta que el govern s’ha fixat de complir al final de mandat i per tant no renúncia a autoexigir-se malgrat que l’escenari econòmic a dia d’avui ens obliga a la prudència pressupostària.
Contenció calculada perquè essent conscients dels criteris d’austeritat pels propers anys, també som conscients que la inversió pública de l’ajuntament és un factor dinàmic de l’economia de la ciutat, és un indicador que ajuda en temps de crisi, a suportar la desacceleració de l’economia. En aquest sentit els agents econòmics i socials de la ciutat ens demanen que no baixem la guàrdia en quan la inversió pública en els pressupostos que presentem avui. Aquests, en la mesura del possible, també compleixen aquesta expectativa de contenció molt calculada, però no austers.
En definitiva són els pressupostos d’inversions que equilibren l’ambició i la contenció, però segons el nostre punt de vista, repeteixo, sense ser austers.
I si em permeten que entri en qüestions més concretes, els he de dir que són pressupostos que compleixen els plantejaments mínims que ens havíem proposat per a la cultura a la ciutat.
El pressupostos d’inversions 2008-2011 està encaminat a la millora i modernització dels nostres equipaments culturals:
· El Teatre Zorrilla rebrà una inversió en el seu 10è aniversari de la seva inauguració. Mantenir-lo al dia i millorar-ne la seva projecció metropolitana és un objectiu compartit de l’equip de govern.
· El mateix passa amb el Teatre Principal, que també rebrà millores d’adequació per garantir un servei que té un altíssim nivell d’utilització. La xarxa de centres cívics i la xarxa de biblioteques, els que em diem acció cultural territorial, els equipmanets de cultura als barris també rebran una injecció econòmica per la seva millora. Hi havia uun compromís També a millorar els equipaments dels barris. En aquest sentit, aquests pressupostos serviran per millorar i modernitzar els seus equipaments.
El projecte de ciutat romana en el qual l’equip de Govern està clarament compromès, també hi és en aquests pressupostos. Incorporem el compromís de museïtzació de la connexió de les Termes amb el Decumanus per fer visible i visitable el patrimoni romà soterrat més important del país.
En aquests pressupostos també incorporem millores importants en el Museu.
Hi ha una important inversió en el nucli antic de Dalt de la Vila.
El compromís del Govern amb la Capitalitat de la Cultura Catalana es veu reflectit també amb el pressupost. Cal dir que la inversió no està definida perquè en aquests moments estem fent la proposta de candidatura. Cal esperar també a ser nomenats Capital de la Cultura Catalana, la qual cosa es farà a final d’any.
Tot i així, m’agradaria assenyalar que altres projectes emblemàtics o importants per a la ciutat, no tenen reflex en aquest pressupost d’inversions, es tracta de projectes com el parc Serentill i ca l’Andal, que tindran finançament privat en el moment en què els tribunals, per una banda, i la definició de projecte del lateral de l’autopista per l’altra, permetin avançar. Aquests dos projectes han de permetre desencallar diversos equipaments interrelacionats en aquella zona de la ciutat (biblioteca, equipament socio-cultural i escola d’educació especial).
Però no voldria deixar d’assenyalar importants projectes ciutadans: La Rambla, ca l’Arnús, plaça Enginyer Deulofeu, clavegueram, mobiliari urbà i jocs infantils; Llei de Barris, etc. I també rehabilitació de façanes, millora els centres docents i els equipaments esportius.
I recordar que les inversions en l’àmbit de l’administració local no són només pedra o, en tot cas, si són pedres ho són al servei de les persones.
I, tractant-se de persones, qualsevol pressupost serà sempre insuficient, per nosaltres i pel conjunt del Govern, però ha estat un pressupost amb consens i ajustat a les possibilitats.
I parlant encara de persones, no vull deixar de recordar la importància social d’aquesta aprovació d’avui: arranjar calçades i voreres, renovar el clavegueram, oferir més seguretat a través de la guàrdia urbana, reforma i millores dels mercats municipals i dels eixos viaris del comerç de proximitat, així com un pas gegantí en la implementació del servei de teleassistències.
És per totes aquestes raons que donem suport a aquest pressupost d’inversions per aquest mandat.
Badalona 2010: tradició i modernitat cultural.
I el repte és important. Hem de saber posar de manifest que és la cultura catalana del segle XXI en l’àmbit metropolità. Hem de començar a trencar anys d’inèrcia per plantejar-nos sense complexes que és la CULTURA CATALANA en aquestes primeries de segle. No es tracta de renunciar al nostre passat i a la nostra (riquíssima) tradició, no es tracta de potenciar només noves expressions culturals, no es tracta de fer, únicament, un gran aparador de la nostra potencialitat organitzadora de programació cultural. Es tracta de definir i desenvolupar el concepte cultura en tota la seva extensió, es tracta de preguntar-nos què és avui la cultura catalana? I es tracta, està clar, de donar resposta a la pregunta.
Tindrem tot un any per posar sobre el terreny un nou model cultural, un model que, tot respectant els costums i el calendari festiu, innovi amb propostes agosarades. Tradició i modernitat han estat les paraules més fetes servir a l’hora d’explicar el projecte. En aquest sentit estem treballant. Comments are off for this post
Posem-li plaça de l’Alcalde Xifré.
Des d'ERC Badalona es reivindica la proposta de nom de plaça de l'Alcalde Xifré per a l'illa central. Podeu conèixer els arguments en el següent document:
"La transformació urbanística endegada al centre de la ciutat que ha comportat l'enderrocament dels edificis de l'illa central i la modificació del PGM dels carrers Anselm Clavé i de la Creu, ha deixat un gran espai lliure que esdevindrà una plaça de referència.
De forma paral·lela al debat sobre la configuració urbanística d’aquest espai, des de l'any 2002, promovem el nom de plaça de l'Alcalde Xifré. ERC a Badalona va organitzar un primer acte públic de reconeixement a la seva figura al Museu de Badalona i va demanar el nom per a la nova plaça a la comissió del nomenclàtor municipal acompanyada d'uns centenars de signatures.
Esquerra promou des de fa uns anys el nom de plaça de l’Alcalde Xifré sense entrar en cap competició amb d’altres noms possibles tot i que entén que els que impulsen alguna altra proposta haurien de respondre sobre quines són les motivacions que els porten ara a fer-ho.
L’Alcalde Xifré és un símbol de la democràcia. Va ser assassinat pels feixistes el 15 de febrer de 1940 pel sol fet d'haver estat escollit democràticament alcalde de Badalona. El seu cas esdevé paradigmàtic de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista.
L’Alcalde Xifré és un nom que només es pot defensar a Badalona, mentre que d’altres noms i propostes poden estar en qualsevol plaça o carrer dels Països Catalans.
La proposta de nom té un caràcter de consens i està compromesa amb la memòria històrica.
Des d’un punt de vista del nomenclàtor de carrers i places i també urbanístic, cal assenyalar que el nom de plaça de l'Alcalde Xifré existeix des del 27 d'abril de 1979. Va ser un dels noms que el primer Ple municipal del primer Ajuntament democràtic va utilitzar per substituir els imposats pel règim franquista. Des d'aleshores denomina a una petita plaça verda de forma triangular. Ara, els canvis urbanístics faran que s’integri dins el gran espai de la nova plaça central. Ja que és preexistent proposem donar-li nom a tot el conjunt.
Per què Xifré és un símbol que transcendeix qualsevol afiliació política?
Frederic Xifré i Masferrer era un industrial membre d’ERC, primer regidor i després escollit alcalde de Badalona el març de 1936. Quan va esclatar la Guerra Civil era el batlle de la ciutat; va salvar nombroses vides de gent perseguida i va enfrontar-se a la violència dels grups d'incontrolats. Amenaçat per aquests, va marxar a França el 1937; les circumstàncies van fer que fos cessat de tots els seus càrrecs. Va tornar l’any 1938, fixant la residència a Alella i a petició dels treballadors de la seva fàbrica es desplaçava amb discreció a Badalona per a dirigir-la. Com que no tenia delictes de sang no va marxar quan van arribar els franquistes; així, va ser detingut i tot i els nombrosos avals de gent significada amb el nou règim i la signatura de tots els treballadors de la seva fàbrica, jugant-se-la en una època molt perillosa, va ser assassinat per la pressió d'una mà negra cegada pel desig de venjança.
Va cometre's una gran injustícia amb un home bo i el silenci encara té força.
Posem-li plaça de l’Alcalde Xifré! "
Badalona: El millor i el pitjor (12)
Jaume Vives, president del grup municipal d’ERC:
El que més valoro és la pròpia ciutat i la gent que la composa, és el primer que vull destacar com a positiu. La nostra ciutat ha de ser motiu d’orgull i de passió. Per viure-la i per millorar-la amb benestar i cultura ens cal l’esforç de tothom. La falta d’autoestima és un aspecte que no m’agrada i és una llosa que sovint ens condiciona el prisma amb que veiem les coses a Badalona.
De Badalona en valoro especialment la platja i les seves possibilitats de gaudi. Com a ciutadà de peu, el nucli històric del Dalt de la Vila, el Baix a Mar i el barri on visc, Casagemes, formen part del paisatge urbà més immediat i que més m’agrada com també, quan puc, m’agrada fer una escapada a la subhasta del peix. Queden només dues subhastes populars de peix a Catalunya i hauríem de vetllar per no perdre aquest patrimoni. El progrés arriba però que no es perdin mai els valors que ens identifiquen com a ciutadans.
Comments are off for this postPluja festiva i festes plujoses.
Hi ha ciutadans que saben proposar canvis d’una forma raonada. Seran atesos.
Enguany, la pluja a posat a prova la consistència de la programació de les festes de maig i les possibles alternatives en cas de ruixats.
I la climatologia no ens ho va posar fàcil. La continuïtat de la precipitació durant dies i dies (pel maig cada dia un raig) feia passar per la corda fluixa la feina preparada amb força temps i dedicació. L’encertada decisió de traslladar l’acte central de la Nit de Sant Anastasi va permetre’ns oferir un impressionant espectacle piromusical i una cremada del dimoni amb milers de ciutadans a la Rambla gaudint de l’espectacle.
Ara, passat el cicle festiu de la primavera, s’imposa fer un balanç. Ferm i decidit. Una repassada a totes aquelles coses que cal millorar, aquelles que s’haurien de canviar i aquelles que potser senzillament cal suprimir. I això ho farem sense neguits ni interferències benintencionades. Fa uns quants anys, el Capità Enciam ens deia que els petits canvis eren poderosos. Seguirem la seva lliçó i posarem en marxa els canvis que la ciutadania ens demana; la primera experiència d’una bústia electrònica on recollir suggeriments ha estat modesta però interessant. Hi ha ciutadans que saben proposar canvis d’una forma raonada. Seran atesos.
Badalona 2010.
El darrer ple municipal ha acordat de forma unànime donar suport a la candidatura Badalona 2010 Capital de la Cultura Catalana.
No és només un compromís del programa de govern, és també la possibilitat de donar a Badalona el lloc que li correspon dins l’entramat cultural català: una cultura urbana que reivindica la seva cultura tradicional i popular a l’hora que reclama també la seva modernitat. Badalona tindrà l’oportunitat de reforçar la seva identitat col·lectiva i donar a conèixer, al mateix temps, tot el seu bagatge històric i la seva riquesa patrimonial.
Aquest és un projecte integrador, basat en la concertació de les institucions públiques i privades, i també amb la complicitat de la pròpia ciutadania. El teixit associatiu directament relacionat amb la cultura és important –i molt actiu- a la nostra ciutat, capaç de desenvolupar la seva activitat i fer tasca social complementària al mateix temps.
Badalona vol fer-se sentir i fer-se veure.
El 2010 podrem fer-ho, projectant-nos cap a l’exterior, mostrant al país les nostres potencialitats i injectant-nos una nova dosi d’autoestima i cohesió.
La meva intervenció al Comitè de les Regions. Brusel·les 15/05/08.
Bon dia a tothom,
Tinc l’encàrrec de presidir i moderar aquest segona sessió del seminari LA GESTIÓ INNOVADORA DEL TERRITORI: REPTES DE FUTUR. LA PROPOSTA DE BARCELONA.
Per desenvolupar aquest bloc, REPTES MEDIAMBIENTALS I RESPOSTES DAVANT EL CANVI CLIMÀTIC, m’acompanyen el Sr. Georges Kremlis, Cap d’Unitat de la Política de Cohesió i d’avaluació de l’impacte mediambiental de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea.
El Sr. Alfonso González Finat, Conseller principal de la Direcció General d’Energia i Transports, Comissió Europea i que va assistir a la jornada sobre les ciutats i el canvi climàtic que es va dur a terme a la ciutat de Mataró, a Catalunya, presidida pel seu l’alcalde, el Sr. Joan Antoni Baron i que avui ens acompanya també en la seva qualitat de President Delegat de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
La lluita contra el canvi climàtic ha esdevingut un fet amb una alta prioritat a l’agenda europea. Complir el Protocol de Kyoto i liderar a nivell mundial el creixement sostenible és el mandat de la UE. En aquest context, les ciutats han esdevingut actors prioritaris, tota vegada que és en les grans aglomeracions urbanes i en el seu entorn on es concentra la indústria, el transport i, en definitiva, on més es pol·luciona.
L’objectiu del bloc de Medi Ambient dintre del seminari que vol tractar dels vincles entre la realitat local de la província de Barcelona i les polítiques comunitàries, serà tractar el paper del nivell local en la política europea del medi ambient, la qual en l’últim any s’ha centrat en la lluita contra el canvi climàtic; i posar de relleu la tasca que està duent a terme l’Àrea de medi ambient de la Diputació de Barcelona pel que fa a l’anomenada Convenció d’alcaldes. Volem mostrar-los, doncs, la nostra tasca i traslladar demandes i preocupacions a la Comissió Europea.
La Comissió Europea estableix en les seves polítiques un vincle clar i estret entre medi ambient i innovació. El foment de la innovació en el camp de les noves tecnologies ambientals és l’element que permetrà assolir els objectius de creixement econòmic tot respectant el medi ambient. La innovació ambiental ha de contribuir activament a assolir els objectius de l’Estratègia de Lisboa i de Goteburg els quals estableixen que Europa esdevingui l’economia del coneixement més dinàmica i competitiva del món, capaç de créixer de forma sostenible creant més ocupació i de millor qualitat i augmentant la cohesió social tot respectant el medi ambient.
Els instruments comunitaris dels que disposen les ciutats per a fomentar el creixement sostenible són els Fons Estructurals, el programa Energia Intel·ligent a Europa, el Life+ així com el nou programa d’Eco innovació. De tota manera, la Comissió Europea ha identificat com a indispensable donar suport a les ciutats per a que avancin en el disseny i implementació de polítiques locals en l’àmbit del medi ambient, creant espais per a l’intercanvi d’experiències i de compromís.
La Convenció d’alcaldes (Covenant of Mayors), de recent creació, ha estat la primera d’aquestes iniciatives. Es tracta d’un centenar de ciutats que es comprometen a elaborar un pla d’acció local de lluita contra el canvi climàtic, guiades per un secretariat de la Comissió Europa ubicat a Brussel·les. La Diputació de Barcelona participa activament en aquesta Convenció assumint un paper de suport per als 311 municipis que representem. Així doncs, l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona assumirà el rol de la Comissió Europea davant dels municipis.
I per començar un parell de qüestions que deixo plantejades:
- La Convenció d’alcaldes per a lluitar a nivell local contra el canvi climàtic és sens dubte una iniciativa molt novedosa que instaura un espai d’intercanvi molt interessant per a les ciutats que estan implicades en la definició de polítiques per a mitigar les emissions d’efecte hivernacle i la pol·lució. De tota manera, i aquesta pot ser una pregunta pels membres de la taula, es preveuen instruments financers per a seguir treballant en aquesta direcció?
- El nou programa Eco innovació que tracta de crear les condicions de mercat de les tecnologies ambientals va dirigit essencialment a les PIME i al sector privat. A part de l’acompanyament, i aquesta és una altra pregunta, quin paper hi poden jugar les administracions locals?
Tothom n’és protagonista.
Foto: El Punt
Amb la primavera ben avançada, continuem esperant les pluges que han de proveir les nostres aixetes amb l’anomenada aigua de boca i que no arriben per desesperació de polítics i tècnics mediambientals. És evident que ens calen nous plantejaments estructurals si volem una societat del segle XXI moderna i sostenible.
A més dels canvis climatològics assistim també a canvis polítics: renovació a la Diputació de Barcelona; una senadora badalonina; el relleu al capdavant de l’alcaldia de Badalona; un confés anticatalà presidint el congrés de diputats i un cap de govern de l’estat amb voluntat recentralitzadora. Ja veurem com acaba tot això!
Però Badalona estarà de festa aquest mes de maig amb la prèvia dels interessantíssims actes de la gran festa romana de la Magna Celebratio. I és que val la pena celebrar les nostres Festes de Maig perquè són nostres i cap mal averany ens la pot espatllar. Compartirem el carrer, l’excitació del foc, els balls i l’alegria, assistirem a espectacles i participarem organitzant esdeveniments. Tot encaminat a una major convivència, amb un fort sentit de pertinença, amb solidaritat i amb civisme.
Bones Festes de Maig!
La meva intervenció en el Ple d’elecció del nou alcalde de Badalona (8/04/08).
Permetin que voluntàriament vulgui considerar aquest ple com una continuació o potser una pròrroga de l’efectuat el mes de juny en ocasió de la constitució d’aquest ajuntament d’acord amb el resultat electoral de les eleccions municipals del 25 de maig passat.
I ho explico d’aquesta manera per que l’acte que formalitzem avui no és un acte institucional derivat d’una voluntat popular, si no que és simplement un acte institucional derivat de la voluntat d’un partit. I aquesta és una gran diferència de dota l’acte d’avui de la importància relativa que té en el context dels processos democràtics que viuen les ciutats i els ciutadans.
Sempre hem entès que els compromisos electorals son per complir-los. I ser cap de cartell electoral és el primer i més important compromís electoral, és la marca amb que es vol identificar una candidatura. Desatendre aquest compromís és, si més no, una manca de respecte a l’electorat.
Sense entrar en valoracions de la necessitat d’oferir solucions personals a aquelles persones que han desenvolupat una llarga trajectòria d’acció política al servei de la ciutat, entenem que aquestes solucions poden tenir uns moments oportuns i uns d’inoportuns. I aquest és el cas. Vam lamentar el procés que ha conduit a aquesta situació i, a més, hem trobat resposta a tots els arguments que la defensen. I si em permeten, la més senzilla de totes és aquella que diu que eleccions generals a Corts Espanyoles n’hi ha cada quatre anys, igual que eleccions municipals. Per tant, la decisió de concórrer a una o altra convocatòria es podia prendre, al nostre entendre, amb el marge de temps suficient, tan les persones com els partits, i d’aquesta manera no es debilita la credibilitat en el sistema electoral, manca de credibilitat que ens porta a índexs d’abstenció per tots coneguts i que avui no cal entrar a valorar, precisament pel coneixement que tots en tenim.
Però aquest ple és també continuació d’aquell altra que parlava per que renova el compromís d’aquell equip de govern amb la ciutadania i amb els objectius marcats per aquest mandat, un govern que dona suport a un full de ruta en forma de 50 compromisos i una forma de governar eficient, honesta i propera a la ciutadania. Una forma de govern que volem fonamentada en l’entesa i el diàleg franc a partir de les contínues i regulars reunions de l’executiva de govern. Òrgan de treball que considerem de vital importància per mantenir cohesionat el govern. I serà responsabilitat del nou alcalde vetllar perquè rutlli aquest engranatge a partir tan de la cohesió interna com de la responsabilitat conjunta de l’equip de govern i dels seus partits. Partits que han de vetllar, que hem de vetllar també per que siguin capaços d’evitar temptacions d’excessiu marcatge de perfil propi i sàpiguen esgotar totes les vies internes de diàleg i consens.
Avui la premsa deia que presumeixo de tenir bona relació amb en Jordi Serra. Efectivament, amb en Jordi Serra i amb gairebé tothom que vol tenir bona relació amb mi. Mai la discrepància política m’ha apartat de les bones conductes amb les persones que tracto.
I aquesta bona relació és la que em permet poder-li parlar amb tota franquesa i fer-li arribar, en primer lloc, la meva felicitació per la seva elecció com a alcalde. Ha obtingut el meu vot favorable en correspondència a allò que ell mateix avui anomenava punt cinquanta-u, la lleialtat entre els socis de govern.
Aquesta és la meva petició per l’alcalde Serra, que renovi i reforci el compromís per aquests cinquanta-un punts. I que prenent fortalesa d’aquesta lleialtat sàpiga prendre decisions valentes. Per que les decisions a prendre en aquest mandat hauran de ser valentes. Tenim al davant reptes com Dalt la Vila, que té i ha de tenir un final feliç per que és possible resoldre el futur d’aquest barri emblemàtic respectant els diversos interessos que participen de la solució.
Haurem de resoldre també la decisió d’iniciar el poliesportiu de Can Serentill. Haurem de desencallar la situació de Ca l’Andal, un emplaçament que podria resultar alternatiu al de Can Barriga, pel desitjat i reclamat equipament sòcio-cultural pel barri, haurem d’afrontar la construcció de la nova escola d’educació especial per a la ciutat, la construcció de les escoles bressol previstes, una de les quals el consell de districte tercer vol a prop del CEIP Bufalà.
I també altres grans temes, aquells que anomenem “temes de ciutat”: fer possible tenir una estació de tren adaptada, amb ascensors, reclamada diverses vegades pel propi ajuntament i per diversos partits i petició incorporada als pressupostos generals de l'Estat del 2007 i no realitzat; aconseguir un passeig marítim viu i de referència que enllaci des del Parc del Besòs a Sant Adrià fins al barri de Manresà, després de descontaminar i arranjar la zona de l’antiga Casamitjana-Mensa.
Donar l’impuls que necessita la zona portuària, atenent les reclamacions dels sectors de la pesca i de la vela, tot transformant en sentit positiu la gestió de Marina Badalona, noves cares i noves formes que permetin que Esquerra pugui fer aquell gest de confiança administrativa que tots desitgem.
I també l’alcalde Serra té l’oportunitat de fer en aquest seu primer mandat, un pas important per a la projecció de la vida cultural a Badalona.
Avui la cultura no és un dret, repeteixo, avui la cultura a l’estat espanyol no és un dret; la Constitució Espanyola, en el seu capítol segon, el que parla de Drets i Llibertats, va oblidar incloure la cultura en la secció de Drets Fonamentals i Llibertats Públiques i en la secció de Drets i Dures dels ciutadans. Aquesta mancança, però, pot ser corregida amb una ferma decisió política local de posar la cultura al mateix nivell que els altres drets en que la ciutadania ja te assumit el seu exercici. Es tracta de posar en valor la nostra pròpia cultura i dotar-la de tots els suports tècnics, humans i materials.
Hem d’afrontar sense complexos la construcció d’un auditori dimensionat a les necessitats locals per donar servei i sortida a totes les diverses manifestacions musicals que avui esdevenen a Badalona i no disposen de lloc adient per a la seva interpretació. I això està dins els compromisos de govern, al igual que la necessitat de disposar d’una sala d’exposicions, dos equipaments que incomprensiblement avui Badalona, una ciutat metropolitana de 217.000 habitants, no té.
I hem de saber posar en valor el patrimoni arqueològic de la ciutat. I aquí hauríem de començar a fer una mica de pedagogia i elevar una mica el nivell de la nostra autoestima ciutadana. Quan acabin les obres de connexió de les Termes del Museu i el subsòl de la plaça Font i Cussó, Badalona disposarà de l’espai arqueològic romà, soterrat i visitable més gran de Catalunya. Serem capaços de no treure’n rendiment d’aquesta potencialitat? Deixarem passar l’oportunitat de figurar a les grans rutes culturals de l’entorn de la capital del país?
I això tampoc ens ha de fer oblidar la necessitat d’adequació dels nostres centres cívics, autèntics punts neuràlgics de la nostra cultura de proximitat, conjuntament amb la xarxa de biblioteques, la cultura del dia a dia posada als districtes.
Alcalde Serra, ho deixaré aquí, no voldria que veiés o interpretés un memorial de greuges en la meva intervenció, he volgut parlar-li i recordar-li tot un seguit d’assumptes que formen part dels 50 compromisos del Govern de Progrés pel mandat 2007 – 2011 i que tenen a veure, molts d’ells, amb les competències que tinc delegades.
El nostre suport és el suport a n’aquest programa de govern, i per defensar-lo i executar-lo pot contar amb Esquerra Republicana. Moltes gràcies.
Comments are off for this post
Intervenció en el Ple de renúncia de l’alcaldessa (3/04/08).
Certament és poc habitual participar d’un ple on s’anuncia una renúncia al càrrec d’alcalde, en aquest cas, d’alcaldessa.
Considero que avui no és el dia, ni ara és el moment, d’entrar en qüestions com ara les motivacions d’aquesta renúncia, els mètodes emprats per efectuar el canvi ni les conseqüències que tot plegat pugui tenir. Totes aquestes són qüestions que hem tractat quan ha tocat i potser tornin a tocar en el futur, però no avui ni ara.
M’agradaria utilitzar el meu torn de paraula per fer no una glosa de Maite Arqué, que no toca, si no més aviat per transmetre a tots vostès i a totes vostès, la percepció que queda a un regidor ideològicament d’esquerres, republicà fins el moll de l’os i profundament independentista de la seva experiència d’haver participat en el govern municipal amb Maite Arqué com alcaldessa.
Certament la paraula que millor definiria aquesta percepció és EQUILIBRI, Maite Arqué ha estat no només pur equilibri entre les seves pròpies files, si no que ha estat també equilibri continuat en els governs que ha presidit.
No vull entrar a valorar tampoc l’obra feta i la que ha quedat per fer. Avui reflexiono en veu alta en la vesant més personal i institucional de la nostra alcaldessa. De com la seva proximitat, reconeguda per tothom, excessiva per alguns, a vegades li pot haver fet perdre una certa perspectiva a l’hora de resoldre els conflictes que se li presentaven.
I Maite Arqué ha hagut de demostrar aquesta capacitat d’equilibri intern i extern. Segurament no tothom a entès per que accedia a determinats posicionaments: ha hagut de transaccionar les més variades qüestions amb diversos socis de govern i traslladar després el resultat d’aquesta transacció als seus propis rengles.
I a ningú se li escapa que és força difícil mantenir un nivell coherent de praxi governamental i no renunciar al mateix temps a una part d’allò que el partit i la ideologia demanen i reclamen.
La meva conversa amb ella sempre ha estat franca, fins i tot per parlar-nos de les desavinences, i tots dos sabíem que després hauríem d’explicar molt bé als “nostres” respectius el resultat d’aquella transacció. I aquí he de donar molt bona nota a Maite Arqué; lligada, igual que jo, a uns determinats nivells de fidelitat militant, sovint va prendre acords i decisions que jo entenia que tindria alguna dificultat per explicar. I li ho vull agrair ara per deixar manifest que en qüestions nacionals i socials sempre ens hem entès.
Avui hem de reconèixer la dedicació de Maite Arqué a la seva responsabilitat pública. No només per la quantitat i efectivitat de la seva gestió, si no per l’esperit amb que ha abordat aquesta feina: allò que en diem el tarannà, la predisposició.
M’agradaria pensar que ara que marxa cap a l’epicentre de tots els terratrèmols polítics presents i futurs, conservarà intacte aquest tarannà i aquesta voluntat de treball per gratar, si és possible, millores cap el món del municipalisme català i, per extensió a Badalona.
Benvolguda alcaldessa, permetem (i utilitzo ara un tractament de tu que mai anteriorment havia utilitzat en aquesta sala) permetem, deia, que et desitgi la millor de les sorts, malgrat que no facis cas del poeta que, tot i que insistia que la gent culta, desvetllada i feliç sempre queda al nord, tu hagis volgut anar cap a una altra direcció.
Respecto, com no pot ser d’altra manera la teva decisió i desitjo que les estades temporals que facis a Madrid no et facin oblidar que Badalona continua necessitant de l’aportació de tota, tota la seva ciutadania, de la qual formes part.
Moltes gràcies.
Comments are off for this post
