Archive for the 'Jaume Vives' Category
Nota d’agraïment dels familiars i amics d’en Jaume Vives.
llegida durant la cerimònia del seu comiat
El destí ha fet que en Jaume Vives hagi patit un seguit de problemes de salut que malauradament, ens han portat a viure la jornada d’avui. L’acte de comiat d’algú que ha estat un familiar, un amic, un cap, un company de feina o un company de lluita.......
Perquè per a molts de nosaltres en Jaume era tot això, i també perquè cadascú de nosaltres en tenim diferents referents i diferents lligams, hem volgut que una sola veu expressi el sentiment que fa que avui ens apleguem aquí. Compartim el sentiment de la seva pèrdua, és cert, però també compartim la sort d’haver-lo conegut i d’haver gaudit de la seva amistat, de la seva companyia, de la seva atenció i del seu afecte, fos quin fos l’àmbit en que ens hi relacionàvem.
La gent que formem part del seu entorn hem pogut constatar l’empremta que la personalitat d’en Jaume, d’en Vives , del sr. Vives, del regidor i del diputat, ha deixat en la gent que l’envoltava. Ho sabem perquè al llarg dels episodis en que s’ha desenvolupat la seva malaltia, han estat incomptables les mostres de suport i solidaritat que ens arribaven. Expressions que li transmetíem sempre que anàvem a veure’l, i que ell valorava molt. Amb aquestes mostres, sovint hi afegíeu algun comentari sobre la seva personalitat. Ens ho heu fet arribar persones diverses, gent amb qui havia treballat, persones que havia atès en qualitat de polític i de gestor d’allò que és públic, gent amb qui compartia gustos, aficions i lleure, i també complicitats polítiques. D’ell ens dèieu que era elegant i mesurat en les maneres, generós i didàctic amb els seus coneixements i correcte pel que fa al comandament.
En aquestes darreres hores les mostres de suport i solidaritat s’han multiplicat. Aquest són dies que dediquem generalment al descans i al lleure fora de la ciutat, o bé a la festa ciutadana com la que avui comença i de la que en Jaume- ciutadà i regidor- hauria gaudit una vegada més, animant-nos a participar-hi activament. Malgrat tot això moltes persones us heu desplaçat per acompanyar-nos i acomiadar-vos d’en Jaume, a altres no els ha estat possible, però els seus missatges ens han arribat. Els familiars i els amics no volem deixar d’expressar-vos el nostre agraïment més sincer.
Hem pogut constatar que l’estimació que sentíem per en Jaume era compartida amb molta altra gent i això enforteix el seu record en la nostra memòria.
Gràcies per ser avui aquí.
La C-31 ha de deixar de ser una barrera per als ciutadans de Badalona.
Hem d’aconseguir que l’autopista es posi al servei de la ciutat
L’autopista C-31 és una barrera urbanística que divideix la ciutat en dos. Cal transformar aquesta realitat i reduir-ne l’impacte. Per això el Pla territorial metropolità de Barcelona ha de recollir aquesta aspiració.
La nostra formació el juliol de l’any passat va presentar diverses propostes en aquest sentit durant el període d’informació pública del citat Pla. El Pla territorial no ha estat sensible al consens municipal pel que fa a aquesta via, expressat reiteradament pel Ple. Ens trobem en el moment de presentar al·legacions. Ho farà l’Ajuntament de Badalona de comú acord amb tots els grups municipals.
ERC ha manifestat sempre la necessitat de reduir l’impacte d’aquesta via per a la ciutat, de dissenyar nous accessos, de reformar els passos subterranis per millorar-ne el trànsit i el pas de vianants, perquè deixi de ser una barrera física i mental entre els barris que hi ha a banda i banda. Hem d’aconseguir que l’autopista es posi al servei de la ciutat.
Badalona ha estat sempre solidària amb el Govern de Catalunya, ara toca que la Generalitat es posi al costat dels ciutadans de Badalona i faci que aquest projecte esdevingui una realitat.
A tots aquells que gaudireu de vacances fora de la ciutat us convido a ser-ne uns bons ambaixadors i a aquells que restareu el mes d’agost a la ciutat a participar dels actes de la Festa Major d’Agost.
Comments are off for this postUna nova i bona imatge per projectar Badalona
Hem de ser capaços de situar Badalona en el mapa cultural català.
Fa un any, mitjançant trobades amb els consells d’entitats dels districtes i els diferents consells sectorials, explicàvem la voluntat i el desig de què Badalona fos Capital de la Cultura Catalana l’any 2010, i us demanàvem un ampli suport ciutadà al projecte. En bona part gràcies al suport rebut, a finals de l’any passat aconseguíem la nominació. Aquest va ser un primer èxit col·lectiu, fruit de la voluntat ciutadana del conjunt de Badalona, que demostra -una vegada més!- que quan administració i societat civil anem junts els triomfs són més a l’abast.
Ara som en un altre moment. Durant aquest 2009, el procés participatiu endegat amb entitats, associacions i agents culturals interessats està generant una pluja d’idees i propostes pròpia d’una ciutat viva, dinàmica i diversa. S’estan fent visibles unes capacitats i potencialitats des del punt de vista cultural probablement no sempre reconegudes pels propis badalonins i badalonines. Tot plegat ha de culminar amb l’assoliment consensuat d’una programació pel 2010 que ens ha de fer sentir orgullosos de nosaltres mateixos, que ha de fer augmentar la nostra pròpia autoestima i que ha de mostrar i projectar al conjunt del país una nova imatge de Badalona.
Venint de la més antiga tradició i apuntant cap a una nova modernitat, hem de ser capaços de situar Badalona en el mapa cultural català. I malgrat les dificultats, que també n’hi ha, nosaltres no en tenim cap dubte: entre tots i totes ho aconseguirem!
Mirant cap a Europa.
En una Europa que tendeix a superar el concepte decimonònic d’organització territorial, afavorit pels estats centralistes, és molt necessari que s’hi escolti la veu desacomplexada d’aquells que aportem a la Unió una cultura i una llengua pròpia que sovint depassa els límits estatals. De la mateixa manera que cal impulsar una política transfronterera de cooperació entre les diferents regions i nacions sense estat. No podem renunciar a exercir la nostra ciutadania europea des de la nostra singularitat.
Catalunya ha de tenir veu pròpia, perquè allò que els estats acorden en el si de la cambra europea té efectes en la nostra economia i el nostre desenvolupament, en el nostre model de protecció social i en el nostre model cultural. Uns exemples: el rebuig de la majoria liberal i popular a ampliar el permís de maternitat o bé la directiva del foc.
Cal ser ferms i actius, i anar a votar perquè la nostra veu s’escolti a Europa i ben aviat s’escolti en català. Comments are off for this post
La Llei de Consultes i les sentències entre l’Espanya i la paret.
La plataforma pel Dret de decidir, juntament amb altres entitats, particulars, CDC i Esquerra han signat un manifest en que es rebutja la legitimitat del tribunal Constitucional per sentenciar sobre l’Estatut, amb l’argument que es cometria un frau democràtic vers la voluntat expressada pel poble de Catalunya en referèndum.
El manifest reclama als ajuntaments que “s’impliquin i impulsin iniciatives des del seu àmbit institucional que promoguin l’exercici del dret de decidir”. Reclama també als partits polítics de l’arc parlamentari català i d’altres cambres dels Països Catalans que “promoguin la convocatòria d’un referèndum que permeti a la ciutadania exercir el dret de decidir” i pel que fa al Parlament de Catalunya que “es comprometi a treballar per crear les condicions jurídiques i polítiques perquè aquest dret del poble català sigui reconegut i respectat”.
El manifest apressa el Govern de la Generalitat perquè “doni curs als tràmits parlamentaris” perquè la Llei de consultes populars per via de referèndum “sigui aprovada en la màxima brevetat possible”.
La realitat és que el Govern aprovarà la esmentada llei dins les properes setmanes, però que el tràmit serà més llarg i depassarà amb tota seguretat la sentència. Serà el moment de copsar les reaccions que cadascú tindrà; de veure si la trempera de Brussel·les es manté i el clam de greuge omple carrers i places , de si hi ha discordances entre socis de la coalició nacionalista o es torna als pactes opacs i les fotografies, de mesurar la capacitat d’unitat d’acció del Govern i veure qui és que flaqueja en l’intent. Serà un moment més de la vigència de la frase encunyada per Xavier Roig “Entre l’Espanya i la Paret” i un moment més d’aquells que des de la messeta s’ha denominat sempre com el “problema catalán”.
Baetulo forma part de l’actualitat badalonina i catalana.
El Museu de Badalona és un dels primers seleccionats per endegar la Xarxa Catalana de Museus d’Arqueología que li permetrà compartir esdeveniments i participar de noves estratègies comunicatives.
Per tal d’impulsar el turisme arqueològic, diverses institucions, entre elles el Museu de Badalona, comparteixen el projecte Xarxa Via Augusta a Catalunya, a fi de que el recorregut pels seus jaciments esdevingui Itinerari Cultural Europeu.
El Museu d’Història de Barcelona i el Museu de Badalona han acordat col-laborar i treballar conjuntament en temes relacionats amb les dues ciutats romanes: Barcino i Baetulo, creant un únic circuit de visites que les inclogui.
Tot això i la propera connexió dels dos espais soterrats, el Decumanus i les Termes, convenientment museïtzats i accessibles, juntament amb els espais singulars que ja son coneguts fa que es pugui dir que Baetulo forma part de l’actualitat badalonina i catalana.
Sempre he defensat les bondats del treball en xarxa i la suma de recursos com la millor estratègia per servir la ciutat. Aquests en són exemples clars. Comments are off for this post
Estelades a Brussel·les.
Això em porta a varies reflexions. Una és la importància que han adquirit recentment les xarxes socials (facebook, twitter...) per convocar esdeveniments i per promoure adhesions, donada la seva immediatesa en la difusió. Una altra és la constatació que l’anhel independentista del nostre poble no decau, i no tant sols no decau, sinó que s’internacionalitza i pot,encara que sigui per un dia, situar-se al centre de l’actualitat política d’Europa, ja que l’anomenada societat civil catalana ha estat capaç de liderar aquesta convocatòria, a la que alguns partits polítics i personatges mediàtics han donat suport sense restar-li protagonisme.
No sé les conseqüències que tindrà aquesta acció, però sí que m’afegeixo a l’esment que fa Oriol Junqueras del que va dir el poeta Miquel Martí i Pol “.... cap gest no cau en terra eixorca ..." i coincideixo amb les afirmacions que va fer Anna Simó a peu de manifestació en el sentit que “cap gest no es queda en el no res, tot pas va sumant, ara hi ha més gent per a l'autodeterminació que fa cinc, deu, o quinze anys”.
Agraeixo a tots aquells que han fet el gest de viatjar fins a Brussel·les, i que han destinat temps i recursos en donar testimoni del greuge que pateix el nostre poble respecte de les altres nacions lliures d’Europa. Comments are off for this post
El corró espanyolista.
Sense patir allò que diuen de la caparra poselectoral - la festa ha estat d’altres- em disposo a contemplar l’escenari en que es desenvoluparà la política a Euskadi els propers quatre anys, i que alhora dependrà del que passi els propers dies o setmanes.
El que està clar és que això de fer fora del joc- de manera legal, encara que poc legítima- a unes forces independentistes dóna bons resultats al dos partits espanyolistes- mal anomenats constitucionalistes- que per les lleis de proporcionalitat els donen una representativitat dubtosa, legal però dubtosa. Erigir-se guanyadors de la cursa, quan s’ha allisat la pista i li hem trencat les cames a altres competidors és ben bé de mals esportistes.
El PP i el PSE-PSOE han aconseguit que un país on el sentiment basquista és molt alt i present en la quotidianitat no vegi aquest sentiment reflectit en les seves més altes institucions.
Gran part l’independentisme basc només ha tingut l’opció del vot nul. A l’independentisme basc se’l titlla d'antidemocràtic perquè atempta contra la unitat d’Espanya- adduint un suposat sucursalisme dels violents-. Gran part de l’esquerra independentista basca no podrà fer els seu discurs, ni els seus plantejaments ni les seves propostes en seu parlamentària i una altra part ho farà amb la feblesa que dóna l’atomització de l’oposició. Aquest és l’escenari que han volgut els dos grans partits estatals, no pas el que han volgut els bascos.
Un nacionalisme, el del PNB, que després de governar no ha patit un gran desgast, tot i les campanyes mediàtiques en contra del seu cap de llista i que ara haurà d’esperar que el partit de Patxi López decideixi amb qui vol entendre’s, amb les nacionalistes espanyols o bé amb els nacionalistes bascos.
Del que a l’hora ha passat a Galizia voldria fer tant sols un apunt. En Pepe Rubianes, l’actor i humorista galaico-català, n’hagués fet algun comentari encertat, a l’hora que polèmic. El trobaré a faltar! Comments are off for this post
L’ànsia espoliadora dels espanyols
abasta també aquells no se’ls pot espoliar per la via fiscal.
Costa molt quantificar la solidaritat i també costa molt qualificar-la segons qui l’exerceix i qui la rep. Malgrat tot sembla ser que a Madrid es veuen en cor de fer-ho. El ministeri competent ha decidit que seran receptores dels ajuts derivats de la nostra contribució, en marcar la casella corresponent, a la declaració de la renda, aquelles que tinguin un àmbit d’actuació que vagi més enllà del d’una comunitat autònoma.
Segons es desprèn d’aquesta decisió, l’acció de les ONGs que actuen en àmbit territorial més ampli son mereixedores de més reconeixement i per tant de més diners de la part de l’IRPF que l’Estat hi destina. Això pot disminuir bona part dels recursos d’aquelles entitats solidàries sense ànim de lucre i de reduït abast territorial que realitzen els seus programes atenent criteris de proximitat i a favor de col.lectius molt específics.
Sabia el partit governant a Espanya quan es va comprometre a territorialitzar les subvencions provinents del IRPF, que Catalunya és el territori on més s’utilitza l’opció de destinar la part de l’impost a l’acció solidaria?. Potser no ho sabia i per això s’hi va comprometre. És conscient l’autoritat competent que Catalunya té l’índex més gran de teixit associatiu solidari dins l’Estat i un dels més alts d’Europa?.
Mirant-ho amb una certa ironia sembla ser que la solidaritat haurà de ser també multinacional, com les empreses, perquè se la valori convenientment. No voldria pensar que l’ànsia espoliadora dels espanyols abasta també aquells que tenen més necessitats que ingressos, per la qual cosa no se’ls pot espoliar per la via fiscal.
La consellera Capdevila ha anunciat que interposarà un altre recurs al Tribunal Constitucional contra l’ordre que firmarà el govern espanyol per excloure les oeneges d’àmbit estrictament català de les subvencions de l’IRPF. L’Estatut deixa clar que Catalunya té plenes competències en matèria de serveis socials i que és Catalunya qui ha de gestionar els diners que es recapten de l’IRPF. Fets com aquest ens reafirmen amb que ens cal un altre model d’organització política i aquest només l’aconseguirem amb la independència.
En defensa de la festa del foc.
el meu suport als grups de cultura popular i tradicional que usen materials pirotècnics
L’acte més significatiu de les nostres festes és La Cremada del Dimoni, precedida pel lluïment de les entitats de cultura tradicional i popular, bona part de les quals també estan relacionades amb el foc i la pirotècnia, i pel tradicional castell de focs artificials.
El correfoc que té lloc durant les festes maig ha esdevingut una de les activitats més celebrades pels petits, en la seva versió infantil, com pels joves i grans. Les besties de foc i les colles de diables donen vida a la festa amb llum i esclat, i mantenen una funció social de preservació de la tradició a l’hora que esdevenen fonamentals per la integració i la cohesió social.
La festa nacional del països catalans, Sant Joan, les seves revetlles i fogueres formen part de la nostra iconografia festiva.
Caldrà que tot això s’entengui a l’hora de transposar la directiva europea a la legislació estatal per tal que aquesta cultura del foc que és viva a casa nostra, on el seny i la rauxa també son presents a les nostres celebracions, i que no es lesioni el nostre àmbit cultural, deixant-nos mancats d’uns elements essencials i singulars de la nostra tradició festiva.
Per tot això vull manifestar el meu suport als grups de cultura popular i tradicional que usen materials pirotècnics.
